Reclamación por acceso a información sobre gestión del patrimonio municipal y museo en Cabrils finalizada por pérdida de objeto

Resolució 646/2020, de 13 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 394/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Cabrils Informació reclamada: Diversa informació relativa a la gestió de patrimoni municipal. Sentit de la resolució: Finalització pèrdua d’objecte Resum: L’Ajuntament demana que la GAIP inadmeti la reclamació, per abús de dret. Cal dir que el procediment de sol·licitud d’informació pública, i de garantia davant d’aquesta Comissió, no poden tenir altra finalitat que l’obtenció d’informació, i que efectivament seria abusiu utilitzar -los com a arma llancívola per perjudicar l’Ajuntament com a represàlia per l’acomiadament. Aquesta seria, doncs, si resultés acreditada, una finalitat abusiva que justificaria la inadmissió de la sol·licitud i de la reclamació. Seria igualment abusiu utilitzar aquets procediment per fer crítica pública al capteniment municipal en matèria museística, o per fer denúncia pública de l’acomiadament. Sense discutir la legitimitat d’aquestes pretensions, existeixen altres instàncies i procediments per a aquestes reivindicacions i el procediment del dret d’accés no pot ser usat com a tribuna pública de les idees i consideracions de la persona que l’exerceix, sinó que s’ha de limitar a l’obtenció de la informació pública. En segon lloc, cal dir que l’existència d’abús de dret no seria intranscendent, com afirma la persona reclamant, ja que tot i que l’LTAIPBG no ho reculli expressament com a causa d’inadmissibilitat, és aplicable el principi general d’interdicció de l’abús del dret establert a l’article 111- 7 del Codi Civil de Catalunya i 7 del Codi Civil espanyol també a aquest procediment, tal i com ha reiterat aquesta Comissió en diverses resolucions, les més recents, la Resolució 599/2020, de 29 d’octubre, i la Resolució 640/2020, de 5 de novembre. Doncs bé, certament, existeixen indicis que apuntarien a què la reclamació no pretén l’obtenció d’informació, sinó fer dir a l’Ajuntament el què ja coneix la persona reclamant i amagar sota les preguntes la crítica a l’actuació municipal en aquesta qüestió. Igualment, s’observa dels escrits de la reclamant, reproduïts en els antecedents, que confon el concepte d’informació pública sobre la què es pot projectar el dret d’accés, que és la que defineix l’article 2.b LTAIPBG, amb la informació sobre les actuacions que, a criteri seu, caldria haver impulsat, i aquesta confusió la porta a concloure que no li han proporcionat la informació pública reclamada quan aquesta informació no li resulta creïble, o no li sembla adient o correcte el què s’hi informa. Però el cas és que el dret d’accés no empara la pretensió de què l’administració hagi de demostrar la veracitat del què informa, ni justificar-ho, ni motivar-ne o justificar-ne la seva idoneïtat, sinó només informar-ne, si la coneix i existeix en el seu poder a data de la sol·licitud, i per tant, totes les peticions que conté aquesta sol·licitud demanant per què es va actuar d’una determinada manera, o que es demostri la veracitat del què s’afirma, resulten inadmissibles en aquest procediment. Tot això portaria a la inadmissibilitat de gran part de les peticions que conté la sol·licitud i la reclamació, per no tenir per objecte informació pública, i apuntaria a un ànim d’abús de dret de la persona reclamant, en pretendre un objectiu de crítica i denúncia diferent de l’únic que pot ser objecte d’aquest procediment, que és l’obtenció de la informació, sense necessitat d’aprofundir en altres consideracions sobre la complexitat d’elaborar la resposta a sol·licituds tan extenses com la que porta causa d’aquest procediment dins del termini fixat legalment, i la desproporció de l’esforç requerit als serveis municipals per satisfer la sol·licitud d’informació, i d’aquesta Comissió per tramitar i avaluar una reclamació tan extensa, valorant els escrits d’al·legacions, malgrat la insistència de la Comissió a les parts en centrar el procediment exclusivament en les pretensions informatives. En tot cas, considerant que l’Ajuntament no va resoldre inadmetent la sol·licitud, i a la vista de què l’Ajuntament ha donat resposta durant la tramitació de la reclamació a totes les qüestions demanades, i n’ha aclarit aquelles que per segona vegada se li han demanat en el marc d’aquest procediment, i atès que les objeccions que hi manté la persona reclamant no constitueixen realment sol·licituds d’informació pública, sinó altres peticions inadmissibles en aquest procediment, de justificació de la informació ja rebuda o coneguda, de demostració de la seva veracitat o de debat o crítica de l’adequació del què s’ha informat, correspon donar per finalitzat el procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Paraules clau: Ajuntament. Museus. Patrimoni cultural. Reclamació contra silenci. Informació pública. Abús de Dret. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 10 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 394/2020, presentada contra l’Ajuntament de Cabrils, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 de juny de 2020 la persona reclamant, després de manifestar que la sol·licitud d’informació es presenta en relació amb una sol·licitud anterior, de 20 de desembre de 2019, que hauria rebut una resposta insuficient i respecte la qual es va presentar una reclamació davant la GAIP (Resolució 282/2020, de 4 de juny, per la qual es desestimava la reclamació 207/2020) sol·licita a l’Ajuntament de Cabrils els següents punts d’informació no compresos en la primera sol·licitud d’informació de desembre de 2019: “1) Respecte a l’edifici Can Ventura del Vi i el material que en ell s’hi conserva, aspectes respecte als quals l’Ajuntament ha indicat que s’ha iniciat el procés de creació d’un Grup de Treball que, entre d’altres funcions, valorarà l’ús de l’espai de Can Ventura del Vi i la ubicació dels elements patrimonials allà dipositats (Qüestions que es recullen al Decret d’alcaldia núm. 2020- 0160, de 24 de febrer de 2020 (ID Registre 2020-S-RE-238) i més concretament, a la memòria que l’acompanya) es formulen les següents sol·licituds d’informació pública: a) Quin és l’expedient administratiu, resolució administrativa o registres formals en la que es recull l’inici del procés de creació de l’esmentat grup de treball? b) En quina data s’ha iniciat el procés de creació d’aquest Grup de Treball? c) Qui ha pres la decisió d’iniciar aquest procés? d) Existeix algun element formal que provi el procés de creació d’aquest grup de treball i la seva data d’inici? Si la resposta és afirmativa es demana que es faciliti aquest element. e) Amb quins membres de l’ajuntament, comissió o òrgan s’ha pres la decisió d’iniciar el procés de creació d’aquest grup? f) Quines funcions s’han previst que tingui aquest Grup de Treball en el procés iniciat per la seva creació? g) A data de 10 de juny de 2020 està creat aquest grup de Treball? h) Si ja s’ha constituït aquest Grup de Treball, en quin expedient o resolució administrativa consta la seva creació? i) S’ha informat al ple de l’ajuntament sobre el procés de creació d’aquest grup de treball o sobre la constitució efectiva del mateix? S’ha donat publicitat a aquest procés? j) El procés de creació d’aquest Grup o la seva creació efectiva ha comportat la contractació laboral de personal o la celebració de cap contracte administratiu o signatura de conveni administratiu? Si la resposta es afirmativa aquestes decisions han passat pel ple de l’Ajuntament? k) Si no s’ha constituït el grup de treball, quina és l’activitat que es realitza en aquests moments a l’edifici Can Ventura del Vi des de l’1 de gener de 2020? l) Si no s’ha constituït el grup de treball, quines mesures transitòries s’han pres des de l’1 de gener de 2020 respecte a la conservació del material que en ell s’hi conserva fins que es creï l’esmentat grup? m) Si no s’ha decidit el seu tancament, qui l’esta gestionant en aquests moments des de l’1 de gener de 2020? n) Si no s’ha decidit el seu tancament, quina qualificació tècnica té la persona que l’està gestionant en l’actualitat per dur a terme les tasques de conservació de material ubicat al mateix des de l’1 de gener de 2020? o) Respecte al material de l’edifici Can Ventura del Vi, on es troba en l’actualitat la màquina del segle XIX de fer vi? p) Respecte a la màquina del segle XIX de fer vi quines mesures de conservació s’ha pres fins la creació de l’esmentat grup? q) Respecte al material de l’edifici Can Ventura del Vi, on es troba en l’actualitat la pastera de Can Costa? r) Respecte al material de l’edifici Can Ventura del Vi, on es troba en l’actualitat l’Escó o banc d’església de la família Abril de Bonanat de finals del segle XVII? s) En relació a pastera de Can Costa, l’escó de l’església de finals del segle XVII i la màquina de fer vi de can Cuduñet, del segle XIX, s’ha previst el manteniment d’aquests objectes, dels quals els dos primers estan restaurats i el tercer ha quedat pendent, des del tancament de l’edifici, el dia 1 de gener de 2020? t) En relació a tots els punts esmentats anteriorment, si l’Administració o l’Alcaldessa tenen, com seria d’esperar, informació en qualsevol format o suport, relativa a les persones amb qui s’ha reunit per prendre les decisions de les que es parlen (registre de visites, registre d’entrada a l’edifici, anotacions en programes informàtics, registre d’ús de la sala de reunions, o qualsevol altre suport, fins i tot si fos en un suport privat de l’Alcaldessa, per exemple, el seu telèfon) en la mesura en què és informació en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les funcions com a Alcaldessa, i en la mesura en que la informació (no ja el document que la recull, sinó les dades) són preexistents a la sol·licitud, seria informació pública als efectes de l’article 2.b Llei 18/2014 que també es sol·licita. u) La iniciació del procés de creació d’un Grup de Treball que, entre d’altres funcions, valorarà l’ús de l’espai de Can Ventura del Vi i la ubicació dels elements patrimonials allà dipositats (Qüestions que es recullen al Decret d’alcaldia núm. 2020- 0160, de 24 de febrer de 2020 (ID Registre 2020- S-RE-238) està recollit a l’agenda de l’alcaldia? 2) Respecte als bens mobles donats per la ciutadania al Museu Col·lecció Municipal – Can Ventura del Vi (primer “Organisme Autònom Local- Museu -Col·lecció Municipal de Cabrils”, sotmès al dret administratiu, creat per l'Ajuntament de Cabrils i adscrit a la Regidoria de cultura d'aquest Ajuntament, fins a la dissolució d’aquest organisme al 31 de gener del 2019 per acord en Ple de l'Ajuntament de Cabrils (DOGC 14.2.2019), que des de l'1 de febrer de 2019 passa gestionar-se directament per l'Ajuntament de Cabrils, tot i que no estigui inclòs a la xarxa de museus) es formulen les següents sol·licituds d’informació pública: a) L’ajuntament ha pres alguna mesura per evitar el deteriorament de la documentació i material arqueològic i etnològic, procedent de donacions, cessions, i adquisicions d’aquest bens des de l’1 de gener de 2020? b) Es van emetre comprovants de cessió o rebut de tots el bens mobles que les persones han cedit o dipositat a l’Ajuntament? c) Es possible la devolució dels bens mobles a les persones que els han cedit o dipositat a l’Ajuntament, però que no en disposen d’un comprovat de cessió o rebut que així ho acrediti, si acrediten aquest cessió o dipòsit per altres mitjans diversos al citat comprovant? d) L’ajuntament, ha fet públic a través del ple municipal el tancament del museu, i, ha fet públic la possibilitat de devolució del fons als seus propietaris o descendents que així ho acreditin? 3) Respecte al fons documental situat a l’arxiu històric (antic celler de Can Ventura del Vi, posteriorment ca la Magdalena del pis i finalment Serveis Socials) s’ha pres alguna mesura transitòria respecte a la conservació d’aquest fons fins a la creació definitiva del Grup de Treball esmentat en el punt 1 d’aquests sol·licitud? 4) Respecte a l’edifici de l’Aigua Picant es formula la següent petició d’informació pública: a) L’enderroc de l’edifici el 2019 va destruir tots els bens mobles ubicats al seu interior? b) Si no es així, es van portar el bens mobles no afectats a la nau de la brigada municipal? c) Si la resposta a l’anterior pregunta es negativa, quina es l’actuació municipal per la que es va portar a la nau de la brigada municipal aquestes peces amb número d’inventari de l’Aigua Picant un cop ja realitzat l’enderroc? d) Si no van quedar afectats tots el bens mobles amb l’enderroc, on es troben en l’actualitat? e) Sabia l’Ajuntament que a l’interior de l’edifici hi havien bens mobles procedents de la col·lecció Museu Municipal? f) Es va tenir en compte en els informes tècnics de l’enderroc l’existència de bens especialment protegits? g) Es va comptar amb cap tècnic en cultura o patrimoni en el procediment adreçat a l’enderroc? h) Es va contemplar en el projecte d’enderroc l’existència de bens mobles procedents de la col·lecció Museu Municipal? i) Quan es va prendre aquesta decisió d’enderrocament, qui la va prendre, quina informació pública es va fer d’aquesta actuació administrativa, i en el marc de quin procediment, expedient o resolució es produeixen aquestes actuacions d’enderrocament? j) Es va comptar amb l’assessorament de la senyora xxx [la pròpia persona reclamant] historiadora, tècnica de patrimoni i direcció estratègica de museus i centres patrimonials, (contractada per l’Ajuntament de Cabrils, entre altres funcions per l’assessorament de l’Arxiu Històric; assessorament en les funcions necessàries per tramitar la subvenció Projecte d’eix 6 del FEDER 2014-2020; la custòdia i organització de la documentació amb l’objectiu de facilitar-ne la consulta a investigadors i estudiants; la planificació de la restauració de peces que formen part de la col·lecció del museu i arxiu, ja siguin objectes o documentació i la seva exposició; la preparació de jornades, visites, activitats de dinamització de l’espai que es destinarà al Museu; la col·laboració amb altres entitats històriques del poble vetllant per la conservació de la documentació que puguin haver generat; la col·laboració amb entitats públiques i privades per vetllar en la custòdia documental i fotogràfica relacionada amb el poble, emprant els mitjans necessaris per a la seva digitalització; la planificació i recull de la memòria històrica del poble, a través de l’escaneig de documentació i fotografies, la gravació i tots aquells mitjans que siguin necessaris per a la preservació de la memòria) sobre l’imminent enderroc de l’edifici de l’Aigua Picant i la ubicació exacta del fons allí dipositat? 5) Respecte al retaule del segle XVIII (any 1727) policromat procedent de l’ermita de Sant Cristòfol que està dipositat en l’edifici de l’Aigua Picant, es formula la següent sol·licitud d’informació pública: a) Respecte a la afirmació al Decret d’alcaldia núm. 2020- 0160, de 24 de febrer de 2020 (ID Registre 2020- S-RE-238) i més concretament, a la memòria que l’acompanya, que “El retaule, estava dipositat a la Masia de l’Aigua Picant però es va produir l’ensorrament de la part interior dreta de la masia pel que es va decidir l’enderroc de l’edifici el 2019 pel risc d’enfonsament general i aquesta peça no va ser trobada”, qui va ordenar l’actuació municipal per la que el retaule apareix en un container d’escombraries tot just després de procedir a l’enderroc tal com es veu a les següents fotografies? [no existeixen altres subapartats d’aquest punt a l’escrit presentat] 6.- Si tal com diu al Decret d’alcaldia núm. 2020- 0160, de 24 de febrer de 2020 (ID Registre 2020- S-RE-238) “la resta de material que estava dipositat a la Masia de l’Aigua Picant va desaparèixer quan es va produir l’ensorrament de la part interior dreta de la masia motiu pel qual es va decidir l’enderroc de l’edifici el 2019 pel risc d’enfonsament general”, com es que arriben aquests bens mobles a un container per l’acció de l’ajuntament tal com es pot veure a les següents fotografies posteriors a l’enderroc i qui va ordenar aquesta actuació municipal? 7.- En relació a futur i destí previst del fons dipositat al soterrani inundable de Can Farga, l’Ajuntament de Cabrils ha contestat al Decret d’alcaldia núm. 2020- 0160, de 24 de febrer de 2020 (ID Registre 2020- S-RE-238) que “Com ja es va indicar en una memòria anterior, de data 6 d’agost de 2019, es va realitzar una anàlisi visual per part de la regidoria de cultura dels elements dipositats al magatzem de Can Fargas observant diferent fets, com l’acumulació excessiva d’elements sense criteri de valor o conservació, l’estat de conservació d’una gran part d’aquests elements és lamentable. Aquesta visita va donar peu a prendre l’acord per a realitzar les intervencions que pertoquin d’una manera ordenada, fent una primera tria d’elements que, per opinió d’experts, es consideri que no cal mantenir, bé per falta de valor patrimonial o artístic o pel seu estat de deteriorament. Aquestes intervencions haurien de fer-se amb experts en patrimoni cultural que determinaran el possible valor de les peces emmagatzemades. L’Ajuntament buscarà el suport de la Diputació de Barcelona o de la Generalitat de Catalunya”. En relació a aquesta informació pública es sol·licita informació pública respecte als següents aspectes: a) Accés a la memòria de data 6 d’agost de 2019 citada. b) Qui va realitzar aquesta memòria? Qui la va demanar? On està publicada? Quin és el seu contingut? c) En el marc de quin procediment, expedient, resolució o actuació administrativa es va elaborar aquesta memòria? d) Per què no es va informar sobre la elaboració i existència d’aquesta memòria a la Sra. Xx [la pròpia persona reclamant] com a especialista en aquest àmbit científic, contractada per l’ajuntament de Cabrils durant l’any 2019 entre altres funcions per “la planificació de la restauració de les peces que formen part de la col·lecció del museu i arxiu, ja siguin objectes o documentació? e) Quan i qui va prendre l’acord que es cita? En el marc de quin procediment, expedient o actuació administrativa es va prendre aquest acord? f) On està publicat aquest acord citat? g) Per quin procediment administratiu es triaran als experts que es citen? h) S’ha informat al ple de l’Ajuntament sobre aquest acord o s’ha procedit a donar informació pública del mateix? i) S’han realitzat ja les intervencions que es citen? Si la resposta es afirmativa, quines han estat aquestes intervencions? Si la resposta es negativa, per quina data està projectada aquesta intervenció? j) Si aquestes intervencions no s’han realitzat encara, s’està efectuant algun tipus de mesura de conservació de l’esmentat fons? k) En relació a l’acord esmentat, si l’Administració o l’Alcaldessa tenen, com seria d’esperar, informació en qualsevol format o suport, relativa a les persones amb qui s’ha reunit per prendre les decisions de les que es parlen (registre de visites, registre d’entrada a l’edifici, anotacions en programes informàtics, registre d’ús de la sala de reunions, o qualsevol altre suport, inclòs l’agenda de l’alcaldia o fins i tot si fos en un suport privat de l’Alcaldessa, per exemple, el seu telèfon) en la mesura en què és informació en poder de l’Administració com a conseqüència de l’exercici de les funcions com a Alcaldessa, i en la mesura en que la informació (no ja el document que la recull, sinó les dades) són preexistents a la sol·licitud, seria informació pública als efectes de l’article 2.b Llei 18/2014, que es també es sol·licita. 8) Respecte al fons, encabit inicialment al soterrani de Can Farga, l’ajuntament afirma en el Decret d’alcaldia núm. 2020- 0160, de 24 de febrer de 2020 (ID Registre 2020- S-RE-238) “que l’Ajuntament valorarà quina serà la ubicació de les peces d’acord amb la resposta que rebem per part dels Organismes a qui es realitzi la sol·licitud de valoració de les peces”. En relació a aquesta afirmació es sol·licita la següent informació: a) On es troba en l’actualitat el fons? b) Ja s’ha efectuat aquesta valoració de la que es parla? Qui la fet en el seu cas? En el marc de quin expedient, conveni o relació jurídica han intervingut aquests organismes que es citen o es vol obtenir la seva valoració? c) Quina ha estat la valoració d’aquest organismes si ja s’ha produït? e) En el marc de quin procediment o expedient es produeixen aquestes actuacions? En virtut de quin tipus de relació jurídica o contractació es rebrà el suport d’aquets organismes ni quin són aquest organismes? Quan està previst realitzar actuacions? f) S’ha informat de tots els anteriors extrems al Ple de l’Ajuntament? 9) Respecte al destí d’una col·lecció extraordinària i única a nivell europeu d’eines de llauner que des de la masoveria de can Campins es va traslladar al soterrani de can Farga, l’ajuntament al Decret d’alcaldia núm. 2020- 0160, de 24 de febrer de 2020 (ID Registre 2020- S-RE-238) respon que “al magatzem de Can Fargas podem trobar una caixa amb una col·lecció d’eines de llauner, com es pot comprovar a la fotografia adjunta. Si, pel seu estat, es requereix una restauració es procedirà d’acord amb les indicacions que es rebin de la consulta que es farà a l’Organisme corresponent com ja s’ha esmentat als punts anteriors”. Respecte a aquest punt es sol·licita la següent informació pública: a) Accés a la fotografia esmentada que mai es va adjuntar en anteriors sol·licitud d’informació pública. b) Quin és el destí transitori i situació d’aquesta col·lecció fins que es realitzin les actuacions futures que assenyala l’ajuntament? Existeixen més eines que les que constin a la fotografia? Si la resposta es afirmativa, on estan? Es sol·liciten fotografies de la col·lecció sencera i no parcial c) En el marc de quin procediment o expedient es produeixen aquestes actuacions? En virtut de quin tipus de relació jurídica o contractació es rebrà el suport d’aquets organismes? quin són aquest organismes? Quan està previst realitzar actuacions? d) S’ha informat dels anteriors extrems al Ple de l’Ajuntament? 10) En relació l’arc de ferro amb el nom de la font de l’Aigua Picant, l’Ajuntament afirma que aquest arc de ferro de la font anomenada Santa Helena es troba en el dia d’avui al magatzem de Can Fargas, com es pot comprovar a la fotografia adjunta (fotografia subministrada per l’Ajuntament). Per altre part donat que l’Ajuntament afirma que “Si, pel seu estat, es requereix una restauració es procedirà d’acord amb les indicacions que es rebin de la consulta que es farà a l’Organisme corresponent com ja s’ha esmentat als punts anteriors.” Es sol·licita la següent informació: a) Qui i quan s’han pres aquestes decisions a nivell administratiu? b) Quina informació pública s’ha donat d’aquestes actuacions? c) En el marc de quin procediment o expedient es produeixen aquestes actuacions? d) En virtut de quin tipus de relació jurídica o contractació es rebrà el suport d’aquets organismes? e) Quin són aquests organismes? f) Quan està previst realitzar actuacions envers aquest arc? g) Quina serà la ubicació d’aquest arc, tant si es restaurat como si no? h) S’ha informat dels anteriors extrems al Ple de l’Ajuntament. 11) Un cop produït l’enderroc de l’edifici de l’Aigua Picant i de l’espai del pou, on estan les pedres carejades en granit de Cabrils que formaven part de la portalada, amb el marxapeus, també de pedra, que es van extreure? 12) Donat que les mesures que ha de prendre l’ajuntament per aprovar pel Ple Municipal el fons inventariat s’inclouen dins de l’estudi que l’Ajuntament que es troba en vies d’iniciar per analitzar, distribuir, restaurar, organitzar mostrar i difondre el patrimoni cultural del municipi, es sol·licita la següent informació pública: a) S’ha iniciat aquest estudi? Si la resposta es afirmativa, on està publicat aquest estudi i quin és el seu contingut? Si la resposta es negativa, en quina data límit està prevista la finalització d’aquest estudi? b) Qui i quan s’ha proposat aquest estudi des d’un punt de vista administratiu o en el marc de quin procediment o expedient es produeixen aquestes actuacions? c) S’ha informat al Ple municipal sobre l’estudi que l’Ajuntament es troba en vies d’iniciar per analitzar, distribuir, restaurar, organitzar mostrar i difondre el patrimoni cultural del municipi? d) Disposa l’ajuntament de cap inventari respecte als 36 anys d’existència del Museu? I si la resposta es afirmativa, sol·licitem l`accés a, o els inventaris. [no existeix el número 13 a l’escrit presentat] 14).- En relació a la subvenció del Projecte d’eix 6 del FEDER 2014- 2020 (Resolució PRE/2017/2018, de 25 de juliol) es sol·licita la següent informació pública: a) Quins són els motius pels quals no s’està executant el projecte FEDER tal i com es va aprovar en el Ple Municipal, motiu pel qual el museu va passar a dependre directament de l’Ajuntament? b) S’ha informat al Ple municipal sobre els motius pels que no s’està executant el projecte FEDER esmentat? 15) Quin és el pressupost municipal destinat a l’Organisme Autònom Local - Museu Col·lecció Municipal de Cabrils a les anualitats 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019? i quines partides inclou i copia d’aquests. 16) Quin és el pressupost municipal destinat al museu (antic Organisme Autònom Local - Museu Col·lecció de Cabrils un cop que aquest es dissol i passa a dependre i ser gestionat directament per l’Ajuntament) a les anualitats 2019 i 2020? 17) Quines activitats s’han dut a terme pel Museu de Cabrils (antic Organisme Autònom Local - Museu Col·lecció de Cabrils) des de l’1 de gener de 2019 al 10 de juny de 2020? 18) S’ha tancat el Museu de Cabrils (antic Organisme Autònom Local - Museu Col·lecció de Cabrils) al 2020? 19) Si s’ha tancat el Museu de Cabrils (antic Organisme Autònom Local - Museu Col·lecció de Cabrils) al 2020, s’ha donat informació pública d’aquesta circumstància? 20) Si s’ha tancat el Museu de Cabrils (antic Organisme Autònom Local - Museu Col·lecció de Cabrils) al 2020, s’ha informat d’aquesta circumstància al Ple municipal? 21) Si no s’ha tancat el museu el Museu de Cabrils (antic Organisme Autònom Local – Museu Col·lecció de Cabrils) al 2020, quines activitats s’han realitzat al 2020 i qui les ha realitzat? 3. El 15 de juliol de 2020 l’Ajuntament de Cabrils notifica a la persona reclamant el Decret 520 de 10 de juliol pel qual es resol ampliar el termini per a resoldre la sol·licitud d’accés a informació pública en 15 dies addicionals. 4. La Reclamació presentada el 10 d’agost de 2020 posa de manifest que no s’hauria obtingut una resposta a la sol·licitud reflectida a l’antecedent segon. 5. El 13 d’agost de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant que ha tingut entrada la seva reclamació, li informa dels aspectes més rellevants de la seva tramitació i li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada mentre duri la tramitació de la Reclamació, si es produeixen. 6. El 13 d’agost de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cabrils i li requereix ma què, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 7. El 14 d’agost de 2020 la persona reclamant informa a la GAIP d’haver rebut la resposta extemporània de l’Ajuntament de Cabrils el dia 11 d’agost de 2020, si bé continua considerant insuficient la resposta obtinguda. També posa de manifest el perjudici que ha ocasionat aquesta disfunció al règim de garanties al dret d’accés a la informació i, particularment, a la possibilitat d’escollir entre la reclamació davant la GAIP i la formulació d’un recurs de reposició. La resposta de l’Ajuntament de Cabrils adjunta, dona resposta punt per punt a la informació sol·licitada per la reclamant: “1) a) Protocol de funcionament de grups de treball signat per tots/tes els regidors/es el 2019. b) 2019. c) Els 13 regidors/es de la corporació. d) Documents de protocol que pot consultar al Portal de Transparència de l’Ajuntament de Cabrils. e) Els/les 13 regidors/es de la corporació. f) Les pot consultar al document de funcionament de protocol al Portal de la Transparència de l’Ajuntament de Cabrils. g) Està creat des de l’octubre de 2019. h) Es va celebrar una primera reunió del grup de treball el 20/02/2020. i) El Ple de l’Ajuntament va tractar aquest tema en sessió 13/2019 de data 28/11/2019. j) No s’ha produït cap contractació laboral. k) Es va celebrar una primera reunió del grup de treball el 20/02/2020. Document que es pot consultar al Portal de Transparència de l’Ajuntament de Cabrils. l) La situació sanitària provocada per la COVID 19 no ha permès prendre mesures específiques. m) L’edifici Can Ventura del Vi esta temporalment tancat per l’ordre de confinament i tancament d’espais municipals amb motiu de la pandèmia de la COVID 19. n) L’edifici Can Ventura del Vi esta temporalment tancat per l’ordre de confinament i tancament d’espais municipals amb motiu de la pandèmia de la COVID 19. o) A l’edifici Can Ventura del Vi. p) Com que vostè (la reclamant) va recepcionar aquesta màquina i s’encarregava de gestionar la col·lecció estem esperant la seva proposta de manteniment i conservació que devia haver confeccionat com a responsable de la gestió de la col·lecció que finalitzà el 2019. q) A l’espai de Can Ventura del Vi. r) A l’espai de Can Ventura del Vi. s) Com que vostè s’encarregava de gestionar la col·lecció pel contracte finalitzat el 31/12/2020, estem esperant la seva proposta, que devia haver confeccionat, de manteniment i conservació de peces de la col·lecció. t) L’Ajuntament de Cabrils dóna tota la informació pública que es considera necessària i d’obligat compliment a efectes de l’article 2.b de la Llei 19/2014. Pot consultar al Portal de la Transparència de l’Ajuntament de Cabrils on surt tota la informació relacionada. u) L’alcaldia forma part d’aquest grup de treball. 2) L’espai Can Ventura del Vi no pot anomenar-se Museu donat que no reuneix les condicions per adquirir aquesta denominació, ni en contingut ni en condicions materials, per tant no pot formar part de la Xarxa de Museus com en el seu moment ens va indicar la Diputació de Barcelona. a) L’edifici de Can Ventura del Vi està temporalment tancat per l’ordre de confinament i tancament d’espais municipals amb motiu de la pandèmia de la COVID 19. Com que vostè va estar gestionant la col·lecció en època anterior, esperem el pla de conservació i restauració, que entenem que va fer per totes les peces de la col·lecció. b) D’algunes de les peces hi ha comprovants de cessió o rebut però la sol·licitant, durant els anys que va ocupar-se de la gestió de la col·lecció, deuria haver reunit tota la documentació en relació a la cessió dels bens mobles i posar -la a l’abast de l’Ajuntament de Cabrils per tant, ens hauria d’indicar on es troba aquesta documentació. c) Ens remetem a la resposta anterior. d) L’edifici que alberga part de la col·lecció està inhabilitat temporalment fins que es puguin assegurar les condicions de seguretat i higiene necessàries per procedir a la seva obertura i que el grup de treball iniciat configuri un equip de gestió adient als objectius que es traçaran per a la gestió de la col·lecció. 3) Es va celebrar una primera reunió del grup de treball el 20/02/2020, document que pot consultar al Portal de la Transparència de l’Ajuntament de Cabrils. 4) a) Aquesta pregunta ja va ser resposta al punt 6 de la memòria que acompanyava al Decret 160/2020 del 24 de febrer de 2020 lliurada a la sol·licitant, que deia el següent: “La resta de material que estava dipositat a la Masia de l’Aigua Picant va desaparèixer quan, es va decidir l’enderroc de l’edifici el 2019 pel risc d’enfonsament general” b) Ens remetem a la resposta anterior. c) Ens remetem a la resposta anterior. d) Ens remetem a la resposta anterior. e) Sí se sabia, com vostè també coneixia, ja que estaven emmagatzemades amb l’aprovació seva en el seu moment i haurien estat a l’inventari que vostè, com a responsable de la gestió de la col·lecció, hauria de tenir i haver facilitat als serveis tècnics de l’Ajuntament. f) Ens remetem a la resposta anterior, afegint que l’edifici no estava protegit per això es va enderrocar. L’únic element amb valor arquitectònic, històric i cultural que havia de protegir-se era la font, causa del nom de l’espai, i aquest element es manté a l’espai on hi era. g) No es podia entrar per la prohibició expressa de l’arquitecta de l’Ajuntament per risc d’enfonsament per tant els Serveis tècnics de l’Ajuntament estaven a càrrec de l’enderroc. h) Vostè, com a responsable de la gestió de la col·locació, hauria de tenir i haver facilitat als serveis tècnics de l’Ajuntament un llistat de peces que estaven allà emmagatzemades. i) Serveis tècnics de l’Ajuntament, a l’analitzar l’estat de l’edifici, la seva geometria i arquitectura interior que feien inviable qualsevol ús públic si es volia mantenir la normativa d’accessibilitat i incendis. Per l’altra banda l’estat de deteriorament feia que fos inviable la seva reconstrucció al justificar-se la ruïna econòmica, arquitectònica i constructiva de l’edifici. j) L’Ajuntament de Cabrils no disposava, ni disposa, de cap document d’inventari que vostè, com a responsable de la gestió de la col·lecció en aquell moment hagués lliurat, on s’indiqués que hi havia elements amb valor històric i artístic que calia recuperar i conservar. 5) a) L’ensorrament de l’edifici va malmetre la major part dels elements que podien estar allà emmagatzemats com és el cas amb del retaule que ja estava en mal estat abans de portar -lo a l’Aigua Picant. Vostè, com a responsable de la col·lecció hauria d’haver avisat de la necessitat de recuperar-lo i presentat un pla de conservació i restauració. 6) Ens remetem a la resposta del punt 6 de la memòria que acompanyava al Decret 160/2020 de 24 de febrer de 2020 lliurada a la sol·licitant, que indica el que relaciona l’enunciat de la seva pregunta, “La resta de material que estava dipositat a la Masia de l’Aigua Picant va desaparèixer quan es va produir l’ensorrament de la part interior dreta de la masia motiu pel qual es va decidir l’enderroc de l’edifici el 2019 pel risc d’enfonsament general”. Les peces de referència estaven destrossades per motiu de l’ensorrament de l’edifici. 7) a) S’adjunta el certificat d’acord de la junta de Govern Local del 04/09/2019 on s’indiquen els punts que contenia la memòria de referència. b) Ens remetem a la resposta anterior. c) Plecs i licitació pel lloguer d’un magatzem per ús del Museu. d) Perquè vostè no era subjecte de la licitació. e) L’Ajuntament, a l’agost de 2019. f) La licitació es va publicar al Mapa d’administració electrònica. Consorci AOC. g) L’expedient administratiu que s’obri amb tal finalitat. h) Es va aprovar a la junta de Govern Local del 14/09/2019. i) No s’ha produït la cita i s’està esperant a poder reiniciar el contacte amb els organismes corresponents. j) No, restem a l’espera de la visita dels experts. k) No s’ha produït encara la visita dels experts. 8) a) Al mateix lloc on hi eren, al soterrani de Can Farga b) No s’ha produït la valoració per l’aturament d’activitats de l’administració amb motiu de la COVID-19. d) No hi ha cap procediment administratiu obert al respecte. Es va produir un primer contacte amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Quan es torni a la normalitat administrativa es reiniciaran els contactes amb aquests organismes i llavors es determinarà la relació jurídica pertinent. e) S’informarà a l’Òrgan de Govern que correspongui quan pertoqui, d’acord amb les accions que es desenvolupin al respecte. 9) a) S’adjunta en aquesta resposta. b) Es determinarà quan es produeixi la valoració per part de l’Organisme que pertoqui. El nombre de peces existents vostè, com a responsable de la col·lecció fins el 2019, l’ha de conèixer ja que entenem que deuen estar relacionades a l’inventari que hauria d’haver fet i lliurat a l’Ajuntament, fet que no s’ha produït a dia d’avui. c) No hi ha cap procediment administratiu obert al respecte. Es va produir un primer contacte amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Quan es torni a la normalitat administrativa es reiniciaran els contactes amb aquests organismes i llavors es determinarà la relació jurídica pertinent. d) S’informarà a l’Òrgan de Govern que correspongui quan pertoqui, d’acord amb les accions que es desenvolupin al respecte. 10) a) No hi ha cap procediment administratiu obert al respecte. Es va produir un primer contacte amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Quan es torni a la normalitat administrativa es reiniciaran els contactes amb aquests organismes i llavors es determinarà la b) No s’ha fet publicitat, atès que n s’ha iniciat cap procediment administratiu d’inici d’accions al respecte. c) No hi ha cap procediment administratiu obert al respecte. Es va produir un primer contacte amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Quan es torni a la normalitat administrativa es reiniciaran els contactes amb aquests organismes i llavors es determinarà la d) No hi ha cap procediment administratiu obert al respecte. Es va produir un primer contacte amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Quan es torni a la normalitat administrativa es reiniciaran els contactes amb aquests organismes i llavors es determinarà la e) La Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. f) Quan s’iniciï la relació administrativa i jurídica amb l’Organisme que es faci càrrec de la valoració de les peces. g) Es determinarà quan es produeixi la valoració per part de l’Organisme que es faci càrrec de la valoració de les peces. h) S’informarà a l’Òrgan de Govern que correspongui quan pertoqui, d’acord amb les accions que 11) Van quedar destruïdes amb motiu de l’ensorrament de l’edifici. 12) a) Com s’indica a l’encapçalament del punt 12), l’estudi no esta iniciat i s’iniciarà quan es produeixi la valoració per part de l’Organisme que es faci càrrec. b) No hi ha cap procediment administratiu obert al respecte. Es va produir un primer contacte amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Quan es torni a la normalitat administrativa es reiniciaran els contactes amb aquests organismes i llavors es determinarà la c) S’informarà a l’Òrgan de Govern que correspongui quan pertoqui, d’acord amb les accions que d) La Junta de Govern Local de data 13/05/2019 va aprovar el contracte menor per la contractació del servei extern en matèria d’assessorament museístic de la sol·licitant que en els seus apartats, c) La custòdia i organització de la documentació amb l’objectiu de facilitar-ne la consulta a investigadors i estudiants. d) La planificació de la restauració de les peces que formen part de la col·lecció del museu i arxiu, ja siguin objectes o documentació i la seva exposició. L’inventari ha de formar part d’aquestes funcions concretes, sent un document que hauria d’haver confeccionat la sol·licitant dins de les seves funcions quan va gestionar la col·lecció i que restem a l’espera del seu lliurament a l’Ajuntament. 14) a) El Ple de l’Ajuntament va tractar aquest tema en sessió 13/2019 de data 28/11/2019. b) El Ple de l’Ajuntament va tractar aquest tema en sessió 13/2019 de data 28/11/2019. 15) S’aporta un quadre de partides per anys amb la denominació i el pressupost de cada partida. 16) S’informa del número de partida, denominació i pressupost de la mateixa. 17) Restem a l’espera de la valoració dels experts d’Organismes supramunicipals per organitzar les activitats que es consideren adients. 18) És un tancament temporal, l’activació de la fase d’emergència 1 per part del CECAT (Centre d’Emergències de Catalunya) a la COVID 19. 19) Publicació al web de l’Ajuntament del dia 12/03/2020 del tancament d’edificis i necessària la cita prèvia. 20) Per a tots els decrets es dóna compte al Ple. 21) Restem a l’espera de la valoració dels experts d’Organismes supramunicipals per organitzar les activitats que es considerin adients.” 8. El 18 d’agost de 2020, l’Ajuntament de Cabrils remet a la GAIP l’expedient complert de la sol·licitud i que inclou la resposta notificada a la persona reclamant, així com l’informe on posen de manifest el seu posicionament envers la Reclamació: “Que la senyora (...) estaria utilitzant el Dret d’accés a la informació pública com un mecanisme contra el funcionament de l’activitat municipal i en concret entorpint el correcte funcionament de l’Àrea de Cultura, convertint -se en un abús de dret per part de la interessada, sobretot si tenim present: Que el seu interès per l’accés a la informació comença en el moment que es prescindeix dels seus serveis professionals relacionats amb l’activitat museística, control i inventari de bens de rellevància cultural, moment a partir del qual la interessada posa en marxa un volum d’accions reiteratives en un curt termini de temps des de que es va deixar de prescindir dels seus serveis professionals al mes de desembre de 2019 fins a l’actualitat, i el que és més important, i provaria questa pràctica reprovable de la senyora (...) relacionada amb l‘abús de dret, i és que la major part de la informació que ens està sol·licitant, és informació que ella mateixa era i és coneixedora atès els serveis professionals que oferia a la Corporació relacionat amb l’activitat museística, control i inventari de bens de rellevància cultural. Per aquests motius sol·licitem a la GAIP que inadmeti la presenta reclamació per pèrdua de l’objecte, ja que la pretensió en què ara es fonamenta, va ser resposta en data 11 d’agost de 2020 i tanmateix prengui en consideració les circumstàncies particulars d’aquest cas concret als efectes escaients de cara al futur, tot instat si és possible a la persona reclamant a fer un ús més diligent i responsable del dret d’accés i de la via de garantia que ofereix aquesta Comissió.” 9. El 24 d’agost de 2020 la GAIP trasllada l’informe de l’Ajuntament de Cabrils a la persona reclamant especificant que, en cas que la persona reclamant no consideri satisfeta la seva sol·licitud amb la informació rebuda, serà necessari que concreti les mancances i la informació que considera pendent de rebre, concedint als efectes un termini de cinc dies. 10. El 24 d’agost de 2020 la persona reclamant fa arribar a la GAIP les seves al·legacions respecte de la informació lliurada per l’Ajuntament de Cabrils en resposta a la seva sol·licitud: “I.- Primer i en l’àmbit purament procedimental, la comunicació de l’Ajuntament de Cabrils amb data de 11 d’agost de 2020 es produeix de forma extemporània, doncs la sol·licitud d’informació pública es va registrar el dia 12 de juny de 2020. El dia 9 de juliol l’Ajuntament de Cabrils i amb posada a disposició el dia 14 de juliol de 2020 i data de dipòsit de 15 de juliol de 2020, va comunicar que exercia pròrroga de 15 dies a comptar des del dia 13 de juliol. Aquesta resolució es va notificar el dia 11 d’agost de 2020, més enllà per tant del període de pròrroga, i un cop registrada la reclamació davant la GAIP el dia 10 d’agost de 2020 i admesa a tràmit per aquesta darrera en data de 13 d’agost de 2020. La resolució per resoldre la meva sol·licitud d’informació, per tant, s’emet més enllà del període d’un mes prescrit a l’Art.33 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (en endavant Llei 19/2014) i un cop exhaurida la pròrroga demanada per l’Ajuntament de Cabrils a l’empara de l’Art.33.2 de la Llei 19/2014, vulnerant les previsions de l’Art.33.3 i 4 d’aquesta darrera llei. Aquesta circumstància, també afecta al sistema de garanties del dret a la d’accés a la informació pública regulats la Capítol IV de la Llei 19/2014, doncs, un cop exhaurit el termini per resoldre per part de l’administració, una resolució emesa de forma extemporània per part d’aquesta i un cop presentada en termini reclamació de la GAIP impedeix: a) La possibilitat d’haver conegut la informació pública facilitada per l’Administració amb anterioritat a la presentació de reclamació davant de la GAIP, per tal de valorar els motius la seva adequació o inadequació al contingut de la Llei 19/2014, i poder articular la defensa que millor convingués a la interessada en funció d’aquesta informació en el marc de la reclamació presentada. b) La possibilitat d’interposar un recurs de reposició davant la resolució expressa de l’Ajuntament de Cabrils emesa de forma extemporània, doncs ni llei 19/2014, ni la Llei 39/2015 d’1 d’octubre, del Procediment administratiu Comú de les Administracions Públiques, contemplen aquesta possibilitat un cop presentada la reclamació davant la GAIP, davant el silenci administratiu de l’Administració per haver exhaurit els terminis legals per emetre resolució. c) La possibilitat d’haver presentat un recurs de reposició davant una resolució expressa emesa fora de termini i d’efectuar una reclamació davant la GAIP davant la resolució de dit recurs, en cas d’estar en desacord amb el contingut de la resolució, si ja s’ha presentat una reclamació davant la GAIP abans de la notificació d’aquesta resolució administrativa extemporània, doncs la llei 19/2014 no preveu aquesta possibilitat. - La meva lliure decisió i dret de triar la garantia i arguments de defensa que millor respongui als meus interessos conforme resolucions expresses de l’administració emeses en termini, podent triar entre reclamació o recurs de reposició en funció del previngut a la Llei 19/2014, en funció del contingut d’aquesta resolució, queda afectada davant d’una resolució administrativa expressa emesa fora de termini, suposant una vulneració dels articles 33, 36.1, 38, 39 de la Llei 19/2014, implicant alhora una vulneració del meu dret fonamental a la tutela judicial efectiva (Art 24 CE) i donant lloc a indefensió a l’ara reclamant. Per altra part, la resolució extemporània esmentada tampoc indica les vies específiques de recurs i reclamació establertes per la llei 19/2014. Totes aquestes irregularitats formals impliquen, al mateix temps, una vulneració de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment administratiu comú de les Administracions Públiques, respecte a les seves previsions quant a terminis dels articles 29, 30.4, 32, 33.3 - Quant a la notificació rebuda de l’Ajuntament de Cabrils, i signada el dia 18 d’agost de 2020 per L’Ajuntament de Cabrils, l’ara reclamant vol afegir el següent: a) L’Ajuntament de Cabrils afirma que el document d’11 d’agost de 2020 ha respost a totes les sol·licituds d’informació pública formulades. L’ara reclamant no està d’acord amb aquesta afirmació per raó de les al·legacions que es recullen a l’apartat II d’aquest escrit. b) La informació pública parcial que ha facilitat, té la natura d’informació pública, no d’opinió, en el sentit de la Llei 19/2014. Això vol dir que es el fet de facilitar-la es un acte degut i no un acte potestatiu. L’ajuntament encara no fa una correcte interpretació entre el que és “informació pública” i “opinió”. c) Es irrellevant que hagi estat contractada per l’ajuntament per decidir si puc o no demanar informació pública coma ciutadana a la llum de la Llei 19/2014. Es per tat un judici de valor no fonamentat en dret. d) De les accions que enumera l’ajuntament que he interposat, m’atribueix els propis actes emesos per l’ajuntament i inclús el propis actes de la GAIP. Només he formulat dues sol·licituds d’informació a l’Ajuntament. No existeix cap article a la Llei 19/2014 limitatiu del nombre de sol·licituds que es poden adreçar a una administració. Es per tant un argument sense cap tipus de rellevància jurídica ni sentit. Per altra part cal que recordi que en la primera sol·licitud d’informació, l’ajuntament no facilitar gaire bé cap informació, demostrant la seva actitud refractaria a la Llei 19/2014, fet que va provocar que hagués d’interposar un recurs de reposició, que va ser estimat. Tot i així , enlloc de facilitar la informació d’un sol cop, respon sempre des d’un concepte propi del que és informació pública, que no es correspon amb la Llei 19/2014. És un veritable insult als drets de la ciutadania com s’adreça a una sol·licitant d’informació pública, totalment impropi de qui ostenta un càrrec electe. e) No es fonamenta en quin argument jurídic es basa l’abús de dret. Formular dues sol·licituds d’informació pública que es desconeix, inclús havent prestat serveis per l’ajuntament, és un abús de Dret? Sol·licitaria que la GAIP es pronuncií sobre aquest punt, doncs entra en el marc de les seves competències conforme al seu reglament intern de funcionament i en opinió de la reclamant no es cap abús de dret, si no el lliure exercici dels drets que em confereix la Llei 19/2014 i que l’ajuntament vol incomplir amb límits arbitraris. f) L’Ajuntament afirma que conec aquesta informació però no aporta ni un sol argument per provar que conec aquesta informació pública, perquè no ho podria fer, doncs la desconec. Però l’anterior és intrascendent, perquè la Llei 19/2014 no preveu aquest motiu com un causa de denegació de la informació sol·licitada. h) La sol·licitud que l’Ajuntament fa a la GAIP de inadmetre la reclamació, arriba tard doncs la GAIP ja l’ha admès a tràmit i ha comunicat la possibilita de fer al·legacions en període de 10 dies (si cal s’aporta correu electrònic en el que es comenta aquest dret) g) No existeix frau de llei si no una mera intenció per part de l’Ajuntament de Cabrils de incomplir amb el drets i deures reconeguts a la ciutadania a la Llei 19/2014. h) Respecte a la recomanació que es fa la GAIP per que l’ara reclamant faci el futur un ús responsable i diligent d’un dret, és una valoració sense cap base jurídica i pròpia de qui pensa que no està subjecte a la legalitat, en aquest cas de la llei de 19/2014. No mereix cap comentari més per absurda i arbitrària. II.- Per altra part, i a la llum de la nova documentació aportada de forma extemporània l’11 d’agost de 2020, donat que continuo considerant que el contingut material de la darrera comunicació emesa per l’Ajuntament de Cabrils vulnera el meu dret a la informació pública, considero que la comunicació d'informació notificada per l’Ajuntament de Cabrils, no serveix per finalitzar la reclamació presentada davant la GAIP, doncs no em proporciona efectivament la informació sol·licitada en la seva totalitat, raó per la qual formulo les següents al·legacions: La informació pública facilitada per l’Ajuntament de Cabrils ofereix informació contradictòria amb actes propis de la pròpia administració, i en altres casos, incongruent respecte a les sol·licituds precises d’informació pública que s’han formulat, vulnerant el meu dret a l’accés a la informació pública reconegut a la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Per aquests motius es formulen les següents al·legacions a nivell substantiu, tot demanant a la GAIP, que resolgui expressament el que consideri oportú en la seva resolució quant a la seva viabilitat, sol·licitant en tot cas, pronunciament exprés de la mateixa, quant a l’adequació o no a la Llei19/2014 envers cadascuna de les al·legacions de cada epígraf assenyalat, per les quals l’ara recurrent considera que s’ha vulnerat el seu dret accés a la informació pública.” A continuació la persona reclamant formula al·legacions en relació amb determinats punts d’informació lliurada i que es detallen a continuació seguint la mateixa numeració emprada tant en la sol·licitud com en la resposta municipal: 1.a) Es sol·licitava informació precisa (Art.27 Llei 19/2014) envers elements formals, que permetin verificar formalment l’inici del procés de creació de l’esmentat grup de treball, aspecte que ha de relacionar-se amb qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat elaborada o en què es conservi (ex Art.19.1 Llei 19/2014). Respecte al “Protocol de funcionament de grups de treball signat per tots/tes els regidors/es el 2019” citat per l’Administració”, l’Ajuntament e Cabrils no especifica si el mateixa, ja ha estat difós o publicat provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment, tot indicant a la sol·licitant la font d’informació per consultar-ne el seu contingut. Consultat el portal de la transparència per tal de intentar trobar aquest document, no es troba cap “Protocol de funcionament de grups de treball signat per tots/tes els regidors/es el 2019”. En tot cas, i per si es tractés d’un document que porta per títol “PROTOCOL_GDT_VERSIO_DEFINITIVA_2019- 2023” recollit al website de l’Ajuntament de Cabrils, no pot referir-se al protocol sobre el que es demana informació pública, doncs no es específic per tractar els temes relacionats a la sol·licitud d’informació pública, si no, un protocol genèric que ja existia anteriorment, no vinculat expressament a les qüestions que es formulen. Es per tant una informació que no es correspon amb la informació pública precisa que es sol·licita, sent incongruent amb l’objecte de la mateixa. Per altra part, tal i com consta com a fet provat catorzè a la Sentència del Jutjat del Social núm. 2 de Mataró de 9 de juliol de 2020, “ en data de 3 d’octubre de 2019 la demandant (Sra. XXXX) va mantenir una reunió amb la Sra. XXX, alcaldessa de Cabrils; el Sr. XXXXX, regidor de cultura: la Sra. XXXX regidora de turisme; la Sra. XXXX, tècnica de l’Ajuntament; i el Sr. XXXX auxiliar tècnic de l’Ajuntament. En dita reunió es va comunicar que era voluntat de l’Ajuntament no continuar amb l’explotació ni dinamització del Museu de Cabrils, motiu pel qual a partir del 31.12.2019 l’Ajuntament es desvinculava del serveis prestats per l’actora (Sr. Laura Bosch)”. Si està provat per sentència que l’Ajuntament de Cabrils no continua amb l’explotació ni dinamització del museu, es contradictori amb una informació pública que parteix de la seva explotació i dinamització. Pels anteriors motius, la informació subministrada per l’ajuntament lesiona els drets de l’ara reclamant reconeguts als Arts. 19.1, 36.1; 36.2 i 36.3 de la Llei 19/2014. 1.b) Sense haver subministrat la informació sol·licitada a l’epígraf 1 a), ni fer esment en l’epígraf 1.b) a qualsevol forma o suport en que aquesta informació hagi estat elaborada o en que es conservi, o a la font on es troba aquesta informació es vulnera l’Art.19.1, 36.1 i 36.2.b) i 36.3 de la Llei 10/2014. 1.c) Sense haver subministrat la informació sol·licitada als epígrafs 1 a), ni 1, b) ni fer esment a qualsevol forma o suport en que aquesta informació hagi estat elaborada o en que es conservi, ni la font on es pot localitzar es vulneren l’Art.19.1, 36.1 i 36.2.b) i 36.3 de la Llei 10/2014, sense que es pugui verificar la informació pública que es facilita. No es pot identificar a quin document fan referència i la Llei 19/2014 no atribueix a la sol·licitant d’informació haver de localitzar la font d’informació quan l’administració es remet a un document que no facilita. Per alta part no es localitza cap document al portal de la transparència que pogués estar relacionat amb l’objecte precís de la sol·licitud d’informació pública que s’hagi pres pels 13 regidors/res de l’Ajuntament de Cabrils. 1.d) Sense haver subministrat la informació sol·licitada, l’ajuntament remet a “documents de protocol” que es poden consultar al portal de transparència de l’ajuntament de Cabrils, sense especificar el títol del document en el que es troba la informació sol·licitada envers al grup de treball, o cap altre element que permeti la seva identificació. Consultat el portal de transparència, no hi ha cap protocol que porti per títol creació d’un grup de treball en relació al objecte precís de la sol·licitud d’informació de l’epígraf 1 d’aquesta sol·licitud d’informació. Cal recordar que la sol·licitud d’informació formulada es precisa, i que la informació pública, que ha de facilitar l’ajuntament no pot consistir en un reenviaments genèric al portal de la transparència, sense especificar el document en el que es troba la informació sol·licitada sobre el grup de treball. De la feixuga lectura de documents del portal de la transparència de l’Ajuntament de Cabrils, no es pot identificar on està la creació del grup de treball esmentat en aquesta sol·licitud de informació pública vulnerant-se els articles 19.1, 36.1; 36.2 i 36.3 de la Llei 19/2014. Només s’ha trobat un protocol de projecte museístic 2019- 2023, en el que paradoxalment, no es parla de cap museu, no sembla que hi participin cap tècnic en patrimoni cultural i museus, i en el que no s’inclou cap element de participació ciutadana. Cal dir, però, que aquest protocol no recull la informació precisa sol·licitada sobre el grup de treball. Pels motius anteriors, l’ara recurrent entén que la informació subministrada vulnera el dret a la informació pública reconegut a l’Art. 19.1 de la Llei 19/2014. 1.e) El dret d’accés a la informació pública inclou qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat elaborada o en què es conservi. La creació del grup objecte d’aquesta pregunta, ha d’estar documentada i no s’ha facilitat la forma o el suport en que aquesta informació es conserva, amb vulneració de l’art. 19.1 de la Llei 19/2014, ni tampoc especifica la font d’informació on es pot obtenir aquesta dada, amb vulneració dels articles 36.1; 36.2 i 36.3 de la Llei 19/2014. Adreçada al portal de la transparència - tot i que això no ha estat indicat per l’ajuntament en aquesta pregunta concreta quant a les fons on es troba la informació - tan sols he pogut trobar un text de projecte museístic, amb data 20 de febrer, amb presència de tan sols 5 regidors/es i al que no assisteix l’alcaldessa - excusant la seva presencia - ni la regidora a l’oposició del partit socialista. No pot ser, per tant, aquest document, ni pel fons del que es tracta, ni pels nombre d’assistents (5) no coincident amb el que cita l’ajuntament (13). 1.f) Les mateixes argumentacions de l’ara reclamant al·legades als epígrafs 1 a) a d) d’aquest document, són igualment aplicables a aquesta informació subministrada per l’ajuntament, produint-se una vulneració del dret a la informació pública ex Art 19, 36.1; 36.2 i 36.3 de la Llei 19/2014. 1.g) El dret d’accés a la informació pública inclou qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat elaborada o en què es conservi. La data de creació del grup objecte d’aquesta pregunta, ha d’estar documentada i no s’ha facilitat la forma o el suport en que aquesta informació es conserva, o la font on es troba, amb vulneració de l’art. 19.1 36.1; 36.2 i 36.3 de la Llei 19/2014. de la Llei 19/2014. L’ara recurrent no ha pogut trobar cap grup creat en ferm, ni enlloc ha vist la signatura o la ratificació del grup de treball en relació al museu. 1.h) Es sol·licitava informació precisa (Art.27 Llei 19/2014) envers elements formals (expedient/resolució...), que permetin verificar formalment l’inici del procés de creació de l’esmentat grup de treball, aspecte que ha de relacionar-se amb qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat elaborada o en què es conservi (ex Art.19.1 Llei 19/2014) tot indicant la font on es pot trobar aquesta informació pública, si no s’aporta aquesta justificació formal. L’ajuntament no ha facilitat aquesta informació, ni especifica si la mateixa, ja ha estat difosa o publicada provisionalment en un altre format i s’hi pot accedir fàcilment, tot indicant a la sol·licitant la font d’informació. Pels anteriors motius, la informació subministrada per l’ajuntament lesiona els drets de l’ara reclamant reconeguts als Arts. 19.1, 36.1; 36.2 i 36.3 de la Llei 19/2014. 1.i) No s’indica que és el que inclou dins la referència a “aquest tema” ni on haig d’adreçar-me per consultar la sessió que comenta. Sobre aquest extrem cal recordar que la Llei 19/2014 estableix la necessitat d’indicar la font d’informació a la que haig de recorre per obtenir la informació. Consultades les sessions del Ple no es troba informació sobre la creació d’aquest grup de treball. Pels anteriors motius, la informació subministrada per l’ajuntament lesiona els drets de l’ara reclamant reconeguts als Arts. 19.1, 36.1; 36.2 i 36.3 de la Llei 19/2014. 1.j) No es facilita informació a la sol·licitud d’informació envers la celebració de cap contracte administratiu o signatura de conveni administratiu, vulnerant-se l’article 19 de la Llei 19/2014. Pels anteriors motius, la informació subministrada per l’ajuntament lesiona els drets de l’ara reclamant reconeguts als Arts. 19.1 de la Llei 19/2014. 1.k) De les anteriors sol·licituds d’informació formulades en els anteriors epígrafs 1 a) a 1i) , s’ha deixat palès que no es pot identificar l’existència d’un grup de treball, donat que no s’ha identificat el document específic contingut al portal de la transparència en el que es conté la creació d’aquest grup . Per tant, la creació d’aquest grup, no està confirmada i l’ajuntament hauria d’haver respost a la sol·licitud de quina és l’activitat que es realitza en aquests moments a l’edifici Can Ventura del Vi des de l’1 de gener de 2020. Pels anteriors motius, la informació subministrada per l’ajuntament lesiona els drets de l’ara 1.l) Si es contesta a la segona part de la sol·licitud d’informació pública, vol dir que no s’ha constituït el grup de treball per la pròpia formulació de la sol·licitud. Per altra part, en funció de la informació facilitada, queda clar que des de l’1 de gener fins al moment de registrar aquesta reclamació, el suposat “grup de treball” que l’ajuntament afirma suposadament que s’ha creat i que en opinió de la reclamant és una ficció, no ha pres cap mesura respecte a la conservació del material a l’edifici Can Ventura del Vi, tot i que aquest suposat grup de treball ha celebrat una primera reunió el 20/02/2020, tal com afirma l’ajuntament en informacions pública subministrades en els epígrafs 1,h) i k). Pel cas de que realment existís aquest grup, l’ara reclamant al·lega que des de l’1 de gener de 2020 fins el 14 de març (data de declaració de l’Estat de l’arma) ni l’Ajuntament de Cabrils ni aquest suposat Grup de Treball, no han fet res per la conservació del material esmentat, sent aquest un període sobre el que no existia cap mesura específica administrativa relacionada amb la COVID 19, que impedís actuar amb normalitat sobre la conservació del material esmentat. Per tant la informació facilitada per l’Ajuntament de Cabrils com a base legal per eludir qualsevol responsabilitat en la conservació de l’esmentat material no pot basar-se en la situació de la pandèmia en aquest arc temporal. Per altra part, durant el confinament determinat per l’estat d’alarma s’ha produït determinades restriccions per anar a museus o espais públics, però no han decaigut l’obligació de prestar serveis per part del personal al servei de la funció pública, si no presencialment, si a distància teletreballant, tal com ho ha fet la pròpia GAIP. No s’entén per tant, com s’explica que en tots aquest mesos no s’hagi pres cap mesura de conservació sobre bens patrimonials, que poden deteriorar-se de forma definitiva si no s’intervé de forma immediata. Al mateix temps, la normativa administrativa existent, un cop assolida la fase de “nova normalitat” a Catalunya el dia 19 de juny, obria la possibilitat a realitzar accions de conservació del material esmentat a partir d’aquesta data. Malgrat això l’Ajuntament de Cabrils continua dient, que no són possibles aquestes accions, emparant-se en la situació sanitària provocada per la COVID 19, manifestant que no li permet prendre mesures específiques. Sobre aquest punt, no s’ha aportat cap informació sobre la específica situació sanitària de Cabrils, que – en contrast amb les dades ofertes pel Departament de Salut de la GENCAT respecte a Cabrils – s’argumenta per l’ajuntament per justificar la seva inacció en l’àmbit de la gestió patrimonial. La situació de COVID 19 no ha implicat que el personal de la funció pública deixi de treballar, paralitzant l’activitat de l’administració pública. Tot el contrari, ha implicat, més que en altres sectors la possibilitat de teletreballar. L’ara reclamant, al·lega que la situació sanitària no pot justificar la inacció total de l’Ajuntament de Cabrils i d’aquest suposat grup de treball. Es podien haver fet gestions teletreballant o inclús físicament davant el perill imminent de pèrdua de bens necessitats de restauració en qualsevol moment. Tenint present l’efecte de la humitat, la foscor, les plagues de tèrmits, sobre aquest material, queda clara la indiferència de l’ajuntament de cara a la conservació d’aquest material, doncs no ha pres cap mesura de conservació del patrimoni cultural sobre aquest material, abans del confinament, en el marc dels serveis essencials durant el període de confinament, ni després del confinament en el marc de la seva actuació ordinària, un cop arribada la fase de nova normalitat. La informació pública subministrada en aquest epígraf com a motiu de la manca d’accions de conservació, no pot tenir base legal en la situació sanitària provocada per la COVID-19 des del gener de 2020 fins a l’actualitat, raó per la qual entenc que no s’ha facilitat la informació pública real de que en disposa l’ajuntament, vulnerant l’Art.19 de la Llei 19/2014. 1.m) El tancament de Can Ventura del Vi era efectiu abans de la pandèmia. No es va tancar inicialment per l’ordre de confinament i tancament temporal d’espais municipals amb motiu de la pandèmia de la COVID. Per altra part, l’ordre de confinament i tancament d’espais municipals és temporal, no és permanent, raó per la qual no es subministra informació respecte a l’emparament legal, que serveix en aquest moments per fonamentar el seu tancament des de l’arribada la fase de nova normalitat i en el moment de registrar la sol·licitud d’informació pública. Queda clar, per altra banda, que per l’Ajuntament, el fet de que l’hagi tancat temporalment per motiu de la pandèmia, implica que no cal que ningú al gestioni (ni teletreballant), i que la suposada constitució del grup de treball de la informació referida al punt 1. h) no està fent res, ni abans, ni durant, ni després del confinament, en relació a aquest punt, si es que realment s’ha constituït. En base a les anteriors al·legacions, no s’està subministrant la informació pública que es sol·licitava, vulnerant l’article 19 de la Llei 19/2014. 1.n) Donem per reproduïdes les al·legacions del punt anterior (1,m) quant a la manca d’informació pública envers al tancament de l’edifici en el període previ a la pandèmia i al posterior al confinament, un cop arribada la fase de nova normalitat. L’ajuntament argumenta un suposat tancament per la pandèmia en fases a les que ni tan sols s’havia declarat i a fases a les que es passa ja a la nova normalitat. Constatem igualment per la informació pública, que el tancament, no és temporal, sinó definitiu, i que ningú està gestionant les tasques de conservació (ni presencialment ni teletreballant) i que si no fos així, l’ajuntament es nega a informar públicament sobre qualificació tècnica de la persona que l’està gestionant en l’actualitat per dur a terme les tasques de conservació de material. En base a les anteriors al·legacions, no s’està subministrant la informació pública que es sol·licitava, vulnerant l’article 19 de la Llei 19/2014. 1.p) A qui es demana la informació pública és a l’Ajuntament, i la pregunta és prou precisa: quines mesures de conservació s’han pres fins a la creació de l’esmentat grup? L’Ajuntament no ofereix la informació pública que es sol·licita per raó de les següents al·legacions: - La proposta de manteniment i conservació de la màquina del segle XIX de fer vi, ja es va realitzar per la Sra. XXX [la pròpia persona reclamant], quan treballava per l’ajuntament, aportant pressupost a l’ajuntament, que va ser rebutjat per la regidoria de cultura. La proposta de manteniment i conservació ja va ser confeccionada, per tant, per l’ara reclamant. Es precisament aquest motiu, el que motiva la sol·licitud d’informació pública respecte a les mesures de conservació que s’estan prenent, arrel del rebuig del pressupost presentat en el seu dia per part de l’ara reclamant. - Respecte a l’afirmació de que estan esperant aquesta proposta (que ja es va presentar en el seu dia, tal com ja s’ha dit) cal que recordi a l’ajuntament que ja no treballo pel mateix, doncs em va acomiadar amb efectes de 31 de desembre de 2019 de forma improcedent, després d’anys de serveis com a directora gerent del museu, mitjançant contractes administratius, que realment constituïen una relació laboral encoberta, fets provats tots ells a la sentencia ferma del Jutjat de lo Social de Mataró núm. 2, en la Sentencia de 9 de juliol de 2020, notificada a les parts amb anterioritat a la data en la que s’elabora el document pel que se’m fa arribar la informació pública de forma extemporània per la que se’m demana que estan esperant l’esmentada proposta. L’ajuntament va procedir a un acomiadament verbal sense causa, tot i haver complert amb total diligència les meves obligacions contractuals durant la vigència de la meva relació de treball, tal com demostren les successives memòries d’activitat lliurades. La informació pública que subministra en aquest punt, per motiu de les anteriors al·legacions, vulnera el meu dret a la informació pública reconegut a l’art 19 de la Llei 19/2014, doncs no facilita la informació pública precisa que es sol·licita. 1.s) A qui es demana la informació pública és a l’Ajuntament, i la pregunta és prou precisa, s’ha previst el manteniment d’aquests objectes? La informació pública subministrada no facilita la informació sol·licitada per raó de les següents al·legacions: - La meva feina i la diligència en el seu desenvolupament queda reflectida en les memòries d’activitat lliurades a l’Ajuntament. - Respecte a l’afirmació de que estan esperant aquesta proposta, cal que recordi a l’ajuntament que ja no treballo pel mateix, tal com ja s’ha exposat en el punt 1, p). Posar en dubte el que ja s’ha declarat en una sentència judicial com a fets provats i el propi contingut de la sentència, vull recordar que pot tenir conseqüències legals. La informació pública que subministra en aquest punt, per motiu de les anteriors al·legacions, vulnera el meu dret a la informació pública reconegut a l’art 19 de la Llei 19/2014, doncs no facilita la informació pública precisa que es sol·licita. 1.t) La informació sol·licitada no es facilita amb la informació facilitada per l’ajuntament amb una remissió inespecífica al portal de la transparència. Aquesta informació subministrada vulnera l’art. 19 de la Llei 19/2014 quant al dret d’accés a la informació pública, que inclou qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat elaborada o en què es conservi. Igualment suposa una vulneració de l’Art. 36.1 de la Llei 19/2014 i del l’Art.36.b) doncs es remet a una font d’informació on no ha estat publicada ni difosa aquesta informació. 1.u) La informació facilitada per l’ajuntament no consta a l’agenda de l’alcaldia recollida al website de l’ajuntament. Aquesta informació vulnera l’art. 19 de la Llei 19/2014 quant al dret d’accés a la informació pública, doncs no s’ha facilitat o reenviat al suport en el que es recull o es conserva aquesta informació. 2) L’ara reclamant vol manifestar que una consideració és “museu de la xarxa de la Diputació” i una altra que formi part del “Registre de la Generalitat”; però es pot ser museu encara que no s’estigui en cap d’aquestes xarxes. No hi ha cap institució que tingui el monopoli de la paraula. En tot cas El Museu de Cabrils tenia un projecte, un itinerari i uns objectius a curt, mig i llarg termini, que pretenien assolir aquestes fites. Per això la Unió Europea va concedir un FEDER per a la museïtzació de l’edifici, del qual l’actual consistori té còpia. Projecte que va ser avalat pel Consell Comarcal del Maresme després de veure la trajectòria de gestió en aquests darrers anys (memòries) i ratificat pel Ple de l’Ajuntament de Cabrils l’any 2018. Aquest era el pas que impulsaria el museu a passar a formar part de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona en primer lloc. 2.a) A qui es demana la informació pública és a l’Ajuntament, i la pregunta és prou precisa. La informació pública subministrada no facilita la informació sol·licitada per raó de les següents al·legacions: - No dona informació sobre si s’han pres o no mesures respecte als períodes previs a la declaració de l’Estat de l’alarma i amb posterioritat al mateix, ja en fase de “nova normalitat”, als que no afectava l’ordre de confinament i tancament d’espais municipals amb motiu de la pandèmia de la COVID 19 que al·lega l’ajuntament. Per altra part la pandèmia de la COVID no ha implicat que el personal de la funció pública deixi de treballar i que estigui justificat el deteriorament irreparable de bens patrimonials de l’ajuntament per manca de tot tipus de gestió al respecte. - La meva feina i la diligència en el seu desenvolupament queda reflectida en les memòries d’activitat lliurades a l’Ajuntament. - Respecte a l’afirmació de que estan esperant un pla de conservació i restauració, cal que recordi a l’ajuntament que ja no treballo pel mateix, doncs em va acomiadar el 31 de desembre de 2019 tal com ja s’ha dit en aquest escrit, donant per reproduïdes les al·legacions al respecte sobre aquesta circumstància. - L’ajuntament té en la seva possessió l’inventari en format CD, i un document en format DINA3 en EXCEL, perquè així ho va demanar la Diputació en el moment d’inventari (remunerat per l’ajuntament de Cabrils), cosa que permetria un cop el Museu entrés a formar part de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona, que les dades es podrien bolcar al programari DAC (en aquella època). Una còpia es va lliurar a alcaldia. Una segona còpia a la Regidoria de Cultura i la tercera a l’Arxiu Municipal. Per tant, l’apel·lació a l’espera d’un pla de conservació i restauració per prendre mesures, només es una excusa per no facilitar la informació que realment es sol·licita. - Per altra part, els plans es duen a terme des de la direcció del museu; és cert, sempre i quan el fons estigui en un magatzem o sala de reserva en condicions. En repetides ocasions he manifestat per escrit el meu desacord en mantenir de qualsevol manera un fons, ara parcialment perdut per manca de voluntat política (cal recordar que es tracta d’edificis públics). I vaig fer palès el meu malestar de que l’indret del soterrani era insalubre, per la gran quantitat d’humitat, fongs, dues inundacions, rates, un pou d’aigua i claraboies, que feien que quan plovia entrés aigua a vessar. Aquestes condicions malmetien el fons, suposant al temps riscos laborals, que impedien l’exercici de qualsevol prestació laboral en condicions de seguretat. Per raó de les anteriors al·legacions, l’ara reclamant entén, que s’ha vulnerat el seu dret a l’accés a la informació pública reconegut a l’Art 19 de la Llei 19/2014, doncs la sol·licitud es prou precisa i no es facilita aquesta informació basant-se en argumentacions sense cap base legal. 2.b) - La informació subministrada deixa en evidència que l’ajuntament no disposa de tots els comprovants de cessió o rebuts esmentats. - Aquests bens mobles van ser cedits molt abans que l’ara recurrent tingués cap responsabilitat en la gestió d’aquest bens. Durant els anys que l’ara reclamant es va dedicar a les gestió de la col·lecció, va posar en evidència verbalment i per escrit davant de les persones de l’Organisme Autònom Museu Local de Cabrils, que gestionaven aquest bens i prenien decisions sobre la disposició dels mateixos, aquest problema i les seves conseqüències, sense que ningú fes res al respecte. Cal recordar que formaven part del consell rector d’aquest organisme autònom, part de l’equip de govern de l’ajuntament amb els diferents alcaldes/ses com a Presidents dels òrgans de govern del citat organisme autònom. - Per altra part, i com a element de context necessari cal recordar que la forma de portar a terme els diferents trasllats d’aquestes peces, les inundacions dels espais on es trobaven, i la manca de voluntat política respecte a l’adequada gestió d’aquest bens cedits, sense comptar amb l’opinió especialitzada de l’ara reclamant, ha contribuït encara més a impedir qualsevol possibilitat de comptar amb la documentació de comprovants de cessió o rebuts d’aquests bens. Quan, amb motiu de la rehabilitació de Can Campins en Hotel d’Entitats, es va traslladar la col·lecció que estava correctament endreçada i restaurada al soterrani, es va fer sense el meu acord, ni el del senyor XXXXX. És més, allí es va encabir tot de qualsevol manera i no se’m va permetre l’accés fins anys més tard, on a requeriment d’un regidor, m’hi vaig presentar, descobrint el desastre. El material havia sofert una inundació, s’havia malmès la documentació administrativa, fotografies, el corc estava per arreu. Els carros estaven malmesos i els pergamins podrits. Es va salvar in extremis el mapa parcel·lari del municipi de 1949, que es va fer restaurar i se’n va fer una còpia i actualment està dipositat a l’Arxiu Administratiu, cosa que fins i tot l’ajuntament sembla desconèixer, donat que l’alcaldessa va manifestar reiteradament el dia 3 d’octubre de 2019, que aquest mapa estava a l’Arxiu Comarcal. La darrera inundació es va produir al mes de juliol de 2019. Ningú de l’ajuntament va interessar- se per la documentació històrica i administrativa malmesa. Resulta paradoxal que un ajuntament que no ha promocionat accions per evitar la destrucció de la documentació administrativa que recopilava aquests comprovants i rebuts - per raó de les males condicions dels espais en el que si trobaven- ara traslladi aquesta responsabilitat a la persona a la que ni tan sols van consultar abans de fer aquestes actuacions, i a la que tampoc van fer cas cada vegada que comunicava a l’Ajuntament les pèssimes condicions dels espais on es trobava aquesta documentació i la necessitat d’actuar per impedir que es malmetés. - Respecte a l’afirmació de que estan esperant a que els hi digui on està aquesta documentació, cal que recordi a l’ajuntament que ja no treballo pel mateix, doncs em va acomiadar el 31 de desembre de 2019. - En base a les anteriors al·legacions, considero que la informació pública subministrada per l’ajuntament no es correspon amb la informació pública de que en disposa respecte als veritables motius pels quals no es disposa de tots els comprovants de cessió o rebuts. 2.c) La pregunta es prou precisa, i la informació pública en forma de remissió a la informació subministrada per l’Ajuntament al punt 2.b. no pot servir de contesta, perquè els punts 2.b i 2.c demanen informació pública sobre qüestions diferents: en el cas del punt 2b sobre si es van emetre comprovants o rebuts de cessió de bens i en el cas del punt 2c, sobre si es possible devolució de bens cedits si s’acredita cessió o dipòsit per altres mitjans diversos a aquest comprovants o rebuts. Per aquest motiu considero que l’ajuntament no ha facilitat la informació pública sol·licitada en aquest punt, vulnerant l’art. 19 de la Llei 19/2014. Eludeix per tant subministrar aquesta informació pública. 2.d) La informació sol·licitada és prou precisa i no es correspon amb la informació que es facilita. Es pregunta sobre si l’ajuntament ha fet públic a través del ple municipal el tancament del museu i la si ha fet públic la possibilitat de devolució del fons als seus propietaris o descendents que així ho acreditin. No s’informa sobre cap de les dues sol·licituds d’informació a la informació subministrada i els fets que “relata” sense cap suport documental o referencial, no tenen res a veure amb l’objecte de la sol·licitud d’informació, vulnerant l’art 19 de la Llei 14/2019. 3) La informació sol·licitada és prou precisa i no es correspon amb la informació pública facilitada. Que es celebri una primera reunió d’un grup de treball - que cita amb una referència genèrica al portal de la transparència, que impedeix localitzar el document en concret al que fa referència – no aporta cap informació respecte a l’objecte de la informació pública sol·licitada, relativa a si s’ha pres cap mesura de conservació del fons (que es citi la celebració d’una reunió no implica que s’hagin decidit o no mesures de conservació). Per aquests motius entenc vulnerat el meus drets reconeguts als Art 19 i 36 de la Llei 19/2014, donat que tampoc es pot identificar amb facilitat el document al que fa referència, un cop consultat el portal de la transparència. 4.a) La informació pública subministrada no coincideix amb les fotos aportades per l’ara reclamant, que demostrem que aquests bens no van desaparèixer. Per aquests motius entenc vulnerat el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014 donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa i respon amb una informació, que perd veracitat amb l’aportació del material gràfic que aporta l’ara reclamant i amb l’actuació de la brigada municipal respecte aquest bens. 4.b) La informació pública subministrada no coincideix amb les fotos aportades per l’ara reclamant, que demostrem que aquests bens no van desaparèixer. Per aquests motius entenc vulnerat el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa i respon amb una informació, que perd veracitat amb l’aportació del material gràfic que aporta l’ara reclamant sobre aquests bens i amb l’actuació de la brigada municipal respecte als mateixos. 4.c) La informació pública subministrada no coincideix amb les fotos aportades per l’ara reclamant, que demostrem que aquests bens no van desaparèixer i que es van portar a la nau de la brigada municipal. Per aquests motius entenc vulnerat el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa i respon amb una informació, que perd veracitat amb l’aportació del material gràfic que aporta l’ara reclamant i amb l’actuació de la brigada municipal respecte aquest bens. 4.d) La informació pública subministrada no coincideix amb les fotos aportades per l’ara reclamant, que demostrem que aquests bens no van desaparèixer i que es van portar a la nau de la brigada municipal. Per aquests motius entenc vulnerat el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa i respon amb una informació, que perd veracitat amb l’aportació del material gràfic que aporta l’ara reclamant i amb l’actuació de la brigada municipal respecte aquest bens. 4.e) L’ara reclamant no va aprovar res del que es diu en aquesta informació facilitada. Es recorda que fer aquesta afirmació per part de l’ajuntament pot generar conseqüències legals, doncs no es correspon amb la realitat dels fets. Si com diu l’ajuntament vaig aprovar aquesta mesura, es demana aportació del document on consti aquesta circumstància. Com a element referencial, en aquesta època res podia fer perquè encara no tenia cap responsabilitat al respecte. Les persones que sí podrien respondre son el senyor XXXXX i XXXXX. Respecte a l’inventari d’aquella època està en possessió de l’ajuntament. Es va lliurar a alcaldia, a la regidoria de cultura i a l’arxiu (en format CD i en format paper DINA-3 enquadernat). Per aquests motius entenc vulnerat el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa i respon amb una informació que no es correspon amb la realitat dels fets. 4.f) L’Aigua Picant estava fitxada en el mapa de patrimoni i a l’apartat de Recomanacions de la memòria es diu: “Creiem que la majoria dels elements del patrimoni immoble fitxats en el present inventari han de ser objecte d’algun tipus de protecció legal, pels mateixos motius que han provocat la seva inclusió en l’Inventari. Aquesta protecció pot ser, en la majoria de casos, l’expressada en el Catàleg o en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal tant pel que fa a l’element singular com als conjunts”. Per aquests motius entenc vulnerat el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa respecte a l’Aigua Picant i respon amb una informació que no es correspon amb la realitat dels fets i de elements clau respecte a la seva consideració jurídica. 4.g) S’havia parlat en varies ocasions amb l’arquitecte de l’Ajuntament perquè quan s’iniciessin les obres d’enderroc, es pogués extreure el més valuós: la primera creu de ferro col·locada a Montcabrer, i el retaule barroc de 1727, perquè es coneixia la seva ubicació exacta (ambdós situats arran de finestres de la planta baixa i la planta pis respectivament). 4.h) L’Ajuntament té l’inventari. A més, malgrat les funcions que tenia atribuïdes en relació a la meva prestació de serveis per l’ajuntament, el consistori actual no em va convocar mai, ni es va interessar en res relacionat amb el funcionament del museu i encara menys pel material ubicat o des ubicat de qualsevol manera, a excepció de la reunió del 3 d’octubre de 2019 on se’m va anunciar el tancament del museu i el meu acomiadament. Per aquests motius entenc vulnerat el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa. 4.i) informació pública sol·licitada es prou precisa i fa referència a quan es va prendre la decisió d’enderroc (element temporal) i quina informació pública es va fer d’aquesta actuació administrativa, i en el marc de quin procediment, expedient o resolució es produeixen aquestes actuacions d’enderrocament. No es facilita cap informació sobre aquestes sol·licituds concretes d’informació, i per aquests motius entenc vulnerat el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa. 4.j) L’Ajuntament té l’inventari que vaig realitzar. No sóc en cap cas responsable de l’ús que se n’hagi efectuat, ni del tractament de la informació ni del lloc on s’endreça, un cop lliurada a l’Ajuntament. A més, malgrat el document de contracte de l’any 2019 on s’especifiquen les meves tasques, el consistori actual no em va convocar mai, ni es va interessar en res relacionat amb el funcionament del museu, a excepció de la reunió del 3 d’octubre de 2019 on se’m va anunciar el tancament del museu i el meu acomiadament. Per aquest motius considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa. 5) L’Ajuntament té l’inventari. A més, malgrat el document de contracte de l’any 2019 on s’especifiquen les meves tasques, el consistori actual no em va convocar mai, ni es va interessar en res relacionat amb el funcionament del museu, ni em van demanar consell, ni se’m va convocar a cap reunió, a excepció de la mantinguda el 3 d’octubre de 2019 on se’m va anunciar el tancament del museu i el meu acomiadament. El retaule estava ben conservat. Desconec què o per quin mitjà afirmen ara que estava en mal estat quan es va portar a l’Aigua Picant. En tot cas, jo afirmo que mai l’han pogut veure, ni tan sols tenien constància que la part inferior de rajols ceràmics es conserva a l’església si no és perquè jo ho he manifestat; estava desmuntat en dues parts. La inferior s’ha salvat perquè es va poder preservar a l’església de la Santa Creu. El retaule es va localitzar trencat a cops de mall durant l’enderroc en un contenidor de fusta i la Creu de Montcabrer, creu de ferro no ha aparegut. Segons manifesta un treballador de la brigada, es va extreure un piano i altre material que va desaparèixer abans de que l’esmentada brigada pogués anar-ho a recollir. Per què primer em diuen que no s’ha trobat res i en aquesta segona ho matisen sense cap mena de coneixement, ja que no l’han vist mai ni saben com era, treta l’excepció de les fotografies aportades anteriorment. Per aquest motius considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa. 6) la informació facilitada per l’ajuntament entra en contradicció oberta amb les seves pròpies paraules. Primer van dir que van desaparèixer, després diu que es troben restes. Aquest canvi de parer va fluctuant a mesura que no poden donar explicació de les fotos que aporto on apareix aquest material i es poden observar els cops que han rebut aquest material per extreure’l i llençar-lo al contenidor. Per aquest motius considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa respecte a les actuacions dutes terme amb aquest bens. 7.d) Que no fos subjecte de la licitació no implica que no se m’informes per tal de poder complir amb les meves funcions. Per aquest motiu considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa relativa a per què no em facilitava la informació necessària per complir amb les meves funcions com a directora gerent en el marc de la meva relació contractual i les funcions pròpies de la mateixa. 7.e) No es facilita informació pública sol·licitada respecte a quin procediment, expedient o actuació administrativa es va prendre aquest acord. Per aquest motiu considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa. 7.k) No es facilita la informació sol·licitada respecte a l’acord, que és un moment previ i divers a la vista d’experts. Per aquest motiu considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa. 8.b) Des de l’entrada a la fase de nova normalitat no existeix aturament de l’activitat administrativa i tampoc s’ha produït aquest aturament durant el confinament respecte als empleats públics de l’ajuntament, que en tot cas han d’haver estat en règim de teletreball, en el seu cas. Per aquest motiu considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa. 9.a) A la foto, s’observa a la caixa una massa de boter que no té res a veure. El material que s’hi ha dipositat no és visible i existia una col·lecció, de moltes més peces. Estaven inventariades i totalment en perfecte estat, protegides amb número, peça per peça i ocupaven un volum de varies caixes (que tampoc correspon al model de la fotografia), a més de peces més grans que estaven col·locades al costat de la col·lecció perfectament protegides (inventari fet al Mas Maria i material conservat allí en perfecte estat). Observant la foto facilitada, considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa respecte a tota la col·lecció de peces esmentada. 9.b) Els senyor XXXX (vocal), que havia estat en una època regidor, el senyor XXXXX (com a President del Consell de Gestió) són testimonis de la feina feta i de la documentació lliurada a l’ajuntament, en els formats que torno a insistir eren: CD i DIN-A3 enquadernat. Un exemplar per alcaldia. Un exemplar per la regidoria de cultura i un exemplar per l’arxiu administratiu municipal. Em remeto igualment a les al·legacions de l’apartat 9.b. Per tots aquest motius considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa respecte a tota la col·lecció de peces esmentada. 9.d) S’ha parlat constantment d’un grup de treball format per tots els regidors que tindria aquestes competències, però ara no es parla del mateix entrant en contradicció amb les pròpies manifestacions de l’ajuntament. Per aquest motiu, considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa, llevat que la creació del grup de treball esmentat sigui una ficció. 11) S’aporten fotografies on es veu que separen aquestes pedres. A més, l’edifici no es fa enfonsar. Es va enderrocar manualment amb ajut d’una màquina que retirava la runa (fotografia adjunta). Els treballadors anaven baixant de dalt cap a baix. Ajunto fotografia. Per aquest motiu, considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa. 12.d) El contracte menor per la contractació del servei extern que es menciona, no va ser cap contracte menor, si no un frau de llei per encobrir una autèntica relació laboral, declarada com a tal per sentència judicial ferma del Jutjat de Mataró ja esmentada en aquest escrit. En relació a l’inventari d’aquella època, està en possessió de l’ajuntament. Es va lliurar a alcaldia, a la regidoria de cultura i a l’arxiu (en format CD i en format paper DINA-3 enquadernat). Per aquests motius, considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la 14.a) no estic d’acord amb els motius que s’al·leguen en el document citat, per raó de les següents al·legacions: La memòria justificativa de l’actual consistori, de desistiment del conveni del projecte FEDER per l’espai de Can Ventura del Vi, no es tota la informació pública, que obra en mans de l’Ajuntament de Cabrils explicativa dels motius pels quals no s’està executant el projecte FEDER esmentat. Mancaria la següent informació pública relacionada amb el projecte: a) Els Serveis Tècnics, contràriament al que s’afirma en l’acta sessió 13/2019, van participar en l’elaboració del pressupost pel que fa al seu àmbit d’actuació. Es tracta de l’arquitecta municipal, Sra. XXXX, com així queda demostrat en diferents correus electrònics entre el Sr. XXX, museòleg extern i la directora del museu, l’ara reclamant amb la Sra. XXXX, del mes de juny de 2018 que queden a disposició de la GAIP si així ho sol·liciten. b) En l’acta s’esmenta també que el projecte està limitat puntualment a l’habilitació de l’espai i que suposa una visió parcial de la gestió museística. L’ara reclamant manté i es ratifica que en el projecte FEDER es pressuposta l’execució d’un projecte museogràfic (apartat 2.1), tal i com correspon, ja que és l’objectiu del projecte presentat i sol·licitat per encàrrec de l’ajuntament l’any 2018. La gestió museística del projecte FEDER no és parcial com es diu sinó global (veure pàgines 2- 4, 6 i 7) i està elaborat per un especialista en museologia i patrimoni cultural, professor de la UdG i investigador de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. c) L’antic consistori tenia clar que caldria dotar de personal l’equipament com qualsevol àrea més de l’ajuntament, i que no es podia continuar amb aquella situació. És per aquest motiu que a inicis de l’any 2019 el consistori decideix deixar sense efecte els Estatuts de l’Organisme Autònom, que gestionava el museu, promocionat la seva dissolució, per donar inici al FEDER. Aquestes despeses no s’incloïen en el projecte FEDER com caldria que sabessin els responsables polítics actuals. d) En el document justificatiu, es parla d’un edifici que albergui una col·lecció d’eines i objectes. L’ara reclamant manifesta el seu total desacord i prova més del total desconeixement de la museologia i del projecte en sí. El FEDER representa un trencament ideològic, metodològic i tècnic en relació a la gestió l’antic museu dels anys vuitanta i noranta. L’únic que la municipalitat ha heretat en llarg d’aquests anys és un desgavell enorme, fruit de la gestió dels antics responsables, que ha portat a la destrucció de gran part del seu fons, inclòs el documental. e) L’informe que es va demanar l’any 2011 a la Diputació i en el que es basa l’actual consistori, es va fer sense la presència de cap expert en patrimoni ja que l’ajuntament de Cabrils no en té cap, i no es va demanar l’opinió a l’ara reclamant. f) L’edifici del que en parlen, es va equipar d’ascensor perquè així ja ho va preveure la Diputació de Barcelona abans de les obres l’any 2011, en previsió de que aquest, un cop museïtzat, passés a formar part de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona. Però la força d’alguns voluntaris que no entenien la necessitat d’evolució i la manca de voluntat política va ser el tarannà dels anys següents. Mentre el fons, repartit entre dos edificis municipals s’anava malmetent obviant les recomanacions i súpliques de l’ara reclamant. A partir del moment on l’ara reclamant, com a directora gerent va agafar la direcció (2013) amb una relació de treball on s’estipulava un sou de 539,93€ que va finir al 2019 amb un sou de 508’62€ per acomiadament de l’ajuntament, es va habilitar la planta pis, amb adequació dels murs i dotat de pantalla per a conferències, equip de so, etc., habilitació d’un despatx amb arxiu i adquisició de planeres, prestatgeries metàl·liques, etc. Finalment, l’ara reclamant vol deixar palès, que la LLEI 17/1990, de 2 de novembre, de museus. (DOGC núm. 1367, de 14.11.1990) és la responsable del Registre de Museus de Catalunya. g) L’informe de l’any 2011 conclou fins i tot errades, per desconeixement, que l’actual consistori avalat pel tècnic de festes i cultura i tècnica d’educació repeteixen sense coneixement de causa: - Un soterrani inundable no és lloc per albergar una col·lecció i això des de 2011. - Pel que fa a la reubicació de les peces, el nou consistori va desestimar la licitació d’un edifici que complia tots els requisits. - El material arqueològic divers, que l’ajuntament manifesta que és de procedència dubtosa, entre els qual hi destaca una peça ibèrica que representa una figura que actualment és a l’Arxiu Comarcal, l’ara reclamant vol deixar clar que la figura iber, es troba al Museu de Mataró d’ençà que va ser excavat el jaciment, i que l’ara reclamant, en previsió del projecte FEDER havia iniciat els tràmits per a retornar-la a Cabrils amb motiu de la museïtzació. La resta de material, són bàsicament peces procedents de la col·lecció del mossèn XXXXX i varies concretes procedents de dos membres voluntaris del museu, avui desapareguts aficionats a l’arqueologia, Sr. XXXXX i Sr. XXXX. - En referència a la col·lecció, certament hi ha estris provinents d’un municipi amb un passat agrícola. Hi ha peces del segle XVIII al segle XX. El retaule de 1727, destruït, com s’ha esmentat més amunt. Per tant, tot el que pugui dir aquest informe i en què es basa actualment l’Ajuntament, es refereix a la gestió de l’antic equip del museu. El projecte FEDER hauria posat fi, precisament a aquest desgavell. Perquè un museu no és només l’edifici sinó el què passa portes enfora. Un museu és el territori, el paisatge i la seva gent. h) Que una oficina responsable de gestionar museus recomani que no es creï un museu, és com si una Oficina de Salut recomanés no construir un CAP. Amb això la reclamant vol dir que els únics perjudicats són la gent del territori. És molt fàcil decidir des del despatx quan es desconeix la història d’un lloc. A la gent del municipi se’ls ha preguntat el què en pensen? S’ha preguntat a veritables tècnics de patrimoni? S’ha preguntat a la directora gerent del museu? La resposta a totes aquestes preguntes és negativa. A l’acta 13/2019 s’esmenta que “l’octubre de 2015 es va fer una consulta a la Diputació de Barcelona per conèixer si ens podíem adherir a la Xarxa de Museus Locals. La resposta verbal va determina que Can Ventura del Vi no reunia les condicions per pertànyer a la xarxa”. L’ara reclamant, que al 2015 era directora gerent, desconeix qui ho va fer, i per quin motiu, i en quina qualitat, ja que l’ajuntament continua sense cap tècnic de patrimoni o de museus. i) Supeditar un museu de territori, un museu local a la col·lecció és tenir una visió reduccionista de la museologia i anacrònica. Existeix nombrosa bibliografia, però l’ara reclamant sol·licita de la GAIP que accedeixi al projecte FEDER, per comprendre l’abast i la seva importància. La dissertació final reflectida a l’acta demostra que no tenen cap expert/a ni aporten cap argumentació científica des del punt de vista de la disciplina. El projecte FEDER ho englobava tot. Només cal saber llegir i, sobretot, voluntat de no menysprear a l’expert que el va redactar ni a l’ara reclamant, perquè tot el que s’escriu en aquestes línies són dades de contrast, amb les que s’ha de completar la informació pública facilitada, per tal de veure si aquesta s’ha de completar amb més elements, que posin en evidència la gestió real en relació al projecte FEDER. Per les anteriors al·legacions considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, 14.b) no estic d’acord amb els motius que s’al·leguen en el document citat, raó per la qual considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa. 15) Els pressupost publicat a la web de l’ajuntament i el publicat formalment en diaris oficials no coincideix. 16) Durant el 2019 no se li va fer arribar a l’ara reclamant cap convocatòria per a la presentació del pressupost anual 2020 del museu. Per altra part, a la reunió del 3 d’octubre de 2019 mantinguda entre d’altres amb l’alcaldessa, se’m van dir que tancaven el museu i que no continuarien amb el museu i que per tant no hi havia cap pressupost. Ara diuen que el motiu del tancament es temporal per raó de la COVID 19 i assignen un pressupost al museu per l’any 2020 de 7.200 euros. Per altra part consta com a fet provat catorzè a la Sentència del Jutjat del Social núm. 2 de Mataró de 9 de juliol de 2020, que “ en data de 3 d’octubre de 2019 la demandant (Sra. Laura Bosch) va mantenir una reunió amb la Sra. XXXXX, alcaldessa de Cabrils; el Sr. XXXXX, regidor de cultura: la Sra. XXXXX, regidora de turisme; la Sra. XXXXX, tècnica de l’Ajuntament; i el Sr. XXXXX, auxiliar tècnic de l’Ajuntament. En dita reunió es va comunicar que era voluntat de l’Ajuntament no continuar amb l’explotació ni dinamització del Museu de Cabrils, motiu pel qual a partir del 31.12.2019 l’Ajuntament es desvinculava del serveis prestats per l’actora (Sr. XXXXX)”. Totes aquestes informacions són contradictòries amb la informació que facilita l’administració. Si està provat per sentència que l’Ajuntament no continua amb l’explotació ni dinamització del museu, perquè dedica un pressupost de 7200 euros per l’any 2020. Per tots aquests motius, considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa. 17) Queda clar que no han fet cap actuació i que tampoc tenen capacitat tècnica de gestió pròpia ni projecte polític per endegar en el futur cap activitat sense el suport d’organismes supramunicipals. Per altra part si està provat per sentència judicial que l’Ajuntament no vol continuar amb l’explotació ni dinamització del Museu de Cabrils, que és el que han de valorar aquests experts? Per tots aquests motius, considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa. 18) Es fa contar que consta com a fet provat catorzè a la Sentència del Jutjat del Social núm. 2 de Mataró de 9 de juliol de 2020, que “ en data de 3 d’octubre de 2019 la demandant (Sra. XXXXX) va mantenir una reunió amb la Sra. XXXXX, alcaldessa de Cabrils; el Sr. XXXXX, regidor de cultura: la Sra. XXXXX, regidora de turisme; la Sra. XXXXX, tècnica de l’Ajuntament; i el Sr. Cèsar Carmona, auxiliar tècnic de l’Ajuntament. En dita reunió es va comunicar que era voluntat de l’Ajuntament no continuar amb l’explotació ni dinamització del Museu de Cabrils, motiu pel qual a partir del 31.12.2019 l’Ajuntament es desvinculava del serveis prestats per l’actora (Sra. XXXXX)”. Tot i que l’anterior al·legació es prou clara com per deixar palès que la informació facilitada no es correspon amb la realitat, cal afegir el següent: En el context de ficció que dibuixa l’ajuntament envers al tancament temporal del museu, la informació proporcionada només podria venir referida en tot cas a l’etapa que va des de la declaració de l’estat d’alarma fins a la fase de nova normalitat. No explica perquè roman tancat des de començament del 2020 i a la fase de nova normalitat. Tampoc explicaria perquè no es pot fer cap gestió administrativa durant el confinament, etapa a la que el personal de la funció pública també ha hagut de treballar, ja sigui presencialment o a distància. Per aquests motius, considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la 19) No es facilita informació pública del que ja s’ha donat com a fet provat a l’esmentada sentència del Jutjat del Social núm. 2 de Mataró de 9 de juliol de 2020, envers el tancament definitiu del museu. No es facilita informació sobre si es va donar publicitat del tancament del museu al gener del 2020 i del seu tancament un cop arribada la fase de nova normalitat. Per aquest motiu, considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa, entrant en contradicció amb fets provats a sentències judicials. 20) No es facilita en quin ple s’ha informat del tancament des del gener del 2020 del museu fins a l’actualitat. Per aquest motiu, considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la 21) De la informació facilitada en aquesta i les anteriors informacions facilitades queda clar que existeix un pressupost aprovat pel museu, però que aquest no ha realitzat cap activitat des de l’1 de gener, ni durant el període de confinament, ni en la fase de nova normalitat, tot i que l’administració local no ha deixat de prestar els seus serveis, ni ha decaigut cap obligació de continuar gestionant també la preservació dels bens patrimonials. Que en determinats moments els espais públics hagin d’estar tancats al públic per la pandèmia, no vol dir que els treballadors públics de les administracions locals hagin tingut una habilitació per no complir les obligacions de preservació del patrimoni que es poguessin fer a distància o presencialment amb condicions de seguretat, inclús com a serveis mínims, si els bens patrimonials corrien risc de pèrdua.” Un cop valorats tots els punts d’informació sol·licitada, la persona reclamant conclou les seves al·legacions amb les manifestacions que es reflecteixen a continuació: En opinió de l’ara reclamant totes les respostes de l’ajuntament són una ficció per encobrir que el museu s’ha tancat definitivament, doncs consta com a fet provat en sentència judicial la voluntat de l’Ajuntament de no continuar amb l’explotació ni dinamització del Museu de Cabrils, decisió presa i verbalitzada per l’alcaldessa abans de la pandèmia. Per aquests motius, considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la que en disposa. L’ara reclamant vol deixar palès finalment que entre les diferents funcions que els museus han de realitzar en benefici de la societat, trobem la de ser custodi de tot un seguit de béns patrimonials. Béns immobles, com jaciments, edificis, monuments, i béns mobles, que en el cas dels museus o centres d’interpretació poden ser variats en funció del paisatge que els envolta, en el nostre cas, objectes de ceràmica, metall, fusta, que formen part de la cultura material de les societats que ens han precedit, en el nostre cas objectes quotidians de la gent de Cabrils, relacionat amb el seu passat agrícola (eines, carruatges...) però també d’oficis desapareguts: llauner, boter, picapedrer, ferrer, forner... Objectes que inevitablement tenen un procés natural de deteriorament. Aquests objectes constitueixen la col·lecció del museu i la institució ha de vetllar perquè estiguin disponibles per a tots els membres de la societat, per aquelles persones que estiguin fent alguna recerca científica, però també, per formar part dels relats expositius que permetin als visitants del museu satisfer la seva curiositat, augmentar el seu coneixement o adquirir senzillament una experiència agradable. Es lamentable que l’administració local, no aporti tota la informació que es demana, creant opacitat informativa respecte a l’estat parcial d’aquest fons i que finalment, amb un projecte museístic FEDER aprovat i ratificat pel Ple Municipal, un projecte necessari per Cabrils, per la seva comunitat, després del que les memòries han deixat palès, es deixi perdre i es decideixi no continuar amb l’explotació ni dinamització del Museu de Cabrils. És del tot inacceptable que després de tants anys de lluites per la preservació del fons, es desestimi la licitació d’un espai com a reserva de la col·lecció. És del tot inacceptable que una administració local no pugui endegar ni un sol projecte des de la regidoria de cultura i l’alcaldia sense l’ajut d’entitats supramunicipals, portant a la pràctica un tancament del museu ja provat en sentència judicial, però no informat ni a l’ara reclamant ni a la ciutadania ni al ple de l’Ajuntament (el pressupost per al museu res té a veure amb el previst l’any 2020 pel MUSICAB de 60.000 euros) El tancament del museu està motivat per raons que res tenen a veure amb l’actual pandèmia, doncs es prenen abans de l’inici d’aquesta, amb l’acomiadament de la directora gerent del mateix el 31 de desembre de 2019 i el tancament posterior del museu al gener de 2020, tal com ha quedat provat sen sentència judicial. Per aquest motiu, considero que no es facilita la informació sol·licitada, vulnerant el meus drets reconeguts als Art 19 de la Llei 19/2014, donat que l’ajuntament no facilita tota la informació de la 11. El 3 de setembre de 2020 la GAIP trasllada les al·legacions formulades per la persona reclamant a l’Ajuntament de Cabrils, atorgant un termini de 10 dies per tal que l’Ajuntament aporti més informació “en relació exclusivament a les al·legacions sobre la informació que restaria pendent de lliurar, segons la persona reclamant, si és el cas”. 12. El 9 d’octubre de 2020, l’Ajuntament de Cabrils comunica a la GAIP la seva resposta a totes i cada una de les al·legacions de la persona reclamant independentment de la petició expressada per la GAIP i reflectida a l’antecedent anterior: “Punt 1 1.a) - És l’únic document que existeix al respecte i que, com la interessada mostra, està publicat a la web de l’Ajuntament. - Contrastada la informació que aporta la reclamant amb els presents a la reunió del 03/10/2019 es considera que la interessada va malinterpretar la seva argumentació de que l’Ajuntament no continuaria amb l’explotació i dinamització del Museu. Amb qui no es continuava era amb ella, com a proveïdora de serveis i que podia ser que es comptés amb ella per a futures activitats museístiques quan es tingués clar el futur de la col·lecció. 1.b) Al punt 1.a) s’ha facilitat la informació que es demanava ja que el Protocol està publicat a la web de l’Ajuntament i respecte al punt 1.b) insistim que 2019, és la data en que es va signar el document consensuat per tots els membres del Govern. 1.c) La mateixa que al punt anterior 1.b) 1.d) Com la interessada formula en la seva petició, motiu pel qual considerem que no deu estar tan complicat trobar-lo, a la web de l’Ajuntament es poden trobar 2 documents, - Protocol de data 09/10/2019 RACIO_INSTITUCIONAL/GRUPS_DE_TREBALL/PROTOCOL/PROTOCOL_GDT_VERSIO_DE FINITIVA_2019- 2023.pdf que ja ha esmentat la interessada i que correspon a un document genèric de creació de grups de treball. - Un Acta de reunió (no un protocol) del grup de treball de data 20/02/2020 MUSE%C3%8DSTIC.pdf En el que es determina presentar una proposta en tres mesos. Atesa l’aparició de la COVID-19 no s’ha pogut portar a terme aquesta actuació ja que els recursos de l’administració han estat dirigits a altres prioritats com les sanitàries. 1.e) - El plantejament que la interessada fa de la primera al·legació d’aquest punt és incorrecte atès que els Òrgans o membres que creen un grup de treball són persones i no documents. Encara i així reiterem que els documents són els indicats en el punt 1.d). - La segona al·legació es basa en no haver llegit la interessada correctament el Protocol de Funcionament de Grups de Treball de data 09/10/2019 que la reclamant diu a punt 1.a) haver trobat. En aquest protocol, al punt 4 anomenat Qui forma part dels grups de treball diu que estaran integrats per: • Regidor/a de l’àrea corresponent • Un membre titular per cada grup polític municipal, regidor o membre del partit ... • Un tècnic municipal de l’àrea... Si la interessada llegeix atentament l’Acta de reunió del Grup de Treball del “Projecte Museístic” de data 20/02/2020 (que diu haver trobat al punt 1.d), veurà que es compleix amb la representació política necessària. L’Ajuntament no disposa de tècnic de patrimoni cultural i museus i la participació ciutadana, que és necessària com a destinatari final del patrimoni municipal, estarà representada per invitació quan així es consideri oportú. 1.f) - En relació al Protocol de Funcionament dels Grups de Treball, de data 09/12/2019,es pot trobar al punt 1. Objectiu: ...Els grups de treball, d’acord amb l’objectiu expressat, té entre les seves funcions la concreció, desenvolupament i implementació, en aquesta legislatura, de les polítiques públiques... - En relació a l’ l’Acta de reunió del Grup de Treball del “Projecte Museístic” de data 20/02/2020, el grup de treball es va reunir per primera vegada per reflexionar i idear un projecte en relació al “museu”. 1.g) No s’entén aquesta al·legació quan la interessada al punt 1.a) esmenta haver trobat el document a la web de l’Ajuntament. 1.h) El Protocol de Funcionament de Grups de Treball de data 09/12/2019 estructura el seu funcionament en sessions i la primera es va celebrar el dia 20/02/2020 que es va plasmar en un Acta que la interessada ha pogut trobar a la web de l’Ajuntament d’acord amb el que indica al punt 1.d). 1.i) La interessada no demanava la font, només si s’havia informat al Ple. A continuació s’indica l’enllaç per a consultar-lo. 1.j) Ni el Protocol de Funcionament de Grups de Treball de data 09/12/2019 ni la primera sessió del Grup de Treball “Projecte Museístic” de data 20/02/2020 no impliquen cap contractació amb tercers ni signatura de convenis. 1.k) És una al·legació contradictòria atès que als punts 1.a) ì 1.d) la interessada confirma que ha trobat els dos documents que referencien la creació de Grups de Treball i la primera sessió del 20/02/2020. A més és reiterativa ja que l’activitat a l’edifici de Can Ventura del Vi ja es va contestar als punts17) i 18) de la resposta de l’Ajuntament de data 11/08/20 amb registre de sortida 2020- S- RC-1248. 1.l) 1. És una al·legació errònia que es basa en una deducció personal que no s’ajusta a la realitat ja que queda acreditat en les diferents respostes que hi ha un Protocol de Funcionament dels Grups de Treball, de data 09/12/2019 i una primera sessió de treball recollida a un Acta del Grup de Treball del “Projecte Museístic” de data 20/02/2020. La ficció que la reclamant diu que existeix és una apreciació purament subjectiva sense cap base argumental. L’Ajuntament no es mou en camps de ficció. Les seves decisions i actuacions són reals i no pel·lícules com sembla suggerir la reclamant. - Resta d’al·legacions: Hi havia una reunió fixada amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya per al mes de març i atesa la situació sanitària de la Covid-19 no es va poder portar a terme. L’Ajuntament ha prioritzat la salut dels treballadors, seguint les directrius dels diferents organismes que actualitzaven les directrius, d’acord amb les fases de confinament. Hi ha una nova reunió fixada que es portarà a terme aquest mes d’octubre. Afegim que els termes lingüístics que fa servir la interessada de suposat, suposició... són apreciacions subjectives ja que queda documentalment provat que es va crear un Protocol de Funcionament dels Grups de Treball, de data 09/12/2019 i una primera sessió de treball recollida en un Acta del Grup de Treball del “Projecte Museístic” de data 20/02/2020. 1.m) Reiterem la resposta de l’escrit de data 11/08/2020 (registre de sortida 2020-S-RC-1248) ressaltant que el tancament abans de la pandèmia era temporal fins que es portés a terme la reunió amb experts que indiquem al punt 1.l), per tant no pot haver emparament legal atès que no està tancat definitivament. De nou ens trobem que la interessada fa servir subjectivament el terme “suposada” per a la constitució grup de treball. La constitució de grups de treball es va portar a terme el 09/12/2019 la primera reunió del grup de treball específic per al projecte museístic el 20/02/2020. 1.n) L’Ajuntament no argumenta suposicions com diu la interessada que fa amb un “suposat” tancament de l’edifici. L’Ajuntament informa de la necessitat de tancar temporalment l’edifici a l’espera de la primera reunió prevista amb els experts en patrimoni de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya al març de 2020, que no es va portar a terme pel confinament. L’edifici segueix tancat temporalment pendent de la reunió fixada amb els experts en patrimoni de la Generalitat prevista aquest mes d’octubre de 2020. Una tasca de conservació no es pot fer si no és sota l’empara d’experts en patrimoni per això les accions de conservació no les està realitzant cap tècnic de l’Ajuntament i s’està esperant a la reunió fixada. Al tractar-se d’una gestió de comunicació amb un altre Organisme supramunicipal la qualificació tècnica de la persona que està gestionant el contacte és irrellevant. 1.p) - Si la proposta que va presentar la interessada va ser rebutjada seria per un motiu concret que no podem verificar a menys que estigui documentalment argumentat, fet que ens hauria de proporcionar la sol·licitant. Les mesures de conservació necessàries seran sol·licitades als experts en patrimoni de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya quan es porti a terme la reunió fixada per aquest mes d’octubre de 2020. - Som coneixedors de la seva demanda per acomiadament que ha estat resolta i tancada amb el pagament efectuat a la interessada el 30/07/2020. 1.s) - Ens reiterem en la resposta anterior: Les mesures de conservació i manteniment necessàries d’aquestes peces seran sol·licitades als experts en patrimoni de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya quan es porti a terme la reunió fixada per aquest mes d’octubre de 2020. - Som coneixedors de la seva demanda per acomiadament que ha estat resolta i tancada amb el pagament efectuat a la interessada el 30/07/2020. 1.t) Si la interessada es refereix a les decisions preses quant a la conservació i manteniment de les peces indicades, no hi ha informació pública en cap format atès que no s’han produït accions de conservació i manteniment, tot esperant la reunió amb els als experts en patrimoni de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya quan es porti a terme la reunió fixada per aquest mes d’octubre de 2020 que es va sol·licitar telefònicament i posteriorment per petició formal entre administracions. 1.u) Ens reiterem en la resposta enviada a la sol·licitant de data 11/08/2020 (registre de sortida 2020- S-RC-933): l’alcaldia forma part d’aquest grup. Aquesta informació es recull als documents relacionats i ja esmentats anteriorment: Protocol de Funcionament dels Grups de Treball, de data 09/12/2019 i una primera sessió de treball recollida en un Acta del Grup de Treball del “Projecte Museístic” de data 20/02/2020. No surten a l’agenda al tractar-se de reunions entre regidors/es. Punt 2 - La referència a la Diputació de Barcelona, secció de patrimoni cultural, en la resposta de l’Ajuntament venia motivada per la petició en el seu moment d’assessorament a aquest Organisme per analitzar la possibilitat de crear un museu, fet que ens van desaconsellar per manca de contingut ni condicions materials. En cap cas es va esmentar el Registre de la Generalitat. - El projecte Feder, posat en marxa pel Consell Comarcal del Maresme i ratificat pel Ple de l’Ajuntament de Cabrils l’any 2018 va ser objecte de desistiment a la Junta de Govern Local de data 15/10/2018. 2.a) - No s’han pres mesures de conservació i manteniment, tot esperant la reunió amb els als experts en patrimoni de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya quan es porti a terme la reunió fixada per aquest mes d’octubre de 2020 (la primera s’havia de celebrar al març però fou anul·lada pel confinament produït per la Covid.19). - Som coneixedors de la seva demanda per acomiadament que ha estat resolta i tancada amb - Respecte la documentació que la sol·licitant diu haver lliurat a l’Ajuntament indiquem que la regidoria de cultura té un llistat de peces sense data ni número de registre pel que no es pot considerar un document formal. Demanem a la sol·licitant que ens indiqui la data de lliurament i el número de registre d’entrada a l’Ajuntament de l’inventari que confirma que va confeccionar. - L’estat d’una instal·lació no pot ser motiu per no confeccionar un pla de treball en relació a la conservació i manteniment de les peces. És evident que aquest pla ha d’incloure les condicions de l’espai on s’hi ubiquen però l’objectiu del pla hauria de ser analitzar el present i el futur de les peces de la col·lecció. 2.b) - L’Ajuntament va dipositar la seva confiança en la interessada esperant una correcta gestió de les peces de la col·lecció per tant ens reiterem en la resposta que se li va donar en l document de data 11/08/2020 (amb registre de sortida 2020- RC-933): deuria haver reunit tota la documentació en relació a la cessió de bens mobles que té l’Ajuntament i crear els comprovants de noves cessions produïdes durant el període de contractació. - No queda clara l’al·legació ja que no té a veure amb els comprovants o rebuts. Ens qualsevol cas, ens remetem a l’anterior resposta. - El context negatiu del trasllat de les peces en diferents períodes no excusa haver organitzat el fons per sol·licitar els comprovants de cessió o donació de les peces. Si no es podien obtenir, també s’hauria d’haver documentat. Si com diu la sol·licitant molts dels comprovants es van destruir per acció d’inundacions o trasllats no adequats s’hauria d’haver documentat. - Som coneixedors de la seva demanda per acomiadament que ha estat resolta i tancada amb - El concepte d’aquesta al·legació no queda clar; si la sol·licitant creu que l’Ajuntament oculta informació ho hauria de d’indicar aportant dades reals. 2.c) L’Ajuntament estudiarà qualsevol petició de devolució de ben mobles que faci un ciutadà. Si està prou acreditada es procedirà al seu lliurament després de les conclusions a les que s’arribin en el procediment que s’obri al respecte. 2.d) No s’ha publicitat el tancament de l’edifici de Can Ventura del Vi per part del Ple de Govern perquè no hi ha tancament definitiu; l’actual és un tancament temporal. Al no ser definitiu no s’ha fet publicitat sobre la possibilitat de devolució d’objectes cedits, donats. Com es diu a l’anterior resposta si un ciutadà sol·licita la devolució d’un objecte dipositat a l’Ajuntament s’estudiarà la seva petició i, si està prou acreditada, es procedirà al seu lliurament després de les conclusions a les que s’arribin en el procediment que s’obri al respecte. Punt 3 No s’han pres mesures de conservació i manteniment, tot esperant la reunió amb els als experts en patrimoni de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya quan es porti a terme la reunió fixada per aquest mes d’octubre de 2020 (la primera s’havia de celebrar al març però fou anul·lada pel confinament produït per la Covid.19). Punt 4 4.a) Ens reiterem en la resposta de l’escrit enviat a la sol·licitant de data 11/8/2020 (2020- S-RC- 1248) en el sentit que la resta de material i peces que havia a la masia va desaparèixer al produir-se l’ensorrament. Les fotografies que acompanyaven a la petició d’informació de la sol·licitant del 13/08/2020 a través de la GAIP (Registre d’entrada 2020- E-RC-1919) corresponen a trossos d’objectes o elements que per causa de l’ensorrament van deixar de ser un tot. Si la sol·licitant considerava que es perdien elements amb valor cultural hauria d’haver informat, per tal de paralitzar el buidat dels contenidors que tenien les runes dipositades. Tanmateix si creu que l’Ajuntament oculta informació ho hauria de d’indicar amb dades reals. 4.b) Ens remetem a la resposta anterior afegint que la sol·licitant ha d’indicar quins bens mobles no estaven afectats per saber si es van portar a la nau de la brigada. 4.c) Ens remetem a la resposta anterior afegint que la sol·licitant ha d’indicar quins bens mobles no estaven afectats per saber si es van portar a la nau de la brigada. Les fotografies mostren runes però no mostren un trasllat a la nau de la brigada. 4.d) Ens remetem a la resposta anterior afegint que la sol·licitant ha d’indicar quins bens mobles no estaven afectats per saber si es van portar a la nau de la brigada. Les fotografies mostren runes però no mostren un trasllat a la nau de la brigada. 4.e) - Si la sol·licitant no va aprovar res, al menys deuria ser coneixedora de la situació i de la relació de peces que hi havia a l’edifici atès que l’ensorrament de la part d’edifici que quedava es va produir previ a l’enderroc al 2019, dates en les que la reclamant estava contractada per l’Ajuntament, pel que hauria d’haver informat per salvar les peces que considerava que tenien valor cultural. - Consultada la informació a les persones a qui la interessada trasllada la responsabilitat, ens comuniquen el següent: “Si en aquell moment no es tenien llocs per guardar molts materials i l'Ajuntament va deixar posar materials a la casa de l'aigua picant, per que era buida i no s'utilitzava, i en aquells moments la junta ho va trobar bé de fer-ho, i ella en aquell moment era vocal de la junta, i si mirem el llistat del material que ella va fer a la última fulla hi ha materials que es troben a l'aigua picant ( no pot dir que no en sabia res ) segueixo dient que ella ha sigut la gerent i això vol dir la responsable de tot el que ha passat al museu en aquests anys”. El Sr. XXXX es mostra disposat “a anar a declarar o explicar de tot el que hi ha al magatzem, de com estava i com està, i del que hi ha a l'aigua Picant, i d'altres estic a disposició de l'Ajuntament i d'altres administracions”. El llistat al que es refereix El Sr. XXXX, és el document que adjuntem, sense data ni número de registre. Com es pot veure a les pàgines 21, 27, 28 i 29 hi havia peces que estaven a l’edifici de l’Aigua Picant, per tant la sol·licitant era coneixedora de la situació i la responsabilitat d’informar era seva, com a responsable de la col·lecció. - Respecte la documentació que la sol·licitant diu haver lliurat a l’Ajuntament indiquem que la regidoria de cultura té un llistat de peces sense data ni número de registre pel que no es pot considerar un document formal. Demanem a la sol·licitant que ens indiqui la data de lliurament i el número de registre d’entrada a l’Ajuntament de l’inventari que confirma que va confeccionar. 4.e) Com pot dir això, ,,,,, si en aquell moment no es teníen llocs per guardar molts materials i l'Ajuntament va deixar posar materials a la casa de l'aigua picant, per que era buida i no s'utilitzava, i en aquells moments la junta ho va trobar bé de fer-ho, i ella en aquell moment era vocal de la junta, i si mirem el llistat del material que ella va fer a la última fulla hi ha materials que es troben a l'aigua picant ( no pot dir que no en sabia res ) segueixo dient que ella ha sigut la gerent i això vol dir la responsable de tot el que ha passat al museu en aquests anys. Per tot això si fes falta anar a declarar o explicar de tot el que hi ha al magatzem, de com estava i com està, i del que hi ha a l'aigua Picant, i d'altres estic a disposició de l'Ajuntament i d'altres administracions. 4.f) Ens remetem a la resposta de l’escrit de data 11/08/2020 (2020- S-RC-1248) en el que s’indicava que l’edifici no estava protegit per això es va enderrocar. L’element que si estava inclòs com segueix a la resposta és la font que es manté a l’espai on hi era. Afegim que, com diu la sol·licitant, el mapa de patrimoni parlava de recomanacions no d’imposicions. 4.g) L’al·legació de la sol·licitant no es correspon amb l’objecte d’al·legació. En qualsevol cas, els serveis tècnics de l’Ajuntament van estar al càrrec de l’enderroc. 4.h) - Respecte la documentació que la sol·licitant diu haver lliurat a l’Ajuntament indiquem que la regidoria de cultura té un llistat de peces sense data ni número de registre pel que no es pot considerar un document formal. Demanem a la sol·licitant que ens indiqui la data de lliurament i el número de registre d’entrada a l’Ajuntament de l’inventari que confirma que va confeccionar. - Al·legació contradictòria amb l’anterior del punt 4.g) on la sol·licitant diu que havia parlat amb l’arquitecta. Afegim que si estava contractada en aquell moment per l’Ajuntament, aquest organisme havia dipositat la seva confiança en la interessada esperant una correcta gestió de les peces de la col·lecció. Per tant deuria haver reunit tota la documentació en relació als bens de valor cultural que hi havia a l’edifici per evitar la seva destrucció per l’enderroc. 4.i) - La decisió la va prendre Serveis Tècnics de l’Ajuntament, d’acord amb el projecte d’enderroc, en base a l’estat ruïnós de l’edifici. - Aprovació del projecte l’enderroc per Junta de Govern Local del 18/02/2019 al que pot accedir amb l’enllaç següent, - Publicat al BOPB 01/03/2019. 4.j) les mateixes que al punt 4.h). Punt 5 5.a) - Respecte la documentació que la sol·licitant diu haver lliurat a l’Ajuntament indiquem que la regidoria de cultura té un llistat de peces sense data ni número de registre pel que no es pot considerar un document formal. Demanem a la sol·licitant que ens indiqui la data de lliurament i el número de registre d’entrada a l’Ajuntament de l’inventari que confirma que va confeccionar. - Al·legació contradictòria ja que la sol·licitant diu al punt 4.g) que havia parlat amb l’arquitecta. Afegim que si estava contractada en aquell moment per l’Ajuntament, aquest organisme havia dipositat la seva confiança en la interessada esperant una correcta gestió de les peces de la col·lecció. - Si la sol·licitant coneixia que el retaule estava en bon estat hauria d’haver informat a Serveis Tècnics per evitar la seva destrucció. - L’objecte d’aquesta al·legació no té res a veure amb el retaule de l’enunciat. - Se li havia contestat que es van malmetre la major part dels elements amb l’ensorrament i el retaule estava inclòs dins d’aquests elements. Punt 6 Ens reiterem en la resposta de l’escrit enviat a la sol·licitant de data 11/8/2020 (2020- S-RC-1248) en el sentit que la resta de material i peces que havia a la masia va desaparèixer al produir-se l’ensorrament. Les fotografies que acompanyaven a la petició d’informació de la sol·licitant del 13/08/2020 a través de la GAIP (Registre d’entrada 2020- E-RC-1919) corresponen a trossos d’objectes o elements que per causa de l’ensorrament van deixar de ser un tot. Si la sol·licitant considerava que es perdien elements amb valor cultural hauria d’haver informat, per tal de paralitzar el buidat dels contenidors que tenien les runes dipositades. Tanmateix si creu que l’Ajuntament oculta informació ho hauria de d’indicar amb dades reals. Punt 7 7.d) Ens reiterem en la resposta de l’escrit enviat a la sol·licitant de data 11/8/2020 (2020- S-RC- 1248) afegint que les visites a diferents espais municipals no sempre reuneixen a tots/tes regidors/es, tècnics/ques de l’Ajuntament i experts/tes externs/es en determinades matèries. Es fan en base a la necessitat del moment bé per una idea, projecte acord o execució determinada. 7.e) Si s’entén l’acord respecte a la memòria de la regidoria de cultura del 06/08/2019 en relació als objectes dipositats a Can Farga i el desig de la interessada d’haver estat informada, ja es va respondre al punt 7.a) de l’escrit enviat a la sol·licitant de data 11/8/2020 (2020- S-RC-1248), on s’adjuntava el certificat de la Junta de Govern Local del 04/09/2019 on va aprovar “la decisió de no adjudicar el contracte d’adquisició onerosa d’un bé immoble local mitjançant contracte de lloguer per destinar-lo a ús de magatzem del museu, pels motius esgrimits en la Memòria de la Regidoria de cultura, transcrita en la part expositiva de la present resolució” Si es refereix a la visita a Can Farga per visualitzar els objectes allà dipositats ens remetem a la resposta 7.d) 7.k) Si s’entén l’acord respecte a la memòria de la regidoria de cultura del 06/08/2019 en relació als objectes dipositats a Can Farga i el desig de la interessada d’haver estat informada, ja es va respondre al punt 7.a) de l’escrit enviat a la sol·licitant de data 11/8/2020 (2020- S-RC-1248), on s’adjuntava el certificat de la Junta de Govern Local del 04/09/2019 on va aprovar “la decisió de no adjudicar el contracte d’adquisició onerosa d’un bé immoble local mitjançant contracte de lloguer per destinar-lo a ús de magatzem del museu, pels motius esgrimits en la Memòria de la Regidoria de cultura, transcrita en la part expositiva de la present resolució”. Si es refereix a la visita a Can Farga per visualitzar els objectes allà dipositats ens remetem a la resposta 7.d). Punt 8 8.b) No s’ha fet encara. Es farà aquest mes d’octubre amb experts en patrimoni de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. La relació jurídica s’establirà quan es produeixi la valoració visual i es determini quin tipus de col·laboració s’hi establirà. Punt 9 9.a) Es programarà una visita a l’espai de Can Farga per localitzar la caixa d’eines, fotografiar-la i enviar-la a la sol·licitant el més aviat possible. 9.b) - Les persones a les que la sol·licitant fa referència poden ser testimonis de la seva feina però no receptores en nom de l’Ajuntament del document d’inventari formal que, si com confirma la reclamant, el va lliurar en el seu moment, demanem que ens indiqui la data de lliurament i el número de registre d’entrada a l’Ajuntament. Consultat el Sr. XXXXX es confirma el següent: “es diu molt bé l'inventari es exactament el que ella va realitzar i que tot està en el mateix lloc que es va deixar, cosa que es va desentendre en tot moment del material de tota la col·lecció, ella mateixa i en reunió de junta es va decidir de començar a fotografiar i posar en caixes de plàstic molt material, que personalment jo XXXXX, a les meves hores lliures anava al magatzem a fotografiar peça per peça i col·locant en caixes per tal de tenir un cens de tot el material, sense percebre cap remuneració ja que era membre de la junta i ho feia per el poble (cosa que ella si no cobrava no feia cap pas ) i com es normal això no ho volia fer si no cobrava dit moltes vegades per ella. Aquesta feina es va fer fins que un dia per la seva mala gestió i modals envers tota la junta vàrem dimitir i plegar en bloc les 5 persones de tota la junta quedant-se ella sola. Aquesta feina es va quedar a mitges i amb alguns estris personals tancats al magatzem ja que va canviar el pany per tal de que no accedim al local ningú. Tinc moltes d'aquestes fotografies arxivades de la feina que es va començar a fer i que no es va finalitzar”. Respecte la documentació que la sol·licitant diu haver lliurat a l’Ajuntament indiquem que la regidoria de cultura té un llistat de peces sense data ni número de registre, pel que no pot considerar-se un inventari formal. En relació a aquest document el Sr. XXXX ens indica el següent: “En quant a les al·legacions de la senyora.......Si jo com a regidor i vocal de la junta i el meu pare com a President en aquells moments, si aquesta documentació la va presentar tal com diu en CD, i Din-3 enquadernat però amb moltes mancances ja que no i es tot el material dels magatzems, i per això es va decidir fotografiar cada peça i completar aquesta llista, que com dic no es va finalitzar, i pel que veig mentre va ser la gerent i responsable de tot el Museu no va fer res de tot aquest material ni del seu manteniment, ni del control, ja que era la responsable única de la gestió”. - L’Ajuntament considera resposta la següent al·legació a l’escrit de data 11/08/2020 (2020- S- RC-1248) respecte al destí transitori i situació d’aquesta col·lecció ja que insistim en que es valorarà quan es produeixi la visita dels experts en patrimoni de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya. 9.d) - No hi ha contradicció en la resposta: L’Òrgan de Govern que pertoqui serà informat d’acord amb les accions que es desenvolupin al respecte i, en el cas de signatura d’un conveni, serà la Junta de Govern Local qui l’aprovarà. El Grup de Treball a que es refereix la sol·licitant va acordar realitzar determinades tasques per a la col·lecció pe tant no es contradiu la resposta. Punt 11 L’edifici es va enfonsar parcialment, d’acord amb la informació de Serveis Tècnics de l’Ajuntament i després es va produir l’enderroc. Si la interessada va fotografiar les pedres al moment de l’enfonsament o l’enderroc hauria d’haver actuat en aquell moment per informar a la brigada municipal i Serveis Tècnics i paralitzar l’enderroc si aquestes tenien valor cultural. No s’entén per què, si la interessada disposava d’aquesta informació gràfica, no la va aportar en peticions d’informació a l’Ajuntament. Punt 12 12.d) - Som coneixedors de la seva demanda per acomiadament que ha estat resolta i tancada amb el pagament efectuat a la interessada el 30/07/2020. - Respecte la documentació que la sol·licitant diu haver lliurat a l’Ajuntament indiquem que la regidoria de cultura té un llistat de peces sense data ni número de registre pel que no es pot considerar un document formal. Demanem a la sol·licitant que ens indiqui la data de lliurament i el número de registre d’entrada a l’Ajuntament de l’inventari que confirma que va confeccionar. Punt 14 14.a) a) S’ha procedit a consultar a l’arquitecta municipal, Sra. XXXXX, sobre la seva participació i així ho confirma dient que va fer una memòria d’intervencions mínimes comptant amb la brigada municipal; en cap cas es tracta d’un pressupost de rehabilitació de l’edifici de Can Ventura del Vi que requeriria un projecte tècnic i un pressupost amb descripcions de tots els elements. b) L’Ajuntament no té coneixement que s’hagi contractat a un col·laborador extern per redactar un projecte museístic. Aquesta acció s’hauria d’haver ajustat a un procediment de contractació. La visió parcial es refereix a la manca de projecte i pressupost tècnic de rehabilitació de l’edifici (l’actual és un pressupost de intervencions mínimes) a més de la contractació de personal de l’edifici i al pla posterior de desenvolupament de les activitats de dinamització. c) Aquesta al·legació no és congruent amb el fet de presentar un pressupost que hauria d’incloure tots els passos a seguir per realitzar un projecte d’aquestes característiques. d) Comparar tan negativament un projecte com el FEDER amb l’antic funcionament del museu no correspon a una professional que ha estat des del 2013 al 2019 gestionant la col·lecció, amb prou temps per fer canvis de metodologia sense menysprear la labor, com en fa, dels antics responsables arribant a acusar-los de destrucció de gran part del seu fons i representant una greu falta d’ètica per part de la reclamant. e) La sol·licitant no coneix el context de creació l’informe de la Diputació de 2011 ja que va ser confeccionat per un tècnic de patrimoni de l’Organisme local, que existeix per a la col·laboració i recolzament als ajuntaments i que va visitar el municipi per poder recollir informació bàsica per a l’informe. f) L’Ajuntament va construir per iniciativa pròpia l’ascensor de Can Ventura del Vi complint amb les normes d’accessibilitat amb un edifici públic que s’estava rehabilitant en aquell moment, independentment que la Diputació ho recomanés o no. La sol·licitant culpabilitza a l’equip de voluntaris de no evolucionar i l’Ajuntament de falta de voluntat política per tirar endavant el projecte. Reiterem la resposta de l’al·legació d) afegint que es poden argumentar uns fets sense ferir als voluntaris que han dedicat el seu temps i voluntat a una entitat cultural que s’estimaven per ser del municipi del que formen part. No s’entén la seva apreciació de falta de voluntat política quan l’antic equip de Govern va ser qui va aprovar el projecte FEDER. Segueix la interessada amb unes apreciacions que en res tenen a veure amb l’inici d’aquesta al·legació. g) Fa extensives les errades que diu que conté l’informe de la Diputació de Barcelona de 2011 a l’actual consistori sent avalat, d’acord amb el que diu la sol·licitant, pel tècnic de festes i cultura i la tècnica d’educació sense coneixement de causa. De nou practica la sol·licitant el menyspreu cap a altres professionals. Els tècnics de l‘Ajuntament intenten posar els seus coneixements i professionalitat a l’abast del consistori: dels anteriors, de l’actual i dels futurs consistoris i tracten de ser eficaços i eficients com correspon a treballadors/es públics/ques. Posen els seus coneixements i experiència al servei de l’administració independentment de qui estigui governant. Acaba l’al·legació dient que l’informe de referència és fruit del passat i que el futur és el projecte FEDER. És una apreciació desencertada considerant que al passat hi havia una metodologia de funcionament diferent i menys estructurada en funció de l’equip de voluntaris que ho gestionava, i no cal llançar crítiques destructives cap a ells/elles. Mereixen un respecte per la seva dedicació. El futur pot ser el projecte FEDER però també hi ha altres projectes. El FEDER no és la panacea en gestió museística, es un projecte entre altres projectes. h) Deixant de banda el paral·lelisme curiós entre l’àrea de Patrimoni de la Diputació de Barcelona amb un Àrea de Salut tornem a repetir la resposta de l’apartat e). L’Informe va ser creat per un tècnic de patrimoni de l’Organisme local que existeix per a la col·laboració i recolzament als ajuntaments i que va visitar el municipi per poder recollir informació bàsica per a l’informe. L’Ajuntament, encara que la sol·licitant no es mostri d’acord, pot fer consultes a la Diputació de Barcelona de manera lliure, com la que va fer el 2015 al consultar si ens podíem adherir a la Xarxa de Museus Locals, sense obligació de incloure a col·laboradors externs, com era el seu cas fins la resolució de la seva demanda per acomiadament que ha estat resolta i tancada amb i) La decisió de desistiment del projecte FEDER es deu a un acord de l’equip de Govern i no busca menysprear a l’expert que el va redactar i a la reclamant, simplement consideren prioritaris altres projectes culturals o d’altres regidories. 14.b) La decisió de desistiment el projecte FEDER està aprovada pel Ple de Govern; els motius estan argumentats i són la base per a la seva aprovació. Punt 15 Es verificarà la informació i es corregirà el que correspongui. Punt 16 - Com que a la reunió mantinguda amb la interessada el 03/10/2019 se li va dir que no es comptaria amb ella per al 2020 no se li va fer arribar el pressupost (els pressupostos municipals es confeccionen els mesos d’octubre i novembre). - Reiterem la resposta del punt 1.a). Contrastada la informació que aporta la reclamant amb els presents a la reunió del 03/10/2019 es considera que la interessada va malinterpretar la seva argumentació de que l’Ajuntament no continuaria amb l’explotació i dinamització del Museu. Amb qui no es continuava era amb ella, com a proveïdora de serveis i que podia ser que es comptés amb ella per a futures activitats museístiques quan es tingués clar el futur de la col·lecció pel que indubtablement es necessita una provisió de fons. Punt 17 - No s’han portat a terme actuacions, tot esperant la reunió amb els als experts en patrimoni de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya quan es porti a terme la reunió fixada per aquest mes d’octubre de 2020 (la primera s’havia de celebrar al març però fou anul·lada pel confinament produït per la Covid.19). - Els Organismes supramunicipals estan per atendre les peticions dels ajuntaments en diferents matèries per tant seria il·lògic no demanar els serveis que es requereixen. - La sentència que esmenta la interessada mostra al seu punt 14è el que la demandant va explicar que havia estat el contingut de la reunió del dia 03/10/2019. Reiterem la resposta del punt 1.a) informant que, contrastada la informació que aporta la reclamant amb els presents a la reunió del 03/10/2019, es considera que la interessada va malinterpretar la seva argumentació de que l’Ajuntament no continuaria amb l’explotació i dinamització del Museu. Amb qui no es continuava era amb ella, com a proveïdora de serveis i que podia ser que es comptés amb ella per a futures activitats museístiques quan es tingués clar el futur de la col·lecció. Punt 18 - Reiterem la resposta del punt 17. La sentència que esmenta la interessada mostra al seu punt 14è el que la demandant va explicar que havia estat el contingut de la reunió del dia 03/10/2019. Reiterem la resposta del punt 1.a) informant que, contrastada la informació que aporta la reclamant amb els presents a la reunió del 03/10/2019, es considera que la interessada va malinterpretar la seva argumentació de que l’Ajuntament no continuaria amb l’explotació i dinamització del Museu. Amb qui no es continuava era amb ella, com a proveïdora de serveis i que podia ser que es comptés amb ella per a futures activitats museístiques quan es tingués clar el futur de la col·lecció. - Insistim en que l’Edifici de Can Ventura del Vi està tancat temporalment. Des de gener fins al març s’esperava la reunió convocada amb la amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya per al mes de març i atesa la situació sanitària de la Covid- 19 no es va poder portar a terme. Aixecat el confinament i el desenvolupament de les següents fases sanitàries es va demanar una nova reunió que fixada per aquest mes d’octubre. Punt 19 - Reiterem la resposta del punt 17. La sentència que esmenta la interessada mostra al seu punt 14è el que la demandant va explicar que havia estat el contingut de la reunió del dia 03/10/2019. Reiterem la resposta del punt 1.a) informant que, contrastada la informació que aporta la reclamant amb els presents a la reunió del 03/10/2019, es considera que la interessada va malinterpretar la seva argumentació de que l’Ajuntament no continuaria amb l’explotació i dinamització del Museu. Amb qui no es continuava era amb ella, com a proveïdora de serveis i que podia ser que es comptés amb ella per a futures activitats museístiques quan es tingués clar el futur de la col·lecció. - No s’ha publicitat el seu tancament definitiu perquè aquest no s’ha produït. Insistim en que l’Edifici de Can Ventura del Vi està tancat temporalment tot esperant la reunió fixada per aquest mes d’octubre amb els experts de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya que ja s’havia convocat per al mes de març i atesa la situació sanitària de la Covid- 19 no es va poder portar a terme. Punt 20 - L’Ajuntament va respondre a l’escrit adreçat a la interessada de data 11/08/2020 (Registre de sortida 2020- S-RC-1248) que de tots els Decrets es dóna compte l Ple. En la circumstància de pandèmia, el Decret que informava del tancament d’edificis municipals va passar pel Ple de Govern del 13/05/2020. Pot consultar l’acta a la web de l’Ajuntament https://www.seu- e.cat/ca/web/cabrils/govern-obert-i-transparencia/accio-de-govern- i-normativa/accio- de-govern- i- partits-politics/actes-de-ple - Aixecat el confinament l’edifici de Can Ventura del Vi segueix tancat temporalment fins celebrar-se la reunió fixada per aquest mes d’octubre amb els experts de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya que ja s’havia convocat per al mes de març i atesa la situació sanitària de la Covid- 19 no es va poder portar a terme. En cap cas és un tancament definitiu. Punt 21 - En diferents respostes d’aquest escrit s’ha informat que l’Ajuntament no ha tancat definitivament l’espai Can Ventura del Vi, fet que la sol·licitant, després de tantes afirmacions similars, sembla desitjar. - La ficció que la reclamant diu que existeix és una apreciació purament subjectiva sense cap base argumental. L’administració no es mou en camps de ficció. Les seves decisions i actuacions són reals i no pel·lícules com sembla suggerir la reclamant. - Insistim una altra vegada que no s’han pogut realitzar activitats per estar l’espai de Can Ventura del Vi tancat temporalment fins celebrar-se la reunió fixada per aquest mes d’octubre amb els experts de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya que ja s’havia convocat per al mes de març i atesa la situació sanitària de la Covid- 19 no es va poder portar a terme. - Reiterem la resposta del punt 17, 18 i 19. La sentència que esmenta la interessada mostra al seu punt 14è el que la demandant va explicar que havia estat el contingut de la reunió del dia 03/10/2019. Reiterem la resposta del punt 1.a) informant que, contrastada la informació que aporta la reclamant amb els presents a la reunió del 03/10/2019, es considera que la interessada va malinterpretar la seva argumentació de que l’Ajuntament no continuaria amb l’explotació i dinamització del Museu. Amb qui no es continuava era amb ella, com a proveïdora de serveis i que podia ser que es comptés amb ella per a futures activitats museístiques quan es tingués clar Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la invocació de la inadmissibilitat de la reclamació per abús de dret L’Ajuntament demana que la GAIP inadmeti la reclamació, per abús de dret, i ho motiva en què la persona reclamant “estaria utilitzant el Dret d’accés a la informació pública com un mecanisme contra el funcionament de l’activitat municipal i en concret entorpint el correcte funcionament de l’Àrea de Cultura, convertint-se en un abús de dret per part de la interessada, sobretot si tenim present: Que el seu interès per l’accés a la informació comença en el moment que es prescindeix dels seus serveis professionals relacionats amb l’activitat museística, control i inventari de bens de rellevància cultural, moment a partir del qual la interessada posa en marxa un volum d’accions reiteratives en un curt termini de temps des de que es va deixar de prescindir dels seus serveis professionals al mes de desembre de 2019 fins a l’actualitat, i el que és més important, i provaria questa pràctica reprovable de la senyora (...) relacionada amb l‘abús de dret, i és que la major part de la informació que ens està sol·licitant, és informació que ella mateixa era i és coneixedora atès els serveis professionals que oferia a la Corporació relacionat amb l’activitat museística, control i inventari de bens de rellevància cultural.” És de ressaltar que l’Ajuntament no ha resolt la inadmissió de la sol·licitud d’informació, a la què va donar resposta extemporània i punt per punt el mateix dia d’interposició de la reclamació, sinó que demana que es consideri abusiva la reclamació, considerant l’anteriorment exposat així como el fet que l’Ajuntament ha donat resposta a aquesta sol·licitud d’informació, i a la prèvia al·ludida en la pròpia sol·licitud, que va ser objecte igualment de reclamació davant d’aquesta Comissió i finalment va ser desestimada. Demana també l’Ajuntament que la reclamació hauria perdut el seu objecte, ja que la sol·licitud va ser resposta l’11 d’agost de 2020 “i tanmateix prengui en consideració les circumstàncies particulars d’aquest cas concret als efectes escaients de cara al futur, tot instat si és possible a la persona reclamant a fer un ús més diligent i responsable del dret d’accés i de la via de garantia que ofereix aquesta Comissió.” Contra l’apreciació d’aquesta al·legació, la persona reclamant fa diverses consideracions, que s’analitzaran seguidament: En primer lloc, que la resposta rebuda de l’Ajuntament l’11 d’agost es produeix de forma extemporània i un cop registrada la reclamació davant la GAIP, el mateix 11 d’agost, el què li hauria impedit interposar-hi recurs de reposició. Tot i que aquesta al·legació no desvirtua l’eventual abús de dret invocat, cal desmentir que el retard de l’Ajuntament en respondre la sol·licitud hagi impedit a la persona reclamant l’eventual exercici del recurs de reposició, ja que aquesta via de garantia està reconeguda a l’article 38 LTAIPBG tant per a les resolucions expresses com per les resolucions presumptes, de manera que res impedia a la persona reclamant interposar recurs de reposició un cop vençut el termini per resoldre, prèviament a la via de reclamació davant la GAIP, si volia fer-ne ús. Al·lega, igualment, la persona reclamant que el fet que hagi estat contractada per l’ajuntament no li impedeix exercir com a ciutadana el dret d’accés, el què no admet dubtes però tampoc ha estat qüestionat per l’Ajuntament, sinó que el què planteja l’Ajuntament és que la persona reclamant estaria actuant motivada pel fet que el consistori hauria acordat rescindir aquesta relació contractual amb la persona reclamant, i que la finalitat de l’exercici del dret d’accés no seria realment l’obtenció de la informació sol·licitada, que sovint i precisament per l’exercici de les funcions prestades durant la vigència d’aquell contracte, ja coneix. En aquest sentit, cal dir que el procediment de sol·licitud d’informació pública, i de garantia davant d’aquesta Comissió, no poden tenir altra finalitat que l’obtenció d’informació, i que efectivament seria abusiu utilitzar-los com a arma llancívola per perjudicar l’Ajuntament com a represàlia per l’acomiadament. Aquesta seria, doncs, si resultés acreditada, una finalitat abusiva que justificaria la inadmissió de la sol·licitud i de la reclamació. Seria igualment abusiu utilitzar aquets procediment per fer crítica pública al capteniment municipal en matèria museística, o per fer denúncia pública de l’acomiadament. Sense discutir la legitimitat d’aquestes pretensions, existeixen altres instàncies i procediments per a aquestes reivindicacions i el procediment del dret d’accés no pot ser usat com a tribuna pública de les idees i consideracions de la persona que l’exerceix, sinó que s’ha de limitar a l’obtenció de la informació pública. En aquest sentit, és significant l’al·legació de la persona reclamant quan afirma que “L’Ajuntament afirma que conec aquesta informació però no aporta ni un sol argument per provar que conec aquesta informació pública, perquè no ho podria fer, doncs la desconec. Però l’anterior és intranscendent, perquè la Llei 19/2014 no preveu aquest motiu com un causa de denegació de la informació sol·licitada.”. En primer lloc, cal dir que més enllà del què aporti o provi l’Ajuntament, és la pròpia redacció de les sol·licituds d’informació i de les successives al·legacions presentades per la persona reclamant en aquest procediment de reclamació, transcrites en els antecedents, el què demostra que, en moltes ocasions, la persona reclamant coneix la informació que sol·licita obtenir, bé des del moment d’interposar la reclamació, o bé a partir de la resposta rebuda aquell mateix dia (per exemple, es demana si l’Ajuntament va comptar amb la pròpia reclamant per l’enderroc de l’Aigua Picant, cosa que la seva pròpia experiència li permet conèixer) o bé a partir de la resposta rebuda aquell mateix dia, i de fet, les al·legacions que presenta qüestionant l’adequació de totes les respostes rebudes a cadascun dels punt de la seva sol·licitud el que fan, en la gran majoria dels casos, és fer valoracions o al·legats extensos sobre la valoració que li mereix la informació rebuda i l’actuació de l’Ajuntament, que precisament pot criticar i enjudiciar perquè ha obtingut la informació, i que són completament aliens i impertinents en aquest procediment. En segon lloc, cal dir que l’existència d’abús de dret no seria intranscendent, com afirma la persona reclamant, ja que tot i que l’LTAIPBG no ho reculli expressament com a causa d’inadmissibilitat, és aplicable el principi general d’interdicció de l’abús del dret establert a l’article 111 -7 del Codi Civil de Catalunya i 7 del Codi Civil espanyol resulta també aplicable a aquest procediment, tal i com ha reiterat aquesta Comissió en diverses resolucions, les més recents, la Resolució 599/2020, de 29 d’octubre, i la Resolució 640/2020, de 5 de novembre. Igualment, la persona reclamant qüestiona que es pugui considerar abusiva la seva activitat quan només ha plantejat dues sol·licituds d’informació, el què, formalment, és cert, si bé resulta evident que cadascuna de les seves sol·licituds d’informació conté, realment, un nombre molt alt de peticions diferents d’informació a les què es demana i reclama resposta individualitzada i específica, essent en aquest sentit irrellevant per a la quantificació de la complexitat d’elaboració de la resposta que es formulin plegades en un sol escrit, o desagregades en diferents sol·licituds. En el cas de la sol·licitud que porta causa d’aquesta reclamació, concretament, existeixen 83 peticions diferents d’informació identificades i sistematitzades en els diferents apartats i subapartats de l’escrit, el què justifica que l’Ajuntament hagi acordat una ampliació del termini per respondre- la. Finalment, la reclamant fa al·lusió a què, en tot cas, la pretensió d’inadmissió de la reclamació que formalitza l’Ajuntament en les seves al·legacions seria extemporània, considerant que la Comissió ja li hauria comunicat amb data 13 d’agost l’admissió a tràmit de la reclamació. En relació amb això, cal aclarir que el que li va ser comunicada era l’admissió provisional a tràmit, resultat de la comprovació prima facie de l’aparença de compliment dels requisits formals de la reclamació en un primer examen de l’escrit presentat, que només determina la iniciació del procediment i que no impedeix ni prejutja que aquest pugui finalitzar amb una resolució final d’inadmissió si, durant la tramitació del procediment, es comprova que no es donen els requisits exigibles, o si, de la valoració dels fets i al·legacions aportats al procediment i de la normativa a aplicar, la Comissió determina que és el pronunciament que resulta adequat a dret. Doncs bé, certament, existeixen indicis que apuntarien a què la reclamació no pretén l’obtenció d’informació, sinó fer dir a l’Ajuntament el què ja coneix la persona reclamant i amagar sota les preguntes la crítica a l’actuació municipal en aquesta qüestió. No s’explica d’altra forma que, al requeriment de la Comissió de concretar la informació que no havia estat encara lliurada, hagi respost la persona reclamant amb un escrit d’al·legacions farcit d’opinions personals, judicis d’oportunitat i al·legats sobre la seva pròpia gestió i sobre l’actuació municipal que consideraria adequada dels espais museístics que abans dirigia, sense donar per bona cap de la informació donada en resposta a les 83 qüestions plantejades, invocant qüestions alienes a aquest procediment, com l’exigència de demostració de la veracitat de la informació lliurada, o de justificació de l’adopció d’una o altra mesura, o l’afirmació de que “la informació no es correspon amb la realitat dels fets i de elements clau respecte a la seva consideració jurídica”, sigui el qui sigui que això vulgui dir. Igualment, s’observa dels escrits de la reclamant, reproduïts en els antecedents, que confon el concepte d’informació pública sobre la què es pot projectar el dret d’accés, que és la que defineix l’article 2.b LTAIPBG, amb la informació sobre les actuacions que, a criteri seu, caldria haver impulsat, i aquesta confusió la porta a concloure que no li han proporcionat la informació pública reclamada quan aquesta informació no li resulta creïble, o no li sembla adient o correcte el què s’hi informa. Però el cas és que el dret d’accés no empara la pretensió de què l’administració hagi de demostrar la veracitat del què informa, ni justificar -ho, ni motivar-ne o justificar-ne la seva idoneïtat, sinó només informar-ne si la coneix i existeix en el seu poder a data de la sol·licitud, i per tant, totes les peticions que conté aquesta sol·licitud demanant per què es va actuar d’una determinada manera, o que es demostri la veracitat del què s’afirma, resulten inadmissibles en aquest procediment. En aquest sentit s’expressava la Resolució 282/2020, de 4 de juny, que va desestimar la reclamació 207/2020 de la mateixa persona reclamant contra el mateix Ajuntament, en dir que: “Fins i tot saber que no es té cap intenció d’actuar en aquell sentit, o que no s’hi està treballant, és informació pública que pot ser rellevant per a la funció de control dels poders públics i per als interessos de la reclamant. Tanmateix, si no existeix la informació sol·licitada, és a dir, si l’Administració no té a la data de la sol·licitud, coneixement del destí dels edificis o patrimoni cultural, no té cap obligació de decidir-lo arran de la sol·licitud, ni d’elaborar informació indirectament relacionada amb la sol·licitud, ad hoc , només per satisfer el dret d’accés”. Per tant, informar de la manca d’actuació és donar informació pública, sense que aquest procediment de garantia del dret d’accés empari la pretensió de què s’actuï d’una determinada forma, en un determinat termini o en una determinada direcció, o es justifiqui aquesta actuació, o es demostri la veracitat. I per tant, per dir-ne alguns exemples, si el grup de treball no s’ha reunit des de l’estat d’emergència, o si no s’han pres decisions sobre la conservació dels béns perquè l’Ajuntament considera que cal demorar-ho fins que es pugi reunir amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, o si considera que el Museu ha de romandre provisionalment tancat, o que no havia d’informar a la persona reclamant del pressupost o de les actuacions que volia impulsar per al 2020, aquesta és la informació pública sotmesa al dret d’accés, i ja s’ha donat, i la reclamació no es pot fonamentar en qüestionar si resulta o no justificada aquesta actuació o si la persona reclamant creu que hauria de ser una altra. Aquesta informació, que ja ha proporcionat l’Ajuntament reiterades vegades, pot merèixer la crítica que consideri adient la persona reclamant, però el fòrum on fer-la no pot ser aquesta procediment, sinó que caldrà que en busqui un de més idoni a les seves pretensions. De la mateixa manera, aquest procediment no és un fòrum adequat per a què les parts mantinguin una discussió sobre si es va anunciar o no a la persona reclamant la continuïtat del museu, o sobre si va presentar o no un inventari dels béns mentre va exercir les funcions, o si se li va donar un tracte adequat a les seves responsabilitats en l’adopció de decisions com el pressupost del 2019, la protecció dels béns de l’Aigua Picant o la conveniència d’usar el terme Museu. Igual que no correspon a aquest procediment debatre sobre si hauria estat millor, o no, continuar amb el projecte de fons FEDER. En definitiva, resulta abusiu d’aquesta instància emprar el procediment de reclamació i acaparar els escassos recursos d’aquesta Comissió per a la finalitat manifesta de la persona reclamant de fer una crítica de la gestió que ha fet dels béns custodiats i dels espais que abans dirigia la persona reclamant, o del seu acomiadament. Tot això portaria a la inadmissibilitat de gran part de les peticions que conté la sol·licitud i reclamació, per no tenir per objecte informació pública, i apuntaria a un ànim d’abús de dret de la persona reclamant, en pretendre un objectiu de crítica i denúncia diferent de l’únic que pot ser objecte d’aquest procediment, que és l’obtenció de la informació, sense necessitat d’aprofundir en altres consideracions sobre la complexitat d’elaborar la resposta a sol·licituds tan extenses com la que porta causa d’aquest procediment dins del termini fixat legalment, i la desproporció de l’esforç requerit als serveis municipals per satisfer la sol·licitud d’informació, i d’aquesta Comissió per tramitar i avaluar una reclamació tan extensa, valorant els escrits d’al·legacions, malgrat la insistència de la Comissió a les parts en centrar el procediment exclusivament en les pretensions informatives. En tot cas, considerant que l’Ajuntament no va resoldre inadmetent la sol·licitud, i a la vista de què l’Ajuntament ha donat resposta durant la tramitació de la reclamació a totes les qüestions demanades, i n’ha aclarit aquelles que per segona vegada se li han demanat en el marc d’aquest procediment, i atès que les objeccions que hi manté la persona reclamant no constitueixen realment sol·licituds d’informació pública, sinó altres peticions inadmissibles en aquest procediment, de justificació de la informació ja rebuda o coneguda, de demostració de la seva veracitat o de debat o crítica de l’adequació del què s’ha informat, correspon donar per finalitzat el procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments de dret exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de novembre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 394/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.