Se solicitó al Ayuntamiento de Pallejà el número de peticiones presentadas por el reclamante en relación con la ley de transparencia. El ciudadano alegó que la información recibida era demasiado genérica. La GAIP resuelve finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información solicitada, aunque de forma extensiva.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP considera que la entrega de la información, aunque extemporánea, supone la satisfacción de la solicitud y conlleva la pérdida de objeto de la reclamación.
2
Se determina que la información facilitada por el Ayuntamiento excede la solicitada, pero contiene los datos requeridos sin que su desglose suponga una tarea compleja para el interesado.
3
El derecho de acceso tiene por objeto obtener información en poder de la Administración y no implica que los servicios públicos deban realizar tareas administrativas para satisfacer caprichos particulares.
4
Se subraya que es difícil justificar la solicitud de información sobre peticiones presentadas por la propia entidad o persona que solicita, ya que debería conocerlas por un seguimiento diligente de sus actividades.
Texto completo
Resolució 485/2019, de 8 d’agost
Número d’expedient de la Reclamació: 369/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà
Informació reclamada: Nombre de peticions presentades per la persona reclamant a l’Ajuntament de Pallejà
en relació amb la llei de transparència.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Rec lamació
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc
d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que
deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància
jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Tràmits. Normativa de transparència. Reclamació contra silenci. Lliurament
extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 13 de juny de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 369/2019, presentada contra l’Ajuntament de Pallejà,
en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 5 de febrer de 2019, després de fer referència a unes manifestacions de l’Alcaldessa de Pallejà en les
que s’hauria fet referència a l’elevat nombre de sol·licituds presentades per l’Associació de Veïns de
Pallejà, la persona reclamant demana al mateix Ajuntament de Pallejà: “Nombre de peticions presentades
a aquest Ajuntament amb la Llei de transparència, i queixes per escrit, des de la constitució de l’actual
legislatura municipal el 13 de juny de 2015 a data d’avui”.
3. La Reclamació presentada el 2 d’abril de 2019 davant del Registre de l’Ajuntament de Pallejà, indica que
l’Ajuntament no hauria contestat la sol·licitud exposada a l’antecedent anterior.
4. El 20 d’abril de 2019 la GAIP informa a la persona reclamant de l’admissió a tràmit de la seva sol·licitud,
l’informa de la persona responsable de la seva tramitació, dels propers tràmits que es duran a terme, així
com les dades de contacte, en cas de voler fer-ne el seguiment.
5. El mateix 20 d’abril de 2019, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pallejà i li requereix que,
en el termini de quinze dies establert a l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre aquesta, així com
la còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que
puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació.
6. El 2 d’agost de 2019, fruit d’una consulta telefònica per part de personal de la GAIP, la persona reclamant
comunica per correu electrònic una concreció de l’objecte de la seva sol·licitud:
“A la petició relacionada amb les reclamacions a Pallejà, desitjo aclarir el següent: Correspon a les
reclamacions o número de peticions presentades per mi i en representació de l’A.VV de Pallejà.”
7. El 5 d’agost de 2019, la persona reclamant informa a la GAIP de la resposta rebuda per part de
l’Ajuntament de Pallejà en relació amb la sol·licitud d’informació que origina la Reclamació.
La resposta de l’Ajuntament de Pallejà, que es limita a indicar que s’adjunta la informació sol·licitada,
inclou un fitxer en format .CSV que conté 305 documents entrats corresponents als registres
administratius realitzats per la persona reclamant.
A la seva comunicació, la persona reclamant posa de manifest: “Desitjo manifestar la meva disconformitat
atès que no es correspon amb la petició efectuada, ja que em faciliten les instàncies registrades a nom
meu al registre general”.
8. El 6 d’agost de 2019 l’Ajuntament de Pallejà informa a la GAIP del lliurament de la documentació a la
persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de
vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article
29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la
GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan
aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a
les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta
llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació
elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o
de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el
que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix
a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només
pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a
la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de
cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar
per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de
potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el
límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació
d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un
interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació
pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que
en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sobre la totalitat dels registres administratius originats a instància de la persona reclamant, amb un
resultat d’un total de 305 documents entrats. La persona reclamant posa de manifest la seva disconformitat
amb la informació rebuda ja que no conté el grau de concreció sol·licitat, atès que conté no només les peticions
relacionades amb la normativa de transparència, sinó totes les instàncies presentades a través del Registre
General independentment de la seva naturalesa o fonamentació jurídica.
Si bé és cert que la informació facilitada per l’Ajuntament de Pallejà excedeix de la sol·licitada inicialment per
la persona reclamant, també ho és que les dades sol·licitades consten entre la informació que ha estat lliurada,
sense que el seu recompte o desglossament suposi una tasca complexa per a l’interessat, ja que entre les
dades facilitades per l’Ajuntament de Pallejà, a part del número de registre i la identitat de l’interessat, s’hi
reflecteix la dependència de destí corresponent a cada registre, així com el número d’expedient i un resum
d’aquest.
El dret d’accés a la informació pública té per objecte poder obtenir informació en poder de l’Administració, no
que els serveis públics sufragats per la ciutadania hagin de desenvolupar tasques administratives o d’altre
tipus per a satisfer capricis particulars. Ja és de difícil justificació l’admissió a tràmit d’una sol·licitud amb la
qual una entitat demana a l’Administració una informació, la de les sol·licituds presentades per la mateixa
entitat, que aquesta hauria de conèixer sobradament si fos mínimament diligent en el seguiment de les seves
activitats; la resposta municipal li ofereix la informació sol·licitada, cosa que no qüestiona la persona
reclamant, però ho fa de la forma més accessible, amb el menor cost per als serveis municipals; és cert que
la persona reclamant demanava una informació més específica, però no li costarà massa obtenir-la a partir
de la facilitada.
El lliurament de la informació suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud de la qual deriva la
Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, sense necessitat de fer cap més declaració
sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 d’agost de
2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 369/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i
disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.