Reclamación de acceso a información sobre la entrega de obra del edificio Tabaris y proyecto FEDER al Ayuntamiento del Vendrell con estimación parcial

Resolució 877/2024, de 4 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 380/2024 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Informació relacionada amb un projecte finançat amb fons FEDER, a l’edifici TABARIS. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua parcial de l’objecte de la reclamació i estimació parcial Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat parcialment la sol·licitud i ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, doncs ha contestat la segona qüestió que plantejava l’electe reclamant a la SAIP que feia referència a la justificació de la finalització del projecte Feder de Coma- ruga. L’Ajuntament reclamat ha contestat que es troba en fase de justificació final i de control de l’auditoria, comprometent-se a fer arribar al regidor la documentació sol·licitada quan disposin de l’informe definitiu. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte parcial respecte d’aquesta qüestió sol·licitada, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. D’altra banda, la GAIP empara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada i que encara no li ha estat lliurada referida al següent: “Còpia de la documentació vinculada l’entrega d’obra de l’edifici del Tabaris realitzada, si s’ha fet, abans del 31 de desembre de 2023. En el cas de que amb posterioritat a aquesta data s’hagi fet l’entrega parcial o final, la documentació vinculada a aquesta entrega”. Pel cas que la documentació no existeixi, no és obligació de l’ajuntament que la forneixi per aquesta finalitat, simplement ho ha d’indicar al reclamant pel seu coneixement. Paraules clau: Ajuntament. Projectes. Entrega d’obra. Documentació. Projecte FEDER. Reclamació contra silenci. Pèrdua parcial d’objecte. Lliurament parcial. Estimació parcial. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 15 de març de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 380/2024, presentada per un regidor electe del grup municipal “Primer El Vendrell” contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb el previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 42 i següents del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El reclamant indica que no ha rebut resposta de l’Ajuntament i tampoc li ha estat subministrada la informació sol·licitada. El 13 de febrer de 2024 la persona reclamant presenta una instància genèrica a l’Ajuntament del Vendrell fent referència a un projecte finançat amb fons FEDER a Coma- ruga que “s’havia d’haver finalitzat el passat 31 de desembre de 2023”, i concretament demana: “1/ Còpia de la documentació vinculada l’entrega d’obra del Tabaris realitzada, si s’ha fet, abans del 31 de desembre de 2023. En el cas de que amb posterioritat a aquesta data s’hagi fet l’entrega parcial o final, la documentació vinculada a aquesta entrega. 2/ Còpia de tota la documentació que s’ha remès a altres Administracions públiques, com a justificativa de la finalització del projecte Feder de Coma- ruga per justificar el podre rebre la subvenció atorgada en el seu dia”. El 26 de març de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El dia 22 d’abril la Comissió rep comunicació de l’Ajuntament reclamat en els següents termes: “En resposta a la vostra instància del dia 13 de febrer, registre d’entrada E2024005536, us informo que ens trobem actualment en la fase de justificació final i de control de l’auditoria, d’acord amb la normativa que regula la subvenció FEDER. Un cop finalitzi aquest procés i disposem de l’informe definitiu, us farem arribar la documentació sol·licitada”. El 24 d’abril de 2024 la GAIP dona trasllat de la comunicació al regidor reclamant per tal que en un termini de 5 dies presenti al·legacions si ho creu convenient, i se l’adverteix que en cas que no ho faci s’entendrà la informació ja ha estat lliurada i es procedirà l’arxiu de l’expedient. L’1 de maig de 2024 la Comissió rep al·legacions per part del reclamant que indica que: “Doncs bé no dono conformitat a la resposta, donat que en el meu escrit feia referència a dos temes independents, per una banda el procés de justificació de la subvenció FEDER (que em diuen que esta en fase de justificació) i per altre “Còpia de la documentació vinculada l’entrega d’obra del Tabaris realitzada, si s’ha fet, abans del 31 de desembre de 2023. En el cas de que amb posterioritat a aquesta data s’hagi fet l’entrega parcial o final, la documentació vinculada a aquesta entrega”. Per tant, entenc que l’entrega de l’obra del Tabaris ja ha estat realitzada, perquè en l’edifici ja ha obert l’oficina de turisme de l’Ajuntament. És per tant que reclamo la documentació vinculada a l’entrega de l’obra del Tabaris, que ja ha estat recepcionada referida en el punt 1 de l’escrit de demanda de documentació del passat 13 de febrer de 2024”. El 10 de juny de 2024, la GAIP rep de nou al·legacions del reclamant fent referència a comunicacions de l’Ajuntament de 18 d’abril i 16 de maig i indica que “Segueixo sense donar conformitat a la resposta, donat que en el meu escrit demanava dues coses independents, la justificació de la subvenció FEDER (que s’està en fase de justificació) però per altre, “Còpia de la documentació vinculada l’entrega d’obra de l’edifici del Tabaris realitzada, si s’ha fet, abans del 31 de desembre de 2023. En el cas de que amb posterioritat a aquesta data s’hagi fet l’entrega parcial o final, la documentació vinculada a aquesta entrega”. Com vaig dir en la meva anterior comunicació l’entrega de l’obra de l’edifici Tabaris ja esta realitzada per l’empresa constructora, donat que en el propi edifici ja s’ha obert l Per tant, entenc que l’entrega de l’obra del Tabaris ja ha estat finalitzada, perquè en l’edifici ja ha obert l’oficina de turisme de l’Ajuntament i el proper 14 de juny de 2024 esta prevista la seva inauguració oficial. És per tant, que reclamo la documentació vinculada a l’entrega de l’obra de l’edifici del Tabaris, que ja ha estat recepcionada referida en el punt 1 de l’escrit de demanda de documentació del passat 13 de febrer de 2024”. El 7 de maig de 2024 la GAIP trasllada a l’Ajuntament les al·legacions presentades pel reclamant i li dona un termini de cinc dies per tal que s’hi posicioni. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- , com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera 2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2 de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, i que tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. 2. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat parcialment la sol·licitud i ha facilitat parcialment a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, doncs ha contestat la segona qüestió que plantejava l’electe reclamant a la SAIP que feia referència a la justificació de la finalització del projecte Feder de Coma- ruga. L’Ajuntament reclamat ha contestat que es troba en fase de justificació final i de control de l’auditoria, comprometent-se a fer arribar al regidor la documentació sol·licitada quan disposin de l’informe definitiu. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte parcial respecte d’aquesta qüestió sol·licitada, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar parcialment la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada No obstant, queda una qüestió pendent sol·licitada pel regidor reclamant: “Còpia de la documentació vinculada l’entrega d’obra del Tabaris realitzada, si s’ha fet, abans del 31 de desembre de 2023. En el cas de que amb posterioritat a aquesta data s’hagi fet l’entrega parcial o final, la documentació vinculada a aquesta entrega”. En primer lloc cal comprovar que la informació sol·licitada és informació pública tal i com exigeix l’article 2.b) de la Llei 19/2014, LTAIPBG, que la defineix com: “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article 53.1 del decret 8/2021, de 9 de febrer sobre Transparència i Dret d’Accés a la Informació Pública, concreta la concepte en els següents termes: “De conformitat amb l'article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. D’acord amb el concepte d’informació pública recollit a la llei i al decret, la informació / documentació sol·licitada per l’electe és informació pública i l’Ajuntament del Vendrell està dins l’àmbit d’aplicació de la llei d’acord amb l’article 3.1.a), i queda obligat a resoldre en temps i forma les sol·licituds d’accés. Cal recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membres de la corporació. Com ja hem dit, l’article 164.1 TRLMRLC, en disposar que tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar -ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). La normativa permet als regidors conèixer tota la informació que obri en mans dels serveis municipals i que necessitin per a desenvolupar la seva funció de control, funció, recordem -ho i subratllem-ho, que forma part del dret fonamental a participar dels afers polítics de la seva municipalitat (art. 23 de la CE). En definitiva, la GAIP empara el dret de la persona reclamant a accedir a la informació pública sol·licitada i que encara no li ha estat lliurada referida al següent: “Còpia de la documentació vinculada l’entrega d’obra de l’edifici del Tabaris realitzada, si s’ha fet, abans del 31 de desembre de 2023. En el cas de que amb posterioritat a aquesta data s’hagi fet l’entrega parcial o final, la documentació vinculada a aquesta entrega”. Pel cas que la documentació no existeixi, no és obligació de l’ajuntament que la forneixi per aquesta finalitat, simplement ho ha d’indicar al reclamant pel seu coneixement. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Contractació administrativa i assistència tècnica (codi 0046), sèrie Contractacions d’obres (1379). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2. b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de juliol de 2024, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 380/2024 pel que fa a la informació lliurada a la persona reclamant d’acord amb les consideracions del fonament jurídic 2. 2. Estimar parcialment la Reclamació 380/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 3. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies. 4. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 380/2024 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.