Solicitud de retribuciones de concejales y dietas percibidas en otras administraciones y resultado de estimación parcial

Resolució 100/2019, de 28 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 385/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Informació reclamada: Retribucions als seus regidors i dietes percebudes d’altres administracions. Sentit de la Resolució: Estimació i pèrdua parcial d’objecte Resum: Es tracta d’informació referida al règim indemnitzatori o retributiu d’altres administracions supramunicipals, i no pas de l’Ajuntament. Malgrat això, és probable que l’Ajuntament tingui coneixement de quins dels seus regidors pertanyen a d’altres administracions, i els pugui identificar, com ha fet l’Ajuntament reclamat. L’Ajuntament al·lega que no té constància de l’assistència dels regidors a sessions d’altres òrgans, la qual cosa és perfectament acceptable, i és per això que caldria que l’Administració derivés la sol·licitud a l’Administració que té la competència i la informació, que és la que abona aquestes dietes, amb els efectes previstos per l’article 30.2 LTAIPBG, Paraules clau: Ajuntament. Càrrecs electes. Dietes. Reclamació contra estimació parcial. Derivació. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 18 d’octubre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 385/2018, presentada contra l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de setembre de 2018 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat: “Quantitat percebuda per tots els conceptes retribuïdes amb càrrec als Pressupostos General de l’Ajuntament durant els anys 2015, 2016, 2017 i 2018 (fins al mes d’agost) dels següents càrrecs públics: Alcalde/ssa, Regidors de l’equip de govern, Regidors/portaveus i Regidors de l’oposició. Remuneració a cada un d’ells per assistir als Plens municipals i assistència a la Junta de portaveus. Així mateix, quantitats desglossades i percebudes per cada regidor en representació d’altres organismes públics com la Diputació provincial de Barcelona, Consells Comarcals, dietes i altres. 3. A través d’un escrit de 10 d’octubre de 2018, l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat comunica al sol·licitant el següent: “Li facilitem la informació sol·licitada sobre les quantitats percebudes pel personal electe de l’Ajuntament del 2015 fins a l’agost de 2018. Pel que respecta a l’últim punt, no tenim informació sobre possibles quantitats percebudes en representació d’altres organismes públics.” 4. La Reclamació presentada el l’11 d’octubre de 2018 indica que la resposta obtinguda de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat no es correspondria amb la informació sol·licitada, i que “Segons l’article 30.1.2 de la Llei 19/2014, disposa que si no es té la informació han de derivar-la a l’organisme corresponent que la tingui”. 5. El 23 d’octubre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 17 de gener de 2019, té entrada a la GAIP l’informe de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, que, després de fer una relació dels antecedents de la Reclamació, manifesta el següent: “Respecte a la informació que demanava sobre quantitats desglossades i percebudes per cada regidor en representació d’altres organismes públics, s’ha enviat al sol·licitant la informació que completa la seva petició, el dia 16 de gener de 2019, mitjançant correu electrònic, adjuntant els enllaços als webs del Consell Comarcal i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.” 7. El 23 de gener de 2019, aquesta Comissió trasllada l’informe de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat a la persona reclamant, i li comunica que disposa de cinc dies per a manifestar la seva eventual disconformitat amb la informació entregada. 8. El mateix dia 23 de gener de 2019 la persona reclamant dona resposta a la comunicació d’aquesta Comissió aportant correus intercanviats amb personal de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i manifestant la seva disconformitat amb la informació rebuda. El 24 de gener de 2019, la persona reclamant remet a aquesta Comissió una nova comunicació ampliant els motius de la seva disconformitat on argumenta: “(...) no estic conforme per no complir la reclamació 385/2018, ja que no defineix les quantitats percebudes cada any pels regidors que assisteixen al Consell Comarcal com a l’Àrea Metropolitana (AMB), com es pot comprovar es limita a informar les quantitats que perceben per ple, però no a quants plens han assistit cada un dels regidors durant els anys sol·licitats a la petició. (...) Sobre l’informe de l’Ajuntament dir que no estic conforme en tant no compleix amb la petició ja que si no tenen la informació requerida, que derivin la petició als organismes corresponents del Consell Comarcal i a l’AMB, i que siguin ells els que m’informin conforme determina la Llei de Transparència.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública i admissibilitat de la reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb una resolució en matèria de dret d’accés a la informació d’un administració obligada per l’LTAIPBG, com l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat (artícle 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre la pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació i la derivació de la sol·licitud a altres administracions Dels antecedents es desprèn que la persona reclamant ha rebut de l’Ajuntament informació completa i satisfactòria en relació amb les quantitats percebudes pel personal electe de l’Ajuntament durant el període de temps sol·licitat i, per tant, en relació amb aquesta informació cal considerar perdut l’objecte de la reclamació. Quant a la segona petició, ( “quantitats desglossades i percebudes per cada regidor en representació d’altres organismes públics com la Diputació provincial de Barcelona, Consells Comarcals, dietes i altres”), s’interroga literalment sobre si els regidors cobren alguna dieta de la Diputació o del Consell Comarcal per ostentar la representació d’aquestes administracions davant l’Ajuntament. En aquests termes, la resposta de l’Ajuntament, de 10 d’octubre, indicava a la persona reclamant que l’Ajuntament no disposava d’informació “de les possibles quantitats percebudes en representació d’altres organismes”. Atenent la literalitat de la sol·licitud, aquesta resposta és impecable, perquè no és versemblant que hi hagi regidors de Sant Boi, ni de cap altre municipi, que percebin remuneracions per representar-hi altres administracions. Nogensmenys, la complexitat institucional explica que les sol·licituds de la ciutadania no tinguin sempre la precisió de les formulacions expertes, i fa bé l’Ajuntament de Sant Boi quan, més enllà de la formulació literal de la sol·licitud, interpreta la intenció de sol·licitar informació de les retribucions o dietes percebudes per regidors de Sant Boi en qualitat de membres d’altres administracions locals i, amb data 16 de gener, facilita informa ció identificant tres regidors que són membres del Consell Comarcal, i tres més que ho són de l’Àrea Metropolitana (cal suposar, dons, que no hi ha cap regidor que pertanyi a la Diputació de Barcelona), així com la quantitat bruta que percebrien per assistència a cada reunió, i li indicava els enllaços a les pàgines web d’aquestes administracions. Es tracta d’informació referida al règim indemnitzatori o retributiu d’aquestes administracions supramunicipals, i no pas del de l’Ajuntament reclamat. Malgrat això, és probable que l’Ajuntament, com en aquest cas, tingui coneixement de quins dels seus regidors pertanyen a d’altres administracions, i els pugui identificar, com ha fet l’Ajuntament reclamat. Però la persona reclamant troba insatisfactòria la informació, perquè no es fa constar la quantitat total anual percebuda per cada regidor per aquest concepte, i l’Ajuntament al·lega que no té constància de l’assistència dels regidors a sessions d’altres òrgans, la qual cosa és perfectament acceptable, i és per això que caldria derivar la sol·licitud a l’Administració que és competent i disposa de la informació, que és la que abona aquestes dietes. Es tractaria d’una derivació a l’empara de l’article 30.2 LTAIPBG, feta per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, com a receptor de la sol·licitud, cap a d’altres administracions diferents que resultin ser les competents, a les què l’Ajuntament hauria d’identificar davant la persona reclamant perquè pogués exercir en front d’elles el dret d’accés a la informació pública en el marc d’un procediment diferenciat, i no pas d’una derivació entre òrgans d’una mateixa administració, que s’hauria de produir forçosament dins del termini de quinze dies i que suposaria un incident dins del mateix procediment de sol·licitud (article 30.1 LTAIPBG). En aquests termes i amb aquests efectes, l’Ajuntament ha de derivar la sol·licitud a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i al Consell Comarcal, i és procedent estimar la reclamació, retrotraient el procediment de sol·licitud a aquest punt. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de febrer de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 385/2018 i ordenar l’Ajuntament que derivi la sol·licitud a l’Àrea Metropolitana i al Consell Comarcal del Baix Llobregat, als efectes de l’article 30.2 LTAIPBG. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 385/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.