Solicitud de información sobre nombramientos de funcionarios de Administración local con habilitación nacional y resultado por desistimiento

Resolució 492/2020, de 17 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 397/2020 Administració reclamada: Departament de la Presidència Informació reclamada: Nomenaments de funcionaris d’Administració local amb habilitació nacional. Sentit de la Resolució: Desistiment Resum: El requeriment d’esmena invoca l’article 68 LTAIPBG, segons el qual si la persona reclamant no resol les deficiències indicades dins del termini de 10 dies es considera desistida la Reclamació. Un cop transcorregut aquest termini, la persona reclamant no ha aportat la informació requerida. En conseqüència, és procedent finalitzar aquesta Reclamació per desistiment de la persona reclamant. Paraules clau: Generalitat. Funcionaris d’Administració local amb habilitació estatal. Requisits de la reclamació. Manca de sol·licitud d’informació. Esmena. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 12 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 397/2020, presentada contra el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de juliol de 2020 la persona reclamant presenta al web de transparència de la Generalitat un escrit pel qual s’ofereix a ocupar en règim d’acumulació places vacants de funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional (FALHN). 3. El 23 de juliol de 2020 la persona reclamant presenta la sol·licitud següent al web de transparència de la Generalitat: “El 4 de juliol de 2020 em vaig oferir per ocupar en règim d’acumulació qualsevol lloc de treball reservat a FALHN de Catalunya que es trobi actualment vacant o que qualsevol autoritat local pretengui de cobrir en endavant en règim accidental o interí situat dins un radi raonable del meu lloc de residència i amb preferència pels llocs de treball de la meva Subescala i Categoria. Aquest oferiment em constitueix en interessat en aquesta classe d'expedients i em permet obtenir-ne còpia. Sol·licito: 1.-Que se'm tingui per interessat i part en tots els expedients de nomenaments accidentals i interins de FALHN que es tramitin des del 4 de juliol de 2020 en endavant. 2.-Que se'm lliuri còpia electrònica d'aquests expedients, mitjançant posada a disposició de la vostra seu electrònica o trasllat per correu electrònic, wetransfer, dropbox o sim 3.-Que se'm faci l'oferta d'acumulació reglamentària prioritària al nomenament accidental o interí en cadascun d'ells prèviament a la seva resolució. 4. La Reclamació presentada el 12 d’agost de 2020 indica el següent: “Sóc funcionari de carrera d'Administració Local de la Subescala de Secretaria de 1a Categoria. La legislació vigent determina que tinc prioritat a ocupar vacants de FALHN front als candidats accidentals i interins. He demanat que se m'informés dels nomenaments accidentals i interins realitzats per la DGAL per valorar si s'ha respectat aquesta prioritat”. Assenyala que no ha rebut resposta a aquesta petició. La Reclamació adjunta un correu electrònic de 6 de juliol de 2020 amb el que la persona reclamant demana a la Direcció General d’Administració Local on es publiquen els nomenaments interins, accidentals i altres de tipus transitori d’FALHN; també adjunta altres correus electrònics posteriors, fins el 22 de juliol de 2020, que reiteren i recorden aquesta petició. 5. El 25 d’agost de 2020 la GAIP requereix l’esmena de la Reclamació a la persona reclamant, en els termes següents: “A la vista del text de la Reclamació 397/2020 i de la documentació que adjunta, s’observen les mancances següents: per una banda, l’única sol·licitud d’informació pública que adjunta és la de 23 de juliol de 2020, que demana còpia d’expedients; aquesta sol·licitud, tanmateix, no pot ser objecte de la Reclamació, perquè llavors la Reclamació seria prematura; per una altra banda, adjunta també diversos correus electrònics que demanen la publicació de nomenaments d’interins, però el correu electrònic no és un mitjà admissible de presentació de les sol·licituds perquè no compleix el requisit de l’article 26 de la Llei 19/2014, de transparència i accés a la informació pública, ja que no garanteix constància de la persona que presenta la sol·licitud, ni de la data de presentació. En conseqüència us requerim l’esmena de la Reclamació, per tal d’aportar còpia d’una sol·licitud d’informació pública que pugui servir vàlidament com a objecte de la Reclamació, amb pretensions coherents amb les d’aquesta”. La GAIP invoca l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú, als efectes de considerar desistida la Reclamació si no és esmenada en el sentit indicat dins del termini de 10 dies. Vençut a bastament aquest termini la GAIP no ha rebut resposta a l’esmena indicada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació . L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 2 0.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes d’aportar un dels seus elements essencials, com és el d’acreditar la presentació d’una sol·licitud d’accés a la informació pública de la qual derivi. El requeriment d’esmena invoca l’article 68 LTAIPBG, segons el qual si la persona reclamant no resol les deficiències indicades dins del termini de 10 dies es considerar desistida la Reclamació. Un cop transcorregut aquest termini, la persona reclamant no ha aportat la informació requerida. En conseqüència, és procedent finalitzar aquesta Reclamació per desistiment de la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de setembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 397/2020 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.