Solicitud de material didáctico del Taller de asesoramiento para la evaluación de prácticas policiales y estimación de la reclamación por la GAIP

Resolució 743/2023, de 31 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 398/2023 Administració reclamada: Institut de Seguretat Pública de Catalunya Informació reclamada: Còpia del temari formatiu del “Taller d'assessorament per a l'avaluació de les pràctiques policials al municipi.”, en la seva 4a edició de data 26 d’octubre de 30 de novembre, en el bé entès que és el material didàctic que s’ha lliurat als participants d’aquesta activitat formativa. Sentit de la resolució: Estimació Resum: En definitiva, el que pretén el reclamant en el cas que ara ens ocupa és aportar la Guia d’avaluació a un procés judicial i no cap finalitat relacionada amb els drets d'explotació. Així doncs es tracta d’un interès legítim que ostenta en aquest cas la persona reclamant per poder obtenir una informació adient per protegir els seus drets i interessos, interès que s'afegeix als públics de la legislació de transparència, entre les finalitats de la qual sens dubte és remarcable la d'assegurar l'objectivitat i la transparència en l'accés a l'ocupació pública. A més a més, si analitzem el contingut de la Guia, la mateixa està configurada com un llistat d’ítems relacionats amb cada una de les competències, que han de ser avaluats per les persones responsables d’aquesta tasca, i inclou una mínima metodologia per l’observació d’aquests ítems en els aspirants. El coneixement dels ítems avaluables no necessàriament ha de portar al falsejament de les dades del perfil competencial per part dels policies locals en pràctiques. Fins i tot el més lògic seria que el / la policia en pràctiques conegués quines són les competències segons les quals avaluaran les seves pràctiques i com s’avaluaran. En aquest sentit cal portar a col·lació l’article 55.2 de l’EBEP. (...) En virtut d’aquests principis, i especialment en relació a la lletra b) el possible falsejament del perfil competencial, no pot actuar com un límit al dret d’accés a la informació sol·licitada. Per finalitzar, quan l’ISPC al·lega que si facilita la guia d’avaluació s’estaria conculcant el principi d’igualtat que ha de presidir l’accés a la funció pública de totes les persones aspirants, per facilitar informació reservada al personal avaluador de la convocatòria, aquest no és cap límit normatiu al dret d’accés a la informació, però a més a més, donat que el reclamant ja ha indicat amb claredat que la finalitat per la que sol·licita aquesta informació, per poder aportar els corresponents arguments de defensa en un procediment judicial contenciós administratiu que impugna la seva exclusió d’un procediment selectiu d’agent de la policia municipal de Girona a la fase de la realització de les pràctiques, pel que l’argument al·legat per l’ISPC queda desacreditat. En aquest cas no es pot produir desigualtat en l’accés a la funció pública, doncs no només ja haurien finalitzat les proves en relació amb les quals se sol·licita la informació, sinó que, el tribunal avaluador ja ha avaluat les pràctiques amb resultat de no apte i aquest procés d’avaluació es troba impugnat davant els tribunals contenciós administratiu. Paraules clau: Generalitat. Instituts públics. Formacions. Temaris formatius. Policies Locals. Assessorament. Pràctiques Policials. Drets d’explotació. Drets morals. Municipis. Estimació. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 20 d’abril de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 398/2023, presentada per una persona interessada contra l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 21 de març de 2023 la persona reclamant, a través del seu advocat, sol·licita a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya “Petició d’accés a còpia del programa i temari de taller de l’Institut de Seguretat Publica de Catalunya. Es doni accés i es faciliti còpia del programa i del temari del Taller d’assessorament per a l’Avaluació de les pràctiques policials al municipi en la seva 4a edició de data 26 d’octubre a 30 de novembre”. La Reclamació presentada el 21 de març de 2023 indica que el passat 5 d’abril de 2023 l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya va contestar la sol·licitud d’informació Pública presentada per la persona reclamant i que en data 23 de març es va posar a la seva disposició a la seu electrònica i li va trametre el programa relatiu al Taller d’assessorament per a l’avaluació de les pràctiques policials al municipi. El 10 d’abril de 2023 el reclamant, que no està d’acord amb la documentació facilitada per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, presenta de nou registre amb el següent contingut: “Petició de copia de material didàctic d'activitat formativa Taller d'assessorament per a l'avaluació de les pràctiques policials al municipi. Exposo: Per registre d’entrada 9015- 645791/2023 aquesta part va sol·licitar còpia del programa i del temari del Taller d'assessorament per a l'avaluació de les pràctiques policials al municipi. Considerem que ha existit un error interpretatiu de la nostre petició. Essent públic i accessible des de la web el contingut del programa, aquesta part ha demanat CÒPIA DEL TEMARI o sigui dit, allò que ha lliurat a les persones que han participat en aquest taller per a formar-se. En el bé entès que és el material didàctic que s’ha lliurat als participants d’aquest activitat formativa. Sol·licito Es doni accés i es faciliti còpia del temari formatiu del Taller d'assessorament per a l'avaluació de les pràctiques policials al municipi, en la seva 4a edició de data 26 d’octubre de 30 de novembre, en el bé entès que és el material didàctic que ha lliurat als participants d’aquesta activitat formativa”. El 20 d’abril de 2023 el reclamant rep nova resposta de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya resolent la petició d’accés a la informació: “En relació amb la vostra sol·licitud, indicar-vos que en ata 5 d’abril de 2023 us vàrem fer tramesa del programa formatiu del Taller d’assessorament per a l’avaluació de les pràctiques policials al municipi. Aquesta activitat formativa està destinada a les persones responsables de recursos humans, caps de policia local o persones designades pels tribunals de selecció que han d’elaborar els informes i les actes d’avaluació d’aspirants en pràctiques al municipi. L’objectiu de la formació que s’imparteix és conèixer la metodologia per realitzar amb rigor i objectivitat l’observació de competències i rebre orientació, suport i assessorament tècnic per dur a terme l’avaluació dels agents en el període de pràctiques en el municipi. Per tot això, el temari formatiu està reservat a les persones designades pels tribunals de selecció i que han estat inscrites per les respectives corporacions locals al Taller, ateses les tasques avaluatives que els hi correspon realitzar del període de pràctiques dels agents en pràctiques de la policial local, en el marc dels corresponents processos selectius. Altrament s’estaria conculcant el principi d’igualtat que ha de presidir l’accés a la funció pública de totes les persones aspirants, per facilitar informació reservada al personal avaluador de la convocatòria” El 4 de maig de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 4 de maig de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El passat 26 de maig de 2023 l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya fa arribar a aquesta Comissió “Fitxa del Taller d’assessorament per a l’avaluació de les pràctiques policials al municipi en la seva 4a edició de 26 d’octubre a 30 de novembre de 2022, que inclou la informació següent: finalitat, objectiu, destinataris, programa, metodologia, organització i docents”. Destaquem les següents consideracions de l’informe que l’ISPC va fer arribar a la GAIP: “La finalitat dels tallers és assegurar que la persona ha assumit en el lloc de treball els coneixement, actituds i habilitats que conformen el perfil de competències professionals exigides al Curs de formació bàsica per a policies, que inclouen entre d’altres funcions haver de dur armes de foc. Conseqüentment, el coneixement de la metodologia d’avaluació de competències podria donar lloc al falsejament del perfil competencial per part dels aspirants en període de pràctiques als ajuntaments. Així mateix, i com ja es va exposar en l’escrit de resposta a l’anterior sol·licitud formulada pel senyor Xxx en representació de la senyora Yyyyy s’estaria conculcant el principi d’igualtat que ha de presidir l’accés a la funció pública de totes les persones aspirants, per facilitar informació reservada al personal avaluador de la convocatòria”. El 7 d’agost de 2023 es demana de nou a l’ISPC còpia de les unitats didàctiques del Taller d’assessorament per a l’avaluació de les pràctiques policials al municipi, en la seva 4a edició de 26 d’octubre a 30 de novembre de 2022, tot indicant si aquest material es troba afectat per un dret de propietat intel·lectual o altre que pugui limitar el dret d’accés a la informació pública” El 21 d’agost de 2023 l’ISPC remet a la GAIP la Guia del Taller d’assessorament per a l’avaluació de les pràctiques policials al municipi, edició de setembre de 2022 que inclou tota la informació sobre la metodologia d’avaluació. En la remesa de documentació l’administració reclamada reitera que la “aquesta Guia està adreçada i restringida a les persones responsables de recursos humans, caps de policia local o les persones designades pels tribunals de selecció que han d’elaborar els informes i les actes d’avaluació dels aspirants en pràctiques al municipi i també als ajuntaments que tenen inscrits alumnes en el Curs de formació bàsica per a policies. (...) en la mesura que el coneixement de la metodologia d’avaluació de competències pot donar lloc al falsejament del perfil competencial per part dels aspirants en període de pràctiques dels ajuntaments i en conseqüència alterar processos de selecció de l’administració local, té un àmbit de difusió restringit. Per aquest motiu, és important assegurar la reserva d’aquesta documentació durant la tramitació d’aquest expedient, si us plau”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada La informació sol·licitada per part de la persona reclamant a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya és la següent: “Es doni accés i es faciliti còpia del programa i del temari del Taller d’assessorament per a l’Avaluació de les pràctiques policials al municipi en la seva 4a edició de data 26 d’octubre a 30 de novembre” L'Institut de Seguretat Pública de Catalunya és una entitat autònoma amb personalitat jurídica pròpia adscrita al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, i com a tal subjecte a l’LTAIPBG pel seu article 3.1.a). El temari del Taller d’assessorament per a l’Avaluació de les pràctiques policials al municipi en la seva 4a edició de data 26 d’octubre a 30 de novembre es informació pública, ja que és documentació elaborada en part pel propi Institut i es troba en el seu poder i l’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com aquella que ha estat elaborada per l’Administració o es troba en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. Al ser informació pública, segons els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals al dret d’accés a la informació pública que puguin determinar-ne la denegació. En aquest procediment l’ISPC ha negat el dret d’accés a la informació pública al reclamant per dos motius: 1. El coneixement de la metodologia d’avaluació de competències podria donar lloc al falsejament del perfil competencial per part dels aspirants en període de pràctiques als ajuntaments 2. S’estaria conculcant el principi d’igualtat que ha de presidir l’accés a la funció pública de totes les persones aspirants, per facilitar informació reservada al personal avaluador de la convocatòria Cal analitzar si cap d’aquests dos motius al·legats per l’ISPC s’incardinen dins d’algun dels límits establerts a l’article 21 LTAIPBG, desenvolupats al seu temps per l’article 69 del Decret 8/2021 de 9 de febrer sobre la Transparència i el dret d’accés a la informació pública. D’un estudi exhaustiu de la Guia per l’avaluació de les pràctiques al municipi no s’infereix que les informacions que hi consten es puguin incloure en cap dels límits d’accés a la informació pública. L’accés al contingut de la Guia no comporta un perjudici per a la seguretat pública. Tampoc compromet a cap investigació o sanció d’infraccions penals, administratives o disciplinàries. No afecta a cap secret o confidencialitat establert en cap norma amb rang de llei. No ens trobem en el marc d’un procés judicial on alguna de les parts (reclamant o administració reclamada) hagin al·legat que es vulnerés el principi d’igualtat entre les parts. La informació sol·licitada no implica la vulneració de drets de menors d’edat, ni a la intimitat o d’altres drets privats legítims. La guia d’avaluació tampoc forma part d’un secret professional. Finalment, aquesta Comissió quan va sol·licitar la Guia d’avaluació el passat 7 d’agost, expressament va demanar que s’informés a aquesta Comissió sobre l’existència del dret a la propietat intel·lectual i industrial. En aquest cas l’ISPC argumenta que: “Tots els drets d’explotació d’aquesta Guia, inclosos els drets morals atès el seu caràcter d’obra col·lectiva, són propietat de l’Institut de Seguretat de Pública”. Cal aprofundir en aquest dret d’explotació de la guia, inclosos els drets morals d’una obra col·lectiva que al·lega ISPC que li pertanyen. Per això ens remetem al dictamen 1/2016 d’aquesta Comissió. En el citat dictamen, quan s’analitza el límit de la propietat intel·lectual previst a l’article 21.1.g LTAIPBG assenyala que: “Segons la legislació de propietat intel·lectual (Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, TRLPI), el titular originari dels drets de propietat intel·lectual és el creador, que sempre és una (o més d’una) persona física. Així mateix, aquesta normativa distingeix entre els anomenats drets morals del creador (atribució o reconeixement d’autoria, divulgació, preservació de la integritat, entre altres), que són inalienables, i els drets d’explotació, que inclou la reproducció i l’aprofitament econòmic, que poden ser objecte de cessió. (...) L’accés a un document protegit pel dret de propietat intel·lectual no afectarà previsiblement els drets morals del seu creador, però, segons com es fa l’accés, pot afectar els seus drets d’explotació. Dit d’una altra manera, la propietat intel·lectual protegeix de l’explotació del bé creat per part de terceres persones; per tant, és compatible amb la consulta o simple ús del bé que no interfereixi amb els drets d’explotació. La propietat intel·lectual no pot operar com a límit a l’accés, sinó com a límit a la seva utilització o explotació per part de la persona sol·licitant. Si tenim en compte que entre els drets d’explotació hi ha la reproducció i l’aprofitament econòmic, el que seria incompatible amb aquest dret seria un accés que comportés reproducció del bé o perjudici pels drets econòmics d’explotació”. Està clar que la Guia és objecte de propietat intel·lectual d’acord amb el previst a l’article 10 del Reial Decret 1/1996 de 12 d’abril. No obstant, en cap moment l’administració reclamada ha fet referència a cap perjudici econòmic referent al dret d’explotació. En aquest sentit la resolució 63/2018 en un cas similar al que ara ens ocupa va resoldre que: “encara que s'acredités la concurrència d'aquest límit (en referència al límit de propietat intel·lectual), cal assenyalar que el que proscriu la legislació de propietat intel·lectual no és tant la divulgació de les obres protegides, sinó la usurpació dels drets d'explotació (que no sembla ser el que pretén la persona reclamant), i que aquesta eventual concurrència difícilment prevaldria damunt del dret d'accés sol·licitat, atès l’interès legítim que ostenta en aquest cas la persona reclamant per poder obtenir una informació adient per protegir els seus drets i interessos, interès que s'afegeix als públics de la legislació de transparència, entre les finalitats de la qual sens dubte és remarcable la d'assegurar l'objectivitat i la transparència en l'accés a l'ocupació pública”. La part reclamant, en la reclamació davant la GAIP del passat 20 d’abril va indicar que: “El fonament de la petició d’accés a la informació té la seva necessitat de poder aportar els corresponents arguments de defensa en un procediment judicial contenciós administratiu que impugna la seva exclusió d’un procediment selectiu d’agent de la policia municipal de Girona a la fase de la realització de les pràctiques. Circumstància a més sobre la base que l’autoritat judicial ha manifestat que fos la pròpia persona interessada la que sol·licités aquesta informació a l’òrgan corresponent al trobar-se emparada per fer-ho”. En definitiva, el que pretén el reclamant en el cas que ara ens ocupa és aportar la Guia d’avaluació a un procés judicial i no cap finalitat relacionada amb els drets d'explotació. Així doncs es tracta d’un interès legítim que ostenta en aquest cas la persona reclamant per poder obtenir una informació adient per protegir els seus drets i interessos, interès que s'afegeix als públics de la legislació de transparència, entre les finalitats de la qual sens dubte és remarcable la d'assegurar l'objectivitat i la transparència en l'accés a l'ocupació pública A més a més, si analitzem el contingut de la Guia, la mateixa està configurada com un llistat d’ítems relacionats amb cada una de les competències, que han de ser avaluats per les persones responsables d’aquesta tasca, i inclou una mínima metodologia per l’observació d’aquests ítems en els aspirants. El coneixement dels ítems avaluables no necessàriament ha de portar al falsejament de les dades del perfil competencial per part dels policies locals en pràctiques. Fins i tot el més lògic seria que el / la policia en pràctiques conegués quines són les competències segons les quals avaluaran les seves pràctiques i com s’avaluaran. En aquest sentit cal portar a col·lació l’article 55.2 de l’EBEP: “Les administracions públiques, entitats i organismes a què es refereix l’article 2 d’aquest Estatut han de seleccionar el seu personal funcionari i laboral mitjançant procediments en què es garanteixin els principis constitucionals abans expressats, així com els establerts a continuació: a) Publicitat de les convocatòries i de les seves bases. b) Transparència. c) Imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció. d) Independència i discrecionalitat tècnica en l’actuació dels òrgans de selecció. e) Adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques que s’hagin d’exercir. f) Agilitat, sense perjudici de l’objectivitat, en els processos de selecció. En virtut d’aquests principis, i especialment en relació a la lletra b) el possible falsejament del perfil competencial, no pot actuar com un límit al dret d’accés a la informació sol·licitada. Per finalitzar, quan l’ISPC al·lega que si facilita la guia d’avaluació s’estaria conculcant el principi d’igualtat que ha de presidir l’accés a la funció pública de totes les persones aspirants, per facilitar informació reservada al personal avaluador de la convocatòria, aquest no és cap límit normatiu al dret d’accés a la informació, però a més a més, donat que el reclamant ja ha indicat amb claredat que la finalitat per la que sol·licita aquesta informació, per poder aportar els corresponents arguments de defensa en un procediment judicial contenciós administratiu que impugna la seva exclusió d’un procediment selectiu d’agent de la policia municipal de Girona a la fase de la realització de les pràctiques, pel que l’argument al·legat per l’ISPC queda desacreditat. En aquest cas no es pot produir desigualtat en l’accés a la funció pública, doncs no només ja haurien finalitzat les proves en relació amb les quals se sol·licita la informació, sinó que, el tribunal avaluador ja ha avaluat les pràctiques amb resultat de no apte i aquest procés d’avaluació es troba impugnat davant els tribunals contenciós administratiu. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Igualment, l’article 67 del El Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. En cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el compliment de les polítiques de gestió documental al llarg de la fase de tramitació i han de ser aprovades d'acord amb l'apartat 2 de l'article 33 d'aquest Decret. L’article 68, relatiu a l’arxiu digital únic, detalla les característiques i condicions per garantir la implementació de les polítiques de gestió documental i el seu compliment. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 d’agost de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 398/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Declarar nul·la la resolució del l’ISPC de data 23 de novembre de 2022. 3. Requerir a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 398/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.