Solicitud de informe sobre mejoras en puntos semafóricos de foto-rojo y su señalización en Les Franqueses del Vallès

Resolució 40/2017, de 8 de febrer Número d’expedient de la reclamació: 396/2016. Administració reclamada: Ajuntament de Les Franqueses del Vallès. Informació reclamada: Informe detallat de les millores i canvis haguts en cadascun dels set punts semafòrics foto-vermell que es detallen, així com els haguts en la senyalització relacionada amb cada un d’ells. Sentit de la resolució: Estimació. Resum: La informació sol·licitada és informació pública. L’Administració ha de justificar la complexitat de l’elaboració de la informació si desestima la sol·licitud per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntament. Estimació. Inadmissió. Tasca complexa d’elaboració. Ponent: Manuel Ibarz Casadevall. Antecedents 1. El 5 de novembre de 2015 va tenir entrada en el registre de la GAIP la Reclamació 396/2016, en relació amb una sol·licitud d’informació que tenia per objecte obtenir de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, un informe detallat de les millores i canvis haguts en cadascun dels set punts semafòrics foto-vermell que es detallen tot seguit, així com els haguts en la senyalització relacionada amb cada un d’ells:  c. del Pont amb rotonda Can Mònic (direcció Canovelles)  c. del Pont amb rotonda Can Mònic (direcció Granollers)  carretera de Ribes 133 (direcció La Garriga)  carretera de Ribes 133 (direcció Granollers)  carretera de Cànoves 2  Catalunya 4  Catalunya 42 2. En estar signada la reclamació per la persona representant de l’entitat reclamant i no constar el títol de la seva representació, el 14 de novembre de 2016 la GAIP va demanar la seva acreditació, cosa que va fer el 23 de novembre de 2016. 3. El Ple de la GAIP celebrat el 28 de novembre de 2016 va admetre a tràmit la reclamació, fet que va comunicar a l’entitat reclamant i a l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, al qual va demanar el corresponent informe. 4. Mitjançant escrit de data 1 de desembre de 2016, l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès va lliurar a la GAIP còpia de la resolució de data 29 de novembre de 2016 que, entre altres sol·licituds d’accés a la informació formulades per la mateixa entitat reclamant, resolia inadmetre- la, al·legant el motiu de l'article 29.1.b) de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) atès que, per a obtenir la informació demanada, cal una tasca molt complexa d'elaboració o reelaboració. 5. El 5 de desembre de 2016 la GAIP va enviar a l’entitat reclamant l‘informe rebut i li va demanar que en un termini prudencial manifestés si donava satisfacció a la seva pretensió. 6. L’11 de desembre de 2016 l’entitat reclamant va presentar escrit manifestant les seves objeccions a la informació oferta per l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP L’article 39 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) encomana a la GAIP vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública, amb plena independència orgànica i funcional, sense instruccions jeràrquiques de cap mena, cosa que ha de fer per mitjà d’actes i acords de caràcter tecnicojurídic. Aquesta competència, d’acord amb l’article 3 de la llei indicada, comprèn l’exercici de les seves funcions en l’àmbit de l’Administració Local de Catalunya. En la mesura que la reclamació formulada té per objecte l’accés a una informació pública i que l’administració contra la que s’adreça és l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, la GAIP és plenament competent per a resoldre-la. 2. La informació sol·licitada és pública Segons allò que estableix l’article 2.b) de l’ LTAIPBG és pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministres els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb això, els informes sobre millores i actuacions de manteniment que empreses adjudicatàries de serveis facin a l’Ajuntament com a seguiment de la contractació són informació pública. La seguretat vial i el control del trànsit és una potestat del municipi que exerceix, bé directament o bé per mitjà de tercers, a través dels mecanismes de gestió de serveis públics que estableix la legalitat vigent. La regulació de determinades cruïlles pel sistema de foto-vermell va ser encarregat per l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès a una empresa privada, en concret a Aplicaciones Eléctricas Ene, SA que, en compliment del contracte adjudicat, ha de verificar periòdicament els aparells que conformen el sistema intel·ligent de control de la seguretat viaria del municipi que i, d’acord amb les bases administratives i tècniques del contracte que li va ser adjudicat, té l’obligació d’anar introduint les millores que la prestació del servei requereixi. D’altra banda, la correcta senyalització de tots els elements instal·lats a la via pública, especialment si poden afectar la seguretat viaria, són de l’exclusiva responsabilitat de l’Ajuntament. Tractant-se, per tant, d’informació pública, totes les persones majors de 16 anys tenen el dret d’accedir-hi, sense que el seu dret estigui condicionat a la concurrència d’un interès personal, ni resti subjecte a motivació, ni requereixi la invocació de cap norma. 3. No concurrència de causa d’inadmissió per a accedir a la informació sol·licitada La GAIP, des de l’entrada en vigor de l'LTAIPBG, ha tingut ocasió de pronunciar-se reiteradament sobre els límits del dret d’accés a la informació, entre altres, en el Dictamen núm. 6/2016 i en la resolució de la Reclamació 36/2016. En relació al límit establert en l’article 29.1.b) de l’ LTAIPBG - inadmissió de les sol·licituds d’accés a la informació que requereixin una tasca complexa d’elaboració o reelaboració per a obtenir-la – ha manifestat que "la necessitat d’elaborar informació expressament per atendre sol·licituds d’accés és una eventualitat que deriva en pura lògica del fet que aquest dret es proclami legalment en relació amb la informació pública, i en sí mateixa no pot ser causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds sense infracció del previst pels articles 2.b, 18 i 19 LTAIPBG. En conseqüència, el que pot ser legalment motiu d’inadmissibilitat no és la necessitat d’elaboració o reelaboració que requereixi a l’Administració facilitar la informació sol·licitada, sinó el fet que aquesta tasca sigui complexa”. Ara bé, perquè “una tasca complexa d’elaboració o reelaboració de la informació [pugui] ser motiu d’inadmissibilitat d’una sol·licitud d’accés [ha de complir] els requisits següents: En primer lloc, que l’Administració que l’al·lega l’acrediti de manera suficient. A aquests efectes, no n’hi ha prou amb una al·legació genèrica, sinó que cal demostrar-la fent referència als indicis que poden acreditar-la i a les dades concretes que palesen la seva concurrència. En definitiva, la càrrega de la prova correspon a l’Administració. En segon lloc, que els indicis invocats operen en una intensitat suficient per ser realment indicadors de complexitat en la tasca d’elaboració de la informació sol·licitada. En aquest sentit, perquè qualsevol dels indicis citats operi per sí sol com indicador suficient de complexitat, caldrà acreditar-ne una elevada intensitat, mentre que si en concorren dos o més de dos segurament es podrà acreditar la complexitat encara que la seva intensitat no sigui particularment elevada”. Per tant, “la causa d’inadmissibilitat … no pot esdevenir un mer pretext per denegar o retardar l’accés a la informació ..., sinó que s’ha de correspondre efectivament amb circumstàncies de fet prou consistents per fonamentar-hi una argumentació suficientment sòlida per acreditar la concurrència del factor “complexitat” en l’elaboració de la informació requerida, amb el benentès que aquesta tasca de fonamentació i argumentació li correspon a l’Administració que al·lega la causa d’inadmissibilitat”. En definitiva, aquesta Comissió de Garantia entén que la mera necessitat d’elaboració de la informació demanada no és causa suficient per resoldre la inadmissibilitat de la sol·licitud d’accés; cal, a més a més, que l’elaboració requerida comporti una tasca complexa”, qüestió aquesta que no ha estat acreditada per l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, màxim si tenim en compte que la informació que es demana ha de ser lliurada per l’empresa adjudicatària del servei formant part del seguiment del contracte, Per tant, s’ha de desestimar l’aplicació de la causa d’inadmissió al·legada per l’Administració i estimar el dret d’accés a la informació reclamada.. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució D’acord amb els antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de febrer de 2017, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 396/2016 i declarar el dret de l’entitat reclamant a obtenir la informació relativa al les millores o canvis haguts en cadascun dels set punts semafòrics foto-vermell que es detallen en l’antecedent 1, així com els haguts en la senyalització relacionada amb cadascun d’ells: 2. Requerir a l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès que en el termini de deu dies lliuri a l’entitat reclamant la informació indicada. 3. Instar a l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès que comuniqui a la GAIP el compliment d’aquesta resolució. 4. Convidar a l’entitat reclamant que comuniqui a la GAIP qualsevol incidència que es produeixi en l’execució d’aquesta resolució. 5. Disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP. Barcelona, 8 de febrer de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.