Reclamación por falta de respuesta a solicitud de información sobre sanciones por contaminación y derivación incorrecta de la Diputación de Barcelona al Ayuntamiento de Cornellà de Llobregat

Resolució 497/2021, de 28 de maig Número d'expedient de la Reclamació: 378/2021 Administració reclamada: Diputació de Barcelona Informació reclamada: Sancions a vehicles per contaminació. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: Cal concloure que, si bé la derivació a l'Ajuntament està justificada, s'ha practicat de forma incorrecta, ja que ni s'ha informat d'ella a la persona reclamant (ni del fet de la derivació, ni la identitat de l'Administració derivada), ni s'ofereixen dades que permetin valorar si es va fer en termini, ni es facilita la data d'entrada, a fi de valorar si l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat ha esgotat o no el termini establert legalment per resoldre. En conseqüè ncia, la Reclamació ha de ser estimada parcialment, als efectes d'establir aquests referents, imprescindibles per a la garantia del dret d'accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Paraules clau: Diputacions. Organismes provincials. Sancions. Multes. Càmeres de vigilància. Reclamació contra silenci. Derivació. Ajuntaments. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 30 d'abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 378/2021, presentada contra la Diputació de Barcelona, en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 8 de març de 2021 la persona reclamant presenta en el registre de l'Ajuntament de Pallejà una sol·licitud d'informació pública dirigida a l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, demanant el nombre total de sancions per contaminació i la quantitat recaptada per aquest concepte el 2020 a Cornellà de Llobregat. També demana còpia del permís o autorització de les cambres que capten les imatges dels vehicles sancionats. 3. La Reclamació presentada el 30 d'abril de 2021 assenyala que la persona reclamant no ha rebut resposta a l'anterior sol·licitud. El text original, elaborat pel ponent, s’ha escrit en castellà. 4. El 3 de maig de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 3 de maig de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella, així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 18 de maig de 2021 la GAIP rep l'informe de la Diputació, que indica que el 24 de març de 2021 la sol·licitud va ser assignada a l'Organisme de Gestió Tributària de la mateixa Diputació (ORGT), que la va derivar a l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, en no disposar de la informació sol·licitada; per acreditar-lo ofereix un enllaç amb el conveni de delegació de competències de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat a la Diputació que no inclou les funcions d'imposició, tramitació i gestió de multes, que permetrien disposar, de les dades sol·licitades per la persona reclamant. També explica l'incompliment dels requisits legals d'informar la persona sol·licitant sobre la derivació de la sol·licitud en les circumstàncies especials causades per la Covid19. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la justificació, la pràctica i les conseqüències de la derivació L'article 30 LTAIPBG estableix el següent: “1. En el supòsit que la sol·licitud d'accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l'entitat o a l'òrgan que en disposi, si el coneix, o a l'oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s'ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi. 2. Si l'entitat o l'òrgan administratiu competent pertany o depèn d'una administració diferent a la qual s'ha dirigit la sol·licitud, se n'ha d'informar el sol·licitant, per via electrònica si és possible, i indicar-li quina és l'Administració a la qual s'ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d'accés a la informació pública”. L'informe de la Diputació afirma taxativament que no disposa de la informació sol·licitada, i ho justifica raonablement en les competències que té assumides en relació amb les multes del municipi de Cornellà de Llobregat. Per tant, tot apunta que la derivació efectuada està justificada. L'informe de la Diputació també assenyala que en efectuar-se la derivació no es va complir amb el requisit legal d'informar-ne la persona reclamant, indicant-li l'Administració a què s'hauria derivat la sol·licitud. L'article 57 del Decret 8/2021, sobre transparència i accés a la informació pública, estableix el següent en relació amb aquest tipus de derivacions: “2. Als efectes dels articles 27.3 i 30.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, en els casos en els quals la sol·licitud d'accés a la informació s’adreci a una administració pública diferent de l'administració pública competent per resoldre, que és la que disposa de la informació, la primera, a través de la unitat d'informació, ha de derivar la sol·licitud a l'administració pública competent en el termini de quinze dies hàbils a comptar de la data en què la sol·licitud hagi entrat en el registre electrònic de l'administració pública a la qual fou adreçada la sol·licitud. 3. La unitat d'informació que hagi rebut i derivat la sol·licitud ha de declarar-se incompetent per resoldre i ha de comunicar a la persona sol·licitant el tràmit de la derivació de la sol·licitud en el termini dels cinc dies hàbils següents a la tramesa de la derivació a l'administració pública competent, amb indicació de l'administració pública a la qual s'ha derivat la sol·licitud. La persona sol·licitant no haurà de presentar en cap cas una nova sol·licitud dirigida a l'administració pública competent per resoldre. En aquest supòsit, el termini per resoldre la sol·licitud s'inicia des de la data en la qual la sol·licitud tingui entrada en el registre electrònic de l'administració pública competent per resoldre”. Cal concloure que, si bé la derivació a l'Ajuntament està justificada, s'ha practicat de forma incorrecta, ja que ni s'ha informat d'ella la persona reclamant (ni del fet de la derivació, ni la identitat de l'Administració derivada), ni s'ofereixen dades que permetin valorar si es va fer en termini, ni es facilita la data d'entrada, a fi de valorar si l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat ha esgotat o no el termini establert legalment per resoldre. En conseqüència, la Reclamació ha de ser estimada parcialment, als efectes d'establir aquests referents, imprescindibles per a la garantia del dret d'accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada. Finalment, la persona reclamant ha de saber que el principal efecte de la derivació és el de traslladar a l'Administració derivada (en aquest cas, l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat) la responsabilitat per tal de satisfer la seva sol·licitud. La persona reclamant no ha de presentar una nova sol·licitud i si en el termini d'un mes de l'entrada de la que va presentar a la Diputació en el registre municipal de Cornellà de Llobregat no ha rebut resposta, o aquesta no satisfà la sol·licitud, pot reclamar davant de la GAIP contra aquest Ajuntament. 3. Seguiment de l'execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de maig de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 378/2021 i declarar el dret de la persona reclamant que la Diputació de Barcelona li faciliti per escrit còpia de la derivació de la seva sol·licitud d'informació pública indicada per l'antecedent 2 a l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, donant-li així constància del fet de la derivació i de la data en la qual s'ha practicat. 2. Requerir la Diputació de Barcelona perquè lliuri la informació indicada a l'apartat anterior a la persona reclamant en el termini de deu dies des de la notificació de la present resolució i perquè tot seguit n'informi la GAIP. 3. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l'execució de la present resolució i que pugui perjudicar als seus drets i interessos. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 378/2021 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.