Se solicitó al Ayuntamiento de la Selva del Camp información sobre el régimen laboral de un agente de la Policía Local y la identidad del responsable de la tramitación. No se presentaron alegaciones por parte de la administración. La GAIP decidió inadmitir la reclamación por prematura, ya que no había transcurrido el plazo legal para que la administración respondiera.
Puntos clave de la argumentación
1
La reclamación se presentó el mismo día en que vencía el plazo de un mes para responder, sin que hubiera transcurrido el plazo legal ni se hubiera generado el silencio administrativo.
2
La GAIP actúa como instancia de revisión de decisiones administrativas previas, ya sean expresas o tácitas, según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
3
No es admisible una reclamación si la Administración aún no ha resuelto ni se ha producido un acto administrativo presunto que limite el derecho de acceso.
4
La falta de una resolución previa o de un silencio administrativo constituye un vicio no esmenable que conlleva la inadmisión de la reclamación.
Texto completo
Resolució 438/2020, de 13 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 393/2020
Administració reclamada: Ajuntament de la Selva del Camp
Informació reclamada: informació sobre la condició de personal labora l o funcionari d’un
agent de la Policia Local i persona responsable de la tramitació de la sol·licitud.
Sentit de la Resolució: Inadmissió per prematura
Resum: Quan es presenta la reclamació, no s’ha exhaurit encara el termini legalment atorgat a
l’Administració per resoldre de manera expressa, ni tampoc s’ha generat encara el silenci
administratiu. Tenint en compte que aquesta Comissió és una instància de revisió de decisions
administratives prèvies limitatives o restrictives en matèria de dret d’accés, siguin expresses o
tàcites, d’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG, no pot ser admesa una reclamació si
l’Administració encara no ha resolt ni s’ha produït un acte administratiu presumpte que limiti el
dret d’accés, constituint aquest un vici no esmenable. Per tant, correspon inadmetre la
Reclamació 393/2020, per prematura, sens perjudici que aquesta acció es pugui tornar a
plantejar vàlidament reclamació amb aquest mateix objecte si l’administració resol la sol·licitud
denegant totalment o parcialment la informació, si un cop esgotat el termini fixat a l’article 33
LTAIPG no li ha notificat la resolució, o si, en cas de resolució estimatòria, no li ha estat lliurada
la informació materialment un cop depassat el termini per lliurar la informació establert a l’article
35.3 i 36.1 LTAIPBG.
Paraules clau: Ajuntament. Policia. Personal. Reclamació prematura. Inadmissió.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 7 d’agost 2020 entra a la GAIP la Reclamació 393/2020, presentada per la persona
reclamant contra l’Ajuntament de la Selva del Camp, en relació amb la informació indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El dia 7 de juliol de 2020, la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de la Selva del
Camp que: “1. Se m’acrediti documentalment el règim laboral sota el qual es troba l’agent
de la guàrdia municipal identificat com: Agent (...). Dit d’una altra manera demano saber si
és funcionari o personal laboral de l’Ajuntament. 2. Acollint-me al dret que confereix
l’article 53.1.b) llei 39/2015. Demano se m’identifiqui el personal al servei de l’Ajuntament
sota el qual es tramitarà aquesta sol·licitud d’accés a informació pública”.
3. La Reclamació presentada el 7 d’agost de 2020 posa de manifest que l’Ajuntament de la
Selva del Campo no hauria respost la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret
d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixen les resolucions.
L’article 2.c LTAIPBG defineix l’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per altra banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la
informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la
que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei.”
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència, l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis.”
2. Inadmissibilitat per prematura
L’article 33 LTAIPG disposa que “1. Les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han de
resoldre en el termini d’un mes, a comptar del dia següent a la recepció de la sol·licitud. “.
La sol·licitud de la què porta causa aquesta reclamació es va presentar al registre de
l’Ajuntament de la Selva del Camp el dia 7 de juliol de 2020, de manera que quan es presenta
la Reclamació, el dia 7 d’agost del mateix any, no s’ha depassat encara el termini d’un mes
establert a l’article 33.1 LTAIPBG transcrit, que s’inicia, per expressa disposició d’aquell
precepte, el dia següent al de la presentació de la sol·licitud. Per tant, quan es presenta la
reclamació, no s’ha exhaurit encara el termini legalment atorgat a l’Administració per resoldre
de manera expressa, ni tampoc s’ha generat encara el silenci administratiu.
Tenint en compte que aquesta Comissió és una instància de revisió de decisions
administratives prèvies limitatives o restrictives en matèria de dret d’accés, siguin expresses o
tàcites, d’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG, no pot ser admesa una reclamació si
l’Administració encara no ha resolt ni s’ha produït un acte administratiu presumpte que limiti el
dret d’accés, constituint aquest un vici no esmenable.
Per tant, correspon inadmetre la Reclamació 393/2020, per prematura, sens perjudici que
aquesta acció es pugui tornar a plantejar vàlidament reclamació amb aquest mateix objecte si
l’administració resol la sol·licitud denegant totalment o parcialment la informació, si un cop
esgotat el termini fixat a l’article 33 LTAIPG no li ha notificat la resolució, o si, en cas de
resolució estimatòria, no li ha estat lliurada la informació materialment un cop depassat el
termini per lliurar la informació establert a l’article 35.3 i 36.1 LTAIPBG.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 13d’agost de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 393/2020 per prematura i
disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.