Estimada 01/06/2023 · 43 días en resolverse

Solicitud de listado y sistema de gestión de residencias municipales en el Ayuntamiento de Callús y estimación de la reclamación por silencio administrativo

Se solicitó al Ayuntamiento de Callús el listado de residencias municipales, su entidad gestora y el sistema de gestión. Ante el silencio administrativo del Ayuntamiento tras una derivación del Departamento de Derechos Sociales, la GAIP estima la reclamación al considerar que se trata de información pública y de transparencia activa.

Puntos clave de la argumentación

1 La información solicitada es pública según el art. 2.b) de la LTAIPBG al ser elaborada por la Administración o estar en su poder por el ejercicio de sus funciones.
2 El art. 8.1.f) de la LTAIPBG impone obligaciones de transparencia activa respecto a los contratos y convenios firmados por el Ayuntamiento sobre la gestión de residencias.
3 La falta de respuesta y de envío de informes por parte del Ayuntamiento constituye una falta de colaboración que no impide la resolución de la reclamación según el art. 33.7 RGAIP.
4 No concurren límites legales que justifiquen la denegación o restricción del acceso a la información solicitada.
5 El incumplimiento de la resolución de la GAIP puede ser calificado como infracción muy grave según el art. 77.2.b LTAIPBG.

Texto completo

Resolució 482/2023, d’1 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 388/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Callús Informació reclamada: Llistat de residències municipals i forma de gestió del servei. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada a l’Ajuntament és clarament informació pública d’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG, atès que és informació elaborada per l’Administració o bé és informació que, en el cas que ens ocupa, previsiblement té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix la mateixa Llei. Igualment, quant a la forma de gestió de la residència o residències municipals, l’art. 8.1.f) de la LTAIPBG imposa obligacions de transparència activa quant als contractes i convenis signats per l’Ajuntament. Paraules clau: Ajuntaments. Derivació. Llistat de les residències municipals. Reclamació contra silenci administratiu. Manca de col·laboració. Estimació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El dia 1 de setembre de 2022 la persona reclamant sol·licita al Departament de Drets Socials l’accés a “Llista de les residències municipals avui a Catalunya: amb el nom i adreça de la residència, i el nom de l'entitat que les gestiona, des de quina data i amb quin sistema”, mostrant especial interès en el sistema de concessió administrativa. En data 17 de octubre 2022, el Departament de Drets Socials va fer derivació a les administracions públiques competents, pel que fa a la petició: “[...] el nom de l'entitat que les gestiona, des de quina data i amb quin sistema” d’acord amb l’article 30.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i l’article 57.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, atès que, a criteri del Departament no poden facilitar la informació amb quin sistema es gestiona i quina entitat en fa la gestió del servei, ja que és competència de cada ens públic. En data 18 d’octubre de 2022 el Departament de Drets Socials estima la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 1 de setembre per la persona sol·licitant, pel que fa a la informació següent: “Llista de les residències municipals avui a Catalunya: amb el nom i adreça de la residència, i el nom de l'entitat que les gestiona”. El 19 d’abril de 2023 la reclamant registra a la GAIP les reclamacions des de la 356/2023 fins a la 397/2023. El dia 19 d’abril, per tant, es registra la Reclamació 386/2023, contra l’Ajuntament de Callús, tenint en compte que l’Ajuntament no ha respost la derivació de sol·licitud d’informació realitzada pel Departament de Drets Socials en data 17 d’octubre de 2022. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La Reclamació presentada el 20 d’abril de 2023 indica que l’Ajuntament de Callús no hauria donat resposta a la derivació de sol·licitud d’informació descrita als antecedents 2 i 5. El dia 26 d’abril la GAIP sol·licita a la reclamant l’esmena de totes les seves sol·licituds (de la 356/2023 fins a la 397/2023) tot i indicant-li que cal que aporti la còpia del document annex amb el llistat dels ajuntaments o ens als quals els va ser derivada la sol·licitud, adjunt a la Comunicació del subdirector general de Gestió de Recursos de la Direcció General de Provisió de Serveis de 17 d’octubre de 2022, als efectes de poder concretar les administracions reclamades, contra les quals ha interposat les reclamacions de referència. En la mateixa data, la persona reclamant contesta el requeriment d’esmena adjuntant el document annex amb el llistat dels ajuntaments o ens als quals els va ser derivada la sol·licitud. L’Ajuntament de Callús consta dins del llistat. El 9 de maig de 2023 la GAIP notifica l’admissió provisional de la Reclamació, i informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El dia 9 de maig la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Callús i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. A data d’aquesta resolució, la GAIP no ha rebut resposta de l’Ajuntament, un cop superat el termini del que disposava per a traslladar l’informe requerit i la informació sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració Els antecedents 10 i 11 posen de manifest que l’Ajuntament no ha aportat a aquest procediment ni l’expedient ni l’informe sobre la reclamació, que li ha estat requerida per la GAIP, incomplint així l’article 33.4 RGAIP, que disposa que “La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Administració reclamada amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre l’objecte de la reclamació, abast del dret d’accés a la informació pública i límits La informació sol·licitada per la persona reclamant és la següent: “Nom i adreça de la residència municipal, entitat que la gestiona i des de quina data i amb quin sistema (especificar si per concessió administrativa o altra).” A la llum de la LTAIPBG, en primer lloc, l’Ajuntament és un subjecte obligat a complir amb les obligacions de transparència activa i a tramitar, conforme a la Llei, les sol·licituds d’accés a la informació pública (art. 3.1.a) formulades per les persones interessades. En segon lloc, la informació sol·licitada a l’Ajuntament és clarament informació pública d’acord amb l’article 2.b) de la LTAIPBG, atès que és informació elaborada per l’Administració o bé és informació que, en el cas que ens ocupa, previsiblement té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix la mateixa Llei. Igualment, quant a la forma de gestió de la residència o residències municipals, l’art. 8.1.f) de la LTAIPBG imposa obligacions de transparència activa quant als contractes i convenis signats per l’Ajuntament. En aquest sentit, és obvi que si l’Ajuntament presta aquest servei en qualsevol modalitat està obligat a proporcionar a la persona reclamant la informació sol·licitada. Pel cas que no el presti, o pel cas que l’Ajuntament no estigui involucrat de cap manera en la gestió d’aquest servei, aquesta és la informació que cal proporcionar a la persona reclamant. Quant als límits que poden afectar la informació sol·licitada en aquest supòsit, la Comissió no n’aprecia cap que pugui ser aplicable per a restringir l’abast del dret d’accés a la informació sol·licitada. D’altra banda, l’Ajuntament reclamat -atès que no ha lliurat ni la informació, ni l’informe requerits per a aquesta Comissió- no n’ha invocat cap en el si d’aquest procediment. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’1 de juny de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 388/2023 i declarar el dret de la persona reclamant d’acord amb el fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Callús que faciliti l’accés a la persona reclamant a la informació indicada a l’apartat anterior dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 388/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa