Solicitud de información sobre víctimas mortales causadas por miembros de la Guardia Urbana y resultado de pérdida de objeto

Resolució 526/2019, de 19 de setembre Número d’expedient de la reclamació: 390/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Víctimes mortals d’arma de foc per la Guàrdia Urbana. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada pendent, la qual constitueix l’objecte de la Reclamació, en el marc d’aquest procediment; així ho acredita la comunicació municipal del 9 de setembre dirigida a la persona reclamant i la qual així mateix la GAIP li ha reenviat pel seu coneixement. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua de l’objecte d’aquesta, donat que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Policia. Armes. Víctimes mortals. Reclamació contra lliurament parcial d’informació. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’1 de juliol de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 390/2019, presentada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant demana el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 de juny de 2019 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament de Barcelona on demana: - Llistat dels membres de la Guàrdia Urbana qui amb la seva arma reglamentària o amb un altre tipus d’arma hagin acabat amb la vida d’una persona entre l’1 de gener de 2010 fins a l’última data disponible, indicant: la data del succés, municipi del succés, província del succés, si fou amb una arma reglamentària o no, sexe i edat del policia, sexe i edat de la persona morta. No demano els noms ni els cognoms, només que s’identifiqui de la manera que li sembli oportuna en cada cas. - Nombre de persones mortes per tret d’arma reglamentària o altre tipus d’arma de la Guàrdia Urbana des de l’any 2010 fins a l’última data disponible, incloses ambdues, desglossades per cada any. Demana la informació en un format accessible. 3. El 13 de juny de 2019 l’Ajuntament de Barcelona contesta a la sol·licitud anterior indicant que en acte de servei cap membre de la Guàrdia Urbana de Barcelona hauria acabat amb la vida d’una altra persona com a resultat de l’ús de l’arma de foc des de l’any 2010. 4. La Reclamació presentada a la GAIP l’1 de juliol de 2010 adjunta la sol·licitud i la resposta municipal indicades als antecedents anteriors i la resposta donada pel Govern Basc a una sol·licitud semblant. El text de la Reclamació assenyala que la sol·licitud no es limitava a les morts causades en acte de servei i que també vol aquesta informació en relació a les possibles víctimes causades per membres de la Guàrdia Urbana, amb qualsevol tipus d’arma, encara que estiguin fora de servei. 5. El 3 de juliol de 2019 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, als efectes de presentar un formulari degudament emplenat i d’acreditar degudament la presentació de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació. Informa que si no atén a aquest requeriment en el termini de 10 dies, la GAIP considerarà desistida la Reclamació, en aplicació de l’article 68 de la Llei 39/2015, de 1 de octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions públiques. En dies posteriors queda solucionada aquesta deficiència, al constatar- se que la documentació requerida havia estat enviada a la GAIP per correu electrònic prèviament a la presentació formal de la Reclamació. 6. El 31 de juliol de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establerts per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com una còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de negociació sol·licitat per la persona reclamant. 7. El 8 d’agost de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona, el qual reitera la informació facilitada a la persona reclamant el 13 de juny (antecedent 3). 8. El 9 d’agost de 2019 la GAIP posa en relleu a l’Ajuntament que la persona reclamant sol·licita també el número de morts causades per membres de la Guàrdia Urbana, mitjançant qualsevol tipus d’arma, des de gener de 2010, estant fora de servei, i no només en acte de servei. La GAIP indica a l’Ajuntament que si pot facilitar aquesta informació en un termini raonable podria resultar innecessari el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 9. El 9 de setembre de 2019 l’Ajuntament de Barcelona comunica a la persona reclamant que no té coneixement de cap persona morta com a conseqüència de l’actuació de membres de la Guàrdia Urbana fora de servei. 10. El 12 de setembre de 2019 la GAIP remet la comunicació municipal anterior a la persona reclamant, pel seu coneixement. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixen les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, donat que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada pendent, la qual constitueix l’objecte de la Reclamació, en el marc d’aquest procediment; així ho acredita la comunicació municipal de 9 de setembre dirigida a la persona reclamant i la qual així mateix la GAIP li ha reenviat pel seu coneixement. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua de l’objecte d’aquesta, donat que s’han esvaït els motius de di screpància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular declaració alguna sobre l’abast del dret d’accés a la informació pública exercit, ni de portar a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de las resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de setembre de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 390/2019 per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte i disposar la publicació de la present resolució a l web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.