Solicitud de identificación de responsable de contratación bajo proceso judicial y acceso a expedientes de personal

Resolució 394/2017, de 4 de desembre Número d’expedient de la reclamació: 396/2017 i 397/2017 (acumulades). Administració reclamada: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. Informació reclamada: Persona responsable d’una contractació que està sota judici . Expedients de contractació de personal des del 2008 fins al 2017. Sentit de la resolució: Desestimació. Resum: El dret d’accés no empara la pretensió d’obtenir opinions, justificacions o judicis de l’administració. La satisfacció de la sol·licitud comporta que l’Ajuntament faci un judici paral·lel i previ al pronunciament judicial que produiria un dany cert i greu en el prestigi social i el bon nom de la persona a qui l’Ajuntament assenyalés com a responsable, i que podria constituir fins i tot un delicte d’injúries o calumnies. No es pot estimar la pretensió de la persona reclamant d’ accés il·limitat als expedients de contractació de personal sense cap tasca d’anonimitzaci ó prèvia, ja que la limitació parcial del dret d’accés atenent la protecció de les dades personals que ha practicat l’Ajuntament i contra la qual es reclama és en principi exigible i ajustada a dret, sens perjudici que si es planteja la reclamació sobre l’exclusió d’ una informació més concreta es pugui ponderar adequadament si la limitació aplicada és o no excessiva. Considerant que dels antecedents d’aquest cas (a l’igual que en d’altres coneguts per aquesta Comissió en relació amb les mateixes parts del procediment) es desprèn que la persona reclamant no s’ha personat per obtenir la informació un cop li ha estat estimada i elaborada per l’Administració, cal advertir-lo de la responsabilitat i de la diligència que li són exigibles en el seguiment del procediment i en l’accés material a la informació que sol·licita, sobretot tenint en compte que per satisfer la seva sol·licitud ha calgut una tasca d’anonimització prèvia que l’Administració ha hagut d’assumir amb els recursos humans limitats i escassos de què disposa, i de l’eventual abús de dret en que pot incórrer si la seva negligència a l’hora d’accedir a la informació fa dubtar de la motivació real de la seva sol·licitud d’accés. Paraules clau: Ajuntament. Personal. Contractació. Reclamació contra desestimació. Límits. Igualtat de les parts en procediment judicial. Protecció de dades personals. Anonimització. Abús de dret. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego. Antecedents 1. El 31 d’agost de 2017 tenen entrada a la GAIP les Reclamacions 396/2017 i 397/2017, presentades contra l’Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà en relació amb l es sol·licituds d’informació indicades als antecedents següents. La persona reclamant no sol ·licita seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. Les sol·licituds d’informació que ara es reclamen són les següents: a De 21 de juliol de 2017, Reg. E/1025, per la qual la persona reclamant reiterava allò sol·licitat en la sol·licitud de 21 de juny de 2017( Reg- E-885) que era el següent: “voldríem saber qui és el responsable d’haver pagat més de 58.000 euros pel material del bar de la pista i que en l’expedient de l’ajuntament consta que ja era del mateix ajuntament”. La reclamació es fonamenta en la desestimació de l’accés que l’Ajuntament hauria motivat en el fet que es tracta d’un tema que s’està dirimint en el Jutjat d’Instrucció i que la mateixa persona reclamant hauria demanat ser part del procés judicial, motiu pel qual considera que hi té un interès processal i que l’accés aniria contra el principi d’igualtat de les parts d’un procés judicial, límit previst a l’article 21.1d LTAIPBG. La persona reclamant al·lega contra aquestes consideracions que l’Ajuntament no és part del procés, ja que la denuncia s’ha interposat contra particulars. ( Reclamació 396/2017) . b De 6 de juny de 2017, Reg. E-802, demanant l’accés als expedients de contractació de personal per part de l’Ajuntament des del 2008 fins al dia de la presentació de la sol·licitud. Contra l’accés parcial de la informació sol·licitada la persona reclamant va interposar la Reclamació 397/2017. 3. El 14 de setembre de 2017 la GAIP comunica a la persona reclamant la necessitat d’esmenar les reclamacions concretant-ne l’objecte. El 18 de setembre de 2017 la persona va concretar la pretensió de les dues reclamacions de la manera següent: a. Reclamació 396/2017: “no m`han deixat veure el expedient de la pista directament. L’argument és que soc part en un judici d’aquest tema. Però la veritat és que hi ha la petició de ser part però encara no ha decidit el jutjat. Igualment no és motiu per negar-lo i menys argumentat per igualtats de drets entre les parts, ja que l`altre part si que ho veu sempre que vol i en veritat la que se li esta vulnerant el tema de igualtat seria aquesta si fos part cosa que encara no ho es”. b. Reclamació 397/2017: “No m`han deixat veure els expedients originals i apart havien dades o trossos tapats de les fotocopies. Sols veig els primer anys i no el total de la plantilla diuen que son molts però sols em porten 8 o 9 contractes el dia que vaig anar. Demano veure originals.” 4. El 22 de setembre de 2017 la GAIP comunica a l’Administració la presentació d’aquestes Reclamacions i li demana que, en el termini de deu dies, li trameti un informe que reculli el seu posicionament i actuacions en relació amb les sol·licituds d’accés en què es fonamenten les reclamacions, i que li en remeti sengles expedients. 5. El 6 d’octubre de 2017 l’Ajuntament tramet a la GAIP l’informe requerit, que amplia amb data 10 d’octubre. a) Respecte de la Reclamació 396/2017 l’Ajuntament al·lega: “ En la resposta a la instància s’indica que el pagament d’aquest import, juntament amb altres qüestions estan essent investigades pel Jutjat XXXX, (procediment Prèvies xx/xxxx) arran d’una denúncia efectuada pel Sr. XXXX, membre fundador de l’entitat reclamant. En l’annex X s’adjunta còpia de l’escrit que el Jutjat ha fet arribar a l’Ajuntament, comunicant l’interès de la persona reclamant en ser part del procés. Per aquest motiu s’ha considerat que la persona reclamant té un interès processal en l’expedient”. b) En relació amb la Reclamació 397/2017, l’Ajuntament reitera que la sol·licitud de la persona reclamant “ha estat estimada però al comprendre una documentació molt extensa de la qual cal extreure un nombre important de dades de caràcter personal, s’ha considerat atendre la petició de forma esgraonada. En data 29 de setembre de 2017 el sr. XXX havia de consultar sis nous expedients de processos de selecció de personal, no es va presentar, i a data d’avui no ha sol·licitat veure els expedients en una nova data. L’Ajuntament t é previst atendre la petició del sr. XXX en relació amb les contractacions de personal incloses en el període 2012- 2017” 6. El 25 d’octubre l’Ajuntament aporta nova documentació a la GAIP, tot i que fa referència a una sol·licitud d’accés del mateix reclamant (Reg 800-2016, de 5.7.2016) que si bé té un contingut similar, no és objecte de la reclamació 397/2017 (Reg. 802- 2017, de 6.6.2017). 7. El 23 d’octubre de 2017 la GAIP sol·licita de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) que emeti l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG, considerant que l’objecte de la Reclamació 397/2017 conté dades de caràcter personal i que la reclamació expressa la seva disconformitat amb el fet que s’hagi anonimitzat part d’elles. 8. El 22 d’octubre de 2017 té entrada a la GAIP l’ informe de l’APDCAT, el qual conclou que, en principi i sense conèixer aquestes circumstàncies, “la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a la identitat de la persona o persones seleccionades en els processos de selecció per a la provisió de llocs de treball de la corporació i a la puntuació obtinguda com a resultat dels mèrits i proves realitzades. En canvi, no estaria justificat l’accés a l’informe d’avaluació del candidat ni a la informació personal de la resta de persones que poden haver participat en aquests processos de selecció”. Fonaments jurídics 1. Acumulació de les Reclamacions L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del proc ediment administratiu comú de les administracions públiques preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular -lo a d’altres amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima. Aquesta identitat substancial es produeix clarament en el cas de les Reclamacions objecte de Resolució, ja que hi ha una identitat de parts i un mateix sentit de Resolució. D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general, resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions. 2. Competència de la GAIP i admissibilitat de la Reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. Les reclamacions reuneixen els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (RGAIP) i, per tant, és admissible a tràmit. 3. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada i els límits que hi concorren 3.a) Reclamació 396/2017. D’acord amb la sol·licitud d’accés, i tenint en compte el principi de congruència de la reclamació que obliga a que l’objecte d’aquella i la d’aquesta siguin idèntics, la petició d’informació es concreta en que l’Ajuntament respongui “qui és el responsable d’haver pagat més de 58.000 euros pel material del bar de la pista i que en l’expedient de l’ajuntament consta que ja era del mateix ajuntament”. Al·lega l’Ajuntament per limitar l’accés que es vulneraria el principi d’igualtat de les parts en un procés judicial, considerant que la persona reclamant ha demanant ser-ne part. Tanmateix, la persona reclamant al·lega que l’Ajuntament no n’és part processal, cosa que no està contrastada i resulta, en principi, dubtós. Es desconeix, finalment, si en el moment de resoldre la persona reclamant té ja la consideració de part en el procés, o no. La manca d’informació i concreció d’aquests punts no permet pronunciar-se sobre l’aplicació al cas del límit previst per l’article 21.1.d LATIPBG, que requeriria d’entrada que la persona reclamant i l’Administració reclamada fossin efectivament parts en el procés judicial. En tot cas, el cert és que el dret d’accés no empara la pretensió d’obtenir opinions, justificacions o judicis de l’administració, sinó informació prèvia preexistent en poder de l’Administració, i tenint en compte que el judici està encara substanciant -se, l’Administració no té informació real sobre l’eventual responsabilitat d’una persona en relació amb la comesa d’un presumpte delicte de mala administració, com el que s’apunta a la sol·licitud, més enllà de que pugui tenir, o no, sospites que durant el judici s’hauran de provar. Tampoc es pot demanar que s’assumeixin responsabilitats polítiques en relació amb uns fets com els que es descriuen a la sol·licitud objecte de reclamació, si encara estan es sent jutjats i, per tant, no ha quedat establert judicialment que s’hagin produït. Tanmateix, cal tenir en compte que la resposta a la sol·licitud comportaria que l’Ajuntament emeti un pronunciament sobre l’autoria i la responsabilitat personal en relació amb uns fets sobre els que la justícia està encara investigant, que podrien ser constitutius de delicte. La satisfacció de la sol·licitud, doncs, exigeix que l’Ajuntament que faci un judici paral·lel i previ al pronunciament judicial que produiria un dany cert i greu en el prestigi social i el bon nom de la persona a qui l’Ajuntament assenyalés com a responsable, i que podria constituir fins i tot un delicte d’injúries o calumnies. D’acord amb l’exposat, es desestima la reclamació 396/2017. 3.b) L’objecte de la Reclamació 397 /2017 és, com resulta dels antecedents, l’accés il·limitat als expedients de contractació de personal de l’Ajuntament des del 2008 fins a la data de la sol·licitud, ja que l’Ajuntament prèviament a l’accés presencial, que no li nega, ha anonimitzat aquelles dades personals que considera desproporcionades. L’informe emès per l’APDCAT és clar en afirmar que l’accés s’ha de limitar al nom de la persona contractada i , si escau, a la valoració que hagi pogut obtenir en el procés de selecció realitzat, sense que s’hagi de permetre l’accés a les dades personals de la resta de persones que haguessin participat en el procés de selecció, ni tampoc l’accés als documents acreditatius dels mèrits al·legats i valorats en el candidat seleccionat: “Conèixer la puntuació que ha obtingut la persona escollida en relació amb l’experiència professional, a la formació acadèmica o en relació amb les proves realitzades, en cas d’haver- se realitzat, dóna suficient informació als efectes de detectar possibles actuacions arbitràries per part de l’òrgan encarregat de fer la selecció, el qual hauria d’actuar dintre els paràmetres de discrecionalitat tècnica que se li reconeixen. No resultaria però pertinent facilitar l’accés a la documentació acreditativa d’aquests mèrits o l’accés al contingut concret de les proves realitzades (entrevistes, tests psicotècnics, exàmens, etc.). Pel que fa a la informació sobre les altres persones que haurien pogut participar en el procés o processos selectius, es considera, en línia amb el criteri sostingut per aquesta Autoritat en altres informes, que el control de les actuacions de l’administració en aquests processos hauria de poder-se fer disposant de la informació de manera anonimitzada. L’anonimització hauria de ser la primera opció a tenir en compte com a regla general a l’hora de facilitar informació per la via de l’exercici del dret d’accés. (...) Tenint en compte tots aquests elements, considerem que no estaria justificat per a la finalitat de transparència, el coneixement de la identitat de tots els aspirants així com la resta d’informació que respecte a aquestes persones pugui constar en els expedients objecte de reclamació. ” Igualment, en aplicació del principi de qualitat de dades de l’article 4 LOPD, cal eliminar de l’accés aquelles dades personals la cessió de les quals no resulti justificada per a la finalitat de la transparència, perquè siguin innecessàries o perquè siguin inadequades o desproporcionades. Seria el cas de la informació personal que es contingui als expedients (domicili, DNI, dades de contacte, estat civil o menció als fills, número d’afiliació a la seguretat social, compte bancari d’ingrés de les nòmines, i qualsevol altra circumstància personal similar.) D’acord amb l’exposat, n o es pot estimar la pretensió de la persona reclamant d’accés il·limitat als expedients de contractació de personal sense cap tasca d’anonimització prèvia, ja que la limitació parcial del dret d’accés atenent la protecció de les dades personals que ha practicat l’Ajuntament i contra la qual es reclama és en principi exigible i ajustada a dret en els termes detallats en aquest FJ, sens perjudici que si es planteja la reclamació sobre l’exclusió d’una informació més concreta es pugui ponderar adequadament si la limitació aplicada és o no excessiva. Nogensmenys, considerant que dels antecedents d’aquest cas (a l’igual que en d’altres coneguts per aquesta Comissió en relació amb les mateixes parts del procediment) es desprèn que la persona reclamant no s’ha personat per obtenir la informació un cop li ha estat estimada i elaborada per l’Administració, cal advertir-lo de la responsabilitat i de la diligència que li són exigibles en el seguiment del procediment i en l’accés material a la informació que sol·licita, sobretot tenint en compte que per satisfer la seva sol·licitud ha calgut una tasca d’anonimització prèvia que l’Administració ha hagut d’assumir amb els recursos humans limitats i escassos de què disposa, i de l’eventual abús de dret en que pot incórrer si la seva negligència a l’hora d’accedir a la informació fa dubtar de la motivació real de la seva sol·licitud d’accés. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de desembre de 2017, resol per unanimitat: 1. Acumular les Reclamacions 396/2017 i 397/2017. 2. Desestimar les Reclamacions 396/2017 i 39 7/2017, d’acord amb la motivació detallada al FJ2. 3. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 4 de desembre de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.