Solicitud de acceso a expediente de contratación y copia de documentos al ICS y resultado de desistimiento

Resolució 53/2020, de 31 de gener Número d’expedient de la reclamació: 383/2019 Administració reclamada: Institut Català de la Salut Informació reclamada: Vista a un expedient de contractació i eventual còpia d’alguns dels documents que l’integren. Sentit de la resolució: Finalització per desistiment Resum: Els antecedents posen de manifest que malgrat les reiterades oportunitats que li ha facilitat la GAIP, l’empresa reclamant no ha demanat aquesta reactivació i fins i tot ha desatès el requeriment fet el 10 de gener de 2020 amb aquesta finalitat (antecedent 13), que s’acompanyava d’un advertiment de desistiment. Paraules clau: Generalitat. Organismes públics. Empresa interessada. Contractació. Duplicitat de recursos. Reactivació del procediment. Destisiment. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 28 de juny de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 383/2019, presentada en representació d’una licitadora contra l’Institut Català de la Salut (ICS), en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 5 de juny de 2019 l’empresa reclamant demana a la Mesa de contractació de l’Hospital Universitari de Bellvitge (ICS) vista a l’oferta presentada per la societat MNSL i a l’informe tècnic de les ofertes presentades al concurs per adjudicar el servei de neteja integral de l’Hospital Universitari de Bellvitge, de l’Hospital de Viladecans i del centre adherit Institut de diagnòstic per la imatge (expedient CSE/CC00/1100746043/19/PO), convocat per l’ICS. També demana poder obtenir còpia dels documents consultats que puguin afectar els seus interessos. 3. La Reclamació presentada contra l’ICS el 28 de juny de 2019 indica que s’hauria efectuat la vista sol·licitada, però que només s’hauria facilitat còpia de dos fulls de l’oferta presentada per la societat MNSL, de manera que la reclamant considera que amb aquesta documentació li és impossible de comprovar l’informe de puntuació. 4. El 4 de juliol de 2019 la GAIP demana l’esmena de la Reclamació a l’empresa reclamant, perquè si bé adreça la sol·licitud d’informació a la Mesa de contractació de l’Hospital de Bellvitge, la Reclamació és adreçada a l’ICS, amb infracció del principi de la necessària identitat entre administració sol·licitada i administració reclamada. 5. El 5 de juliol de 2019 la GAIP rep la resposta de l’empresa reclamant tot satisfent el requeriment d’esmena anterior. 6. L’11 de juliol de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’ICS i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom de la persona que representarà l’ICS en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 7. El 26 de juliol de 2019 la GAIP rep l’expedient de l’ICS. Acredita que l’11 de juliol de 2019 l’empresa reclamant hauria presentat un recurs especial davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, que també té per objecte l’accés a l’expedient de contractació. 8. El 31 de juliol de 2019 la GAIP notifica a l’empresa reclamant la recepció de la documentació de l’ICS que acredita la presentació d’un recurs especial amb el mateix objecte d’aquesta Reclamació. Demana confirmació i informació sobre l’estat de tramitació del recurs especial, tot manifestant el criteri de la GAIP expressat en anteriors situacions, en el sentit de considerar no admissible una eventual duplicitat d’accions impugnatòries sobre el mateix objecte i de considerar preferent el recurs especial de contractació, per la seva major especialitat. 9. El 2 de setembre de 2019 la GAIP rep resposta de l’empresa reclamant al requeriment anterior. Confirma que ha interposat un recurs especial de contractació davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP). Considera que la Reclamació davant la GAIP i el recurs davant del TCCSP són independents. Afirma que la Reclamació davant la GAIP és necessària per obtenir accés i vista a l’expedient i així poder ampliar el recurs especial de conformitat amb l’article 52 de la Llei de contractes del sector públic (LCSP). 10. El 4 de setembre de 2019 el Ple de la GAIP acorda suspendre la tramitació d’aquesta Reclamació fins que el TCCSP resolgui el recurs especial presentat per l’empresa reclamant i l’empresa reclamant demani la reactivació de la Reclamació. La suspensió acordada és motivada en la disposició addicional 1a. LTAIPBG, en la conseqüent preferència que s’ha d’atribuir al recurs especial davant del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic i en el principi de seguretat jurídica, que podria resultar vulnerat per l’eventual concurrència de dues impugnacions diferents en relació amb el mateix objecte. 11. El 7 de gener de 2019 l’empresa reclamant informa la GAIP sobre la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, que adjunta, que desestima el seu recurs especial de contractació. 12. El 10 de gener de 2019 la GAIP requereix a l’empresa reclamant que es manifesti sobre si vol la reactivació de la Reclamació. L’adverteix que si en el termini de 10 dies no demana aquesta reactivació s’entendrà que desisteix de la Reclamació. Un cop transcorregut aquest termini no consta resposta de l’empresa reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), les persones interessades poden desistir de la seva sol·licitud, i en aquest cas el procedent serà que l’Administració declari la finalització del procediment corresponent, llevat que hi hagi d’altres persones interessades, que no és el cas. Res impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes indicats. Així mateix, l’article 68 LPAC preveu el desistiment a instància de l’Administració pel cas que la persona interessada no esmeni la seva sol·licitud. Aquest precepte pot ser aplicat al cas actual per analogia: el procediment iniciat per la persona reclamant (la Reclamació) es va suspendre a causa de la concurrència de dos procediments d’impugnació activats per ella mateixa (Acord de la GAIP de 4 de setembre de 2019, antecedent 11), amb la previsió expressa de què la seva reactivació requeriria una petició expressa de l’empresa reclamant. Els antecedents posen de manifest que malgrat les reiterades oportunitats que li ha facilitat la GAIP, l’empresa reclamant no ha demanat aquesta reactivació i fins i tot ha desatès el requeriment fet el 10 de gener de 2020 amb aquesta finalitat (antecedent 13), que s’acompanyava d’un advertiment de desistiment. Per tant i en aplicació de les consideracions fetes al paràgraf anterior, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment, sense necessitat de formular cap altre declaració. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de gener de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 383/2019 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.