Reclamación de acceso a la información sobre gastos de asesoramiento externo del servicio del agua en el Ayuntamiento de Riells i Viabrea

Resolució 425/2022, de 26 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 398/2022 i 400/2022 (acumulades) Administració reclamada: Ajuntament de Riells i Viabrea Informació reclamada: Despesa en assessorament extern sobre el servei de l’aigua. Sentit de la resolució: Estimació Resum: L’Ajuntament sembla invocar, indirectament, la causa de la inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública de l’article 29.1.b LTAIPBG: el fet que la informació sol·licitada requereixi una tasca complexa d’elaboració. La invocació municipal és molt indirecta, perquè l’informe de l’Ajuntament es limita a assenyalar que només facilita la informació sol·licitada que es trobi digitalitzada perquè d’aquesta manera no es requereix una tasca complexa; d’aquesta afirmació és pot deduir que l’Ajuntament considera una tasca complexa facilitar la informació sol·licitada anterior a 2018. La concurrència d’aquesta causa d’inadmissibilitat no pot ser acceptada. L’Ajuntament no acredita cap de les circumstàncies que segons el precepte que s’acaba de citar (article 66 del Decret 8/2021) són indiciàries de la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració, i no és probable que podés fer-ho, ja que, amb independència de què estigui o no informatitzada, la informació sol·licitada és molt específica i localitzar-la en els comptes municipals, així com obtenir aquests, difícilment es pot qualificar de tasca complexa. Paraules clau: Ajuntaments. Plataformes ciutadanes. Acumulació. Contractes. Cost econòmic. Tasca complexa d’elaboració. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 d’abril de 2022 entren a la GAIP les Reclamacions 398/2022 i 400/2022, presentades en representació d’una plataforma ciutadana o pel seu portaveu contra l’Ajuntament de Riells i Viabrea, en relació amb les sol·licituds indicades a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 d’octubre de 2020 la plataforma reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament de Riells i Viabrea, de la qual deriva la Reclamació 400/2022: “Exposo que la Taula per l’Aigua Pública de Riells i Viabrea té interès en conèixer l'import de l'assessorament extern sobre el servei d'aigua. Que aquesta informació la va demanar l'AA.VV. Aigua és Vida per tot Riells i Viabrea en instància de data 20 de juliol de 2017, rebent resposta en data 16 d'agost 2017, registre de sortida 1347 en la que es deia que es donava "ordre als serveis de comptabilitat per tal que procedeixin a elaborar el referit llistat". Que en data 30 de novembre de 2017 l'AA.VV. Aigua és Vidaper tot Riells i Viabrea va reclamar el llistat de la despesa mencionada i fins a data d'avui no ha obtingut resposta. Per tot això, sol·licito que se’ns lliuri aquesta informació sobre la despesa de l'assessorament extern del servei d'aigua del municipi al més aviat possible”. 3. El 4 de novembre de 2020 l’Ajuntament estima formalment la sol·licitud i facilita a la reclamant el cost de l’assessorament prestat per una empresa externa per a un servei d’auditoria econòmica. 4. El 5 de novembre de 2020 la mateixa persona física formula la següent sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament de Riells i Viabrea, de la qual deriva la Reclamació 398/2022: “Exposo: Que rebut escrit de data 4 de novembre amb número de registre de sortida S2020002735, comunicant únicament l'import del contracte amb xxxx i no tot el llistat a que ens referíem en la instància. Sol·licito: Es faciliti el llistat complet de tota la despesa per assessorament extern del servei d'aigua tal com s'ha demanat en la nostra instància anterior”. 5. La Reclamació 398/2022, presentada el 26 d’abril de 2022, indica que la plataforma reclamant no ha rebut resposta a la sol·licitud. 6. La Reclamació 400/2022, presentada també el 26 d’abril de 2022, indica que l’Ajuntament només ha facilitat informació del cost d’un servei d’auditoria econòmica d’una empresa externa. 7. El 4 de maig de 2022 la GAIP informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 8. El 4 de maig de 2022 la GAIP comunica les Reclamacions a l’Ajuntament de Riells i Viabrea i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre elles, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriven i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre les Reclamacions. 9. El 22 de maig de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Riells i Viabrea en relació amb aquestes dues i altres reclamacions. L’informe fa algunes consideracions generals sobre la forma de gestió del servei de l’aigua potable al municipi i sobre el procés que s’està seguint per transformar l’actual titularitat privada de l’activitat en un servei públic, explicant també el paper que juguen en aquest procés l’equip de govern municipal i la plataforma reclamant, amb la qual s’estaria compartint la informació sobre el procés. En relació amb aquestes reclamacions, l’informe indica el següent: “En data 4 de novembre de 2020 es va donar resposta a aquesta sol·licitud, on literalment se’ls contesta “Mitjançant acord de la Junta de Govern Local de data 14 d’agost de 2019 es va procedir a la contractació de l’empresa PWACS per la realització dels treballs d’auditoria econòmica del servei de subministrament d’aigua potable”. Aquest contracte es va formalitzar per un import de 6.655,00 euros, IVA inclòs. En relació a aquesta resposta, ens demanen que els facilitem tota la despesa per assessorament extern. Quan ens referim a tota, ens podríem remetre al 2003, els primers estudis que es fan fer de l’aigua. El criteri utilitzat per donar resposta a aquesta sol·licitud va ser a partir del gener de 2018, data en què l’Ajuntament va implantar l’administració electrònica i es disposa de la informació de manera àgil i ràpida, sense que això suposi una tasca complexa. A la data de la sol·licitud, aquesta era la única despesa d’assessorament extern comptabilitzada des de 1 de gener de 2018”. En un altre apartat del mateix informe, l’Ajuntament aporta la informació addicional següent: “A partir del gener de 2018, l’assessorament extern en matèria de l’aigua es correspon amb: . Auditoria del servei: publicada a la web. Medi 21 consult: informe traslladat tal i com s’ha comentat al punt anterior. Pla director de l’aigua: Publicat a la web . Reglament del servei de l’aigua: publicat a la web. És més, tant en el Pla director com en el reglament, la Taula ha presentat al·legacions en el període d’exposició pública. Recordar també que es va convocar als membres de la Taula, de forma expressa, a la presentació prèvia a l’aprovació inicial per tal que aquests assessors externs els presentessin els projectes, declinant la participació perquè no disposaven de la informació amb caràcter previ a la presentació”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Acumulació L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), preveu que l’òrgan administratiu que tramita un procediment, d’ofici o a instància de part, pot acumular-lo amb altres amb els que tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Està clara la identitat entre les Reclamacions 398/2022 i 400/2022: les parts són substancialment les mateixes (la persona reclamant i l’Ajuntament de Riells i Viabrea) i també ho és el seu objecte, la seva fonamentació i, en general, les aportacions de les parts a aquest procediment i, en conseqüència, les qüestions sobre les que s’ha de pronunciar la GAIP. Cal fer una puntualització sobre la part reclamant, ja que mentre que en el cas de la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació 400/2022 és la plataforma local de l’aigua, en el de la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació 398/2022 és el seu portaveu; en canvi, la persona que presenta les reclamacions és sempre la mateixa, diferent a la que ha presentat les sol·licituds, i ha acreditat que reclama en representació de la plataforma, però no del seu portaveu. Nogensmenys, es pot deduir perfectament que la manca de referència a la plataforma de l’aigua a la presentació de la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació 398/2022 és més un error que una decisió premeditada, i s’explica per l’elevat nombre de sol·licituds, sobre temes similars, presentades la mateixa data. Si al que s’acaba de dir hom hi afegeix els principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, així com el fet que de l’acumulació no se’n deriven perjudicis per a les parts, ni per a l’interès general, procedeix concloure que la mesura d’acumular les Reclamacions citades als antecedents en aquesta Resolució única és adequada a l’ordenament jurídic i oportuna i convenient per als interessos generals. 3. Sobre la informació sol·licitada i el dret a accedir-hi La informació sol·licitada en aquest procediment és l’assessorament i, més concretament, el llistat complet de tota la despesa per assessorament extern del servei d'aigua. L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament hauria facilitat la informació sol·licitada del 2018 fins ara, perquè és l’etapa en la qual està implantada l’Administració electrònica i localitzar aquesta informació no resultaria complexa. Nogensmenys, el mateix antecedent també posa de manifest que posteriorment al gener de 2018, a més a més de l’auditoria, també hi hauria un informe o estudi d’una empresa diferent a l’auditora, la qual cosa genera dubtes sobre si s’ha facilitat realment tota la informació sol·licitada posterior a gener del 2018. L’informe municipal també indica que si cal facilitar tota la despesa municipal en aquest concepte caldria remuntar- se fins el 2003, que es quan es van fer els primers estudis sobre el servei de l’aigua. Els termes de les dues sol·licituds són molt clars: demanen el llistat complet de l’ assessorament extern del servei de l’aigua i de tota la despesa per municipal per aquest concepte, sense cap referència a limitacions temporals. És més: la sol·licitud de la qual deriva la Reclamació 398/2022 es fa com a reacció a la resposta de l’Ajuntament de facilitar únicament la despesa del darrer contracte de la consultora, i els termes en què està formulada la sol·licitud suggereixen clarament que la plataforma reclamant és perfectament coneixedora de l’existència d’altres serveis d’assessorament, amb independència de la data en què es van dur a terme, dels quals demana també la informació del cost respectiu. Per tant, cal entendre que la sol·licitud demana el llistat complet dels serveis d’assessorament extern i de la despesa corresponent, sense cap límit per raó temporal. L’informe de l’Ajuntament indica que el primer estudi data del 2003; per tant, la informació reclamada seria la de la llista de serveis d’assessorament del servei d’aigua, amb indicació del cost de cada un d’ells, des de 2003. Tot i que l’informe municipal també indica que l’Ajuntament ha facilitat la informació sol·licitada del període des de 2018 fins a l’actualitat, perquè és el que correspon a la implantació de l’Administració digital, hi ha indicis en el mateix informe que posen en dubte que això sigui realment així, perquè l’informe municipal també fa referència, com s’ha dit, a un estudi posterior a gener de 2018 fet per una empresa diferent a l’auditora de la qual s’ha facilitat la informació demanada. Par tant, cal insistir que l’àmbit temporal de la informació sol·licitada és el comprès entre 2003 i la data de presentació de la sol·licitud. Està clar que la informació sol·licitada, en els termes que s’acaben d’indicar, és informació pública, ja que fa referència a contractes i despeses municipals relacionades amb un servei de la competència dels ajuntaments, com és el de l’aigua; també és de suposar que aquesta informació es troba en poder de l’Ajuntament, llevat que s’acrediti la seva destrucció, cosa improbable perquè les administracions públiques tenen l’obligació de conservació permanent de la documentació que permeti escrutar la disposició dels recursos públics. Per tant, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, cal concloure que qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin causes legals que fonamentin la seva denegació. L’Ajuntament sembla invocar, indirectament, la causa de la inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació pública de l’article 29.1.b LTAIPBG: el fet que la informació sol·licitada requereixi una tasca complexa d’elaboració. La invocació municipal és molt indirecta, perquè l’informe de l’Ajuntament es limita a assenyalar que només facilita la informació sol·licitada que es trobi digitalitzada perquè d’aquesta manera no es requereix una tasca complexa; d’aquesta afirmació és pot deduir que l’Ajuntament considera una tasca complexa facilitar la informació sol·licitada anterior a 2018. La concurrència d’aquesta causa d’inadmissibilitat no pot ser acceptada, pels motius següents. Segons l’article 66 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, “1. Als efectes del que preveu la lletra b) de l'article 29.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, han de ser inadmeses a tràmit les sol·licituds d'accés a la informació pública en les quals concorri, entre d'altres, alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l'obtenció, l'extracció o la disposició de la informació sol·licitada impliqui una càrrega de treball inassumible o desproporcionada pel fet que la informació procedeix de diferents expedients, fonts d'informació, bases de dades o arxius, o es conté en un gran volum d'informació i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. b) Quan l'elaboració de la informació requereixi una tasca d'anàlisi o d'interpretació que tingui una complexitat objectivable i desproporcionada i no pugui ser realitzada amb l'ajuda dels mitjans informàtics disponibles. 2. Les administracions públiques han de motivar l'apreciació de qualsevol d'aquestes circumstàncies mitjançant, entre d'altres, una declaració dels recursos humans i materials necessaris per a l'obtenció i elaboració de la informació, i una ponderació d'aquests recursos amb els disponibles a l'òrgan competent per resoldre. 3. La inadmissió de les sol·licituds per aquesta causa no es pot justificar exclusivament en el volum de la informació si la tasca d'elaboració o de recopilació no revesteix complexitat”. L’Ajuntament no acredita cap de les circumstàncies que segons el precepte que s’acaba de citar són indiciàries de la necessitat d’una tasca complexa d’elaboració, i no és probable que podés fer-ho, ja que, amb independència de què estigui o no informatitzada, la informació sol·licitada és molt específica i localitzar-la en els comptes municipals, així com obtenir aquests, difícilment es pot qualificar de tasca complexa, fins i tot en el cas que calgui remuntar-se vint anys enrere. En conseqüència, és procedent estimar la Reclamació i declarar el dret de la plataforma reclamant a la informació sol·licitada de la llista de serveis d’assessorament del servei d’aigua, amb indicació del cost de cada un d’ells, des de 2003 fins a la data de presentació de la sol·licitud. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de maig de 2022, resol per unanimitat: 1. Estimar les Reclamacions acumulades 398/2022 i 400/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada de la llista de serveis d’assessorament del servei d’aigua, amb indicació del cost de cada un d’ells, des de 2003. 2. Requerir a L’Ajuntament de Riells i Viabrea que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Riells i Viabrea a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a les Reclamacions 398/2022 i 400/2022 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.