El ciudadano solicitó acceso a facturas y expedientes de contratación al Ayuntamiento de Sant Hipòlit de Voltregà. Alegó que la información facilitada estaba manipulada al ocultar ciertos datos personales. La GAIP desestima la reclamación por considerar que la anonimización de datos irrelevantes (como firmas o emails) es proporcionada y adecuada a la normativa de protección de datos.
Puntos clave de la argumentación
1
La protección de datos personales debe ponderarse caso por caso frente a la finalidad de transparencia y el control de la gestión de recursos públicos.
2
El principio de calidad de los datos exige que la cesión de datos personales sea necesaria y proporcionada a su finalidad.
3
Es adecuado desproteger datos básicos de facturas (nombre del contratista, número de colegiado, NIF) para facilitar el control de la acción pública.
4
Datos personales irrelevantes o redundantes, como la dirección electrónica o la firma, deben ser protegidos y excluidos del acceso.
5
La GAIP confirma que la dissociación de datos practicada por la administración fue correcta al comprobar que la información eliminada era innecesaria para la finalidad del acceso.
Texto completo
Resolució 361/2017, de 20 de novembre
Número d’expedient de la reclamació: 392/2017, 393/2017 i 394/2017 (acumulades).
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà.
Informació reclamada: Accés il·limitat a dades personals de factures i expedients de contractació.
Sentit de la resolució: Desestimació.
Resum:
L’Ajuntament no ha desestimat l’accés, ans al contrari, aquest accés ja s’ha produït amb
caràcter previ a les reclamacions, però en la ponderació realitzada per l’Administració aquesta ha
considerat adequat excloure determinades dades de caràcter personal que consten a la
documentació de l’accés, emparant-se en la normativa de protecció de dades de caràcter personal. El
principi de qualitat de les dades requereix que la cessió de dades personals sigui necessària i
proporcionada a la seva finalitat; aquesta finalitat, quan la cessió ve emparada legalment en les
previsions de l’LTAIPBG, és principalment el retiment de comptes de l’Administració en la gestió de
recursos públics. D’acord amb això, resulta adequat i proporcionat desprotegir aquelles dades
personals que resultin necessàries per a facilitar aquest control de l’acció pública, com ho són les
dades bàsiques de les factures (nom del contractista, número de col·legiat, NIF) i permetre’n l’accés.
Per contra, aquelles altres dades personals innecessàries per aquesta finalitat, tant per ser
irrellevants com per ser redundants (adreça electrònica o signatura, per exemple), han de ser
protegides i excloses de l’accés, i és responsabilitat de l’Administració vetllar per mantenir aquesta
protecció.
Paraules clau: Ajuntament. Contractes. Factures. Límits. Dades personals. Anonimització.
Ponent: Elisabet Samarra i Gallego.
Antecedents
1. El 31 d’agost de 2017 tenen entrada a la GAIP les Reclamacions 392/2017, 393/2017 i
394/2017, presentades contra l’Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà en relació amb les
sol·licituds d’informació indicades als antecedents següents, de les quals no n’hauria obtingut
resposta de forma satisfactòria. La persona reclamant no sol ·licita seguir el procediment de
mediació regulat a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a
la informació pública i bon govern (LTAIPBG).
2. Les sol·licituds d’informació que ara es reclamen són les següents:
a. Del 14 de juny de 2017, Reg. E-819, demanant accedir novament a les factures girades per
un arquitecte contra l’Ajuntament. La persona reclamant argumenta que havia accedit ja a
les factures parcialment arran de la sol·licitud d’accés d el 15 de maig de 2017, però que
aquestes havien estat manipulades ocultant algunes dades, i que consideren que almenys,
en faltava una. (Reclamació 392/2017)
b. Del 6 de juny de 2017, Reg. E-803, demanant accedir a l’expedient relatiu al concurs del
projecte tècnic de la pista . En aquest cas, com en l’anterior, la reclamació es formula
després que l’Ajuntament ha estimat la petició i ha facilitat accés a l’expedient, i es motiva
en el fet que se n ’haurien anonimitzat algunes dades, reclamant-ne l’accés complet a
l’expedient original. (Reclamació 393/2017)
c. Del 14 de juny de 2017, Reg- E-821, per la qual sol·licitava l’accés a les factures d’un seguit
de professionals de l’arquitectura. La reclamació es fonamenta, igualment a les anteriors, en
què havia tingut accés però limitat ja que s’hi havia ocultat dades. (Reclamació 394/207).
3. El 14 de setembre de 2017 la GAIP comunica a la persona reclamant la necessitat d’esmenar la
documentació aportada en la presentació de les reclamacions.
4. El 18 de setembre de 2017 la persona reclamant va esmenar la documentació aportada
inicialment.
5. El 22 de setembre de 2017 la GAIP comunica a l’Administració la presentació d’aquestes
Reclamacions i li demana que, en el termini de deu dies, li trameti un informe que reculli el seu
posicionament i actuacions en relació amb les sol·licituds d’accés en què es fonamenten les
reclamacions, i que li en remeti sengles expedients. Atenent que les reclamacions objecte
d’aquesta Resolució es plantegen no ja contra una resolució desestimatòria de l’accés, sinó
contra la dissociació prèvia de dades que s’ha practicat en la documentació sol·licitada i a la que
ja s’ha tingut accés, la GAIP demana a l’Ajuntament que li remeti còpia de la informació íntegra i
de la informació que ha lliurat a la persona reclamant.
6. El 6 d’octubre de 2017 l’Ajuntament tramet a la GAIP la documentació requerida, tant l’original
íntegra, com la que es va facilitar a la persona reclamant excloent-ne determinades dades
personals.
Fonaments jurídics
1. Acumulació de les Reclamacions
L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de las
Administracions Públiques preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres
amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima.
Aquesta identitat substancial es produeix clarament en el cas de les Reclamacions objecte de
Resolució, ja que hi ha una identitat de parts, de la fonamentació de la reclamació i del motiu de
finalització dels procediments.
D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat
administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès
general, resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions 392/2017, 393/2017 i
394/2017 .
2. Sobre la limitació a l’accés de dades de caràcter personal
Tal i com es desprèn dels antecedents, la Reclamació es presenta contra la limitació d’accés
practicada a la documentació sol·licitada. L’Ajuntament, doncs, no ha desestimat l’accés, ans al
contrari, aquest accés ja s’ha produït amb caràcter previ a les reclamacions, però en la ponderació
realitzada per l’Administració aquesta ha considerat adequat excloure determinades dades de
caràcter personal que consten a la documentació de l’accés, emparant-se en la normativa de
protecció de dades de caràcter personal.
La protecció de dades de caràcter personal pot eventualment impedir l’accés a informació pública,
però pot també en altres casos cedir davant les exigències de la transparència i del dret d’accés. Cal,
per determinar-ho, aplicar les regles de ponderació establertes als articles 23 i 24 LTAIPBG i
correspon fer-ho, en primera instància, a l’Administració. En fer-ho, l’Administració haurà també de
tenir en compte que la limitació de l’accés que pot resultar de la protecció de dades personals, com
qualsevol altre dels límits previstos a l’article 21 LTAIPBG, ha de ser ponderada i aplicada d’acord
amb llur finalitat, és a dir, que cal examinar cas per cas si la protecció del bé jurídic emparat pel límit
ha de cedir per a la finalitat de la transparència, o no.
En el mateix sentit, l ’article 4 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades
de caràcter personal (LOPD) estableix el principi de qualitat de les dades, en aplicació del qual es
requereix que la cessió de dades personals sigui necessària i proporcionada a la seva finalitat;
aquesta finalitat, quan la cessió ve emparada legalment en les previsions de l’LTAIPBG , és
principalment el retiment de comptes de l’Administració en la gestió de recursos públics.
D’acord amb l’exposat, resulta adequat i proporcionat desprotegir aquelles dades personals que
resultin necessàries per a facilitar aquest control de l’acció pública, com ho són les dades bàsiques de
les factures (nom del contractista, número de col·legiat, NIF) i permetre’n l’accés. Per contra, aquelles
altres dades personals innecessàries per aquesta finalitat, tant per ser irrellevants com per ser
redundants (adreça electrònica o signatura, per exemple), han de ser protegides i excloses de l’accés,
i és responsabilitat de l’Administració vetllar per mantenir aquesta protecció.
Considerant que l’objecte de la reclamació és l’accés a les dades personals que han estat eliminades
i amb la finalitat de revisar l’adequació de la limitació a l’accés practicada per l’Ajuntament, la GAIP ha
acarat la documentació lliurada a la persona reclamant amb l’original i ha comprovat que les dades
eliminades són dades personals innecessàries i irrellevants per a la finalitat de l’accés, motiu pel qual
confirma la ponderació i la limitació realitzada per l’Administració i desestima les Reclamacions
392/2017, 393/2017 i 394/2017.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic
de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20
de novembre de 2017, resol per unanimitat:
1. Acumular les Reclamacions 392/2017, 393/2017 i 394/2017.
2. Desestimar el dret de la persona reclamant a obtenir accés ple i il·limitat a la documentació
sol·licitada, considerant que la dissociació de dades personals practicada per l’Administració és
adequada.
3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a les Reclamacions 392/2017, 393/2017 i 394/2017 i
disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 20 de novembre de 2017
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.