Solicitud de listado de residencias municipales y su gestión en el Ayuntamiento de Castellterçol finalizada por pérdida de objeto

Resolució 405/2023, de 18 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 384/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Castellterçol Informació reclamada: Llistat de residències municipals i forma de gestió del servei. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntaments. Derivació. Llistat de les residències municipals. Reclamació contra silenci administratiu. Lliurament extemporani. Pèrdua de l’objecte. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El dia 1 de setembre de 2022 la persona reclamant sol·licita al Departament de Drets Socials l’accés a “Llista de les residències municipals avui a Catalunya: amb el nom i adreça de la residència, i el nom de l'entitat que les gestiona, des de quina data i amb quin sistema”, mostrant especial interès en el sistema de concessió administrativa. En data 17 de octubre 2022, el Departament de Drets Socials va fer derivació a les administracions públiques competents, pel que fa a la petició: “[...] el nom de l'entitat que les gestiona, des de quina data i amb quin sistema” d’acord amb l’article 30.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, i l’article 57.2 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, atès que, a criteri del Departament no poden facilitar la informació amb quin sistema es gestiona i quina entitat en fa la gestió del servei, ja que és competència de cada ens públic. En data 18 d’octubre de 2022 el Departament de Drets Socials estima la sol·licitud d’accés a informació pública presentada en data 1 de setembre per la persona sol·licitant, pel que fa a la informació següent: “Llista de les residències municipals avui a Catalunya: amb el nom i adreça de la residència, i el nom de l'entitat que les gestiona”. El 19 d’abril de 2023 la reclamant registra a la GAIP les reclamacions des de la 356/2023 fins a la 397/2023. El dia 20 d’abril, per tant, es registra la Reclamació 384/2023, contra l’Ajuntament de Castellterçol, tenint en compte que l’Ajuntament no ha respost la derivació de sol·licitud d’informació realitzada pel Departament de Drets Socials en data 17 d’octubre de 2022. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La Reclamació presentada el 20 d’abril de 2023 indica que l’Ajuntament de Castellterçol no hauria donat resposta a la derivació de sol·licitud d’informació descrita als antecedents 2 i 5 El dia 26 d’abril la GAIP sol·licita a la reclamant l’esmena de totes les seves sol·licituds (de la 356/2023 fins a la 397/2023) tot i indicant-li que cal que aporti la còpia del document annex amb el llistat dels ajuntaments o ens als quals els va ser derivada la sol·licitud, adjunt a la Comunicació del subdirector general de Gestió de Recursos de la Direcció General de Provisió de Serveis de 17 d’octubre de 2022, als efectes de poder concretar les administracions reclamades, contra les quals ha interposat les reclamacions de referència. En la mateixa data, la persona reclamant contesta el requeriment d’esmena adjuntant el document annex amb el llistat dels ajuntaments o ens als quals els va ser derivada la sol·licitud. L’Ajuntament de Castellterçol consta dins del llistat. El 28 d’abril de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El dia 28 d’abril GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament Castellterçol i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 09 de maig de 2023 la GAIP rep una notificació de l’Ajuntament de Castellterçol amb l’informe sobre la informació reclamada. El dia 09 de maig la GAIP trasllada aquest informe proporcionat per l’Ajuntament a la persona reclamant oferint-li la possibilitat de presentar al·legacions en un termini de 5 dies i advertint-la que en el cas de no presentar-les, el procediment de reclamació quedarà clos per pèrdua del seu objecte. El mateix dia 9 de maig la persona reclamant comunica que ha quedat satisfeta la seva sol·licitud d’accés a la informació pública. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de18 de maig 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 384/2023 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.