Se solicitó al Ayuntamiento de l'Hospitalet de Llobregat copia de memorias de convocatorias de empleo. El ciudadano alegó que el acceso parcial era insuficiente para su defensa. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración se comprometió a facilitar la documentación solicitada.
Puntos clave de la argumentación
1
La administración alegó inicialmente límites de protección de datos personales y propiedad intelectual para restringir el acceso a copias y ofrecer solo vista de los documentos.
2
La GAIP establece que los límites legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente y no pueden aplicarse de forma automática o absoluta.
3
Se determina que la satisfacción extemporánea de la solicitud por parte del Ayuntamiento conlleva la pérdida de objeto de la reclamación al desaparecer la discrepancia jurídica.
4
La resolución requiere al Ayuntamiento la entrega efectiva de la documentación en un plazo de veinte días bajo advertencia de posibles sanciones por incumplimiento.
Texto completo
Resolució 487/2019, de 21 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 371/2019
Administració reclamada: Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
Informació reclamada: Documentació de convocatòries per proveir llocs de treball.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació.
Resum: L’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la
Reclamació i s’ha compromès davant la GAIP a facilitar a la persona reclamant còpia de la informació
sol·licitada, en el marc d’aquest procediment de Reclamació. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte
d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Encara no es té
constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat, motiu pel qual la Resolució estableix el termini màxim
dins del qual s’hauria de produir i fa referència a les facultats de la GAIP per a l’execució de les seves
resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació
sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntaments. Persona interessada. Selecció de personal. Còpies.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 12 de juny de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 371/2019, presentada per una persona
interessada contra l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, en relació amb la informació indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 de maig de 2019 de 2019 la persona reclamant, tot fent constar la seva condició de persona
interessada, demana la revisió de les qualificacions de les memòries 20579/2019, 21014/2019 i
21056/2019. També demana còpia de les memòries 20605/2019, 21014/2019 i 21056/2019 i rebre
aquestes còpies per correu electrònic abans de les revisions.
3. El 9 de maig de 2019 la Secretària de la Comissió de Valoració respon la sol·licitud anterior indicant
que a la informació sol·licitada hi poden concórrer els límits de protecció de dades personals i de
propietat intel·lectual; en conseqüència, i de conformitat amb el criteri manifestat per una dictamen
de la GAIP, que cita, convoca a la persona reclamant per tal de facilitar-li còpia dels criteris de
valoració i correcció i perquè pugui tenir vista (en comptes de còpia) a les memòries presentades
per la resta d’aspirants, prèviament anonimitzades.
4. La Reclamació presentada el 12 de juny de 2019 indica que la vista i, per tant, l’accés parcial a les
memòries no és suficient per poder exercir el meu dret a la defensa en aquest procediment.
D’acord amb el Dictamen 1/2016 de la GAIP, hi ha la possibilitat de l’accés condicionat (pàgines
24 a 26), impedint o controlant la difusió de les memòries.
5. El 21 de juny de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Hospitalet i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana el nom
de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la
persona reclamant.
6. El 18 de juliol de 2019 la GAIP rep una comunicació de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
que posa de manifest el compromís municipal a citar la persona reclamant per comparèixer davant
de l’Àrea de Recursos humans de l’Ajuntament i obtenir còpia de la documentació sol·licitada, atès
que haurien cessat les circumstàncies que justificaven limitar l’accés a consulta. Assenyala també
que tan bon punt hagi tingut lloc aquesta compareixença l’Ajuntament trametrà l’evidència
corresponent a la GAIP.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud d’informació
pública de la que deriva la Reclamació i s’ha compromès davant la GAIP a facilitar a la persona
reclamant còpia de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment de Reclamació. Aquest
fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i
comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat
per la persona reclamant.
Nogensmenys, encara no es té constància de l’efectivitat de l’accés sol·licitat, motiu pel qual la
Resolució estableix el termini màxim dins del qual s’hauria de produir i fa referència a les facultats de
la GAIP per a l’execució de les seves resolucions, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir
l’accés material a la informació sol·licitada.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades,
la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21
d’agost de 2019, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 371/2019, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
2. Requerir a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat que citi la persona reclamant a la
compareixença a què s’ha compromès de celebrar i li faciliti còpia de la documentació sol·licitada
dins del termini màxim de vint dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat a informar la GAIP, dins del termini de quinze
dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 371/2019 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha
de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució.
La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-
ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en
requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.