Solicitud de información sobre la concesión de una caseta municipal y su uso

Resolució 543/2020, de 8 d’octubre Número d’expedient de la Reclamació: 382/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Creixell Informació reclamada: Informació sobre el concessionari d’una caseta. Sentit de la resolució: Estimació Resum: L’Ajuntament de Creixell no ha atès els requeriments de la GAIP d’aportar -li l’expedient de la sol·licitud d’accés ni l’informe on es justifiqui el seu posicionament jurídic en relació l’accés a la informació i els motius en què justifiqui la seva desatenció, incomplint així el deure de col·laboració amb la GAIP establert a l’article 33.4 RGAIP. Aquest incompliment per part de l’Ajuntament de les seves obligacions en el tràmit d’aquesta reclamació és reincident i repetitiu de la seva descura en la tramitació i atenció de la sol·licitud d’accés que ara es reclama, formalitzada el 26 de maig, sense que l’Ajuntament n’hagi donat cap resposta. Considerant que l’article 33.7 RGAIP disposa que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de els responsabilitats disciplinàries que resultin precedents”, i que aquesta Comissió ha de resoldre dins del termini de dos mesos des de la presentació de la reclamació (article 42.9 LTAIPBG i 45 RGAIP), s’ha continuat amb el procediment sense comptar amb l’aportació de la documentació i la justificació requerida a l’Administració, que queda igualment vinculada i obligada pel sentit i els termes d’aquesta Resolució. No s’han al·legat ni s’aprecia que concorrin límits que puguin restringir l’accés a aquesta informació, inclosa la identitat de la persona responsable de l’entitat, considerant les obligacions de transparència patrimonial, contractual i dels convenis subscrits per les administracions, establerta als articles 13 i següents LTAIPBG, per la qual cosa correspon estimar la reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Concessions. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 2 d’agost de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 382/2020, presentada contra l’Ajuntament de Creixell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 26 de maig de 2020 la persona reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Creixell en la què sol·licita “Saber a quina associació/entitat ha estat cedida (si és que ho està) la caseta que anteriorment estava sent utilitzada per l’associació A..., situada a l’avinguda de Creixell, qui és el responsable d’aquesta entitat i especialment quin ús s’ha fet i s’està fent durant el període de confinament a causa del COVID-19 i si hi ha alguna normativa al respecte, especialment quan es tracta de menors d’edat”. 3. La Reclamació presentada el 2 d ’agost de 2020 posa de manifest que la persona reclamant no hauria obtingut resposta per part de l’Ajuntament de Creixell. 4. El 4 d’agost del 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Creixell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública adreçada a una administració obligada, d’acord amb l’article 3.1 LTAIPBG. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Deure de col·laboració de l’Administració amb la GAIP Dels antecedents es desprèn que l’Ajuntament de Creixell no ha atès els requeriments de la GAIP d’aportar-li l’expedient de la sol·licitud d’accés ni l’informe on es justifiqui el seu posicionament jurídic en relació l’accés a la informació i els motius en què justifiqui la seva desatenció, incomplint així el deure de col·laboració amb la GAIP establert a l’article 33.4 RGAIP, d’acord amb el qual les Administracions reclamades han d’aportar dins del termini de quinze dies còpia completa i ordenada de l’expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o antecedents que puguin ser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. Cal remarcar, en aquest sentit, que s’ha sobrepassat àmpliament el termini de quinze dies de què disposava per atendre el primer requeriment de la GAIP, i fins i tot per atendre el segon i successiu realitzat de manera extraordinària en atenció a què el primer s’hauria realitzat en període estival, sense que l’Ajuntament n’hagi donat a cap d’ells re sposta, ni hagi tan sols justificat el retard en la resposta o sol·licitat una pròrroga. Aquest incompliment per part de l’Ajuntament de les seves obligacions en el tràmit d’aquesta reclamació és reincident i repetitiu de la seva descura en la tramitació i atenció de la sol·licitud d’accés que ara es reclama, formalitzada el 26 de maig, sense que l’Ajuntament n’hagi donat cap resposta. Considerant que l’article 33.7 RGAIP disposa que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació, sens perjudici de els responsabilitats disciplinàries que resultin precedents”, i que aquesta Comissió ha de resoldre dins del termini de dos mesos des de la presentació de la reclamació (article 42.9 LTAIPBG i 45 RGAIP), s’ha continuat amb el procediment sense comptar amb l’aportació de la documentació i la justificació requerida a l’Administració, que queda igualment vinculada i obligada pel sentit i els termes d’aquesta Resolució. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La sol·licitud d’informació demanava saber si l’Ajuntament havia fet concessió d’una caseta, i si fos així, a quina entitat i el nom del seu responsable. Aquesta informació és, sens dubte, pública, ja que fa referència a l’exercici de les funcions públiques municipals de gestió dels béns municipals i de concessió d’ús privatiu d’un d’aquests bens. Per tant, tant si la resposta és afirmativa com negativa, l’Ajuntament coneix i pot informar de si ha fet concessió d’us de la caseta en qüestió, i a qui, igual que ha de conèixer, en aquest cas, el nom de la persona responsable de l’entitat concessionària, tenint en compte que, d’acord amb l’article 78 del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament de béns de les entitats locals, aquesta concessió s’haurà hagut d’atorgar prèvia licitació i d’acord amb la normativa reguladora de la contractació de les corporacions locals. Les dues darreres qüestions (l’ús que n’hagi fet l’entitat concessionària durant el període de confinament, i si existeix una normativa sobre l’ús de l’espai per part dels menors) serien també informació pública si aquesta informació està en poder de l’Ajuntament, encara que no formi part del contingut de les clàusules per les què es regula la concessió d’ús privatiu regulades a l’article 80 de l’abans esmentat Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament de béns de les entitats locals i en cas contrari. En cas contrari, si l’Ajuntament ho desconeix, serà suficient amb què l’Ajuntament ho indiqui. No s’han al·legat ni s’aprecia que concorrin límits que puguin restringir l’accés a aquesta informació, inclosa la identitat de la persona responsable de l’entitat, considerant les obligacions de transparència patrimonial, contractual i dels convenis subscrits per les administracions, establerta als articles 13 i següents LTAIPBG, per la qual cosa correspon estimar la reclamació. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 d’octubre, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 382/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació relativa a l’associació o entitat a qui ha estat cedida la caseta situada a l’avinguda de Creixell, el responsable d’aquesta entitat i ús que s’ha fet de la caseta. 2. Requerir a l’Ajuntament de Creixell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 (o que li manifesti que no en disposa, si és aquest el cas) dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Creixell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 3 82/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar- ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.