Se solicitó al Consorci Teatre Bartrina información sobre el uso de sus instalaciones por el Centre de Lectura y los gastos de reforma del edificio. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y ordena la entrega de la información, señalando la falta de colaboración del Consorcio al no responder a los requerimientos del organismo de transparencia.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es pública al tratarse del uso de un equipamiento público por una entidad privada y de datos presupuestarios de un ente público.
2
La falta de remisión de la documentación solicitada por la GAIP a la administración reclamada no impide la resolución del procedimiento según el artículo 33.7 RGAIP.
3
No concurren límites al derecho de acceso ya que la materia solicitada no se ve afectada por las restricciones previstas en el artículo 21 LTAIPBG.
4
El derecho de acceso es reconocido dado que es razonable que el Consorcio mantenga un registro de uso del teatro y un control de sus inversiones anuales.
Texto completo
Resolució 502/2020, de 23 de setembre
Número d’expedient de la Reclamació: 375/2020
Administració reclamada: Consorci Teatre Bartrina
Informació reclamada: Sobre la utilització i les inversions en un teatre.
Sentit de la Resolució: Estimació
Resum: El Consorci no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la
GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o
entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un
informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la
resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han
de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com
una manca de col·laboració del CTB amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia
del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom
té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de
límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de
tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta
continuï la tramitació”.
Paraules clau: Consorcis. Equipaments públics. Teatre. Inversions. Reclamació contra silenci. Deure de
col·laboració. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 27 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 375/2020, presentada contra el Consorci Teatre
Bartrina (CTB), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 17 de juny de 2020 la persona reclamant demana la informació següent al CTB: el nombre exacte de
dies naturals dels anys 2015- 2018 en els que el Centre de Lectura (CDL) ha utilitzat les instal·lacions
del Teatre Bartrina i el total acumulat (1995- 2019) i la despesa de cada un d’aquests anys en inversions
de reforma a l’edifici del carrer Major 15.
3. La Reclamació presentada el 27 de juliol de 2020 motiva la sol·licitud en la sospita de la persona
reclamant de què el CDL es finança amb recursos públics a través del CTB.
4. El 3 d’agost del 2020 la GAIP comunica la Reclamació al CTB i li requereix que, dins del termini de quinze
dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient
de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants
per resoldre la Reclamació. L’1 de setembre reitera aquest requeriment i en el moment d’aprovar aquesta
Resolució no consta a la GAIP que el CTB hagi contestat.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva
activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats
d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública
només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren
les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que el Consorci no aporta a aquest procediment la documentació que li ha
estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la
reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i
ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin
ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta
d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest
fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració del CTB amb l’efectivitat dels procediments
previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de
la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent,
no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP
preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats
per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada (el nombre exacte de dies naturals dels anys 2015- 2018 en els que el Centre de
Lectura (CDL) ha utilitzat les instal·lacions del Teatre Bartrina i el total acumulat (1995- 2019) i la despesa de
cada un d’aquests anys en inversions de reforma a l’edifici del carrer Major 15), si existeix en poder del CTB,
és sens dubte informació pública, atesos els termes en els que defineix aquest concepte l’article 2.b
LTAIPBG i l’abast del dret d’accés a la informació pública proclamat pels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, que
han estat transcrits al fonament jurídic 1. Així mateix, a la vista de les característiques de la informació
demanada, sembla probable que es trobi en poder del CTB, ja que seria raonable l’existència d’una agenda
o registre que deixi rastre de l’ús del Teatre i no s’entendria que el Consorci no tingués anotat el cost anual
de totes les seves inversions; en tot cas, si el CTB considera que no disposa d’alguna de les informacions
demanades, cal que així ho posi de manifest de forma expressa.
A més, no sembla plausible que la informació demanada pugui ser denegada per la concurrència de cap
dels límits d’accés a la informació pública, ja que es tracta d’informació sobre ús d’un equipament públic per
part d’una entitat privada i d’informació pressupostària i econòmica d’un ens públic, matèries que no són
afectades per cap dels límits regulats per l’article 21 LTAIPBG.
En conseqüència, es procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per
a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”.
Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de
fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49
RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas
d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació
o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden
comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment,
vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada
d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de
conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 23 de
setembre de 2020, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 375/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació relativa al
nombre exacte de dies naturals dels anys 2015- 2018 en els que el Centre de Lectura (CDL) ha utilitzat
les instal·lacions del Teatre Bartrina i el total acumulat (1995- 2019) i la despesa de cada un d’aquests
anys en inversions de reforma a l’edifici del carrer Major 15.
2. Requerir al CTB que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 (o que li manifesti
que no en disposa, si és aquest el cas) dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir al CTB a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona
responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-
la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 375/2020 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i
si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP
únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de
forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en
coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt
greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets
que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de
juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres
mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.