Finalización de reclamación por pérdida de objeto relativa al acceso a un estudio sobre el servicio de agua en Riells i Viabrea

Resolució 467/2022, de 3 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 395/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Riells i Viabrea Informació reclamada: L’estudi d’una consultora sobre el servei públic d’aigua. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament: si bé amb anterioritat a la sol·licitud de la que deriva la Reclamació l’Ajuntament ja havia facilitat a la persona reclamant l’informe que donaria resposta a la sol·licitud, no és fins a l’informe indicat a l’antecedent 7 que no indica clarament que l’informe en qüestió és tota la informació sol·licitada que hi ha a l’expedient. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntaments. Plataforma ciutadana. Servei de l’aigua. Informes. Reclamació contra lliurament parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 395/2022, presentada en representació d’una plataforma ciutadana contra l’Ajuntament de Riells i Viabrea, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de març de 2022 la plataforma reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament de Riells i Viabrea: “ Com a coportaveu de la Taula per l’Aigua Pública de Riells i Viabrea, que hem tingut coneixement de la finalització del contracte amb l’empresa xxxx sobre el servei d’aigua. Sol·licito: Que se’ns faciliti tota la informació relativa a l’estudi de xxxx per poder exercir el nostre dret a la informació i la participació ciutadana efectiva al procés de regularització de la situació de la gestió de l’aigua del nostre poble”. 3. El 18 de març de 2022 l’Ajuntament contesta el següent: “En atenció a la vostra sol·licitud amb RE E2022001052 de data 5 de març de 2022, de les tasques realitzades per la consultoria Medi 21 Consult us donem trasllat de l’informe d’activitat corresponent a la finalització del contracte comprès en el període d’abril a desembre de 2021”. 4. La Reclamació presentada el 26 d’abril de 2022 indica que l’informe enviat la Taula sol·licitant ja el tenia. 5. El 4 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Riells i Viabrea i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 4 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 18 de maig de 2022 la persona reclamant comunica a la GAIP una resposta addicional que hauria rebut de l’Ajuntament en relació amb una sol·licitud diferent a la indicada a l’antecedent 2, si bé relacionada amb la mateixa empresa, tot indicant que “es fa palès que no es dóna resposta adient a la sol·licitud”. 8. El 22 de maig de 2022 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Riells i Viabrea en relació amb aquesta i altres reclamacions. L’informe fa algunes consideracions generals sobre la forma de gestió del servei de l’aigua potable al municipi i sobre el procés que s’està seguint per transformar l’actual titularitat privada de l’activitat en un servei públic, explicant també el paper que juguen en aquest procés l’equip de govern municipal i la plataforma reclamant, amb la qual s’estaria compartint la informació sobre el procés. En relació amb aquesta Reclamació, l’informe indica el següent: “en data 18 de març de 2022 es va donar trasllat de la documentació existent a l’expedient en relació als treballs realitzats per medi 21 consult”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament: si bé amb anterioritat a la sol·licitud de la que deriva la Reclamació l’Ajuntament ja havia facilitat a la persona reclamant l’informe que donaria resposta a la sol·licitud, no és fins a l’informe indicat a l’antecedent 7 que no indica clarament que l’informe en qüestió és tota la informació sol·licitada que hi ha a l’expedient. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 3 de juny de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 395/2022 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.