Desestimada 08/11/2018 · 35 días en resolverse

Solicitud de acceso a notas docentes de soporte para impartir clases y resultado desestimado

Se solicitó a la Universitat Pompeu Fabra el acceso a la guía docente y notas de soporte de una profesora específica. El reclamante alegó ambigüedades en la respuesta recibida. La GAIP desestima la reclamación porque tanto la Universidad como la profesora acreditaron razonablemente que la información no existe o no está en su poder.

Puntos clave de la argumentación

1 La administración y la profesora afectada manifestaron taxativamente que la información solicitada no existe o no se encuentra en su poder.
2 Se considera que la respuesta es razonable al basarse en que los materiales docentes son gestionados por el profesorado y no por los archivos universitarios.
3 La GAIP determina que, al acreditarse la inexistencia de la información, la administración ha dado respuesta adecuada a la solicitud.
4 Se desestima la reclamación al comprobarse que el ciudadano ya disponía de la respuesta adecuada en el momento de presentarla.

Texto completo

Resolució 323/2018, de 8 de novembre Número d’expedient de la reclamació: 367/2018 Administració reclamada: Universitat Pompeu Fabra Informació reclamada: Notes docents de suport per a impartir classes. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Si la Universitat i la professora afectada indiquen taxativament que la informació sol·licitada no existeix o com a mínim està en el seu poder, circumstància que argumenten raonablement, amb això donen resposta a la sol·licitud de informació formulada per la persona reclamant, i en conseqüència s’ha de desestimar la Reclamació, ja que s’ha acreditat que quan la va presentar ja disposava d’aquesta resposta. Paraules clau: Universitats. Notes i apunts. Docència. Reclamació contra inadmissió. Retroacció del procediment. Al·legacions. Terceres persones afectades. Informació inexistent. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 d’octubre de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 367/2018, presentada contra la Universitat Pompeu Fabra, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’ antecedent 2. La persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst per l’ article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 de maig de 2018 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’informació pública a la UPF en la que, entre d’altres objectes, se sol·licita accés a “la guia docent utilitzada per una professora determinada per a impartir les seves classes del grup 1 de Matemàtica discreta del primer curs del grau d’Enginyeria Informàtica l’any 2016-2017. Precisa que s’ha d’acreditar que es tracta de la guia que la professora tenia físicament a les seves mans a l’impartir les seves classes teòriques i a la que en una ocasió hauria atribuït part dels seus errors”. 3. La sol·licitud anterior és desestimada per la UPF, en aplicació de l’article 21.1.a LTAIPBG i la mateixa pretensió, entre d’altres, és objecte de la Reclamació davant la GAIP 256/2018, presentada pel mateix reclamant el 29 de març i el 4 d’abril. 4. La Resolució de la GAIP 234/2018, de 22 d’agost, resol la Reclamació anterior i, en relació amb l’objecte de la present, formula les següents consideracions en el Fonament jurídic 3): “La persona reclamant sol·licita la guia, apunts o notes utilitzats a classe per la professora de Matemàtica discreta del primer curs del grau d’Enginyeria Informàtica l’any 2016-2017. La UPF inadmet aquesta part de la sol·licitud en base a l’article 29.1.a LTAIPBG. Aquest mateix objecte (si bé en relació amb un professor d’aquesta mateixa assignatura) ha sigut sol·licitat per la mateixa persona reclamant a la UPF, en el marc de la Reclamació 244/2018, que ha sigut resolta per la GAIP mitjançant la Resolució 225/2018, el Fonament jurídic 5 de la qual, que es transcriu a continuació, és plenament aplicable al cas present: “La UPF al·lega la concurrència de la causa d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’accés a la informació pública de l’article 29.1.a LTAIPBG: “1. Són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés a la informació pública en els supòsits següents: a) Si demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic.” Abans de valorar la concurrència dels fets que l’acrediten, convé precisar l’abast de la formulació legal aplicable al cas. Cal destacar que en els termes de l’article 29.1.a per a poder establir aquesta causa d’inadmissibilitat cal que es compleixin, acumulativament, dos tipus de requisits: d’una banda, que la documentació sol·licitada tingui la textura de nota, esborrany, resum, opinió o document de treball intern, en general, i que, a més, aquest document no tingui rellevància ni interès públic. Cal insistir en els termes citats ja que aquest mateix tipus de causa d’inadmissibilitat és definida de manera substancialment diferent per l’article 18.1.b LTAIPBGE: “1. S’han d’inadmetre a tràmit, mitjançant resolució motivada, les sol·licituds: (...) b) Referides a informació que tingui caràcter auxiliar o de suport com la continguda en notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives.” Aquest precepte no fa cap menció a la necessitat que aquesta informació auxiliar o de suport, per no poder ser objecte del dret d’accés, hagi d’estar mancada, a més, de rellevància o interès públic. La GAIP entén que el legislador català pot establir causes d’inadmissibilitat de les sol·licituds d’informació més exigents que les previstes per la legislació bàsica, ja que això suposa un estàndard més beneficiós per al dret d’accés a la informació pública. Per tant, els supòsits d’inadmissibilitat aplicables a les sol·licituds d’accés a la informació pública adreçades a les administracions de Catalunya, com és el cas de la que ens ocupa, són els previstos per l’article 29 LTAIPBG, no els de l’article 18 LTAIPBGE, de manera que les referències fetes per l’informe de la UPF als criteris del CTBG són dubtosament aplicables a aquest cas. La resolució i l’informe de la UPF acrediten raonablement que la informació sol·licitada que consisteix en els apunts o notes dels que se serveix un professor determinat per a impartir les seves classes ha de ser qualificada com a nota, esborrany o document de treball intern, a l’ efecte de l’aplicació de l’article 29 LTAIPBG. Es tracta probablement de documents oberts, en poder del professor, que aquest pot modificar en qualsevol moment, en aplicació dels seus propis criteris professionals i que tenen caràcter estrictament intern, doncs només li serveixen a ell mateix com a guia o suport de la seva pròpia dissertació oral. El que no acredita la Universitat és la concurrència exigida per la segona part de l’article 29.1.a LTAIPBG, per a poder aplicar la causa d’inadmissibilitat d’aquest precepte, és a dir: que aquestes notes o apunts no tinguin rellevància ni interès públic. Tampoc la persona reclamant acredita el contrari, és a dir: que tenen rellevància o interès públic. Es pot presumir que les notes o apunts utilitzats pel professor podrien tenir rellevància o interès públic, ja que podrien ser determinants de la docència impartida oralment i, en conseqüència, dels resultats de l’avaluació resultant i de la qualitat del servei públic prestat. Però no s’ha acreditat res d’això, ni en sentit afirmatiu, ni negatiu, ja que ni s’ha argumentat el valor de la docència oral en el marc del pla docent de l’assignatura, ni tampoc l’eventual caràcter determinant dels apunts del professor en relació amb les seves intervencions a classe. I és que la única font que podria precisar i resoldre aquests dubtes és el mateix professor, a qui no consta que se li hagi consultat, tot i estar afectat per la sol·licitud d’informació de la qual deriva aquesta Reclamació. En conseqüència, procedeix retrotraure aquesta part del procediment a la fase prèvia a la resolució per part de la UPF de la sol·licitud d’informació pública que és causa d’aquesta Reclamació, i instar la Universitat perquè traslladi la sol·licitud al professor esmentat a l’ antecedent 2.2, i el convidi a que, de conformitat amb l’article 31 LTAIPBG i dins del termini màxim de 10 dies, formuli les al·legacions que consideri convenient en defensa dels seus drets i interessos i el requereixi a que, en el mateix termini: (i) es pronunciï de manera raonada fins a quin punt les notes o apunts que fa servir per impartir les seves classes són determinants de les seves intervencions orals en elles; (ii) valori també raonadament la transcendència de les seves intervencions orals a classe en relació amb l’avaluació de l’assignatura i la qualitat del servei docent prestat i (iii) informi si conserva, i pot facilitar, sense modificació ulterior les notes i apunts que va utilitzar a mà per impartir els seminaris i classes pràctiques de l’assignatura “Organització de Computadores” del primer curs del grau Enginyeria Informàtica al grup 1 del curs 2016-2017. En funció de la resposta obtinguda, la UPF hauria de resoldre segons procedís l’apartat 2 de la sol·licitud d’informació de la que n’és causa aquesta Reclamació. I si la persona reclamant no està conforme amb la resposta donada per la Universitat, podrà reclamar de nou a la GAIP. En conseqüència, procedeix retrotraure aquesta part de la Reclamació a la fase prèvia a la resolució per la Secretaria general de la sol·licitud d’informació presentada per la persona reclamant, als efectes de donar trasllat de la mateixa a la professora afectada, per tal que, dins del termini de 10 dies, pugui formular les seves al·legacions i (i) es pronunciï de manera raonada fins quin punt les notes o apunts que utilitza per a impartir les seves classes són determinants de les seves intervencions orals en aquestes; (ii) valori també raonablement la transcendència de les seves intervencions orals a classe en relació amb l’avaluació de l’assignatura i la qualitat del servei docent prestat i (iii) informi si conserva, i pot facilitar, sense modificació ulterior les notes i apunts que va utilitzar en mà per a impartir les classes de l’assignatura “Matemàtica discreta” del primer curs del grau d’Enginyeria Informàtica al grup 1 del curs 2016-2017. A partir de les respostes obtingudes d’aquest trasllat, la UPF resoldrà el que consideri procedent i, si s’escau, la persona reclamant podrà formular els recursos o reclamacions que consideri adequats o necessaris”. Sobre la base de les anteriors consideracions, la Resolució de la GAIP 234/2018 estableix el següent a l’apartat 1.2 de la seva part resolutòria: “Retrotraure la tramitació de l’apartat tercer de la sol·licitud d’informació de la qual deriva aquesta Reclamació a la fase prèvia a la resolució de la mateixa per la UPF i instar a la Universitat per tal que la resolgui de nou, a la vista del que resulti del trasllat requerit per ella conforme a l’assenyalat pels últims paràgrafs del fonament jurídic”. 5. El 6 de setembre de 2018 la UPF va informar de la sol·licitud d’informació i de la Reclamació anteriors a la professora afectada, a la qual sol·licita la informació assenyalada per l’antecedent anterior relatiu a la seva guia docent utilitzada a classe. 6. El 20 de setembre de 2018 la professora afectada va donar resposta a la Universitat, exposant els elements en els que basa la qualificació obtinguda pels alumnes, així com la naturalesa dels materials que utilitza per a les seves classes. Conclou que les notes i apunts personals acostumen a actualitzar-se cada any i que, a més, al tenir que traslladar-se de campus al gener de 2017 només va conservar material irreemplaçable, como ara llibres i articles personals. 7. El 25 de setembre de 2018 la UPF resol el següent: informar a l’interessat (la persona reclamant) que, a la vista del que ha resultat del trasllat del tràmit d’al·legacions a la professora xxx, i d’ acord amb l’article 2.b LTAIPBG, la UPF no disposa de les notes i apunts que va utilitzar a mans la professora xxx per a impartir les classes de l’assignatura Matemàtica Discreta del primer curs del grau d’Enginyeria informàtica al grup 1 del curs 2016-2017. 8. La Reclamació presentada el 4 d’octubre de 2018 acusa a la resolució de la UPF anterior d’incórrer en diverses equivocacions i ambigüitats, considera que les notes de suport sol·licitades no són apunts personals, sinó notes de suport de l’assignatura i sol·licita una resposta clara de la professora afectada en relació amb aquestes. 9. El 15 d’octubre de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a la UPF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com copia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que és causa i, en general, dels antecedents que poden ser rellevants per a resoldre la Reclamació. 10. El 24 d’octubre la UPF notifica a la GAIP l’informe anterior, amb tota la documentació de l’ expedient generat arrel de la sol·licitud inicial d’informació pública presentada per la persona reclamant en relació amb aquest assumpte. En relació amb les consideracions formulades per la Reclamació (antecedent 8), l’informe de la Universitat assenyala que les al·legacions de la professora afectada són precises, clares i sense cometre cap tipus de tergiversació, que indiquen que les notes de suport sobre les que es pronuncia són les que corresponen a l’assignatura “Matemàtica discreta” de primer i que les utilitzava en mà a l’impartir les seves classes. 11. El 30 d’octubre de 2018 la GAIP trasllada a la persona reclamant l’informe de la Universitat assenyalat per l’apartat anterior. 12. El 30 d’octubre de 2018 la persona reclamant formula al·legacions en relació amb l’informe de la Universitat. Insisteix en que la resposta rebuda no deixa clar que es refereixi a les notes que la professora portava “en mà” (i no “fetes a mà”, como constaria a les al·legacions de la professora) i que tampoc queda clar que las destruïdes hagin estat concretament les notes sol·licitades. Fonaments jurídics 1. La informació reclamada ja havia estat facilitada per la Universitat Segons el relat dels antecedents, tant la Universitat, com la professora afectada, manifesten clarament que no disposen de la informació sol·licitada per la persona reclamant. I ho fan utilitzant literalment els mateixos termes expressats per l’antecedent 2 i utilitzats també per la persona reclamant en les seves al·legacions; per tant, no hi ha cap ambigüitat. La Universitat justifica el fet de no disposar d’aquesta informació en la consideració de que es tractaria de materials docents en poder del professorat i no de l’administració universitària i els seus arxius. I la professora ho justifica en el relat que es tractaria de notes actualitzades entre un i altre curs i que en qualsevol cas haurien estat destruïdes en ocasió del trasllat a un altre campus. Si la Universitat i la professora afectada indiquen taxativament que la informació sol·licitada no existeix o com a mínim no està en el seu poder, circumstància que argumenten raonablement, amb això donen resposta a la sol·licitud d’informació formulada per la persona reclamant, i en conseqüència s’ha de desestimar la Reclamació, ja que s’ha acreditat que quan la va presentar ja disposava d’aquesta resposta. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l’article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de novembre, resol: 1. Desestimar la Reclamació 367/2018 perquè en el moment de la seva presentació la Universitat ja havia notificat a la persona reclamant la resposta adequada a la sol·licitud d’informació de la qual deriva aquesta Reclamació. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 367/2018 i disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Barcelona, 8 de novembre de 2018 Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa.