Se solicitó al Ayuntamiento de Piera información sobre el estado del proyecto de reforma de un casal municipal, incluyendo pagos y comunicaciones. Ante el silencio administrativo, la Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) estima la reclamación y ordena entregar la información al no concurrir límites legales.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada sobre obras municipales se califica como información pública al ser elaborada o poseída por la Administración como consecuencia de su actividad.
2
El derecho de acceso solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en las leyes, las cuales deben interpretarse restrictivamente.
3
La falta de colaboración del Ayuntamiento de Piera en el procedimiento de mediación no impide la resolución de la reclamación por parte de la GAIP.
4
Según la Tabla de Evaluación y Acceso Documental (TAAD 235), los expedientes de contratación de obras tienen, por regla general, acceso libre o parcial.
5
La Administración tiene la obligación de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y conservación de los expedientes administrativos.
Texto completo
Resolució 679/2024, de 30 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 373/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Piera
Informació reclamada: Estat del projecte de reforma d’un casal municipal.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG garanteixen el dret d’accés a la informació sol·licitada,
llevat que hi concorrin causes que determinin la seva denegació. Tot i la manca de
col·laboració de l’ajuntament reclamat, no es previsible la concurrència de cap límit legal a la
informació sol·licitada, ni de cap causa d’inadmissibilitat de la sol·licitud, motiu pel qual és
procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sempre que
efectivament es trobi en poder de l’Ajuntament amb caràcter preexistent a la sol·licitud.
Paraules clau: Ajuntaments. Persona física. Obres municipals. Derivació. Manca de
col·laboració. Reclamació contra silenci. Estimació. Sense límits.
Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El 14 de març de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 373/2024, presentada contra
l’Ajuntament de Piera en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La
persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut
resposta a la seva sol·licitat d’accés a la informació pública (SAIP).
El 30 de gener de 2024 la persona reclamant va presentar una sol·licitud d’accés a la
informació pública (SAIP) a la Diputació de Barcelona, demanant “ Todos los datos
relacionados con el estado del proyecto de reforma del casal de Joves i Grans del
Ayuntamiento de Piera, incluyendo pagos realizados, fechas de los mismos y
comunicaciones relacionadas con el expediente 3200/2021”. Concretament, la persona
reclamant sol·licita “los pagos realizados, las fechas de los mismo y las comunicaciones
relacionadas con este expediente con los diferentes implicados como son la empresa que recibe la licitación y la dirección facultativa que supervisa el proyecto. Este proyecto está
finalizado, pero aparece como inacabado en la web del servicio de contratación pública.
Necesito conocer que ha ocurrido en este proyecto, porque me consta que la empresa que recibió la licitación abandonó el proyecto y la administración de Piera contrató verbalmente
a una empresa y nada se ha hecho público. Quisiera saber cómo se ha gastado el dinero y
quienes han recibido pagos relacionados con el mismo”.
Mitjançant comunicació amb data d’1 de febrer de 2024, la Diputació de Barcelona indica a
la persona reclamant que la seva SAIP ha estat derivada a l’Ajuntament de Piera.
En data 27 de març de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
El mateix dia 27 de març, la GAIP sol·licita a l’Ajuntament de Piera les dades identificatives
i de contacte de la persona o persones que el representaran a la sessió de mediació, així
com dues possibles dates de la seva conveniència per a la celebració de la sessió.
El dia 23 d’abril de 2024 la GAIP reitera la petició de dates possibles i de les persones que
representarien a l’Ajuntament en la sessió de mediació, i afegeix el requeriment d’un
informe on s’exposin els antecedents de fet i els fonaments de dret del seu posicionament
en relació amb aquesta reclamació i respecte la sol·licitud d'accés a la informació de la qual
deriva, justificant raonadament, si escau, l'aplicació d'algun límit a l'accés i la part de la
informació que en quedaria afectada.
A data d’aquesta resolució, l’Ajuntament de Piera no ha donat resposta a cap dels
requeriments efectuats per aquesta Comissió.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
Els antecedents 5 i 6 posen de manifest que l’Ajuntament de Piera no aporta a aquest
procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per
l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de
l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret
d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més,
l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no
emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits
Segons l’antecedent 2, la informació sol·licitada per la persona reclamant en aquest
procediment consisteix en la totalitat de les dades relacionades amb “l’estat del projecte de
reforma” d’un casal de joves i grans de l’Ajuntament de Piera.
Allò sol·licitat s’ha de qualificar d’informació pública perquè té per objecte un projecte d’obres
municipals. Nogensmenys, per ser considerada informació pública, cal que la informació
demanada es trobi en poder de l’Ajuntament. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que l’article
53 del Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública, defineix la
informació pública en els termes següents: “1. De conformitat amb l'article 2.b de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, la informació pública objecte del dret d'accés inclou tota la
informació, qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat,
posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva
activitat o de l'exercici de les seves funcions. 2. En tot cas, la informació pública objecte del dret
d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud d'accés, amb
independència de la data d'entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre”.
Es pot suposar que la informació demanada sobre l’estat en què es troba el projecte de reforma
del casal esmentat es troba en poder de l’Ajuntament. A més, tant la SAIP com la reclamació
es refereixen a una sèrie d’actuacions prou concretes, com són els pagaments efectuats i les
seves dates, així com les comunicacions amb les persones implicades, és a dir, l’empresa
licitadora i la direcció facultativa de l’obra.
En caràcter general, la Taula d’avaluació i accés documental (TAAD 235, DOGC 7647) relativa
als expedients de contractació d’obres, estableix l’accés lliure i, pel cas que hi pugui haver
algun límit, accés parcial.
Amb les precisions anteriors, els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG garanteixen el dret d’accés a la
informació sol·licitada, llevat que hi concorrin causes que determinin la seva denegació. Tot i la
manca de col·laboració de l’ajuntament reclamat, no es previsible la concurrència de cap límit
legal a la informació sol·licitada, ni de cap causa d’inadmissibilitat de la sol·licitud, motiu pel
qual és procedent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, sempre
que efectivament es trobi en poder de l’Ajuntament amb caràcter preexistent a la sol·licitud.
En el cas que l’Ajuntament no disposi de la informació reclamada així ho ha de fer constar
explícitament, sense que quedi obligat per aquesta resolució a produir -la.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions
públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i
conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de
documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que
garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació
única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a
facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació
seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti
l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de
procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b)
Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de
la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el
termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent
Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria
general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament
classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a
referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar
classificada dins el nivell Contractació administrativa i assistència tècnica (codi 0046), sèrie
Contractacions d'obres (1379).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 30 de maig de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 373/2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Piera que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Piera a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 373/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir -ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.