Solicitud de información sobre demandas judiciales relacionadas con la renta garantizada de ciudadanía y resultado por pérdida de objeto

Resolució 1/2019, de 10 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 395/2018 Administració reclamada: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Informació reclamada: Demandes presentades en relació amb la renda garantida de ciutadania. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració hauria facilitat la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment de reclamació, fet que suposa l’estimació extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i la conseqüent pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que esvaeix les causes de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Renda garantida de ciutadania. Demandes judicials. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 24 d’octubre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 395/2018, presentada contra Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTAFS), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 d’agost de 2018 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’informació pública al DTASF, que demana resposta a les qüestions següents: “1ª Quantitat de persones sol·licitants que han presentat demanda després de no ser atesa la seva reclamació en petició de la renda garantida de ciutadania (RGC) o de l’RGC complementària. 2ª En el cas de ser possible l’acord després d’iniciar la demanda i bé al realitzar la revisió de l’expedient i donar resolució favorable, quantitat de persones demandants que han retirat o desistit de la demanda presentada per haver arribat a un acord o a una demanda favorable amb la Generalitat”. 3. La resolució d’11 d’octubre de 2018 de la Direcció general d’Economia social, el Tercer sector, les cooperatives i l’autoempresa estima la sol·licitud i facilita les respostes següents a les dues qüestions plantejades a la sol·licitud: A la 1ª: “No ens consta que s’hagi presentat cap demanda després de no ser atesa la seva reclamació en petició de l’RGC o RGC complementària. Des de l’equip de gestió de l’RGC i complement s’atenen totes les reclamacions que es tramiten”. A la 2ª: “No ens consta que tot i haver resolt la seva petició cap sol·licitant hagi retirat la demanda”. 4. La Reclamació presentada el 24 d’octubre de 2018 indica com a motivació que si bé la resposta donada pel DTASF nega que s’hagi presentat cap demanda, la persona reclamant manifesta que pot aportar referències de com a mínim dos advocats que haurien interposat demandes contra la Generalitat per les seves resolucions en matèria de RGC. 5. El 20 de novembre 2018 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 19 de desembre de 2018 la GAIP rep l’informe del Departament de Treball que indica que “actualment consten 90 demandes presentades als Jutjats contenciosos durant l’any 2018”. 7. El 28 de desembre de 2018 la GAIP trasllada l’informe del Departament de Treball a la persona reclamant, tot indicant-li que “si en el termini de 5 dies no argumenta el contrari entendrem que està d'acord amb la informació facilitada i finalitzarem la seva reclamació per pèrdua d’objecte”. Havent transcorregut el termini indicat, no consta a la GAIP cap resposta a aquesta notificació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte tot concretant que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb una sol·licitud d’accés a la informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixi els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents 6 i 7 posen de manifest que l’Administració hauria facilitat la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment de reclamació, fet que suposa l’estimació extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i la conseqüent pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que esvaeix les causes de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer declaracions sobre l’abast del dret d’accés a la informació sol·licitada. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de gener 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 395/2018, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 10 de gener de 2019 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.