Un concejal solicitó al Ayuntamiento del Vendrell las actas y órdenes del día de las juntas generales de la sociedad Parven 93, SL del año 2021. Ante la falta de respuesta del Ayuntamiento, la GAIP estima la reclamación al considerar que es información pública, ya que el municipio es socio de la empresa y no se invocaron límites legales al acceso.
Puntos clave de la argumentación
1
La condición de electo local no impide el acceso a la vía de reclamación ante la GAIP, aplicando supletoriamente la legislación de transparencia al régimen local.
2
El derecho de acceso de los concejales a la documentación corporativa se rige por el artículo 164 del TRLMRLC, completado por la LTAIPBG.
3
La información de una sociedad donde el Ayuntamiento es socio se considera pública según el artículo 2.b LTAIPBG, ya que la administración posee o puede obtener dicha documentación.
4
Los límites al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente y requieren una motivación expresa por parte de la Administración, lo cual no ocurrió en este caso.
5
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir los informes solicitados por la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
Texto completo
Resolució 583/2022, de 15 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 390/2022
Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell
Informació reclamada: Actes i ordres del dia de les juntes generals de la societat Parven, 93, SL.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació reclamada per la persona reclamant fa referència a la convocatòria de
juntes generals d’una empresa, PARVEN SL, en la què l’Ajuntament hi participa en qualitat de
soci, segons es desprèn de reclamacions anteriors en relació amb documentació d’actes i comptes
generals de l’empresa que l’Ajuntament ha lliurat sense cap oposició jurídica. En aquests termes,
cal considerar la informació reclamada com a informació pública, d’acord amb l’article 2.b
LTAIPBG, vist que l’Ajuntament l’ha de tenir o la pot demanar a l’empresa, com a sòcia i membre
que és de la Junta general. L’Ajuntament no ha invocat cap límit a l’accés previst a l’article 164.3
TRLMRLC, ni és plausible que els ordres del dia o les actes reclamades continguin informació que
pugui afectar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge, o
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial, i en
absència de límits, la sol·licitud va quedar estimada per silenci administratiu, d’acord amb l’article
164.3 TRLMRLC
Paraules clau: Ajuntament. Electe. Actes. Juntes generals de socis. Reclamació contra silenci.
Manca de col·laboració de l’Administració. Deure de reserva.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 25 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 390/2022, presentada per una persona
electa de l’Ajuntament del Vendrell contra el mateix Ajuntament, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés
a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament
de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 30 de març de 2022 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament del
Vendrell en la que es sol·licita accés a la informació següent: “Relació de totes les juntes
generals de la societat Parven 93, S.L, tant ordinàries o extraordinàries, celebrades durant el
2021 tant si l’Ajuntament del Vendrell va estar representat com si no va assistir. Còpies de les
actes de les juntes generals celebrades en el 2021. En el cas de no poder aconseguir les
actes, els ordres del dia de les juntes generals del 2021” .
3. La Reclamació presentada el 25 d’abril de 2022 indica que la sol·licitud transcrita a
l’antecedent anterior no hauria obtingut una resposta per part de l’Ajuntament del Vendrell.
4. El 3 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 3 de maig de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El dia 4 de juliol de 2022 la GAIP reitera el requeriment anterior. V ençut a bastament el
termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Ajuntament
del Vendrell.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta
condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta
Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals
la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016,
que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i
negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret
d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del
Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència
312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les
reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació
pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims
jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i
autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre
reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació
de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les
resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article
164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la
seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la
normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2,
de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de
les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens
perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no
tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals
perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE,
tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública.
A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents:
“1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que
representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la
documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs
representats individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació
pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur
normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les
previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica
de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15
i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat
mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de
la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present:
-Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els
funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i
-Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general,
“aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició
final primera).
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una
persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de
l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en
tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG,
en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la
reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions
dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació
de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els
electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà
desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el
coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat
personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació
general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC).
L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits
els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la
informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits
aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de
protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la
llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i,
per tant, és admissible a tràmit.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del
procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de
trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat
com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos
legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de
la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic
següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article
33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels
informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
La informació reclamada fa referència a la convocatòria de juntes generals d’una empresa,
PARVEN SL, en la què l’Ajuntament hi participa en qualitat de soci, segons es desprèn de
reclamacions anteriors en relació amb documentació d’actes i comptes generals de l’empresa que
l’Ajuntament ha lliurat sense cap oposició jurídica. En aquests termes, cal considerar la informació
reclamada com a informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, vist que l’Ajuntament l’ha
de tenir o la pot demanar a l’empresa, com a sòcia i membre que és de la Junta general.
L’Ajuntament no ha invocat cap límit a l’accés previst a l’article 164.3 TRLMRLC, ni és plausible
que els ordres del dia o les actes reclamades continguin informació que pugui afectar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge, o matèries afectades
per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial, i en absència de límits, la
sol·licitud va quedar estimada per silenci administratiu, d’acord amb l’article 164.3 TRLMRLC.
Per tant, correspon estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de
l’Ajuntament la relació de totes les juntes generals ordinàries i extraordinàries de la societat Parven
93, S.L celebrades durant el 2021, còpia de les actes d’aquestes juntes o, si no se’n disposa, de
l’ordre del dia, o a la manifestació expressa de la inexistència de la informació en poder de
l’Ajuntament. Per al cas que les actes continguin acords de caràcter confidencial la divulgació dels
quals perjudiqui l’empresa, l’Ajuntament o a terceres persones, se’n farà advertiment a la persona
reclamant als efectes del deure de reserva previst a l’article 164.6 TRLMRLC.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
15 de juliol de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 390/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir de
l’Ajuntament del Vendrell la relació de totes les juntes generals ordinàries i extraordinàries de
la societat Parven 93, S.L celebrades durant el 2021, còpia de les actes d’aquestes juntes o,
si no se’n disposa, de l’ordre del dia, o a la manifestació expressa de la inexistència de la
informació en poder de l’Ajuntament, sota el deure de reserva si escau, d’acord amb les
consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar la GAIP, dins del mateix termini,
de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 390/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.