Un regidor solicitó al Ayuntamiento de Ulldecona información detallada sobre licencias de terrazas y sus importes, alegando una entrega parcial previa. La GAIP finaliza el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para tramitar reclamaciones de electos locales basándose en la aplicación supletoria de la legislación de transparencia respecto a los regímenes jurídicos especiales de acceso.
2
El Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022) y el TSJC confirman que los electos locales pueden utilizar la vía de reclamación de la LTAIPBG para defender su derecho de acceso a la información pública.
3
El derecho de acceso de los regidores se rige primordialmente por el artículo 164 del TRLMRLC, que permite obtener datos necesarios para el desarrollo de su función, salvo vulneración de derechos fundamentales o secretos oficiales.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada por la Administración reclamada conlleva la pérdida sobrevenida del objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
5
Cuando se produce la satisfacción de la solicitud durante el proceso, procede finalizar la reclamación sin necesidad de pronunciarse sobre el alcance del derecho de acceso ejercido.
Texto completo
Resolució 640/2024, de 16 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 397/2024
Administració reclamada: Ajuntament d’Ulldecona
Informació reclamada: Sobre llicències d’establiments amb terrasses.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat la
informació a la persona reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la
sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de
l’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes
circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació sense necessitat de fer cap declaració
sobre l’abast del dret d’accés exercit.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Establiments amb terrasses. Llicències. Reclamació
contra lliurament parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Ramón Barberà i Gomis
Antecedents
El 19 de març de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 397/2024, presentada per un regidor
de de l’Ajuntament d’Ulldecona contra el mateix Ajuntament, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
La Reclamació presentada indica que la Administració li hauria lliurat la informació
parcialment.
El 12 de febrer de 2024, i en relació amb una informació donada anteriorment per
l’Ajuntament (el dia 6 d’octubre de 2023, en resposta a una SAIP de 21 d’agost de 2023), la
persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament:
“En la resposta que rebem amb data del 6 d'octubre del 2023, es va proporcionar
informació parcial respecte al preu per metre quadrat de les terrasses, així com un llistat
d'establiments amb terrasses juntament amb les adreces. Tot i això, es va ometre
respondre a diversos punts essencials de la nostra sol·licitud original, els quals detallo a
continuació:
1. No se'ns ha facilitat una llista completa dels establiments que tenen llicència de terrassa,
incloent-hi el nom del negoci, la ubicació on s’ubica la terrassa i si compten amb el projecte
corresponent.
2. No s'ha especificat tampoc l’import total que es cobra de la corresponent llicència de
terrassa de cada establiment”.
El 4 d’abril de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
En la mateixa data de 04 d’abril, la GAIP sol·licita a l’Ajuntament d’Ulldecona les dades
identificatives i de contacte de la persona o persones que el representaran a la sessió de
mediació, així com dues possibles dates de la seva conveniència per a la celebració de la
sessió. Aquesta petició es reitera el dia 26 d’abril de 2024, afegint-hi el requeriment d’un
informe de posicionament per part de l’Ajuntament i de l’expedient de tramitació de la SAIP.
El 29 d’abril de 2024 la GAIP rep una comunicació en la qual es fa constar que “des de
l’Ajuntament d’Ulldecona se li va contestar a la persona interessada mitjançant la tramesa
amb registre de sortida 4315670005-2-2024-001345-2, la qual s’adjunta al present escrit”.
El 2 de maig de 2024, la GAIP trasllada a la persona reclamant l’escrit tramès per
l’Ajuntament d’Ulldecona, atorgant-li un termini de cinc dies per fer arribar les seves
consideracions, amb l’advertiment que si en aquest termini no manifesta res al respecte
s’entendrà que dona resposta a la reclamació. La persona reclamant no ha acceptat la
notificació (que ha quedat rebutjada en data 13 de maig de 2024), sense que a data
d’aquesta Resolució consti cap manifestació de la seva part.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
La reclamació es presenta per part d’una persona que és membre del mateix Ajuntament.
Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG,
sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament
confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que
estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els
òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria
de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la
Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la
informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en
l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que la Corporació
local té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4
TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la
corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents
a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
2. Pèrdua d’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha lliurat la informació a la
persona reclamant. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació
de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte, ja que s’han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 16 de maig de 2024, resol per unanimitat declarar finalitzat el procediment relatiu a la
Reclamació 397/2024 per pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.