Solicitud de informe de evaluación de impacto urbanístico en el Massís del Garraf y resolución de la GAIP sobre su existencia

Resolució 542/2021, de 10 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 390/2021 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Informació reclamada: Informe d’avaluació de les possibles repercussions d’un pla urbanístic en l’entorn adjacent al LIC i ZEPA del Massís del Garraf. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte Resum: El dret d’accés no abasta la petició d’informes ad hoc, que resultaria inadmissible en aquest procediment d’acord amb l’article 29.2 LTAIPBG, ni tampoc pot emparar la petició de què l’administració actuï en un determinat sentit, encara que aquesta actuació estigui prescrita per la normativa. Per tant, si l’Administració no havia fet i documentat una avaluació com la què es sol·licita, per més prevista que estigui a la Directiva d’Habitats esmentada, no queda obligada per aquesta resolució a elaborar-la per satisfer la sol·licitud de la persona reclamant, ni tan sols a justificar la seva inexistència, però si a deixar-ne constància. Per tant, cal declarar parcialment perdut l’objecte de la reclamació amb la informació rebuda en el marc d’aquest procediment, i estimar parcialment la reclamació en relació amb la petició concreta de conèixer si s’ha fet una avaluació de l’impacte de pla urbanístic indicat sobre l’entorn natural en els termes en què es sol·licita, quedant obligada l’Administració a proporcionar-ne una còpia si existeix, o a indicar la seva inexistència. Paraules clau: Generalitat. Medi Ambient. Informe d’impacte ambiental. Reclamació contra comunicació de la informació. Pèrdua parcial d’objecte. Informació existent. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. L’1 de maig de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 390/2021, presentada contra el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 6 de març de 2021 la persona reclamant presenta una instància a la Generalitat de Catalunya mitjançant la qual demana l’informe d’avaluació de les possibles repercussions del Pla de Ponent, en tant que pla urbanístic, en l’entorn adjacent al LIC i ZEPA del Massís del Garraf. 3. La Reclamació presentada l’1 de maig de 2021 indica que no ha rebut resposta la informació demanada. 4. El 4 de maig de 2021, la GAIP comunica la Reclamació al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. En la mateixa data, la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió a tràmit de la seva reclamació, li informa de la persona responsable de la seva tramitació i li proporciona informació de referència per si en vol fer el seguiment. El mateix escrit li informa de la seva obligació d’informar puntualment a aquesta Comissió de qualsevol novetat que tingui incidència en la reclamació i, en especial, de traslladar immediatament les comunicacions de l’Administració relatives a la informació objecte de la reclamació que rebi durant la tramitació. 6. El 19 de maig de 2021 té entrada l’informe del Departament de Territori i Sostenibilitat al registre de la GAIP, que argumenta, en termes literals, el següent: “En referencia a la petició 390/2021, es fa constar que en data 29 de març de 2021, mitjançant informe des de l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona, es dona resposta al senyor xxxx sobre la possible avaluació de les possibles repercussions de la modificació puntual de Pla General Metropolità i el Pla Parcial Urbanístic del sector Pla de Ponent, del terme municipal de Gavà, i se li comunica que els documents de planejament referits ja van ser valorats per l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials de Barcelona, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, en l’informe emès en data 22 de març de 2006. Aquesta informació consta notificada al sol·licitant en data 31 de març de 2021, amb número de registre 9067/108445/2021. S’adjunta resposta i acusament de rebuda de la notificació de la mateixa”. 7. L’1 de juny de 2021 la GAIP trasllada l’informe del Departament a la persona reclamant i l’informa que disposa d’un termini de cinc dies per a presentar les al·legacions que estimi convenients. 8. El 8 de juny la persona reclamant confirma la recepció de la informació tramesa per la GAIP, que en relació amb aquesta reclamació considera incompleta, i assenyala que: “l’informe no fa CAP referència a les repercussions del Pla Parcial de Ponent sobre aquests espais naturals amb protecció europea. L'informe parla únicament en genèric sobre connectivitat, i sobre el Pla Especial urbanístic de protecció del massís del Garraf, però no fa referència a les figues europees i els seus valors protegits (espècies i hàbitats d'interès comunitari). Per tant, considero no contestada la petició i reitero la petició que es contesti si es va avaluar l'afectació sobre els espais Natura 2000 o bé no es va fer aquesta avaluació específica que requereix l'article 6.3 de la Directiva Hàbitats”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a la informació pública adreçada a una administració obligada per l’article 3.1.a LTAIPBG. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua d’objecte de la reclamació La reclamació indica que no ha rebut resposta a la seva sol·licitud, però l’Administració afirma haver-li notificat just el dia abans de formalitzar-se la reclamació, un informe de l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona en el què se li donaria resposta sobre la possible avaluació de les possibles repercussions de la modificació puntual de Pla General Metropolità i el Pla Parcial Urbanístic del sector Pla de Ponent, del terme municipal de Gavà, i comunicant-li que els documents de planejament referits ja van ser valorats per l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials de Barcelona, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, en l’informe emès en data 22 de març de 2006. Tanmateix, cal dir que no s’aporta ni aquesta resposta ni l’evidència de la seva notificació. En tot cas, un cop traslladat aquest informe a la persona reclamant per la GAIP, ha confirmat haver rebut l’informe de l’Administració, però ha al·legat estar disconforme amb la informació rebuda perquè no s’hi dona resposta a si es va realitzar o no un informe d’avaluació de les possibles repercussions del pla urbanístic de Ponent l’entorn natural. El dret d’accés no abasta la petició d’informes ad hoc, que resultaria inadmissible en aquest procediment d’acord amb l’article 29.2 LTAIPBG, ni tampoc pot emparar la petició de què l’administració actuï en un determinat sentit, encara que aquesta actuació estigui prescrita per la normativa. Per tant, si l’Administració no havia fet i documentat una avaluació com la què es sol·licita, per més prevista que estigui a la Directiva d’Habitats esmentada, no queda obligada per aquesta resolució a elaborar-la per satisfer la sol·licitud de la persona reclamant, ni tan sols a justificar la seva inexistència, però si a deixar-ne constància. Per tant, cal declarar parcialment perdut l’objecte de la reclamació amb la informació rebuda en el marc d’aquest procediment, i estimar parcialment la reclamació en relació amb la petició concreta de conèixer si s’ha fet una avaluació de l’impacte del pla urbanístic indicat sobre l’entorn natural en els termes en què es sol·licita, quedant obligada l’Administració a proporcionar-ne una còpia si existeix, o a indicar la seva inexistència. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de juny de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a la còpia de l’avaluació de l’impacte de pla urbanístic indicat sobre l’entorn natural en els termes en què es sol·licita i es recull en l’antecedent 2, si existeix prèviament elaborada en el moment de la sol·licitud, o a la confirmació de la seva inexistència. 2. Finalitzar la reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte pel que fa a la resta d’informació aportada en el marc d’aquest procediment. 3. Requerir al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, com a òrgan actualment competent en matèria de medi ambient, que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1, o faci constar la seva inexistència, dins del termini màxim de deu dies, i a informar a la GAIP en aquets mateix termini de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució i de les actuacions dutes a terme per al seu compliment. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 390/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.