Inadmisión de reclamación por prematura y por no versar sobre el derecho de acceso a la información pública

Resolució 404/2022, de 19 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 393/2022 Administració reclamada: Departament de Drets Socials Informació reclamada: Aclariment de dues resolucions diferents sobre el mateix assumpte. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: Aquesta Reclamació ha de ser inadmesa per prematura. Efectivament, la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva va ser presentada el 12 d’abril de 2022, no consta que hagi estat resolta per l’Administració reclamada i la Reclamació va ser presentada el 26 d’abril de 2022, quan encara no ha transcorregut la meitat del termini d’un mes que té l’Administració per resoldre. La comunicació de 25 d’abril de 2022 no té la naturalesa de resolució que posi fi al procediment de sol·licitud, sinó d’acte de tràmit de derivació de la sol·licitud a l’òrgan competent per resoldre; per tant, no és susceptible de ser recorregut. Per tant, la persona reclamant hauria d’esperar el decurs del termini per resoldre la seva sol·licitud i plantejar-se la possibilitat de presentar, a partir d’aquell moment, una nova Reclamació a la GAIP pel mateix objecte de la present. Nogensmenys, es posa de manifest a la persona reclamant que aquesta Reclamació també pot ser segurament inadmesa perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, ja que demana una valoració jurídica comparada de dues resolucions, prestació que transcendeix el dret d’accés a la informació pública, ja que allò demanat no és pròpiament informació pública preexistent a la sol·licitud, sinó una anàlisi jurídica que l’Administració hauria de fer expressament per atendre la sol·licitud. Per tant, la persona reclamant hauria de plantejar-se si té gaire sentit presentar una nova reclamació amb el mateix objecte de la present que, com s’ha dit, resta al marge del dret d’accés a la informació pública. Paraules clau: Administració de la Generalitat. Persona interessada. Derivació. Informació pública. Consultes jurídiques. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 26 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 393/2022, presentada per una persona interessada contra el Departament de Drets Socials (DDS) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 12 d’abril de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública als Serveis Territorials de Barcelona del DDS: “se solicita aclaración del porque hay dos resoluciones distintas en relación con el centro de día de terapia ocupacional: - resolución de 23 febrero por la cual se reconoce el servicio de atención diurna de manera provisional -resolución del 21 de marzo por rectificación de error material - alzada de fecha 30/03/2020 contra las anteriores resoluciones - resolución del 31 de marzo se reconoce al xxxx el centro ocupacional de carácter permanente. Se solicita aclaración en referencia a la resolución del 31 de marzo se reconoce al xxxx el centro ocupacional de carácter permanente y en los fundamentos derecho se hace referencia al decreto 318/2006 de 25 de julio, cuando aún no se ha otorgado el recurso residencial que tiene reconocido en su programa individual de atención por resolución administrativa firme -- y en cambio en las anteriores no consta en los fundamentos de derecho el mencionado decreto”. 3. El 25 d’abril de 2022 la Direcció General d’Autonomia Personal i Discapacitat contesta la sol·licitud en els termes següents: “En relación con la solicitud presentada por el trámite correspondiente a las solicitudes de acceso a la información pública, le comunicamos que de acuerdo con la Disposición adicional primera, apartado 1, de la Ley 19/2014, de 29 de diciembre, de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno y, vista vuestra condición de persona interesada, el acceso a los documentos de un procedimiento administrativo en trámite se rige por lo que determina la legislación sobre régimen jurídico y procedimiento administrativo (Ley 39/2015, de 1 de octubre, del procedimiento administrativo común de las administraciones públicas). De acuerdo con el anterior, su solicitud ha sido trasladada al Servei Territorial de Barcelona. Le facilitamos los datos de contacto de este organismo: xxx”. 4. La Reclamació presentada el 26 d’abril de 2022 indica que la resposta anterior no contesta la sol·licitud. 5. El 2 de maig de 2022 la GAIP requereix l’esmena de la Reclamació als efectes d’aportar la còpia de la sol·licitud d’accés a la informació pública respecte de la que reclama. La persona reclamant repara l’esmena aquest mateix dia. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article 53 del Decret 8/2021, sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, desenvolupa aquesta definició en els termes següents: “1. De conformitat amb l'article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions. 2. En tot cas, la informació pública objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”. Així mateix, l’article 33.2 RGAIP estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública”. Per la seva banda, l’article 33.1 LTAIPBG estableix que les sol·licituds d’informació pública han de ser resoltes en el termini d’un mes de la seva presentació i l’article 42.1 de la mateixa llei disposa que les reclamacions a la GAIP es poden presentar en el termini d’un mes de la notificació de la resolució o del venciment del termini per resoldre. De les previsions de l’article 33.2 RGAIP se’n desprèn que la manca de compliment dels terminis indicats comporta la inadmissibilitat de la reclamació. Aquesta Reclamació ha de ser inadmesa per prematura. Efectivament, la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva va ser presentada el 12 d’abril de 2022, no consta que hagi estat resolta per l’Administració reclamada i la Reclamació va ser presentada el 26 d’abril de 2022, quan encara no ha transcorregut la meitat del termini d’un mes que té l’Administració per resoldre. La comunicació de 25 d’abril de 2022 no té la naturalesa de resolució que posi fi al procediment de sol·licitud, sinó d’acte de tràmit de derivació de la sol·licitud a l’òrgan competent per resoldre; per tant, no és susceptible de ser recorregut de forma autònoma perquè ni decideix sobre el fons, ni provoca indefensió (article 112.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú). Per tant, la persona reclamant hauria d’esperar el decurs del termini per resoldre la seva sol·licitud i plantejar-se la possibilitat de presentar, a partir d’aquell moment, una nova Reclamació a la GAIP pel mateix objecte de la present. Nogensmenys, es posa de manifest a la persona reclamant que aquesta Reclamació segurament també pot ser inadmesa perquè no té per objecte el dret d’accés a la informació pública, ja que demana una valoració jurídica comparada de dues resolucions, prestació que transcendeix el dret d’accés a la informació pública, ja que allò demanat no és pròpiament informació pública preexistent a la sol·licitud, sinó una anàlisi jurídica que l’Administració hauria de fer expressament per atendre la sol·licitud. Per tant, la persona reclamant hauria de plantejar-se si té gaire sentit presentar una nova reclamació amb el mateix objecte de la present que, com s’ha dit, resta al marge del dret d’accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de maig de 2022, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 393/2022 per prematura i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.