Solicitud de información sobre la cesión de uso de un teatro y flujos financieros del Consorci del Teatre Bartrina

Resolució 504/2020, de 23 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 383/2020 Administració reclamada: Consorci del Teatre Bartrina Informació reclamada: Dades sobre la cessió i ús d’un teatre. Sentit de la Resolució: Estimació parcial Resum: La informació sol·licitada per l’escrit de 14 de març de 2020, que s’adjunta a la sol·licitud d’informació presentada el 17 de juny de 2020 i de la qual deriva la Reclamació, ha de restar al marge d’aquest procediment, perquè aquell escrit ja va tenir entrada al CTB i ha estat objecte d’una altra reclamació a la GAIP (la 375/2020), que ha donat lloc a la Resolució 502/2020, que ha estimat la Reclamació i declarat el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Per tant, reclamar en aquest procediment en relació amb la sol·licitud presentada el 14 de març de 2020 suposaria una reclamació mancada d’objecte, perquè les seves pretensions ja han estat satisfetes per la GAIP en un altre procediment. Els dubtes plantejats a la segona meitat del seu escrit de sol·licitud d’informació pública per la persona reclamant, sobre els fluxos financers de l’Ajuntament i del CTB cap al CDL, sobre els motius pels quals aquests fluxos no consten com a subvencions del CDL i sobre fins a quin punt les entitats públiques citades financen, sumant diversos conceptes, en més del 50 per cent el CDL, no està clar que demanin informació pública, perquè la resposta a aquests dubtes podria ser prou complexa com per esdevenir una causa d’inadmissibilitat d’aquesta part de la Reclamació, en aplicació de l’article 29.1.b i 29.2 LTAIPBG. Ara bé, no hi ha dubte de què aquestes qüestions tenen per objecte el còmput i la qualificació de recursos econòmics de caràcter públic, i de què el CTB ha de tenir en el seu poder les dades i els coneixements necessaris per respondre els dubtes plantejats. Així mateix, és un criteri reiterat de la GAIP que les causes d’inadmissibilitat que puguin concórrer en una sol·licitud han de ser invocades dins del termini de què disposa l’Administració per resoldre- la (un mes) i la seva concurrència ha de ser raonablement acreditada; en aquest cas el CTB encara no ha donat cap resposta a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, malgrat haver transcorregut tres mesos des de la seva presentació; per tant, la persona reclamant ha obtingut per silenci administratiu el dret a també aquesta part de la informació pública sol·licitada, sense que a aquestes alçades sigui oposable a aquest dret l’eventual concurrència d’alguna causa d’inadmissibilitat de la sol·licitud, llevat que l’esforç requerit per satisfer la sol·licitud pugui ser qualificat de manifestament desproporcionat, que no sembla ser el cas. Paraules clau: Consorci. Equipaments culturals. Teatre. Cessió d’ús. Reclamació contra silenci. Deure de col·laboració de l’Administració. Informació pública. Congruència de la reclamació. Invocació extemporània de causa d’inadmissibilitat. Tasca complexa d’elaboració . Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 27 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 383/2020, presentada contra el Consorci Teatre Bartrina (CTB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de juny de 2020 la persona reclamant envia un escrit al CTB que demana diversos aclariments sobre una cessió en la que hi estan implicats l’Ajuntament de Reus, el CTB i el Centre de Lectura (CDL). Els aclariments demanats són els següents: Qui és el cedent, el cedit i el cessionari en la cessió, en la retrocessió i quin és el contracte precedent del qual es deriva el dret de superfície per poder cedir? També demana detalls sobre el flux de recursos de l’Ajuntament de Reus i del CTB a favor del CDL i específicament vol saber si el finançament públic net del CDL supera el 50 %. A més, aquest escrit n’adjunta expressament un altre datat el 14 de març del 2020, que demana informació sobre el nombre de dies naturals exactes que el CDL utilitza el CTB i sobre el volum econòmic anual de les inversions en un edifici determinat (aquesta segona part de la Reclamació coincideix amb l’objecte de la Reclamació 375/2020). 3. La Reclamació presentada el 27 de juliol de 2020 indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta de la sol·licitud anterior. 4. El 3 d’agost de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al CTB i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. L’1 de setembre de 2020 la GAIP reitera aquest requeriment, sense que consti la recepció de cap resposta. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 4 posa de manifest que el CTB no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració del Consorci amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada Abans de valorar el dret d’accés a la informació sol·licitada cal fer unes consideracions prèvies per poder determinar-la amb exactitud. En primer lloc, i per les raons que es dirà tot seguit, la informació sol·licitada per l’escrit de 14 de març de 2020, que s’adjunta a la sol·licitud d’informació presentada el 17 de juny de 2020 i de la qual deriva la Reclamació, ha de restar al marge d’aquest procediment, perquè aquell escrit ja va tenir entrada al CTB i ha estat objecte d’una altra reclamació a la GAIP (la 375/2020), que ha donat lloc a la Resolució 502/2020, que ha estimat la Reclamació i declarat el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Per tant, reclamar en aquest procediment en relació amb la sol·licitud presentada el 14 de març de 2020 suposaria una reclamació mancada d’objecte, perquè les seves pretensions ja han estat satisfetes per la GAIP en un altre procediment. En conseqüència, la sol·licitud de la persona reclamant de 14 de març de 2020 queda al marge d’aquesta Reclamació. En segon lloc, no es pot ignorar que alguns dels aclariments demanats per la sol·licitud d’informació de 17 de juny de 2020, de la qual deriva aquesta Reclamació, poden excedir d’allò que legalment s’entén per informació pública. Com s’ha dit al fonament jurídic 1, l’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com aquella que es troba en poder de l’Administració; això remet a una idea de informació preexistent a la sol·licitud, de manera que si la informació que es demana no existeix en el moment de ser presentada la sol·licitud, no pot ser objecte del dret d’accés a la informació pública; ara bé, això no treu si el que no existeix és la informació en els termes que ha estat demanada, però sí que existeixen en poder de l’Administració les dades necessàries per elaborar-la, aleshores sí que podria ser objecte del dret d’accés a la informació pública, llevat que aquesta tasca d’elaboració no sigui complexa, ja que en aquest cas la sol·licitud podria ser inadmesa (article 29.1.b LTAIPBG); també escau la inadmissió de les sol·licituds d’informació pública si allò que demanen són consultes jurídiques, informes o dictàmens, pretensions que excedeixen del dret d’accés a la informació pública (article 29.2 LTAIPBG). Aquestes consideracions venen al cas perquè alguns dels aclariments demanats per la persona reclamant, segons quina sigui la realitat d’aquesta informació, podrien restar al marge del dret d’accés a la informació pública. No és el cas dels aclariments demanats sobre qui és cedent, cedit i cessionari en la cessió i quin és el contracte precedent dels qual deriva el dret de superfície per poder cedir; totes aquestes qüestions tenen sens dubte el caràcter d’informació pública, en la mesura que formen part d’aquesta relació jurídica entitats públiques subjectes a l’LTAIPBG com ara l’Ajuntament de Reus i el CTB i no s’entendria que no es podessin extreure fàcilment dels contractes implicats, sempre que es trobin en poder del CTB, cosa que també és més que plausible. En canvi, els dubtes plantejats a la segona meitat del seu escrit de sol·licitud d’informació pública per la persona reclamant, sobre els fluxos financers de l’Ajuntament i del CTB cap al CDL, sobre els motius pels quals aquests fluxos no consten com a subvencions del CDL i sobre fins a quin punt les entitats públiques citades financen, sumant diversos conceptes, en més del 50 per cent el CDL, no està clar que demanin informació pública, perquè la resposta a aquests dubtes podria ser prou complexa com per esdevenir una causa d’inadmissibilitat d’aquesta part de la Reclamació, en aplicació de l’article 29.1.b i 29.2 LTAIPBG. Ara bé, no hi ha dubte de què aquestes qüestions tenen per objecte el còmput i la qualificació de recursos econòmics de caràcter públic, i de què el CTB ha de tenir en el seu poder les dades i els coneixements necessaris per respondre els dubtes plantejats. Així mateix, és un criteri reiterat de la GAIP que les causes d’inadmissibilitat que puguin concórrer en una sol·licitud han de ser invocades dins del termini de què disposa l’Administració per resoldre- la (un mes) i la seva concurrència ha de ser raonablement acreditada; en aquest cas el CTB encara no ha donat cap resposta a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació, malgrat haver transcorregut tres mesos des de la seva presentació; per tant, la persona reclamant ha obtingut per silenci administratiu el dret a també aquesta part de la informació pública sol·licitada, sense que a aquestes alçades sigui oposable a aquest dret l’eventual concurrència d’alguna causa d’inadmissibilitat de la sol·licitud, llevat que l’esforç requerit per satisfer la sol·licitud pugui ser qualificat de manifestament desproporcionat, que no sembla ser el cas. En atenció a les anteriors consideracions és procedent entendre que totes les qüestions plantejades i els aclariments demanats per la sol·licitud de 17 de juny de 2020 són informació pública, en el sentit que defineix aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG. En conseqüència, atès allò que disposen els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals al dret d’accés que puguin justificar la seva denegació. No és plausible que en la informació demanada, que és relativa al contingut de contractes patrimonials entre entitats públiques i una entitat privada sense afany de lucre i a fluxos financers entre les entitats implicades, amb eventuals conseqüències sobre els interessos públics en relació amb l’entitat privada referida, hi puguin concórrer límits legals al dret d’accés a la informació pública. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de setembre de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 383/2020 i declarar el dret de la persona reclamant als aclariments demanats i a obtenir resposta a les qüestions plantejades al seu escrit de 17 de juny de 2020, indicat a l’antecedent 2, d’acord amb les consideracions fetes pel fonament jurídic 3. 2. Desestimar parcialment la Reclamació 383/2020, en relació amb allò demanat per l’escrit de 14 de març de 2020, perquè aquestes pretensions ja han estat satisfetes per la resolució de la GAIP 502/2020. 3. Requerir al CTB que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir al CTB a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 383/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.