Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Rubí información detallada sobre el dispositivo de seguridad, aforo y controles de un concierto. Tras alegar la falta de respuesta administrativa, la GAIP resolvió finalizar la reclamación por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información durante la tramitación del expediente.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales basadas en el derecho de acceso a la información municipal (art. 164 TRLMRLC), aplicando supletoriamente la legislación de transparencia.
2
El derecho de acceso de los electos locales se considera un derecho reforzado amparado en la participación y representación política del artículo 23 de la Constitución.
3
La admisibilidad de estas reclamaciones ante la GAIP ha sido confirmada por el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (Sentencia 1074/2019) y el Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022).
4
El régimen material aplicable al acceso solicitado por electos locales se rige primordialmente por el artículo 164 TRLMRLC, implicando límites de acceso más reducidos y un deber de confidencialidad.
5
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 466/2022, de 3 de juny
Número d’expedient de la Reclamació: 376/2022
Administració reclamada: Ajuntament de Rubí
Informació reclamada: Sobre mesures de seguretat i participants en un concert.
Sentit de la r esolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la
persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet
suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació
i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntaments. Electes municipals. Protecció civil. Concerts. Reclamació contra
silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 21 d’abril de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 376/2022, presentada per un electe
local contra l’Ajuntament de Rubí, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42
de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 8 d’abril de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació
pública a l’Ajuntament de Rubí: “Davant dels fets que van tenir lloc la passada matinada de
dissabte a diumenge després del concert dels 40 principales, on va morir una jove de 28
anys atropellada a la c/1413, sol·licito que per escrit se'ns faci arribar tot el dispositiu
previst per donar cobertura a la seguretat de l'esdeveniment. Tant el que fa referència on
es realitzava l'esdeveniment com als voltants. Demanem per escrit el nombre de persones
que finalment van accedir a l'escardivol i què va fer que milers de persones accedissin un
cop superat l'aforament. Demanem per escrit els recursos humans i materials destinats a
la seguretat d'aquest esdeveniment. Demanem per escrit quina era la previsió inicial de
participants i quina va ser l'ocupació final. Demanem per escrit quines mesures es van
adoptar per controlar la sortida massiva dels participants així com les mesures establertes
al voltant de la c/1413 tenint en compte les desenes de cotxes aparcats als vorals i
centenars de persones creuant la carretera. Demanem per escrit quins talls de carretera i
en quin sentit es van fer abans i després del concert. Demanem per escrit els controls que
es van realitzar d'alcoholèmia o altres controls a les entrades i sortides de Rubí”.
3. La Reclamació presentada el 21 d’abril de 2022 indica que l’Ajuntament no ha contestat la
sol·licitud.
4. El 26 d’abril de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Rubí i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
5. El 6 de maig de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada.
6. El 18 de maig de 2022 la GAIP rep l’informe i la còpia de l’expedient municipals, que
exposa motivadament que “la informació relativa al dispositiu de seguretat de
l’esdeveniment “Primavera Pop 40 principales” ja ha estat facilitada al grup municipal xxxx
(el reclamant) en les següents ocasions: 1. Sessió de la Junta de portaveus, de
20/04/2022 a les 10:30h 2. Pla d’autoprotecció (PAU), comunicat per mitjà d’ofici de la
Unitat de govern obert de 27/04/2022 al grup municipal xxxx (el reclamant). 3. Informe de
seguretat ciutadana, comunicat per mitjà de correu electrònic de l’Alcaldia de 28/04/2022
adreçat als portaveus dels Grups municipals 4. Sessió ordinària del Ple municipal d’abril
núm. 4/2022 del dijous 28/04/2022 a les 17:00h, amb un punt d’urgència a la part
resolutiva 5. Sessió extraordinària del Ple municipal núm. 5/2022 del dijous 28/04/2022 a
les 23:00h, amb un punt monogràfic on es van respondre totes les qüestions plantejades
sobre el dispositiu de seguretat del Primavera Pop” .
7. El 24 de maig de 2022 la GAIP notifica a l’electe reclamant la informació aportada per
l’Ajuntament a aquest procediment, tot indicant que si en el termini de 5 dies no al·lega
motivadament el contrari es considerarà satisfeta la sol·licitud i la Reclamació finalitzarà
per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Un cop vençut el termini indicat, no consta a
la GAIP resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un
electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la
respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local
de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet
aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa
diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016,
sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb
sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i
de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet
directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de
resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació
davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la
legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació
davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta
via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa
administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques
del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de
poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació
emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que
l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP,
respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la
legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició
addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament
confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
sentència que, a la seva vegada, també ha estat confirmada per la Sala Contenciós
Administrativa del Tribunal Suprem, amb la Sentència 312/2022, de 10 de març.
Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que
el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per
l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts
que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la
confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa.
En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts
a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que
estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la
informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser
aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret,
s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per
analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no
disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la
motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten
l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació
automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats
d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la
informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els
límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta
la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit , ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 3 de juny de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 376/2022, per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.