Desistimiento 08/08/2019 · 57 días en resolverse

Solicitud de información sobre fincas exentas del IBI en Martorell y desistimiento de la reclamación

Se solicitó al Ayuntamiento de Martorell información sobre fincas exentas del IBI (titulares, domicilios y cuotas). El ciudadano alegó disconformidad con la información agregada recibida. La GAIP decide archivar el expediente por desistimiento, ya que el solicitante manifestó expresamente su voluntad de desistir de la reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 El derecho de desistimiento, según el artículo 94 de la Ley 39/2015, permite al interesado finalizar el procedimiento administrativo en cualquier momento.

Texto completo

Resolució 484/2019, de 8 d’agost Número d’expedient de la Reclamació: 3672019 Administració reclamada: Ajuntament de Martorell Informació reclamada: Finques exemptes de l’IBI: titular, domicili, motiu de l’exempció i quota. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud; en aquest cas procedirà que l’Administració declari conclòs el procediment corresponent. Res impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes que s’acaben d’exposar. Paraules clau: Ajuntament. Impostos. IBI. Reclamació contra estimació parcial. Desistiment. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 12 de juny de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 367/2019, presentada contra l’Ajuntament de Martorell, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 d’abril de 2019, la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Martorell la informació següent: “Atès que hi ha propietaris d’immobles, solars i edificis ubicats a Martorell, que no paguen l’Impost de Bens Immobles (IBI), es sol·licita: 1. Quantitat d’immobles, solars i edificis que no paguen IBI. 2. Descripció i adreça de cada immoble, solar o edifici. 3. Titular o titulars dels immobles, solars o edificis. 4. Motiu pel qual no paguen IBI, individualitzat per cada immoble, solar o edifici. 5 Valor o quota que no es recapta de cada immoble, solar o edifici.” 3. El 13 de maig de 2019, l’Ajuntament de Martorell informa a la persona reclamant de la derivació, de conformitat amb l’article 30 LTAIPBG, de la seva sol·licitud a l’Organisme de Gestió Tributaria de la Diputació de Barcelona, atès que és l’organisme encarregat de la gestió de l’IBI de l’Ajuntament de Martorell i qui confecciona els padrons d’aquest impost. 4. Al formulari de reclamació presentat el 7 de juny de 2019 davant del Registre General de l’Ajuntament de Pallejà, la persona reclamant manifesta la seva disconformitat amb l’informe rebut del Servei de Gestió de l’IBI de la Diputació de Barcelona on es facilita informació agregada en relació amb l’exercici de 2019, consistent en el conjunt d’exempcions atorgades i en l’import deixat de recaptar en motiu de les esmentades exempcions. L’informe del Servei de Gestió de l’IBI de la Diputació de Barcelona justifica la limitació de l’accés a la informació sol·licitada en base al caràcter reservat de la informació de naturalesa tributària segons estableix l’article 95 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, en base al caràcter protegit de la informació cadastral (necessària per a la gestió de l’impost) segons estableix l’article 51 del Text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març (TRLCI). A més, fonamenta el seu informe en la Sentència de l’Audiència Nacional SAN 251/2017, de 6 de febrer, i en l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades Personal IAI 13/2019. 5. El 17 de juny de 2019, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Martorell i li requereix que, en un termini de quinze dies, tal i com preveu l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre aquesta, així com també la còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 6. El 9 de juliol de 2019, l’Ajuntament de Martorell comunica a la GAIP el seu informe sobre la Reclamació 367/2019 en el qual posa de manifest haver derivat la sol·licitud d’acord amb el que estableix l’article 30 LTAIPBG, essent l’Òrgan de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona el competent per a resoldre, i haver-ne informat a la persona recl amant. Finalment conclou no ser competent per a determinar si la informació que es va lliurar a la persona reclamant és o no la sol·licitada o si està o no completa, o si l’informe del Servei de l’IBI de la Diputació és o no correcte. 7. El 2 d’agost de 2019, la persona reclamant informa a la GAIP de la seva voluntat de desistir de la Reclamació 367/2019. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol per sona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions Públiques, tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud; en aquest cas procedirà que l’Administració declari conclòs el procediment corresponent. Res impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb tots els efectes que s’acaba d’esmentar. Atès que, segons el què s’ha indicat a l’antecedent 7, la persona reclamant ha manifestat explícitament la seva voluntat que se la tingui per desistida en relació amb aquest procediment, correspon finalitzar sense més la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 d’agost de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 367/2019 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.