La FAADA solicitó al Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès copia de la convocatoria de una reunión. El Ayuntamiento respondió ambiguamente que no se habían reunido, sin aclarar si se envió la invitación. La GAIP estima la reclamación porque la información es pública (agenda de un regidor) y no existen límites legales aplicables.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es de naturaleza pública al tratarse de la agenda de un regidor o personal municipal.
2
La respuesta de la administración fue insuficiente al no aclarar si se cursó la invitación, limitándose a informar que no se había celebrado la reunión.
3
El Ayuntamiento no invocó ninguna causa legal que limitara el acceso a la información solicitada.
4
La GAIP determina que el Ayuntamiento debe informar sobre el canal y fecha de la convocatoria o manifestar explícitamente que no existe constancia de la misma.
Texto completo
Resolució 491/2020, de 17 de setembre
Número d’expedient de la reclamació: 366/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
Informació reclamada: Còpia de la sol·licitud de convocatòria de reunió tramesa des de
l’Ajuntament a l’entitat reclamant.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La resposta rebuda en el marc d’aquest procediment indica que no consta que s’hagin
reunit, però no informa, com pretenia la sol·licitud, de si es va cursar la invitació a reunir-s’hi.
Aquesta inconcreció ha estat manifestada per l’entitat reclamant en al·legacions realitzades a
aquesta Comissió, que han estat traslladades oportunament a l’Ajuntament perquè pogués
aclarir o ampliar l’ambigua informació donada i adequar -la a la sol·licitud, però l’Ajuntament no
n’ha donat resposta. En aquests termes, considerant que, sens dubte, la informació sol·licitada
és informació pública, ja que es tractaria de l’agenda pública d’un regidor, i sense que
l’Ajuntament hagi invocat ni pugui ser apreciada per aquesta Comissió cap causa legal que
pugui limitar-ne l’accés, és procedent estimar la reclamació.
Paraules clau: Ajuntament. Entitats. Protecció dels animals. Reunions. Reclamació contra
silenci.
Ponent: Elisabet Samar ra Gallego
Antecedents
1. El 24 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 366/2020, presentada per la
Fundació per l’Assessorament i l’Acció en Defensa dels Animals (FAADA) contra
l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent
següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública
i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 20 de maig de 2020 l’entitat reclamant presenta una sol·licitud d’informació pública a
l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en la què exposa que un regidor que hi identifica
hauria manifestat en un Ple que hauria sol·licitat a l’entitat reclamant de reunir-s’hi, i
sol·licita: “Que tenint en compte les manifestacions efectuades pel Sr. X, se’ns aporti la
suposada sol·licitud de convocatòria enviada a aquesta entitat per tractar l’assumpte
referenciat”. A la sol·licitud esmentada també es fa referència al termini per a resoldre
sol·licituds d’accés a la informació pública, previst a l’article 33 LTAIPBG.
3. La Reclamació presentada el 24 de juliol de 2020 indica que l’entitat reclamant no hauria
rebut resposta a la sol·licitud anterior i es motiva en els següents fets: “La reclamació té
base en unes acusacions del Regidor de Benestar Animal d’aquest consistori contra
aquesta entitat, sent vital la demostració que l’Ajuntament mai es va voler reunir amb
FAADA”.
4. El 30 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Cugat del
Vallès i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
5. El 5 d’agost de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès que,
en termes literals, fa les consideracions següents: “Exposades les situacions i
antecedents, des de la perspectiva de l’accés a la informació pública i atenent als límits
establerts tant en relació a les dades personals com en relació als propis límits definits en
l’art. 21.1 de la LTC, així considerant la finalitat vinculada a la defensa d’un dret particular
en la petició d’accés, es considera que es pot estimar el dret d’accés a dita informació.
Consultat el servei responsable, aquest confirma que encara no s’ha mantingut cap reunió
amb la Fundació FAADA. La gestió de la resta de peticions d’informació de la Fundació
FAADA (relacionada amb denúncies i actuacions municipals vinculades amb la situació de
l’animal indicat), per altra banda, s’ha prioritzat. Un cop resoltes, o en via de resolució, i
amb les dades entregades, es podrà realitzar al reunió indicada a partir del mes de
setembre.
Aquesta informació es notifica a la Fundació FAADA pel seu coneixement.
Per altra banda, un cop registrada de sortida i notificada, es tramet aquesta informació a la
Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), per tal de donar
coneixement de l’acció realitzada i l’estimació de l’accés vinculat a la Reclamació
366/2020.”
6. En data 6 d’agost l’entitat reclamant presenta al·legacions sobre l’informe rebut de
l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. L’escrit d’al·legacions posa de manifest que la
resposta donada per l’Ajuntament no s’ajusta a la petició d’informació sol·licitada per
l’entitat, atès que allò que es sol·licita é s la convocatòria de reunió dirigida a l’entitat per
part de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, i no si s’ha celebrat una determinada
reunió.
7. El 10 d’agost de 2020 la Comissió trasllada les al·legacions de l’entitat reclamant a
l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública
adreçada a una administració pública obligada per l’article 3.1 LTAIPBG.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada
La sol·licitud d’informació pública de la què deriva la reclamació era clara en manifestar que es
demanava la constància de la sol·licitud de reunió amb l’entitat reclamant que una persona
regidora identificada en ella manifestava en Ple de la corporació haver cursat.
La resposta rebuda en el marc d’aquest procediment indica que no consta que s’hagin reunit,
però no informa, com pretenia la sol·licitud, de si es va cursar la invitació a reunir-s’hi. Aquesta
inconcreció ha estat manifestada per l’entitat reclamant en al·legacions realitzades a aquesta
Comissió, que han estat traslladades oportunament a l’Ajuntament perquè pogués aclarir o
ampliar l’ambigua informació donada i adequar-la a la sol·licitud, però l’Ajuntament no n’ha
donat resposta.
En aquests termes, considerant que, sens dubte, la informació sol·licitada és informació
pública, ja que es tracta d’informació elaborada pel mateix regidor o personal de l’Ajuntament, i
sense que l’Ajuntament hagi invocat ni pugui ser apreciada per aquesta Comissió cap causa
legal que pugui limitar-ne l’accés, és procedent estimar la reclamació, de manera que
l’Ajuntament ha d’informar del canal i data en què la persona regidora identificada a la
sol·licitud o altre personal de l’Ajuntament hauria convocat a reunió a l’entitat reclamant,
aportant-ne, si es va fer per escrit, la constància documental, o si escau, haurà de manifestar
explícitament que no hi ha constància d’aquesta invitació.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 17 de setembre de 2020, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 366/2020 i declarar el dret de l’entitat reclamant a què l’Ajuntament
de Sant Cugat del Vallès la informi del canal i data en què la persona regidora identificada
a la sol·licitud o altre personal de l’Ajuntament hauria convocat a reunió a l’entitat
reclamant, aportant-ne, si es va fer per escrit, la constància documental, o cas contrari, a
que manifesti explícitament que no hi ha constància d’aquesta invitació.
2. Requerir a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès perquè lliuri a la persona reclamant la
informació indicada a l’apartat 1 en el termini de deu dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de
deu dies, de les persones responsables del compliment d’aquesta Resolució, així com de
les actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 366/2020 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la
Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web
www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.