Desistimiento 23/06/2022 · 59 días en resolverse

Reclamación de acceso a la plantilla de profesionales de salud mental del CatSalut finalizada por desistimiento

Se solicitó al Servei Català de la Salut la plantilla de psiquiatras y psicólogos de una asociación. El reclamante alegó que la información recibida era parcial. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) resolvió finalizar la reclamación por desistimiento, ya que el solicitante no aportó la resolución administrativa requerida tras dos avisos.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para tramitar reclamaciones sobre resoluciones expresas o presuntas en materia de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2 El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en las leyes.
3 Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente y aplicarse siguiendo criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4 La falta de aportación de la documentación necesaria para tramitar la reclamación, tras requerimientos expresos de esmena, conlleva el desistimiento automático conforme al artículo 68 de la LPAC.

Texto completo

Resolució 522/2022, de 23 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 392/2022 Administració reclamada: Servei Català de la Salut Informació reclamada: Plantilla de psiquiatres i psicòlegs d’una Associació. Sentit de la r esolució: Desistiment Resum: Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant que aporti documentació necessària per poder tramitar degudament la Reclamació, concretament la resolució o resposta de l’Administració contra la que es reclama. Tot i que en una primera resposta aporta alguna documentació, segueix sense facilitar la resolució o la comunicació del CatSalut que és objecte de la Reclamació; d’aquí que la GAIP li faci un segon requeriment d’esmena, que no és atès per la persona reclamant dins del termini que se li ha donat a aquests efectes. Vist que els requeriments d’esmena informaven que la manca de reparament comportaria automàticament el desistiment de la Reclamació, de conformitat amb l’article 68 LPAC, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment. Paraules clau: Entitats de la Generalitat. Salut mental. Professionals de la sanitat. Esmena. Desistiment. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 25 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 392/2022, presentada contra el Servei Català de la Salut (SCS), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de març de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública a l’SCS: “Atès que l'entitat proveïdora de serveis de salut mental Associació xxxx dona atenció psiquiàtrica ambulatòria a la població major de 18 anys del districte Barcelonès d’Horta-Guinardó, sol·licito m'informin de la plantilla habitual de psiquiatres i psicòlegs que porten a terme aquesta tasca a: 1-CSMA Horta 2-CSMA Guinardó. El motiu d'aquesta sol·licitud és determinar per una banda els recursos destinat en aquest districte a la salut mental dels seus ciutadans i per un altra la càrrega assistencial a la que es veuen sotmesos els facultatius que hi treballen” . 3. La Reclamació presentada el 25 d’abril de 2022 indica que “segons les dades aportades pel SCS la plantilla habitual de psiquiatres al CSMA Horta es 0, lo qual em consta que no correspon a la realitat e indica un lliurament parcial de la informació”. 4. El 3 de maig de 2022 la GAIP formula el següent requeriment d’esmena a la persona reclamant: “vist que al formulari de reclamació hi manifesteu expressament haver rebut una resposta a la vostra sol·licitud així com, el lliurament parcial de la informació sol·licitada, cal que aporteu còpia de la documentació obtinguda del Servei Català de la Salut”. 5. El 6 de maig de 2022 la GAIP rep documentació addicional de la persona reclamant. 6. L’11 de maig de 2022 la GAIP, vist que la resposta anterior no reparava l’esmena, requereix a la persona reclamant el reparament d’una segona esmena, en els termes següents: “En relació amb la Reclamació 392/2022 i a la vista de la documentació aportada com a resposta de l’esmena us demanem que com a requisit previ per a la seva admissió a tràmit aporteu còpia de resposta completa del Servei Català de la Salut, és a dir la comunicació o la resolució amb la qual us va ser aportada la informació que ens heu fet arribar. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació” . No consta resposta de la persona reclamant a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant que aporti documentació necessària per poder tramitar degudament la Reclamació, concretament la resolució o resposta de l’Administració contra la que es reclama. Tot i que en una primera resposta aporta alguna documentació, segueix sense facilitar la resolució o la comunicació del CatSalut que és objecte de la Reclamació; d’aquí que la GAIP li faci un segon requeriment d’esmena, que no és atès per la persona reclamant dins del termini que se li ha donat a aquests efectes. Vist que els requeriments d’esmena informaven que la manca de reparament comportaria automàticament el desistiment de la Reclamació, de conformitat amb l’article 68 LPAC, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de juny de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 392/2022 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.