Una concejal solicitó al Ayuntamiento de Bell-Lloc d'Urgell acceso a expedientes de puntos del orden del día de un Pleno. Alegó que la información debía estar disponible desde la convocatoria y no durante la sesión. La GAIP finaliza el procedimiento por pérdida del objeto, ya que la información fue entregada durante la tramitación, aunque recomienda mejorar el acceso autónomo de los electos.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para atender reclamaciones de electos locales, ya que la normativa de transparencia es supletoria a la de régimen local para garantizar que los representantes no tengan menos derechos de acceso que los ciudadanos.
2
El derecho de los electos locales a la información es un derecho directo y autónomo vinculado al derecho fundamental de participación política (art. 23 CE), que no requiere solicitud formal ni autorización previa del Alcalde para asuntos del Pleno.
3
La documentación de los asuntos del orden del día debe estar a disposición de los concejales desde el momento de la convocatoria para permitir un estudio previo y una posición informada.
4
Cualquier práctica que no facilite el acceso a la información desde la convocatoria vulnera el derecho de participación política y los artículos 164.4 TRLMRLC y 46.2.b LRBRL.
5
El procedimiento de reclamación ante la GAIP tiene como objeto la revisión de decisiones limitativas del acceso y el ordenamiento de la entrega material, careciendo la Comisión de funciones sancionadoras o evaluadoras del funcionamiento general.
6
Se recomienda la concesión de permisos para la consulta autónoma de expedientes electrónicos o, en su defecto, la consulta física con derecho a copia para equilibrar el derecho de acceso y el funcionamiento de los servicios municipales.
Texto completo
Resolució 597/2020, de 29 d’octubre
Número d’expedient de la reclamació: 391/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell
Informació reclamada: Accés als expedients corresponents a tres punts concrets de l’ordre
del dia d’un Ple municipal.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua del seu objecte
Resum: Aquest procediment de reclamació i l’empara de la GAIP només pot tenir per objecte
la revisió de la decisió administrativa limitativa del dret d’accés i la determinació i resolució de si
l’accés resulta adequat al marc legal general de l’LTAIPBG, o específic a atenent el subjecte
que sol·licita la informació, o la informació que es vol obtenir, i en aquest cas, ordenar el
lliurament material de la informació. La GAIP no disposa, doncs, de funcions sancionadores o
avaluadores del funcionament general de les institucions en la garantia del dret d’accés, motiu
pel qual, a la vista de què la informació ja és en poder de la persona reclamant, el procedent és
declarar la finalització del procediment de reclamació, per la pèrdua sobrevinguda del seu
objecte, a la vista de què la informació reclamada s’ha lliurat durant la seva tramitació.
Nogensmenys, al marge del procediment de reclamació i en exercici de les competències que li
atribueix l’article 7.2.e RGAIP, de proposar recomanacions i formular suggeriments per facilitar
el compliment del dret d'accés a la informació pública a partir de les reclamacions que hagi
tramitat, aquesta Comissió pot fer les consideracions següents en relació amb les condicions
en què s’ha de produir l’accés a la informació del Ple per part dels membres de la corporació.
En aquest sentit, resulta recomanable la concessió dels permisos corresponents per a la
consulta autònoma per part dels regidors dels expedients electrònics, i si aquesta opció no
resulta tècnicament possible, les persones regidores poden requerir als serveis de la corporació
la consulta física de l’expedient, i demanar en aquell acte de consulta la còpia d’aquella
documentació que li resulti necessària, buscant el necessari equilibri i proporció entre el dret a
còpia garantit per l’article 164.5 TRLMRLC i la preservació del normal funcionament dels
serveis de la corporació.
Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Informació del Ple. Reclamació contra manca de
lliurament. Lliurament extemporani de la informació. Objecte del procediment de reclamació.
Funció de recomanació de la GAIP. Règim especial d’accés. Accés directe i autònom a la
informació. Còpia.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 7 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 391/2020 presentada per una electe
de l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell contra el mateix Ajuntament, en relació amb la
informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles
36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 10 de juliol de 2020 el regidor reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell
que, d’acord amb l’article 164 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova
el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), es faciliti
l’accés als punts 10 i 13 del Ple ja que no consten a l’expedient. A la sol·licitud s’hi adjunta
la convocatòria en sessió ordinària del Ple municipal del dia 15 de juliol on hi consten els
punts de l’ordre del dia 10 (informes equip de govern) i 13 (Moció exigint respecte a la
pagesia del món local).
3. El 13 de juliol de 2020 el regidor reclamant rep la resposta següent de l’Alcalde de Bell-
Lloc d’Urgell: “Atenent la seva sol·licitud amb registre d’entrada núm. 197 de data 10 de
juliol de 2020, li comuniquem que en relació a la sol·licitud d’accés al punt 10 (Informes
equip de govern) se’ls donarà la informació al ple. En quant al punt 13 (Moció exigint
respecte a la pagesia del món local) li hem revisat la visibilitat i si no hi ha cap més
problema, la poden consultar al mateix expedient del ple.”
4. La Reclamació presentada el 7 d’agost de 2020 posa de manifest: “La normativa actual
estableix que els regidors/es han de tenir accés a tots els expedients inclosos en l’ordre
del dia del Ple des del moment de la convocatòria. La resposta de l’Alcalde és que ens
donaran la informació al Ple, no en el moment de la convocatòria”.
5. El 17 d’agost de 2020 la GAIP notifica a la persona reclamant una petició d’aclariment per
ta que concreti si durant la celebració del Ple municipal del 15 de juliol ha pogut tenir accés
a la informació sol·licitada, atès que .
6. El mateix 18 d’agost de 2020 el regidor reclamant respon a la petició de concreció de la
GAIP especificant que: “la informació demanada es va rebre verbalment durant la
celebració del Ple del dia 15 de juliol de 2020. No s’ha facilitat cap còpia de l’expedient ni
accés al mateix. La reclamació es justifica en què la informació ha d’estar disponible en el
moment de la convocatòria (Art. 164 TRLMRC, Conclusió 2a Dictamen 7/2019)”.
7. El 25 d’agost de 2020 la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional a
tràmit de la seva reclamació, la informa de la persona responsable de la seva tramitació i li
proporciona la informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit la
informa de la seva obligació “d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol
novetat que tingui incidència en les reclamacions que heu plantejat; en especial, heu de
traslladar-nos immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la
informació objecte de les vostres reclamacions que rebeu mentre duri la seva tramitació”.
8. El 25 d’agost la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti
un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la
Reclamació. Transcorregut amb escreix el termini assenyalat, la GAIP no ha rebut
l’informe ni la documentació requerits a l’Ajuntament de Bell-Lloc d’Urgell.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit
d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera
de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs
ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre
reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin
emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de
reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per
la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de
règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya,
TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior
l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és
que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la
disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta
Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la
jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via
de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en
l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la
resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la
informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà
per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en
l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art.
77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de
Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure
completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les
garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a
l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la
disposició final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests
límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les
limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur
finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals
al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que
l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser
proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les
circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat
superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació
pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP
i, per tant, és admissible a tràmit.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
Dels antecedents es desprèn que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de
ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels
procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no
pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de
manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació
sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa
de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre l’objecte de la reclamació i el règim d’accés a la informació relacionada amb
els assumptes a tractar pel Ple
La reclamació es presenta, segons es desprèn dels antecedents i de la concreció feta per la
pròpia persona reclamant a requeriment de la Comissió, havent obtingut ja la informació que es
sol·licitava i manifestant que es manté pel fet d’haver-la obtingut durant el Ple, i no en el
moment en què es va convocar.
En el fonament jurídic 1 ha quedat justificada la competència d’aquesta Comissió per atendre
reclamacions d’accés a la informació fetes a l’empara del procediment de sol·licitud
d’informació previst a l’article 164.4 TRLMRLC per part dels electes locals. I això perquè l’article
39 LTAIPBG atribueix a aquesta Comissió una funció de garantia de l’accés a la informació i
de revisió de les decisions administratives que impedeixen o restringeixen l’accés a la
informació que s’ha de considerar com una instància universal i mínima de garantia a la què
qualsevol persona a la què han impedit l’accés a la informació es pot acollir per aplicació
directa del règim d’accés a la informació de l’LTAIPBG, i que s’afegeix, per la via de la
supletorietat prevista al a disposició addicional primera.2 de l’LTAIPBG, a les vies de garantia o
de recurs què puguin preveure els règims específics d’accés.
Ara bé, aquest procediment de reclamació i l’empara de la GAIP només pot tenir per objecte la
revisió de la decisió administrativa limitativa del dret d’accés i la determinació i resolució de si
l’accés resulta adequat al marc legal general de l’LTAIPBG, o específic a atenent el subjecte
que sol·licita la informació, o la informació que es vol obtenir, i en aquest cas, ordenar el
lliurament material de la informació.
La GAIP no disposa, doncs, de funcions sancionadores o avaluadores del funcionament
general de les institucions en la garantia del dret d’accés, motiu pel qual, a la vista de què la
informació ja és en poder de la persona reclamant, el procedent és declarar la finalització del
procediment de reclamació, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, a la vista de què la
informació reclamada s’ha lliurat durant la seva tramitació.
Nogensmenys, al marge del procediment de reclamació i en exercici de les competències que li
atribueix l’article 7.2.e RGAIP, de proposar recomanacions i formular suggeriments per facilitar
el compliment del dret d'accés a la informació pública a partir de les reclamacions que hagi
tramitat, aquesta Comissió pot fer les consideracions següents en relació amb les condicions
en què s’ha de produir l’accés a la informació del Ple per part dels membres de la corporació.
L’accés de les persones electes locals a la informació relacionada amb els assumptes inclosos
al Ple configura com un dret d’accés accés directe i autònom, sense necessitat de sol·licitar-lo
formalment a l’Alcalde ni supeditat a la seva autorització per resolució dins dels 4 dies
següents, sinó que s’exerceix demanant directament la informació als serveis municipals.
Efectivament, l’article 164 TMRLC, disposa que:
“1. Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o
del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les
informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al
desenvolupament de llur funció. 2. Els serveis de la corporació han de facilitar directament
informació als membres de les corporacions quan:
a) Exerceixin funcions delegades i la informació es refereixi a assumptes propis de llur
responsabilitat.
b) Es tracti d'assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels
quals són membres.
c) Es tracti de l'accés a informació o documentació de la corporació local que sigui de lliure
accés als ciutadans.
3. En els altres casos, la sol·licitud d'informació s'entén com a acceptada per silenci
administratiu si no es dicta resolució denegatòria en el termini de quatre dies a comptar de la
data de presentació de la sol·licitud. En qualsevol cas, la resolució denegatòria s'ha de motivar,
i només es pot fonamentar en els supòsits següents:
a) Quan el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a
l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge.
b) Quan es tracti de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per
secret sumarial.
4. El que disposen els apartats anteriors s'entén sens perjudici de l'obligació de facilitar a tots
els membres de la corporació la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre
del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria.
Quan es tracti d'un assumpte inclòs per declaració d'urgència, s'haurà de distribuir, com a
mínim, la documentació indispensable per poder tenir coneixement dels aspectes essencials de
la qüestió sotmesa a debat.
5 Els membres de la corporació tenen dret a obtenir còpia de la documentació a la qual tenen
accés. Aquesta còpia es pot obtenir en format paper o bé en el suport tècnic que permeti
d'accedir a la informació requerida.
6 Els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què
tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local
o de tercers.”
Per tant, a més del dret a accedir a informació quan sigui sol·licitada de forma expressa per la
persona regidora, la legislació reconeix a les persones electes un dret a la informació directe i
autònom en relació amb els assumptes a tractar pels òrgans col·legiats que no requereix la
petició concreta i expressa de la informació, ni l’autorització prèvia de l’Alcalde o esdevenir
autoritzada per silenci, sinó que es configura com una obligació de qui convoca l’òrgan
col·legiat de posar a disposició dels seus membres, d’ofici i des del mateix moment de la
convocatòria, els expedients que s‘hi ha de tractar per tal que la puguin consultar
autònomament, sense necessitat de demanar la intervenció de cap servei municipal, d’acord
amb l’apartat 4 de l’article 164.4 TRLMRLC abans transcrit.
Aquest dret a la informació dels electes, en la mesura en què està vinculat al dret fonamental a
la participació política de l’article 23 CE, ha de ser preservat i garantit escrupolosament. En
aquest sentit, la jurisprudència del Tribunal Constitucional és clara i consolidada en manifestar
que l’exercici del dret a la representació política de l’article 23.2 CE no només empara l’accés al
càrrec, sinó la permanència en ell sense obstacles que n’impedeixin l’exercici de funcions (STC
220/1991 ECLI:ES:TC:1991:220), i que el dret a la informació dels electes abasta tant el dret a
demanar informació com a obtenir-la (STC 203/2001 ECLI:ES:TC:2001:203).
D’acord amb l’exposat, l’accés a la informació relacionada amb els assumptes a tractar al Ple
és un dret inherent a l’exercici de les funcions representatives i del dret fonamental a la
participació de tots els membres de la Corporació, i resta garantit i protegir per tota la normativa
reguladora del règim local. Però aquest dret no es pot considerar adequadament preservat si
no es permet l’accés a la informació amb l’antelació suficient perquè els assumptes sobre els
què s’ha de debatre o votar en el Ple puguin ser estudiats i adoptar-ne una posició informada i
fonamentada per part dels regidors i regidores, i és amb aquesta finalitat que legalment
s’exigeix que es faciliti la consulta de la informació des del mateix moment de la convocatòria
de l’òrgan col·legiat. Així s’estableix a l’apartat 4 de l’article 164 TRLMRLC transcrit.
Aquesta previsió establerta amb caràcter general per a tots els òrgans col·legiats a l’article
164.4 TRLMRLC es reprodueix en relació amb la preparació de les sessions plenàries, a
l’article 46.2.b de la Llei 7/1995, de 2 d’abril, Reguladora de les bases del règim local (LRBRL),
que disposa que:
“b) Les sessions plenàries s’han de convocar, almenys, amb dos dies hàbils d’antelació, llevat
de les extraordinàries que ho hagin estat amb caràcter urgent, la convocatòria de les quals amb
aquest caràcter ha de ser ratificada pel ple. La documentació íntegra dels assumptes inclosos a
l’ordre del dia, que hagi de servir de base al debat i, si s’escau, votació, ha d’estar a disposició
dels regidors o diputats, des del mateix dia de la convocatòria, a la secretaria de la corporació.”
Pràcticament en els mateixos termes s’expressa l’article 98.b TRLMRLC. Amb una variant que
concreta la possible operativa a seguir l’article 84 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de
novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les
entitats locals (ROF) : “Toda la documentación de los asuntos incluidos en el orden del día que
debe servir de base al debate y, en su caso, votación deberá estar a disposición de los
miembros de la Corporación desde el mismo día de la convocatoria en la Secretaría de la
misma. Cualquier miembro de la Corporación podrá, en consecuencia, examinarla e incluso
obtener copias de documentos concretos que la integren, pero los originales no podrán salir del
lugar en que se encuentren puestos de manifiesto”.
D’acord amb aquesta regulació, cal concloure que qualsevol pràctica que no faciliti a les
persones membres de la corporació local l’accés a la informació dels assumptes a tractar al Ple
des del mateix moment de la seva convocatòria, és a dir, almenys dos dies abans amb caràcter
ordinari, resulta lesiva del dret fonamental dels electes locals a la participació política recollit a
l’article 23 de la constitució espanyola i viola el desplegament que en fan els articles 164.4 i
98.b TRLMRLC i 46.2.b LRBRL. Tanmateix, aquests preceptes no obliguen a l’Ajuntament a
adjuntar a la convocatòria còpia de tota la documentació relativa als assumptes a tractar, sinó
que l’accés a la informació es pot facilitar per la via que resulti menys feixuga per als serveis
municipals. En aquest sentit, resulta recomanable la concessió dels permisos corresponents
per a la consulta autònoma per part dels regidors dels expedients electrònics, i si aquesta opció
no resulta tècnicament possible, les persones regidores poden requerir als serveis de la
corporació la consulta física de l’expedient, i demanar en aquell acte de consulta la còpia
d’aquella documentació que li resulti necessària, buscant el necessari equilibri i proporció entre
el dret a còpia garantit per l’article 164.5 TRLMRLC i la preservació del normal funcionament
dels serveis de la corporació.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 29 d’octubre de 2020, resol per unanimitat declarar la finalització del procediment de
reclamació, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver accedit la persona reclamant
a la informació durant la tramitació del procediment, i disposar la publicació d’aquesta resolució
al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.