Solicitud de documentación sobre recurso de retribuciones de electos locales y resultado favorable

Resolució 349/2018, de 21 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 375/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires Informació reclamada: Documentació d’un recurs sobre retribucions d’electes locals. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: D’acord amb el que ha estat argumentat al fonament jurídic anterior, els límits aplicables en l’exercici del dret d’accés dels i de les electes locals són els establerts per l’article 164.3 TRLMRLC, és a dir, l’honor, la intimitat personal o familiar, la pròpia imatge i el secret oficial o sumarial. Per tant, si no s’ha declarat el secret del sumari –fet que no consta-, els documents en poder de l’Ajuntament relacionats amb el contenciós indicat per la sol·licitud són informació pública, i al no concórrer-hi límits legals per als i les membres de la corporació, l’Ajuntament hi ha de donar accés a la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Documentació judicial. Reclamació contra desestimació. Règim especial d’accés. Límits. Secret de sumari. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 15 d’octubre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 375/2018, presentada per una regidora contra l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 16 de setembre de 2018 la persona reclamant, després d’explicar que des de l’11 de juny de 2018 hauria demanat diverses vegades la mateixa informació, obtenint respostes diverses (entre elles, que es tractava d’una informació subiudice), sense que en cap cas se li lliurés la informació demanada, torna a sol·licitar el “recurs de reposició per part de l’Ajuntament contra el Decret d’admissió a tràmit de la demanda per procediment abreujat davant del Jutjat del contenciós Administratiu 10 de Barcelona” i tota la documentació referent a aquest contenciós que s’hagi generat des de l’inici. 3. El 21 de setembre de 2018 l’Alcalde de Sant Esteve Sesrovires respon la sol·licitud anterior afirmant que afecta una qüestió subiudice i que mentre no hi hagi una resolució judicial definitiva no es podrà lliurar la informació sol·licitada. 4. La Reclamació presentada el 15 d’octubre de 2018 reitera part dels fets exposats als antecedents anteriors i argumenta que la documentació sol·licitada afecta actuacions fetes quan la reclamant era alcaldessa del municipi. 5. El 19 d’octubre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 12 de novembre de 2018 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, que indica el següent: la regidora reclamant “ha fet aquesta petició tres vegades, els mesos de juny, juliol i setembre, i la resposta ha sigut la mateixa els tres cops, perquè després de fer la sol·licitud vàrem fer la consulta als advocats de l’Ajuntament que ens assessoren en aquest tema i ens van aconsellar no lliurar cap document relacionat amb aquest contenciós, donat que es tracta d’un tema subiudice i encara està pendent de resolució definitiva. Lliurar aquest document podria deixar l’Ajuntament en posició d’indefensió, ja que en aquests moments la senyora xxx (la reclamant) és una regidora que ha passat a formar part de l’oposició i el que demana té com a part implicada a un altre regidor de l’oposició”. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Procedeix, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació. 2. Dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada és sens dubte informació pública, ja que és la relativa a un contenciós administratiu en el que hi participa l’Ajuntament. La resolució impugnada i l’informe municipal motiven la denegació de l’accés sol·licitat en la consideració de què el tema està subiudice, pendent de sentència, de manera que facilitar l’accés sol·licitat podria causar indefensió a l’Ajuntament. Segons l’article 20.1 LTAIPBG, el dret d’accés a la informació pública només pot ser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis i no s’ha invocat cap llei que defineixi com a causa de denegació d’informació en poder de les administracions públiques el fet d’estar subiudice o de formar part d’una causa judicial oberta. D’acord amb el que ha estat argumentat al fonament jurídic anterior, els límits aplicables en l’exercici del dret d’accés dels i de les electes locals són els establerts per l’article 164.3 TRLMRLC, és a dir, l’honor, la intimitat personal o familiar, la pròpia imatge i el secret oficial o sumarial. Per tant, si no s’ha declarat el secret del sumari –fet que no consta-, els documents en poder de l’Ajuntament relacionats amb el contenciós indicat per la sol·licitud són informació pública, i al no concórrer-hi límits legals per als i les membres de la corporació, l’Ajuntament hi ha de donar accés a la persona reclamant. Tampoc s’acredita el risc d’indefensió de l’Ajuntament invocat per l’informe municipal. En conseqüència, atès que la informació sol·licitada és informació pública i que no s’ha invocat ni acreditat cap límit legal que justifiqui denegar l’accés a ella, és procedent estimar la Reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de novembre de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 375/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació indicada a l’antecedent 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 375/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 21 de novembre de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.