Se solicitó al Ayuntamiento de Pallejà diversa documentación y certificaciones sobre la existencia y superficies de varias rieras. El solicitante alegó que la respuesta municipal fue parcial e insistió en la obtención de certificados foliados. La GAIP resuelve estimar parcialmente la solicitud, reconociendo el derecho a la información existente, pero denegando la obligación de confeccionar certificaciones nuevas.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública no obliga a la Administración a la confección de certificaciones, ya que esto implica una tarea de comprobación de hechos que excede lo exigible por ley.
2
No son admisibles reclamaciones ante la GAIP sobre informaciones que ya hayan sido objeto de resoluciones previas de este mismo organismo para la misma persona, en virtud del principio de proscripción del abuso de derecho.
3
La Administración debe facilitar la información solicitada siempre que esta pueda ser deducida con facilidad de la documentación existente o esté ya documentada en sus archivos.
4
El procedimiento revisor ante la GAIP debe limitarse estrictamente a lo que fue solicitado previamente a la Administración reclamada por razones de congruencia.
Texto completo
Resolució 363/2017, de 20 de novembre
Número d’expedient de la Reclamació: 401/2017.
Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà.
Informació reclamada: Diversa informació per documentar l’existència d’unes rieres.
Sentit de la Resolució: Estimació parcial.
Resum: Les reclamacions a la GAIP han de tenir per objecte informacions demanades prèviament a
l’Administració que se suposa les té en el seu poder i així han d’acreditar-ho. Tant per raons
elementals de seguretat jurídica, com pel principi general de proscripció de l’abús de dret, no es
poden admetre reclamacions a la GAIP demanant informacions que ja hagin estat reclamades
prèviament per la mateixa persona i hagin estat objecte de resolucions prèvies de la mateixa GAIP; si
aquesta Comissió de Garantia s’ha pronunciat sobre el dret de la mateixa persona reclamant a una
determinada informació, no té cap sentit, i és entorpidor pel seu normal funcionament i per a l’atenció
deguda als drets de la resta de ciutadania, que s’hagi de tornar a pronunciar sobre el mateix objecte.
El dret d’accés a la informació no empara cap dret a poder exigir a l’Administració pública la confecció
de certificacions; confegir una certificació és una tasca jurídicament qualificada que requereix no
només la redacció de bell nou del text corresponent de la certificació (cosa que, per si sola, ja és
dubtós que pugui ser requerit en base al dret d’accés a la informació pública), sinó també una tasca
prèvia de comprovació dels fets objecte de la certificació, que depassa en molt del que és exigible a
l’Administració en base al dret d’accés a la informació pública, sens perjudici que pugui ser-li exigit en
base a altres drets.
Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Rieres. Informe. Certificats. Abús de dret. Reclamació
reiterativa. Congruència.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. L’1 de setembre de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 401/2017, presentada contra
l’Ajuntament de Pallejà, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació regulat per l’article 42 de la Llei 19/2014, de
29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG).
2. El 31 de juliol de 2017 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Pallejà la documentació
següent:
1) Informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) posterior al 2002, al qual s’hauria referit el
regidor d’urbanisme en el ple municipal de 27 de juliol de 2017, al donar resposta a una
pregunta d’un regidor del PSC, i que acreditaria l’existència de la Riera del Fabricant de
Camps d’en Ricart.
2) El document o documents de que disposi l’Ajuntament, a part del peritatge de l’enginyer
municipal, que acreditin o fonamentin l’existència de la Riera del Fabricant.
3) Certificat de l’acreditació per part de l’ACA de la superfície de 4.379 metres quadrats que
tindria el domini públic hidràulic de la Riera del Fabricant.
4) Resposta al certificat que hauria presentat la mateixa persona reclamant a l’Ajuntament de
Pallejà, sobre la riera del Fabricant i altres rieres, l’11 de gener de 2017 (número de registre
d’entrada 2017- e-RC-203).
5) L’amidament de la superfície de la Riera Manyà aportada com a sol de domini públic dins de
l’àmbit d’actuació de Camps d’en Ricart.
6) Confirmació de si s’ha inclòs la Riera Fonda dins de l’àmbit del polígon de Camps d’en
Ricart i quants metres quadrats li correspondrien d’aquest àmbit.
7) Amidament de la superfície en metres quadrats de la Riera Fonda que passa per dins de
l’àmbit del Polígon de Camp d’en Ricart, pel carrer Riera Fonda, indicant amb exactitud
sobre un plànol els metres d’amplada afectats i els punts d’inici i final i la quantitat que s’han
descomptat de les finques afectades atesa la seva naturalesa de domini públic hidràulic.
8) Els criteris en els que s’hauria basat l’Ajuntament per acordar amb els propietaris afectats,
llevat del reclamant, la urbanització del carrer Riera Fonda, que al seu parer conté moltes
irregularitats.
3. A la Reclamació presentada a la GAIP l’1 de setembre de 2017 no queda clar si l’anterior
sol·licitud va ser denegada degut a què l’assumpte sobre el que versa seria objecte d’un procés
judicial o si no va ser contestada per l’Ajuntament.
4. El 13 de setembre de 2017 la GAIP indica a la persona reclamant que la seva Reclamació
presenta moltes similituds amb la que hauria presentat ella mateixa amb el número 365/2017 i en
conseqüència li demana que precisi quina és exactament la informació sol·licitada per aquesta
Reclamació que no ho hagés set també per la 365/2017.
5. El 22 de setembre de 2017 la persona reclamant dona resposta al requeriment anterior, tot
manifestant el següent:
1) L’informe demanat de l’ACA és de l’any 2009 i també vol saber qui el va demanar de
l’Ajuntament i perquè.
2) Si hi ha punts repetits a les sol·licituds d’informació de les que deriven les dues
reclamacions indicades, demana que siguin contestats a totes dues.
3) Demana conèixer el cost de qualsevol informe o peritatge encarregat per l’Ajuntament per
contradir l’existència de la riera.
4) Que confirmi qui ha estat que no ha volgut incorporar les al·legacions aportades per
l’Incasol.
5) Fins a quin punt les rieres del Fabricant, Manyà i Fonda entren dins de l’àmbit de la
Reparcel·lació 5A. I quina superfície s’hauria descomptat als propietaris.
6. El 29 de setembre de 2017 la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament de Pallejà i li sol·licita,
per a dins d’un termini de quinze dies, un informe sobre ella i còpia de l’expedient relatiu a la
sol·licitud d’informació de la que deriva.
7. El 20 d’octubre de 2017 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Pallejà, que facilita diversos
documents relatius a aquesta Reclamació.
8. El 25 d’octubre de 2017 la GAIP trasllada a la persona reclamant la documentació facilitada per
l’Ajuntament de Pallejà, tot indicant-li que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies es
considerarà que amb ella resta satisfeta la seva sol·licitud d’informació.
9. El 6 de novembre de 2017 presenta les al·legacions següents:
- En general, argumenta que la informació que li ha estat lliurada per l’Ajuntament només
dona resposta molt parcial (informe de l’ACA del 2009) a tota la informació demanada.
- Insisteix que la informació que demana vol que sigui certificada per la secretària de
l’Ajuntament, enumerada i foliada.
- Més concretament, al·lega que l’Ajuntament no li ha lliurat cap certificat ni document de:
1. Cap informe conforme l’existència de la Riera del fabricant i la del Manyà, amb la
superfície que els assigna l’arquitecte municipal i altres informe municipals.
2. Còpia dels informes en poder dels serveis municipals d’urbanisme sobre l’existència i la
superfície assignada a la Riera del Fabricant i a la Riera del Manyà, des del 2000 al
2017.
3. Planell relatiu al pas de la Riera del Fabricant per dins de l’empresa Ciments Molins i la
seva superfície a cel obert des de la muntanya i fins al final de l’autovia.
4. Còpia digital i en paper certificat del “Projecte complementari per les millores de la
urbanització U.A. Sector Camps d’En Ricart de la Riera del Fabricant, manyà i zona
verda”, per import de 388.373,58 € (febrer 2011), ni altres dictàmens o projectes sobre
aquestes rieres facturats entre 2000 i 2017.
5. Factura de l’import total facturat per l’enginyer municipal per la realització del projecte
indicat al paràgraf anterior i per altres projectes fets per l’Ajuntament per a l’entubament
des de la muntanya fins a la N-II i el cost de la mateixa des de la via del tren fins a
l’autovia, ni altres, inclòs el pas per la fàbrica Ciments Molins.
6. Confirmar i certificar si el cost de la construcció de la canalització de la Riera Fonda
s’ha facturat i és inclòs dins de l’Àmbit.
7. Certificació dels acords adoptats per l’Alcaldia amb els propietaris afectats, llevat del
reclamant.
Fonaments jurídics
1. Determinació de la informació reclamad a i dret a obtenir-la
En una primera valoració, tot sembla indicar que la informació demanada per la persona reclamant és
de naturalesa urbanística o sobre béns de domini públic, objectes sobre els quals es pot presumir que
efectivament la persona reclamant té dret a la informació sol·licitada, ja que no sembla previsible que
hi concorrin límits legals.
Els antecedents posen de manifest que en aquesta Reclamació hi coincideixen objectes inclosos en
una altra Reclamació anterior (la 365/2017, que va donar lloc a la Resolució 327/2017, de 22 de
setembre) i una doble relació d’informacions demanades (la de la sol·licitud presentada el 31 de juliol
de 2017 i la de les al·legacions formulades el 6 de novembre). Tot plegat obliga a fer una precisió
prèvia sobre quina és concretament la informació objecte d’aquesta Reclamació per tal de confirmar,
si escau, el dret a obtenir-la. A aquests efectes, cal fer dues consideracions generals, a més del que
es dirà al fonament jurídic 2.
En primer lloc, les reclamacions a la GAIP han de tenir per objecte informacions demanades
prèviament a l’Administració que se suposa les té en el seu poder i així han d’acreditar-ho. La
Reclamació davant la GAIP és un procediment revisor d’una sol·licitud prèvia d’informació i per raons
de congruència només es pot reclamar allò que prèviament s’ha sol·licitat a l’Administració reclamada
i així s’acredita.
En segon lloc, tant per raons elementals de seguretat jurídica, com pel principi general de proscripció
de l’abús de dret, no es poden admetre reclamacions a la GAIP demanant informacions que ja hagin
estat reclamades prèviament per la mateixa persona i hagin estat objecte de resolucions prèvies de la
mateixa GAIP. Si aquesta Comissió de Garantia s’ha pronunciat sobre el dret de la mateixa persona
reclamant a una determinada informació, no té cap sentit, i és entorpidor pel seu normal funcionament
i per a l’atenció deguda als drets de la resta de ciutadania, que s’hagi de tornar a pronunciar sobre el
mateix objecte. Tal com es concreta més endavant , alguna de les informacions incloses en aquesta
Reclamació ja varen ser objecte de pronunciament per la Resolució de la GAIP 327/2017 (sobre la
Reclamació 365/2017); si la persona reclamant considera que l’Ajuntament no li ha facilitat la
informació estimada per aquella Resolució el que hauria d’haver fet , tal com la convida el punt 3 de la
seva part resolutiva, és informar a la GAIP d’aquest fet, i aquesta Comissió intervindria, en la mida de
les seves facultats, en el corresponent tràmit de compliment de la Resolució, sense necessitat de
nous pronunciaments, i per tant de manera molt més ràpida que presentant noves reclamacions amb
els mateixos objectes, que l’únic que fan, com s’ha dit, és dificultar i entorpir el funcionament de la
GAIP.
Tenint en compte aquestes consideracions , cal insistir que la informació objecte d’aquesta
Reclamació, i sobre l’accés a la qual s’ha de pronunciar la GAIP, és únicament la inclosa a
l’antecedent 2 i reproduïda tot seguit, amb les precisions fetes a alguns dels apartats:
1) Informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) posterior al 2002, al qual s’hauria referit el
regidor d’urbanisme en el ple municipal de 27 de juliol de 2017, al donar resposta a una
pregunta d’un regidor del PSC, i que acreditaria l’existència de la Riera del Fabricant de
Camps d’en Ricart. Segons reconeix la mateixa persona reclamant a les seves al·legacions,
aquest informe ja li hauria estat lliurat, i per tant ha deixat de ser objecte de la Reclamació.
2) El document o documents de que disposi l’Ajuntament, a part del peritatge de l’enginyer
municipal, que acreditin o fonamentin l’existència de la Riera del Fabricant. Com a mínim en
part, aquesta informació ja va ser estimada per la Resolució de la GAIP 327/2017, si bé
limitada als informes en poder dels serveis d’Urbanisme. Si l’Ajuntament no té informes
addicionals que acreditin o fonamentin l’existència d’aquesta Riera, cal que ho digui
expressament.
3) Certificat de l’acreditació per part de l’ACA de la superfície de 4.379 metres quadrats que
tindria el domini públic hidràulic de la Riera del Fabricant. Si aquest amidament és inclòs a
l’informe de l’ACA indicat a l’anterior apartat 1), aquesta informació ja estaria inclosa a la
que ha estat facilitada per l’Ajuntament a la persona reclamant i si l’Ajuntament la té en un
altre document no lliurat a la persona reclamant, cal que li faciliti. Però si per donar aquesta
informació cal que l’ACA acrediti aquesta superfície, llavors l’Ajuntament hauria de derivar a
l’ACA aquesta part de la sol·licitud, i la persona reclamant demanar aquesta informació a
l’ACA.
4) Resposta al certificat que hauria presentat la mateixa persona reclamant a l’Ajuntament de
Pallejà, sobre la riera del Fabricant i altres rieres, l’11 de gener de 2017 (número de registre
d’entrada 2017- e-RC-203). No s’ha informat a la GAIP sobre el contingut d’aquell certificat
presentat per la persona reclamant i per tant no es pot valorar si la resposta municipal
demanada és inclosa a la documentació aportada per l’Ajuntament. Nogensmenys, si
aquesta resposta existeix al si de l’Ajuntament, el reclamant té dret a obtenir-la; ara bé: el
dret d’accés a la informació pública no obliga a l’Ajuntament a elaborar la resposta
demanada pel reclamant, de manera que si aquesta resposta no existeix, la GAIP no pot
emparar el dret de la persona reclamant a obtenir-la.
5) L’amidament de la superfície de la Riera Manyà aportada com a sol de domini públic dins de
l’àmbit d’actuació de Camps d’en Ricart. Aquesta és una informació que no va ser
demanada a l’anterior Reclamació 365/2017 i que no sembla inclosa de forma expressa a la
documentació aportada per l’informe municipal, que l’únic amidament que adjunta és el
relatiu a un camí. Per tant, és exigible que l’Ajuntament faciliti aquest amidament a la
persona reclamant, sempre que disposi efectivament d’aquesta informació.
6) Confirmació de si s’ha inclòs la Riera Fonda dins de l’àmbit del polígon de Camps d’en
Ricart i quants metres quadrats li correspondrien d’aquest àmbit. En l’informe que ha aportat
a aquest procediment l’Ajuntament es refereix expressament al Sector Camps d’en Ricart i
és de suposar, per tant, que deu disposar del corresponent planejament urbanístic i la
documentació que li serveix de suport. És exigible, per tant, que l’Ajuntament confirmi a la
persona reclamant si l’anomenada Riera Fonda ha estat inclosa en aquest Sector, com
també ho és que informi de la superfície que li correspondria, sempre que aquesta
informació pugui ser deduïda amb facilitat pels serveis municipals de la documentació del
planejament indicat.
7) Amidament de la superfície en metres quadrats de la Riera Fonda que passa per dins de
l’àmbit del Polígon de Camp d’en Ricart, pel carrer Riera Fonda, indicant amb exactitud
sobre un plànol els metres d’amplada afectats i els punts d’inici i final i la quantitat que s’han
descomptat de les finques afectades atesa la seva naturalesa de domini públic hidràulic.
Sobre aquesta part de la sol·licitud procedeix reiterar el que s’acaba de dir al paràgraf
anterior, amb el que en part sembla redundant: si aquesta informació pot ser extreta amb
facilitat pels serveis municipals de la documentació que tenen a les seves mans, cal que la
facilitin a la persona reclamant; si han de fer un estudi valoratiu específic per elaborar-la,
llavors el dret d’accés a la informació pública no empara el dret de la persona reclamant a
obtenir-la.
8) Els criteris en els que s’hauria basat l’Ajuntament per acordar amb els propietaris afectats,
llevat del reclamant, la urbanització del carrer Riera Fonda, que al seu parer conté moltes
irregularitats. Procedeix reiterar les mateixes consideracions fetes a l’apartat anterior: si
aquests criteris existeixen en algun document a mans de l’Ajuntament, cal que el faciliti a la
persona reclamant; si no estan documentats, el dret d’accés a la informació pública no pot
obligar l’Ajuntament a elaborar-los expressament per atendre aquesta sol·licitud
d’informació pública.
Atès que no s’ha indicat la concurrència de cap límit a l’accés a la informació assenyalada als
apartats anteriors, cal declarar el dret de la persona reclamant a obtenir-la, amb l’abast i les
precisions fetes a cada cas.
A les al·legacions presentades per la persona reclamant en relació amb l’informe municipal
(antecedent 9) es fa referència a altres informacions que també reclama a l’Ajuntament; aquestes
altres informacions o bé es corresponen amb una anterior sol·licitud d’informació de la mateixa
persona reclamant, presentada a l’Ajuntament l’11 de gener de 2017, i sobre la qual ja es va
pronunciar la Resolució de la GAIP 327/2017 (és el cas de la majoria d’apartats 3 i 5 de l’antecedent 9
de les al·legacions), o bé es tracta d’informació que no consta a les reclamacions presentades davant
la GAIP que la persona reclamant hagi sol·licitat prèviament a l’Ajuntament (com a mínim seria el cas
dels apartats 4, 6 i 7 i de la referència feta a la superfície assignada pels apartats 1 i 2 de l’antecedent
9). Per les raons exposades anteriorment, la GAIP no es pot pronunciar sobre peticions d’informació
pública que no li consti s’hagin presentat prèviament a l’Ajuntament, ni que una Reclamació tingui per
objecte sol·licituds sobre les que ja s’hagin pronunciat anteriors resolucions de la GAIP, sens perjudici
(en aquest darrer cas) que la GAIP, en aplicació de criteris de simplicitat administrativa, pugui
reconvertir aquesta part de les al·legacions en una incidència d’execució de la seva Resolució
327/2017.
2. El dret d’accés a la informació no empara la confecció de certificacions
A diversos apartats de la seva sol·licitud la persona reclamant demana “certificacions” i a les seves
al·legacions en algun cas indica que se li hauria facilitat documentació, però sense la corresponent
certificació.
En els casos que el demanat són certificacions, cal entendre que el dret d’accés a la informació obliga
l’Administració a lliurar-les només si té en el seu poder les certificacions requerides, és a dir, si els
serveis municipals disposen de la informació demanada en un format anomenat “certificació” o
quelcom similar.
Ara bé, el dret d’accés a la informació no empara cap dret a poder exigir a l’Administració pública la
confecció de certificacions. Confegir una certificació és una tasca jurídicament qualificada que
requereix no només la redacció de bell nou del text corresponent de la certificació (cosa que, per si
sola, ja és dubtós que pugui ser requerit en base al dret d’accés a la informació pública), sinó també
una tasca prèvia de comprovació dels fets objecte de la certificació, que depassa en molt del que és
exigible a l’Administració en base al dret d’accés a la informació pública, sens perjudici que pugui ser-
li exigit en base a altres drets.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG i l’article 48 RGAIP estableixen l’obligació de les administracions i subjectes
obligats a comunicar a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública les
actuacions realitzades per a l’execució dels acords de mediació i per al compliment de les
Resolucions dictades per la GAIP dins del termini dels quinze dies següents que els hagin estat
comunicades. Les persones interessades poden comunicar a la GAIP les incidències que es
produeixin en l’execució dels acords de mediació i de les Resolucions per a que la GAIP en requereixi
el compliment, d’acord amb l’article 49 RGAIP.
La desatenció dels requeriments de la GAIP en relació amb el compliment dels acords de mediació i
de les seves Resolucions pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats, d’acord amb el que estableix
l’article 77 LTAIPBG i 49 RGAIP, i és objecte de publicació al portal de la GAIP mentre no cessi
l’incompliment, d’acord amb l’article 25.k RGAIP.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic
de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20
de novembre 2017, resol per unanimitat:
1. Declarar el dret de la persona reclamant a la informació següent, tenint en compte les
consideracions fetes al fonament jurídic 1:
a. El document o documents de que disposi l’Ajuntament, a part del peritatge de l’enginyer
municipal, que acreditin o fonamentin l’existència de la Riera del Fabricant; si no els té, cal
que ho digui expressament.
b. Certificat de l’acreditació per part de l’ACA de la superfície de 4.379 metres quadrats que
tindria el domini públic hidràulic de la Riera del Fabricant, si aquest document ja és a mans
de l’Ajuntament i d’acord amb les consideracions del fonament jurídic 2.
c. Resposta al certificat que hauria presentat la mateixa persona reclamant a l’Ajuntament de
Pallejà, sobre la riera del Fabricant i altres rieres, l’11 de gener de 2017 (número de registre
d’entrada 2017- e-RC-203), si aquesta resposta és a mans de l’Ajuntament i no cal ser
elaborada de bell nou.
d. L’amidament de la superfície de la Riera Manyà aportada com a sol de domini públic dins de
l’àmbit d’actuació de Camps d’en Ricart, si l’Ajuntament disposa efectivament d’aquesta
informació.
e. Confirmació de si s’ha inclòs la Riera Fonda dins de l’àmbit del polígon de Camps d’en
Ricart i quants metres quadrats li correspondrien d’aquest àmbit, sempre que aquesta
informació pugui ser deduïda amb facilitat pels serveis municipals de la documentació del
planejament indicat.
f. Amidament de la superfície en metres quadrats de la Riera Fonda que passa per dins de
l’àmbit del Polígon de Camp d’en Ricart, pel carrer Riera Fonda, indicant amb exactitud
sobre un plànol els metres d’amplada afectats i els punts d’inici i final i la quantitat que s’han
descomptat de les finques afectades atesa la seva naturalesa de domini públic hidràulic, si
aquesta informació pot ser extreta amb facilitat pels serveis municipals de la documentació
que tenen a les seves mans.
g. Els criteris en els que s’hauria basat l’Ajuntament per acordar amb els propietaris afectats,
llevat del reclamant, la urbanització del carrer Riera Fonda, si aquests criteris existeixen en
algun document a mans de l’Ajuntament.
2. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Desestimar la part de la sol·licitud que demana la confecció i emissió de certificacions.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 401/2017 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 20 de novembre de 2017
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils
(descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació
per l’Administració reclamada.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.