Reclamación de una concejala sobre el acceso a expedientes del Pleno municipal y resolución por pérdida del objeto

Resolució 597/2020, de 29 d’octubre Número d’expedient de la reclamació: 391/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell Informació reclamada: Accés als expedients corresponents a tres punts concrets de l’ordre del dia d’un Ple municipal. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua del seu objecte Resum: Aquest procediment de reclamació i l’empara de la GAIP només pot tenir per objecte la revisió de la decisió administrativa limitativa del dret d’accés i la determinació i resolució de si l’accés resulta adequat al marc legal general de l’LTAIPBG, o específic a atenent el subjecte que sol·licita la informació, o la informació que es vol obtenir, i en aquest cas, ordenar el lliurament material de la informació. La GAIP no disposa, doncs, de funcions sancionadores o avaluadores del funcionament general de les institucions en la garantia del dret d’accés, motiu pel qual, a la vista de què la informació ja és en poder de la persona reclamant, el procedent és declarar la finalització del procediment de reclamació, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, a la vista de què la informació reclamada s’ha lliurat durant la seva tramitació. Nogensmenys, al marge del procediment de reclamació i en exercici de les competències que li atribueix l’article 7.2.e RGAIP, de proposar recomanacions i formular suggeriments per facilitar el compliment del dret d'accés a la informació pública a partir de les reclamacions que hagi tramitat, aquesta Comissió pot fer les consideracions següents en relació amb les condicions en què s’ha de produir l’accés a la informació del Ple per part dels membres de la corporació. En aquest sentit, resulta recomanable la concessió dels permisos corresponents per a la consulta autònoma per part dels regidors dels expedients electrònics, i si aquesta opció no resulta tècnicament possible, les persones regidores poden requerir als serveis de la corporació la consulta física de l’expedient, i demanar en aquell acte de consulta la còpia d’aquella documentació que li resulti necessària, buscant el necessari equilibri i proporció entre el dret a còpia garantit per l’article 164.5 TRLMRLC i la preservació del normal funcionament dels serveis de la corporació. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Informació del Ple. Reclamació contra manca de lliurament. Lliurament extemporani de la informació. Objecte del procediment de reclamació. Funció de recomanació de la GAIP. Règim especial d’accés. Accés directe i autònom a la informació. Còpia. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 7 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 391/2020 presentada per una electe de l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell contra el mateix Ajuntament, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de juliol de 2020 el regidor reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell que, d’acord amb l’article 164 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), es faciliti l’accés als punts 10 i 13 del Ple ja que no consten a l’expedient. A la sol·licitud s’hi adjunta la convocatòria en sessió ordinària del Ple municipal del dia 15 de juliol on hi consten els punts de l’ordre del dia 10 (informes equip de govern) i 13 (Moció exigint respecte a la pagesia del món local). 3. El 13 de juliol de 2020 el regidor reclamant rep la resposta següent de l’Alcalde de Bell- Lloc d’Urgell: “Atenent la seva sol·licitud amb registre d’entrada núm. 197 de data 10 de juliol de 2020, li comuniquem que en relació a la sol·licitud d’accés al punt 10 (Informes equip de govern) se’ls donarà la informació al ple. En quant al punt 13 (Moció exigint respecte a la pagesia del món local) li hem revisat la visibilitat i si no hi ha cap més problema, la poden consultar al mateix expedient del ple.” 4. La Reclamació presentada el 7 d’agost de 2020 posa de manifest: “La normativa actual estableix que els regidors/es han de tenir accés a tots els expedients inclosos en l’ordre del dia del Ple des del moment de la convocatòria. La resposta de l’Alcalde és que ens donaran la informació al Ple, no en el moment de la convocatòria”. 5. El 17 d’agost de 2020 la GAIP notifica a la persona reclamant una petició d’aclariment per ta que concreti si durant la celebració del Ple municipal del 15 de juliol ha pogut tenir accés a la informació sol·licitada, atès que . 6. El mateix 18 d’agost de 2020 el regidor reclamant respon a la petició de concreció de la GAIP especificant que: “la informació demanada es va rebre verbalment durant la celebració del Ple del dia 15 de juliol de 2020. No s’ha facilitat cap còpia de l’expedient ni accés al mateix. La reclamació es justifica en què la informació ha d’estar disponible en el moment de la convocatòria (Art. 164 TRLMRC, Conclusió 2a Dictamen 7/2019)”. 7. El 25 d’agost de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional a tràmit de la seva reclamació, la informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona la informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit la informa de la seva obligació “d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en les reclamacions que heu plantejat; en especial, heu de traslladar-nos immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de les vostres reclamacions que rebeu mentre duri la seva tramitació”. 8. El 25 d’agost la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. Transcorregut amb escreix el termini assenyalat, la GAIP no ha rebut l’informe ni la documentació requerits a l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca de col·laboració de l’Administració Dels antecedents es desprèn que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre l’objecte de la reclamació i el règim d’accés a la informació relacionada amb els assumptes a tractar pel Ple La reclamació es presenta, segons es desprèn dels antecedents i de la concreció feta per la pròpia persona reclamant a requeriment de la Comissió, havent obtingut ja la informació que es sol·licitava i manifestant que es manté pel fet d’haver-la obtingut durant el Ple, i no en el moment en què es va convocar. En el fonament jurídic 1 ha quedat justificada la competència d’aquesta Comissió per atendre reclamacions d’accés a la informació fetes a l’empara del procediment de sol·licitud d’informació previst a l’article 164.4 TRLMRLC per part dels electes locals. I això perquè l’article 39 LTAIPBG atribueix a aquesta Comissió una funció de garantia de l’accés a la informació i de revisió de les decisions administratives que impedeixen o restringeixen l’accés a la informació que s’ha de considerar com una instància universal i mínima de garantia a la què qualsevol persona a la què han impedit l’accés a la informació es pot acollir per aplicació directa del règim d’accés a la informació de l’LTAIPBG, i que s’afegeix, per la via de la supletorietat prevista al a disposició addicional primera.2 de l’LTAIPBG, a les vies de garantia o de recurs què puguin preveure els règims específics d’accés. Ara bé, aquest procediment de reclamació i l’empara de la GAIP només pot tenir per objecte la revisió de la decisió administrativa limitativa del dret d’accés i la determinació i resolució de si l’accés resulta adequat al marc legal general de l’LTAIPBG, o específic a atenent el subjecte que sol·licita la informació, o la informació que es vol obtenir, i en aquest cas, ordenar el lliurament material de la informació. La GAIP no disposa, doncs, de funcions sancionadores o avaluadores del funcionament general de les institucions en la garantia del dret d’accés, motiu pel qual, a la vista de què la informació ja és en poder de la persona reclamant, el procedent és declarar la finalització del procediment de reclamació, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, a la vista de què la informació reclamada s’ha lliurat durant la seva tramitació. Nogensmenys, al marge del procediment de reclamació i en exercici de les competències que li atribueix l’article 7.2.e RGAIP, de proposar recomanacions i formular suggeriments per facilitar el compliment del dret d'accés a la informació pública a partir de les reclamacions que hagi tramitat, aquesta Comissió pot fer les consideracions següents en relació amb les condicions en què s’ha de produir l’accés a la informació del Ple per part dels membres de la corporació. L’accés de les persones electes locals a la informació relacionada amb els assumptes inclosos al Ple configura com un dret d’accés accés directe i autònom, sense necessitat de sol·licitar-lo formalment a l’Alcalde ni supeditat a la seva autorització per resolució dins dels 4 dies següents, sinó que s’exerceix demanant directament la informació als serveis municipals. Efectivament, l’article 164 TMRLC, disposa que: “1. Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció. 2. Els serveis de la corporació han de facilitar directament informació als membres de les corporacions quan: a) Exerceixin funcions delegades i la informació es refereixi a assumptes propis de llur responsabilitat. b) Es tracti d'assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membres. c) Es tracti de l'accés a informació o documentació de la corporació local que sigui de lliure accés als ciutadans. 3. En els altres casos, la sol·licitud d'informació s'entén com a acceptada per silenci administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a comptar de la data de presentació de la sol·licitud. En qualsevol cas, la resolució denegatòria s'ha de motivar, i només es pot fonamentar en els supòsits següents: a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge. b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial. 4. El que disposen els apartats anteriors s'entén sens perjudici de l'obligació de facilitar a tots els membres de la corporació la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria. Quan es tracti d'un assumpte inclòs per declaració d'urgència, s'haurà de distribuir, com a mínim, la documentació indispensable per poder tenir coneixement dels aspectes essencials de la qüestió sotmesa a debat. 5 Els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti d'accedir a la informació requerida. 6 Els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers.” Per tant, a més del dret a accedir a informació quan sigui sol·licitada de forma expressa per la persona regidora, la legislació reconeix a les persones electes un dret a la informació directe i autònom en relació amb els assumptes a tractar pels òrgans col·legiats que no requereix la petició concreta i expressa de la informació, ni l’autorització prèvia de l’Alcalde o esdevenir autoritzada per silenci, sinó que es configura com una obligació de qui convoca l’òrgan col·legiat de posar a disposició dels seus membres, d’ofici i des del mateix moment de la convocatòria, els expedients que s‘hi ha de tractar per tal que la puguin consultar autònomament, sense necessitat de demanar la intervenció de cap servei municipal, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 164.4 TRLMRLC abans transcrit. Aquest dret a la informació dels electes, en la mesura en què està vinculat al dret fonamental a la participació política de l’article 23 CE, ha de ser preservat i garantit escrupolosament. En aquest sentit, la jurisprudència del Tribunal Constitucional és clara i consolidada en manifestar que l’exercici del dret a la representació política de l’article 23.2 CE no només empara l’accés al càrrec, sinó la permanència en ell sense obstacles que n’impedeixin l’exercici de funcions (STC 220/1991 ECLI:ES:TC:1991:220), i que el dret a la informació dels electes abasta tant el dret a demanar informació com a obtenir-la (STC 203/2001 ECLI:ES:TC:2001:203). D’acord amb l’exposat, l’accés a la informació relacionada amb els assumptes a tractar al Ple és un dret inherent a l’exercici de les funcions representatives i del dret fonamental a la participació de tots els membres de la Corporació, i resta garantit i protegir per tota la normativa reguladora del règim local. Però aquest dret no es pot considerar adequadament preservat si no es permet l’accés a la informació amb l’antelació suficient perquè els assumptes sobre els què s’ha de debatre o votar en el Ple puguin ser estudiats i adoptar-ne una posició informada i fonamentada per part dels regidors i regidores, i és amb aquesta finalitat que legalment s’exigeix que es faciliti la consulta de la informació des del mateix moment de la convocatòria de l’òrgan col·legiat. Així s’estableix a l’apartat 4 de l’article 164 TRLMRLC transcrit. Aquesta previsió establerta amb caràcter general per a tots els òrgans col·legiats a l’article 164.4 TRLMRLC es reprodueix en relació amb la preparació de les sessions plenàries, a l’article 46.2.b de la Llei 7/1995, de 2 d’abril, Reguladora de les bases del règim local (LRBRL), que disposa que: “b) Les sessions plenàries s’han de convocar, almenys, amb dos dies hàbils d’antelació, llevat de les extraordinàries que ho hagin estat amb caràcter urgent, la convocatòria de les quals amb aquest caràcter ha de ser ratificada pel ple. La documentació íntegra dels assumptes inclosos a l’ordre del dia, que hagi de servir de base al debat i, si s’escau, votació, ha d’estar a disposició dels regidors o diputats, des del mateix dia de la convocatòria, a la secretaria de la corporació.” Pràcticament en els mateixos termes s’expressa l’article 98.b TRLMRLC. Amb una variant que concreta la possible operativa a seguir l’article 84 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF) : “Toda la documentación de los asuntos incluidos en el orden del día que debe servir de base al debate y, en su caso, votación deberá estar a disposición de los miembros de la Corporación desde el mismo día de la convocatoria en la Secretaría de la misma. Cualquier miembro de la Corporación podrá, en consecuencia, examinarla e incluso obtener copias de documentos concretos que la integren, pero los originales no podrán salir del lugar en que se encuentren puestos de manifiesto”. D’acord amb aquesta regulació, cal concloure que qualsevol pràctica que no faciliti a les persones membres de la corporació local l’accés a la informació dels assumptes a tractar al Ple des del mateix moment de la seva convocatòria, és a dir, almenys dos dies abans amb caràcter ordinari, resulta lesiva del dret fonamental dels electes locals a la participació política recollit a l’article 23 de la constitució espanyola i viola el desplegament que en fan els articles 164.4 i 98.b TRLMRLC i 46.2.b LRBRL. Tanmateix, aquests preceptes no obliguen a l’Ajuntament a adjuntar a la convocatòria còpia de tota la documentació relativa als assumptes a tractar, sinó que l’accés a la informació es pot facilitar per la via que resulti menys feixuga per als serveis municipals. En aquest sentit, resulta recomanable la concessió dels permisos corresponents per a la consulta autònoma per part dels regidors dels expedients electrònics, i si aquesta opció no resulta tècnicament possible, les persones regidores poden requerir als serveis de la corporació la consulta física de l’expedient, i demanar en aquell acte de consulta la còpia d’aquella documentació que li resulti necessària, buscant el necessari equilibri i proporció entre el dret a còpia garantit per l’article 164.5 TRLMRLC i la preservació del normal funcionament dels serveis de la corporació. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 d’octubre de 2020, resol per unanimitat declarar la finalització del procediment de reclamació, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver accedit la persona reclamant a la informació durant la tramitació del procediment, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.