El ciudadano solicitó a la Universitat Pompeu Fabra confirmaciones sobre la vigencia y aplicación de reglamentos de administración electrónica. Tras una estimación parcial de la universidad, el interesado reclamó ante la GAIP. La GAIP desestima la reclamación al considerar que lo solicitado constituye una consulta jurídica y no una solicitud de información pública preexistente.
Puntos clave de la argumentación
1
La solicitud no versa sobre información pública preexistente, sino que formula consultas jurídicas que exceden el ámbito del derecho de acceso.
2
De acuerdo con el artículo 29.2 de la LTAIPBG, deben inadmitirse las solicitudes que consistan en consultas jurídicas o peticiones de informes o dictámenes.
3
La respuesta de la universidad fue más allá de lo legalmente exigible al ofrecer explicaciones que no estaba obligada a dar, dado que podía inadmitir la solicitud.
4
El derecho a ser orientado o asesorado por la administración no forma parte del derecho de acceso a la información pública ni es competencia de la GAIP garantizarlo.
Texto completo
Resolució 354/2018, de 21 de novembre
Número d’expedient de la reclamació: 391/2018
Administració reclamada: Universitat Pompeu Fabra
Informació reclamada: Consultes jurídiques sobre l’ús de mitjans electrònics.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: Tot allò sol·licitat per la persona reclamant en la sol·licitud de la qual és causa aquesta
Reclamació requereix una valoració jurídica prèvia, en alguns casos sens dubte complexa, pels
serveis de la Universitat; tan és així, que la persona reclamant debat amb els seus propis arguments
la resposta donada per la UPF; més que informació pública, allò que sol·licita la persona reclamant és
una valoració jurídica sobre la vigència de determinades disposicions i obligacions (que si és
qüestionada per la persona reclamant, no deu ser clara); i la Reclamació demana un exercici de la
mateixa naturalesa. La UPF, en la seva resposta indicada per l’antecedent 3, va oferir unes
explicacions a la persona reclamant a les quals no n’estava obligada, ja que disposava de base
jurídica suficient per inadmetre la sol·licitud; per tant, la resolució de la Universitat no lesiona el dret
d’accés a la informació pública, ja que l’atén més enllà del que li és legalment exigible; en
conseqüència, s’ha de desestimar aquesta Reclamació.
Paraules clau: Universitats públiques. Administració electrònica. Reclamació contra estimació
parcial. Consultes jurídiques. Informació pública.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 21 d’octubre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 391/2018, presentada contra la
Universitat Pompeu Fabra (UPF), en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública
indicada en l’ antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst
per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 12 de setembre de 2018 la persona reclamant, després de fer algunes referències sobre
disposicions normatives en matèria d’administració electrònica, sol·licita a la UPF:
2.1. Confirmació de que des de l’1 de gener de 2018 fins la presentació d’aquesta sol·licitud ha
estat en vigor el Reglament d’ús dels mitjans electrònics i del procediment administratiu
electrònic i ha estat aplicable a la UPF.
2.2. En cas de resposta positiva a la sol·licitud del punt anterior, que s’indiqui la versió vigent del
citat Reglament en el període indicat i, si s’escau, s’assenyali amb precisió quins articles
concrets d’aquest han estat derogats.
2.3. Confirmació de que el RJPAPC ha estat en vigor i d’aplicació supletòria a la UPF des de l’1
de gener de 2018 fins a l’actualitat.
2.4. En cas de resposta positiva a la sol·licitud del punt anterior, que s’indiqui la versió vigent del
RJPAPC en el període indicat i, si s’escau, s’assenyali amb precisió quins articles concrets
d’aquest han estat derogats.
2.5. Tenint en compte que per Acord del Govern de la Generalitat es va establir que el 31 de
desembre de 2014 seria la data màxima per a possibilitar procediments administratius per
mitjans electrònics, se sol·licita:
- La confirmació de que l’1 de gener de 2015 les previsions del mencionat Acord del
Govern eren aplicables a la UPF, que per tant estava obligada a garantir la iniciació de
procediments administratius per via electrònica.
- En caso negatiu, se sol·liciten lleis i sentències concretes que eximissin la UPF del
compliment d’aquesta obligació.
- Una indicació dels articles o paràgrafs rellevants identificats en els dos punts anteriors.
3. Per resolució de 17 de setembre de 2018 la UPF estima parcialment la sol·licitud d’informació
anterior i l’informa del següent:
Confirma que el Reglament d’ús dels mitjans electrònics i del procediment administratiu
electrònic en l’àmbit de la UPF, aprovat el 26 de gener de 2011, està en vigor.
Ofereix la direcció electrònica concreta en la qual pot trobar la versió vigent del mencionat
Reglament.
Aquest mateix Reglament preveu la seva aplicació progressiva. I li indica les disposicions legals
en virtut de les quals el registre electrònic i l’arxiu únic electrònic no seran obligats fins el 2
d’octubre de 2020.
Ofereix una detallada explicació de la normativa aplicable a la UPF en matèria de procediment
administratiu i assenyala que en base a aquesta la UPF segueix un procés progressiu d’aplicació
de l’administració electrònica.
Informa que l’Acord del Govern de la Generalitat de 12 de juny de 2012, pel qual es fixa el termini
màxim per a l’inici dels procediments electrònics en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat no
és aplicable a les universitats públiques.
4. La Reclamació presentada el 21 d’octubre de 2018 troba a faltar diverses precisions jurídiques
sol·licitades a la sol·licitud d’informació i qüestiona en diversos punts la interpretació de normes
duta a terme per la resolució impugnada i sol·licita a la GAIP que requereixi a la Universitat a
donar indicacions inequívoques dels preceptes utilitzats.
5. El 23 d’octubre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a la UPF i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa,
així com copia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que és causa i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació.
6. El 16 de novembre de 2018 la GAIP rep l’informe de la UPF, que es reitera en tots els apartats
de la resolució impugnada i no considera que sigui necessari estendre’s més en els seus
arguments.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la sol·licitud d’informació
Els diversos apartats de la sol·licitud indicada per l’antecedent 2 no sol·liciten en realitat informació
pública emparada per la LTAIPBG, sinó que formulen diverses consultes jurídiques, que excedeixen
de l’àmbit propi d’aquest dret i, en conseqüència, de les competències de la GAIP.
L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública, als efectes del dret d’accés a ella, como la
informació que està en poder de l’Administració. S’ha d’entendre, per tant, que es refereix a
informació preexistent a la sol·licitud, sense que puguin emparar-se en el dret d’accés a la informació
pública sol·licituds d’informació que hagin d’elaborar-se expressament per a atendre la sol·licitud, i
menys encara si requereixen una tasca complexa d’elaboració.
D’altra banda, l’article 29.2 LTAIPBG estableix que han de ser inadmeses les sol·licituds d’informació
que en realitat consisteixen en consultes jurídiques o peticions d’informes o dictàmens.
Tot allò sol·licitat per la persona reclamant en la sol·licitud de la que és causa aquesta Reclamació
requereix una valoració jurídica prèvia, en alguns casos sens dubte complexa, pels serveis de la
Universitat; tan és així, que la persona reclamant debat amb els seus propis arguments la resposta
donada per la UPF. Més que informació pública, allò que sol·licita la persona reclamant és una
valoració jurídica sobre la vigència de determinades disposicions i obligacions (que si és qüestionada
per la persona reclamant, no deu ser clara). I la Reclamació demana un exercici de la mateixa
naturalesa.
En base a las consideracions anteriors, pot afirmar-se que la UPF, en la seva resposta indicada per
l’antecedent 3, va oferir unes explicacions a la persona reclamant a las que no estava obligada, ja que
disposava de base jurídica suficient per a inadmetre la sol·licitud. Per ta nt, la resolució de la
Universitat no lesiona el dret d’accés a la informació pública, doncs l’atén més enllà del que li és
legalment exigible. En conseqüència, s’ha de desestimar aquesta Reclamació.
L’anterior no significa que la persona reclamant no tingui el dret a que la Universitat i les demés
administracions públiques l’orientin i assessorin en les qüestions que sol·licita, però aquest dret no
forma part del d’accés a la informació pública, ni la GAIP té competències per a garantir-lo.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst per l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21
de novembre de 2018, resol:
1. Desestimar la Reclamació 391/2018 perquè la resolució impugnada no lesiona el dret d’accés a
la informació pública.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 391/2018 i disposar la publicació de la
present resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 21 de novembre de 2018
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.