Se solicitó al Ayuntamiento de Cadaqués un listado detallado de expedientes de obras mayores de los últimos 10 años. Ante la falta de respuesta administrativa, la GAIP estima la reclamación y ordena la entrega de la información, determinando que el interés público prevalece sobre la protección de datos personales en este caso concreto.
Puntos clave de la argumentación
1
El acceso a datos personales en procedimientos de transparencia requiere una ponderación razonada del interés público frente a los derechos de los afectados según el artículo 24.2 LTAIPBG.
2
La dirección de la obra no constituye necesariamente el domicilio residencial del titular, lo que reduce la sensibilidad del dato.
3
La identidad del titular y la ubicación de la obra ya son públicas debido a la obligación urbanística de colocar carteles informativos visibles en el exterior de los inmuebles.
4
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no responder a los requerimientos de la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
5
Las causas de inadmisibilidad por complejidad en la elaboración de la información no son oponibles si la Administración ha dejado transcurrir el plazo legal, prevaleciendo los efectos estimatorios del silencio administrativo.
Texto completo
Resolució 567/2021, de 17 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 400/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Cadaqués
Informació reclamada: Llista d’expedients d’obres majors.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: El nom del titular (si és persona física), afegit a la dada de l’adreça de l’obra, són dades
personals protegides per la legislació de dades personals i l’accés a elles, quan formen part d’un
procediment d’accés a la informació pública, s’ha de regir per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual
“es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la
divulgació i els drets de les persones afectades”. És a dir, l’LTAIPBG autoritza accedir a aquesta
mena de dades, prèvia ponderació dels interessos en joc. En aquesta ponderació s’ha de tenir
especialment en compte que l’adreça de l’obra no és necessàriament la de residència de la persona
titular de la llicència (de manera que no comporta desvelar una dada relativament sensible com és la
del domicili), que ha estat divulgada ostensiblement amb la realització de l’obra i que la identitat de la
persona titular de l’obra també ha estat divulgada amb l’anunci visible que la normativa urbanística
obliga col·locar a l’exterior dels immobles on tenen lloc obres majors. Per tant, la divulgació del nom
de la persona reclamant i de l’adreça de l’obra no sembla que hagi de causar cap perjudici significatiu
a les persones afectades.
Paraules clau: Ajuntaments. Llicències. Obres. Urbanisme. Reclamació contra silenci. Manca de
col·laboració de l’Administració. Dades personals. Ponderació
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 3 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 400/2021, presentada contra l’Ajuntament
de Cadaqués, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant
no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 18 de març de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de
Cadaqués: “Llista de tots els expedients de llicències d'obres majors, és a dir, no menors
sol·licitats a l'Ajuntament de Cadaqués, des de fa 10 anys fins a l'actualitat, amb independència
del tipus d'actuació (enderroc, construcció, nova planta, nous habitatges, etc.) i de l'estat de
tramitació (en tràmit o arxivat), en concret, amb les següents metadades: Núm. expedient, Carrer
i núm. de carrer de l'obra, Data de sol·licitud de la llicència Tipus actuació, Titular, Estat de
tramitació, Tipus de resolució (atorgada, denegada, caducada, suspesa, etc.). Data de resolució.
Les dades o metadades s'hauran de presentar en format electrònic i com a dades reutilitzables
(exemple full de càlcul)”.
3. La Reclamació presentada el 3 de maig de 2021 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud.
4. El 5 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cadaqués i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta
resposta a aquest requeriment.
5. El 6 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió
comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia
completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els
antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La
documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un
termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració
de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret
d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té
en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació
o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada és la següent: llista de tots els expedients de llicències d'obres majors
sol·licitats a l'Ajuntament de Cadaqués, des de fa 10 anys fins a l'actualitat, amb independència del
tipus d'actuació i de l'estat de tramitació, amb les següents metadades: núm ero d’expedient, adreça,
data de sol·licitud, tipus actuació, t itular, estat de tramitació, tipus de resolució i data de resolució. Es
tracta, sens dubte, d’informació pública, ja que el seu objecte són dades d’expedients urbanístics
municipals. En conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té
dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que puguin determinar-ne la denegació.
L’única informació sol·licitada a la que hi poden concórrer límits legals al dret d’accés és la relativa a
la persona titular de la llicència, quan sigui una persona física, cas en el qual també seria afectada pel
límit de protecció de les dades personals l’adreça. El nom del titular (si és persona física), afegit a la
dada de l’adreça de l’obra, són dades personals protegides per la legislació de dades personals i
l’accés a elles, quan formen part d’un procediment d’accés a la informació pública, s’ha de regir per
l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació
raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. És a dir, l’LTAIPBG
autoritza accedir a aquesta mena de dades, prèvia ponderació dels interessos en joc. En aquesta
ponderació s’ha de tenir especialment en compte que l’adreça de l’obra no és necessàriament la de
residència de la persona titular de la llicència (de manera que no comporta desvelar una dada
relativament sensible com és la del domicili), que ha estat divulgada ostensiblement amb la realització
de l’obra i que la identitat de la persona titular de l’obra també ha estat divulgada amb l’anunci visible
que la normativa urbanística obliga col·locar a l’exterior dels immobles on tenen lloc obres majors. Per
tant, la divulgació del nom de la persona reclamant i de l’adreça de l’obra no sembla que hagi de
causar cap perjudici significatiu a les persones afectades, ni que les ocasioni una afectació que
justifiqui que se les hagi de donar audiència en aquest procediment. En conseqüència, ha de
prevaldre el dret d’accés a la informació pública en relació amb el de les persones afectades.
Per una altra banda, no es pot descartar que, atesa la informació sol·licitada i especialment el període
per al qual es sol·licita, l’Ajuntament hagués pogut invocar la causa d’inadmissibilitat de l’article 29.1. b
LTAIPBG (tasca complexa d’elaboració de la informació sol·licitada). Tanmateix, tal com han posat de
manifest diverses resolucions de la GAIP, les causes d’inadmissibilitat que puguin concórrer a les
sol·licituds d’informació pública no són oposables als efectes estimatoris del silenci administratiu, de
manera que, per tenir efectes legítimament, han de ser invocades dins del termini d’un mes establert
pels articles 33 i 35 LTAIPBG; en aquest cas, s’ha depassat àmpliament aquest termini (la sol·licitud
es va presentar el 2020 i el maig del 2021 encara no havia estat resolta), de manera que si
l’Ajuntament invoca aquesta causa d’inadmissibilitat, han de prevaldre els efectes estimatoris de la
seva inactivitat i ha de facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17
de juny de 2021, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 400/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la llista de tots els
expedients de llicències d'obres majors sol·licitats a l'Ajuntament de Cadaqués, des de fa 10
anys fins a l'actualitat, amb independència del tipus d'actuació i de l'estat de tramitació, amb les
següents metadades: núm ero d’expedient, adreça, data de sol·licitud, tipus actuació, t itular, estat
de tramitació, tipus de resolució i data de resolució.
2. Requerir a l’Ajuntament de Cadaqués que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, en suport electrònic i format reutilitzable.
3. Requerir a l’Ajuntament de Cadaqués a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 400/2021 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.