Se solicitó al Ayuntamiento de Constantí el acuerdo de aprobación del Plan de Prevención de Riesgos Laborales. El interesado alegó silencio administrativo y entrega incompleta de la información. La GAIP estima la reclamación, obligando al Ayuntamiento a entregar el acuerdo específico, ya que es información pública y no concurren límites legales para denegarla.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada se define como pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG por ser elaborada por la Administración en el ejercicio de sus funciones.
2
El derecho de acceso es general y solo puede restringirse si concurren causas legales interpretadas proporcionalmente, las cuales no se aprecian de oficio en este caso.
3
La Tabla de Acceso y Evaluación Documental 973 establece un régimen de acceso libre para los planes de prevención de riesgos laborales, salvo por datos personales identificativos.
4
Se recuerda la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un sistema de gestión documental (SGD) que garantice la recuperación de la información según la Ley 10/2001.
5
La función de fe pública de la secretaría local incluye la dirección superior de los archivos, siendo responsable de la localización y conservación de la documentación.
Texto completo
Resolució 535/2024, de 25 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 367/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Constantí
Informació reclamada: Acord de l’aprovació del Pla de prevenció de riscos laborals.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació
pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que
l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han
elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la
seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
Paraules clau: Ajuntaments. Interessats. Protocol. Prevenció de riscos laborals. Acord d’aprovació.
Reclamació contra silenci. Estimació.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 13 de març de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 367/2024, presentada per una persona
interessada contra l’Ajuntament de Constantí en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent.
2. En data 11 de febrer de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Constantí el
següent: “Acord d’aprovació del Pla de Prevenció de Riscos Laborals”
3. La Reclamació presentada el 13 de març de 2024 indica el següent: “En la present reclamació,
l’Ajuntament de Constantí no ha respòs en el termini màxim legalment establert, sense que
consti causa o raó que ho justifiqui. Aquesta demora de l’Administració en no voler-me donar
resposta ha provocat que, considerant que de nou se s’ha denegat la informació per silenci
administratiu, formuli una reclamació perfectament evitable, generant un consum innecessari de
recursos tant privats com públics. Tenint en compte aquesta situació, considero necessari
recordar a l’Ajuntament de Constantí que observança del termini màxim de contestació és un
element essencial del contingut del dret constitucional l’accés a la informació pública, tal com el
propi legislador es va encarregar de remarcar en el preàmbul de la LTAIBG al manifestar que
amb objecte de facilitar l’exercici del dret d’accés a la informació pública la Llei estableix un
procediment àgil, amb un breu termini de resposta i que novament, com ja ha succeït en
anteriors reclamacions contra aquesta Administració, aquest d’Ajuntament està vulnerant aquest
dret”.
4. El 21 de març de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 26 de març de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Constantí i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva
i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. En data 18 d’abril l’Ajuntament de Constantí fa arribar a la GAIP un informe on s’explicita que
s’ha facilitat l’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada, atès que ha estat objecte
de publicitat activa.
7. En data 23 d’abril de 2024 la persona reclamant fa arribar la següent comunicació a la GAIP:
“Adjunto PPRL rebut de l'Ajuntament de Constantí en relació amb la meva sol·licitud de l'acord
d'aprovació del Pla Prevenció Riscos Laborals. L'Ajuntament NO contesta a la informació que
vaig sol·licitar atès que demano l'Acord de l'aprovació del PPRL i només adjunta el PPRL i NO
l'Acord d'aprovació que és el que vaig reclamar; en conseqüència sol·licito a GAIP que reclami la
informació sol·licitada”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el
dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a
títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada i límits
La informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública, ja que
és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència
de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres
subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1
DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat,
posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat
o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera
proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article
22.1 LTAIPBG).
La informació reclamada té a veure amb la prevenció dels riscos laborals a l’Administració reclamada.
Concretament es demana l’Acord municipal pel qual s’aprova l’instrument de planificació previst a
l’article 16 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
La Taula d’accés i avaluació documental 973 (TAAD) relativa al plans de prevenció de riscos laborals
preveu un règim d’accés lliure llevat que concorri algun límit que hagi de prevaler perquè hi pugui
haver dades personals merament identificatives i disposa que és una documentació de conservació
permanent.
Quant als límits que poden concórrer en el cas present, la GAIP no n’aprecia cap d’ofici i estima el
dret de la persona reclamant a que li sigui lliurat el següent: l'Acord de l'aprovació del Pla de
Prevenció de Riscos Laborals.
Si l’Ajuntament no té el document o la informació reclamada així ho ha declarar de forma fefaent
sense que quedi obligat per aquesta resolució a elaborar-la.
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el
seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli
que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la
seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de
la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació
pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i
l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions públiques
han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del
document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en
els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de
l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada
document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord
amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió
avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents;
que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg
termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides
l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat
originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en
matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de
transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica
a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i
també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes
d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són
aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs
o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció
pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior
dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el
d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de
gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de
treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de
localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula
els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents
produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i
administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques
i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de
gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació
d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica
que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un
inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la
direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància
administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha
de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat
per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de
manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i
seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de
la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Seguretat
i prevenció de riscos laborals (codi 0065), sèrie Plans de riscos (1548).
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25
d’abril de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 367//2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Constantí que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de cinc dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Constantí a informar la GAIP, dins del termini de cinc dies, de l’òrgan
o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes
a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 367/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.