Acceso a la justificación de actuaciones y facturas de subvención para la gestión de animales domésticos

Resolució 506/2019, de 4 de setembre Nombre d'expedient de la reclamació: 399/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Puigpelat Informació reclamada: Justificació de les actuacions amb càrrec a la subvenció rebuda de la Diputació de Tarragona per a la gestió d'animals domèstics, i factures. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La justificació de la destinació donada a les subvencions públiques per part dels seus beneficiaris és informació pública que, segons a l'article 15. 1.d LTAIPBG, ha de ser objecte de publicitat activa al portal de transparència. Raó de més perquè pugui ser objecte del dret d'accés, en la mesura en què existeixi, cosa que, a la vista de l’esmentada obligació de publicar-la, cal pressuposar. Les obligacions de publicitat activa no abasten, però, les factures, tot i que això no obsta perquè hagin de ser considerades informació pública objecte del dret d'accés, ja que són documents justificatius de despeses realitzades per l'Administració en exercici de les seves funcions i d'acord amb la finalitat de la subvenció pública rebuda, que han d'estar en el seu poder. Dels límits al seu accés legalment establerts només resulta aplicable al cas el relatiu a la protecció de dades personals, que afectaria les dades de persones físiques que constin a la factura. Si aquestes dades personals ho són de la persona emissora de la factura, considerant que les factures han de respondre a la contractació prèvia dels seus serveis o béns, que està sotmesa al principi de transparència i publicitat activa dels contractes, inclosos els menors (article 13 LTAIPBG), ha de prevaldre l'accés, considerant que es tracta d'informació de l'àmbit professional de l'emissor facturant i atesa la rellevància de l'accés per a la comprovació de l'adequada gestió dels recursos públics i de l'aplicació de la subvenció a la finalitat per a la qual es va concedir. Si, per contra, a la factura apareguessin dades personals de terceres persones físiques alienes a les parts contractants, el dany en l’esfera de la seva privacitat no sembla necessari per la finalitat de l’accés, que es la comprovació de l’actuació de l’Ajuntament en la gestió de recursos públics finalistes, motiu pel qual haurà de prevaldre la seva protecció i s’ometran de l’accés. Paraules clau: Ajuntament. Associació. Protecció d'Animals. Subvencions. Factures Reclamació contra silenci. Publicitat activa. Límits. Protecció de dades personals. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 3 de juliol de 2019 té entrada en la GAIP la Reclamació 399/2019, presentada pel que diu ser president d'una associació animalista de Puigpelat, contra l'Ajuntament de Puigpelat, en relació amb la sol·licitud d'informació indicada en l'antecedent següent, que no ha obtingut resposta. La persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst en l'article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP). 2. La sol·licitud d'informació que ara es reclama, de 20 d'abril de 2019, sol·licita, en relació amb la subvenció que l'Ajuntament de Puigpelat hauria rebut de la Diputació de Tarragona en la convocatòria de 2018, de 5.446,40 € per a la gestió d'animals peridomèstics, que "se'ns enviï un informe de les actuacions realitzades i còpia de les factures". 3. El 12 de juliol de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la seva reclamació, li informa dels propers passos a seguir en la seva tramitació i de la persona responsable del procediment així com de l’adreça de contacte per si vol fer-ne el seguiment. 4. El 15 de juliol de 2019 la GAIP notifica a l'Ajuntament de Puigpelat la presentació de la reclamació i li requereix i li requereix a que, de conformitat amb els articles 33.4 i 34.1 RGAIP i dins el termini de quinze dies, li remeti l'expedient de la sol·licitud i un informe que reculli el seu posicionament en relació amb l'accés que es reclama. Igualment, li demana que identifiqui, si creu que n'hi ha, les terceres persones afectades per l'accés, als efectes del trasllat. La notificació de la reclamació adverteix igualment que, d'acord amb l'article 33.7 RGAIP, la desatenció d'aquest requeriment no impedeix a aquesta Comissió continuar amb la tramitació del procediment fins a la seva resolució, que tindrà efectes vinculants per a l'Administració. L'Ajuntament no ha donat resposta a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP, contingut i abast general del dret d'accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública desestimada por una Administración Pública subjecta a l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (art. 3.1 LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L'article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot sol·licitar els informes i dades que consideri necessàries per fonamentar les seves resolucions. L'article 33.4 RGAIP disposa que les administracions han d'emetre informe i proporcionar la resta de la informació sol·licitada per la Comissió dins el termini màxim de quinze dies, i l'apartat 7 del mateix article disposa que la manca de remissió de la informació o la no emissió de l'informe sol·licitat per la Comissió no impedeix que aquesta continuï amb la tramitació, sense perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents. La reclamació reuneix els requisits formals establerts per l'article articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca de col·laboració de l'Administració L'Ajuntament no ha atès el requeriment de la GAIP d'aportar-li l'expedient de la sol·licitud d'accés de la qual porta causa aquesta reclamació, ni la informació relacionada amb el seu posicionament jurídic en relació amb la sol·licitud o els motius en què justifiqui la seva desatenció, incomplint així el deure de col·laboració amb la GAIP que estableix l'article 33.4 RGAIP, conforme el qual les administracions reclamades han d'aportar en el termini de quinze dies còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. L'article 33.7 RGAIP disposa que " La manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedent". D'acord amb l'exposat, i considerant que la resolució de la GAIP ha de recaure dins el termini de dos mesos des de la presentació de la reclamació (article 45 RGAIP), s'ha continuat amb el procediment sense comptar amb l'aportació de la documentació i la justificació requerida a l'administració, que quedarà així mateix vinculada i obligada pel sentit i els termes d'aquesta Resolució. 3. Sobre la condició del reclamant i l'objecte de la reclamació El reclamant diu ser el president d'una associació animalista de Puigpelat, la qual cosa no acredita, de manera que no es pot considerar com a persona jurídica reclamant aquella associació, sinó que s'entén formulada la reclamació en nom propi. La reclamació porta causa de la sol·licitud realitzada el 20 d'abril de 2019, d’obtenir de l'Ajuntament un informe que reculli les actuacions fetes amb càrrec a la subvenció rebuda de la Diputació de Tarragona de 5.446,40 € (convocatòria de 2018), per a la gestió d'animals peridomèstics, i còpia de les factures. La justificació de la destinació donada a les subvencions públiques per part dels seus beneficiaris és informació pública que, segons a l'article 15.1.d LTAIPBG, ha de ser objecte de publicitat activa al portal de transparència. Raó de més perquè pugui ser objecte del dret d'accés, en la mesura en què existeixi, cosa que, a la vista de l’esmentada obligació de publicar-la, cal pressuposar. Les obligacions de publicitat activa no abasten, però, les factures, tot i que això no és obstacle perquè hagin de ser considerades informació pública objecte del dret d'accés, ja que són documents justificatius de despeses realitzades per l'Administració en exercici de les seves funcions i d'acord amb la finalitat de la subvenció pública rebuda, que han d'estar en el seu poder. Dels límits al seu accés legalment establerts, només resulta aplicable al cas el relatiu a la protecció de dades personals, que afectaria les dades de persones físiques que constin a la factura. Si aquestes dades personals són de la persona emissora de la factura, considerant que les factures han de respondre a la contractació prèvia dels seus serveis o béns, que està sotmesa al principi de transparència i publicitat activa dels contractes, inclosos els menors (article 13 LTAIPBG), ha de prevaldre l'accés considerant que es tracta d'informació de l'àmbit professional de l'emissor facturant i atesa la rellevància de l'accés per a la comprovació de l'adequada gestió dels recursos públics i de l'aplicació de la subvenció a la finalitat per a la qual es va concedir. Si, per contra, en la factura apareguessin dades personals de terceres persones físiques alienes a les parts contractants, el dany en l'esfera de la seva privacitat no sembla necessari per a la finalitat de l'accés, que es la comprovació de l’actuació de l’Ajuntament en la gestió de recursos públics finalistes, motiu pel qual haurà de prevaldre la seva protecció i s’ometran de l’accés. 4. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de setembre de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la reclamació 399/2019 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la justificació de les actuacions realitzades per l'Ajuntament de Puigpelat amb càrrec a la subvenció rebuda de la Diputació de Tarragona en la seva convocatòria de 2018, de 5.446,40 €, per a la gestió d'animals peridomèstics, i a les factures justificatives de les despeses. 2. Requerir a l'Ajuntament de Puigpelat a lliurar aquesta informació a la persona reclamant dins el termini de deu dies. 3. Requerir a l'Ajuntament de Puigpelat a informar la GAIP de l'òrgan o la persona responsable de l'execució d'aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins el termini indicat a l'apartat anterior. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució d'aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la reclamació 399/2019 i disposar la publicació d'aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per al lliurament de la informació s'han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) a partir de l'endemà de la recepció de la seva notificació per l'Administració reclamada. L'Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l'ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser presa en consideració si es comunica a la GAIP abans que acabi el termini fixat a la resolució, i s'ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva resolució. La GAIP únicament atorgarà l'ampliació sol·licitada si l'Administració obligada ha justificat de manera precisa i consistent la seva necessitat. Si l'Administració obligada no lliura la informació dins el termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic dirigit a [email protected], A fi que la Comissió requereixi el seu compliment. Mentre no es compleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà a la seva webwww.gaip.catl'incompliment de l'Administració obligada, d'acord amb l'article 25.2.k RGAIP. Si l'Administració no atén el requeriment d'execució que li dirigeixi la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l'òrgan competent, d'acord amb el que preveu l'article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d'un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d'accés a la informació pública, a l'empara de l'article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sense perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l'Administració, requerir la seva execució davant els tribunals, a l'empara de l'article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l'Administració el compliment de la Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la resolució, d'acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.