Se solicitó al Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès el expediente urbanístico y el informe del arquitecto municipal sobre un edificio en construcción. El reclamante alegó silencio administrativo. La GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley, interpretándose los límites restrictivamente.
3
La aplicación de límites al acceso debe basarse en criterios de proporcionalidad y temporalidad, sin disponer la Administración de potestad discrecional para su aplicación.
4
La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 596/2020, de 29 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 377/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Informació reclamada: L’expedient urbanístic sobre l’adequació d’un edifici en construcció.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada,
en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que
s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Urbanisme. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani.
Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 29 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 377/2020, presentada contra
l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42
de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 8 de juny de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Sant Cugat del
Vallès l’expedient urbanístic i, especialment, informe d'arquitecte municipal sobre
l'adequació a la normativa urbanística d'un edifici en construcció (alçada) al passeig Sant
Magí.
3. La Reclamació presentada el 29 de juliol de 2020 indica que l’Ajuntament no ha contestat
la sol·licitud dins del termini establert legalment.
4. El 3 d’agost de 2020 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 3 d’agost de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Cugat del
Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
6. El 5 d’agost de 2020 la persona reclamant renuncia al procediment de mediació.
7. El 12 d’agost de 2020 la GAIP rep l’informe municipal, que després de les valoracions
jurídiques pertinents es manifesta favorable a l’estimació de la sol·licitud, si bé tot
anonimitzant les dades personals de la informació a lliurar a la persona reclamant i
traslladant prèviament la sol·licitud a les terceres persones afectades, per tal que puguin
formular al·legacions dins del termini previst per l’article 31 LTAIPBG i suspenent
mentrestant la tramitació de la sol·licitud. L’informe adjunta una resolució municipal
estimant inicialment la sol·licitud anonimitzada, notificada a la persona reclamant el 12
d’agost de 2020 i còpia del trasllat de la sol·licitud a una tercera persona afectada, també
el 12 d’agost de 2020.
8. El 25 d’agost de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada per
l’Ajuntament, degudament anonimitzada, tot indicant que si en un termini raonable (entre
10 i 20 dies) no rep la informació sol·licitada ho comuniqui a la GAIP.
9. El 21 d’octubre de 2020, després que la GAIP s’interessi per la qüestió, la persona reclamant
comunica a la GAIP la recepció de la informació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 29 d’octubre de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 377/2020 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.