Se solicitó al Ayuntamiento de Constantí el acuerdo de aprobación del protocolo de acoso sexual. El interesado alegó silencio administrativo y que la entidad remitió el protocolo pero no el acuerdo de aprobación. La GAIP estima la reclamación por considerarlo información pública obligatoria, ordenando su entrega en cinco días.
Puntos clave de la argumentación
1
La información es considerada pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG y el artículo 53.1 de la DTAIP por ser elaborada por la Administración en el ejercicio de sus funciones.
2
La aprobación de protocolos de acoso sexual es una obligación legal derivada de la Ley Orgánica 3/2007 de igualdad efectiva y la Ley Orgánica 10/2022 de garantía integral de la libertad sexual.
3
El Estatuto Básico del Empleado Público obliga a las administraciones a aprobar planes de igualdad y protocolos de protección contra el acoso sexual al inicio de cada legislatura.
4
La GAIP no aprecia la concurrencia de límites legales que justifiquen la denegación del acceso al acuerdo de aprobación solicitado.
5
Los titulares de documentos públicos deben disponer de un sistema de gestión documental que garantice la recuperación y conservación de los expedientes administrativos.
Texto completo
Resolució 533/2024, de 25 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 365/2024
Administració reclamada: Ajuntament de Constantí
Informació reclamada: Acord de l’aprovació del protocol d’assetjament sexual
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació
pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder
com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir
en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les
administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
Paraules clau: Ajuntaments. Interessats. Protocol. Assetjament sexual. Acord d’aprovació.
Reclamació contra silenci. Estimació.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 13 de març de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 365/2024, presentada per una
persona interessada contra l’Ajuntament de Constantí en relació amb la sol·licitud indicada
a l’antecedent següent.
2. En data 11 de febrer de 2024 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Constantí el
següent: “Acord de l'aprovació del protocol d'assetjament sexual de l'Ajuntament de
Constantí”.
3. La Reclamació presentada el 13 de març de 2024 indica el següent: “En la present
reclamació, l’Ajuntament de Constantí no ha respòs en el termini màxim legalment
establert, sense que consti causa o raó que ho justifiqui. Aquesta demora de
l’Administració en no voler-me donar resposta ha provocat que, considerant que de nou se
s’ha denegat la informació per silenci administratiu, formuli una reclamació perfectament
evitable, generant un consum innecessari de recursos tant privats com públics. Tenint en
compte aquesta situació, considero necessari recordar a l’Ajuntament de Constantí que
observança del termini màxim de contestació és un element essencial del contingut del
dret constitucional l’accés a la informació pública, tal com el propi legislador es va
encarregar de remarcar en el preàmbul de la LTAIBG al manifestar que amb objecte de
facilitar l’exercici del dret d’accés a la informació pública la Llei estableix un procediment
àgil, amb un breu termini de resposta i que novament, com ja ha succeït en anteriors
reclamacions contra aquesta Administració, aquest d’Ajuntament està vulnerant aquest
dret”.
4. El 21 de març de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 26 de març de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Constantí i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
6. En data 18 d’abril de 2024 l’Ajuntament de Constantí fa arribar a la GAIP un informe on
s’explicita que s’ha facilitat l’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada, atès
que ha estat objecte de publicitat activa.
7. En data 23 d’abril de 2024 la persona reclamant fa arribar la següent comunicació a la
GAIP: “Adjunto Resolució rebuda fora de termini de l'Ajuntament de Constantí en relació
amb la meva sol·licitud de l'acord d'aprovació del protocol d'assetjament sexual.
L'Ajuntament NO contesta a la informació que vaig sol·licitar atès que demano l'Acord de
l'aprovació del protocol i adjunta Resolució amb enllaç de la SEU en el qual consta el
protocol i NO l'Acord d'aquesta aprovació que és el que vaig reclamar; en conseqüència
sol·licito a GAIP que reclami la informació sol·licitada”
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per
tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació
publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb
l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret
d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha
d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen
que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb
criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
2. Sobre el dret d’accés a la informació reclamada i límits
La informació sol·licitada i reclamada és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB informació pública,
ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir
en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les
administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de
manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi
concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
Cal recordar que l’aprovació dels protocols d’assetjament sexual respon a la necessitat de
prevenir, sensibilitzar i, si escau, eradicar amb totes les garanties aquestes formes de violència
i discriminació en àmbit laboral, així com de complir amb els articles 46 i 48 de la Llei Orgànica
3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes; l'art.12 de la Llei Orgànica
10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual; i el Reial Decret
901/2020, de 13 d'octubre, pel qual es regulen els plans de igualtat i el seu registre i es
modifica el Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords
col·lectius de treball; així com amb l'art.14 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció
de riscos laborals. Igualment, la DA 7a del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre,
por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público
estableix el següent: “Disposició addicional setena. Plans d’igualtat. 1. Les administracions
públiques estan obligades a respectar la igualtat de tracte i d'oportunitats a l'àmbit laboral i,
amb aquesta finalitat, han d'adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació
laboral entre dones i homes. 2. Sense perjudici del que disposa l'apartat anterior, les
administracions públiques aprovaran, a l'inici de cada legislatura, un Pla per a la Igualtat entre
dones i homes per als seus àmbits respectius, a desenvolupar en el conveni col·lectiu o acord
de condicions de treball del personal funcionari que sigui aplicable, en els termes previstos en
aquest. El Pla establirà els objectius a assolir en matèria de promoció de la igualtat de tracte i
oportunitats en l'ocupació pública, així com les estratègies o mesures que cal adoptar per a la
seva consecució. El Pla serà objecte de negociació, i si escau acord, amb la representació
legal dels empleats públics en la forma que es determini a la legislació sobre negociació
col·lectiva a l'Administració Pública i el seu compliment serà avaluat amb caràcter anual. 3. En
el termini de 3 mesos es crearà un Registre de Plans d'Igualtat, adscrit al departament amb
competències en matèria de funció pública, al qual han de trametre les diferents
administracions públiques els seus plans d'igualtat, així com els seus protocols que permetin
protegir les víctimes d'assetjament sexual i per raó de sexe, per a un millor coneixement,
seguiment i transparència de les mesures que han d'adoptar totes les administracions
públiques en aquesta matèria”.
Quant als límits que poden concórrer en el cas present, la GAIP no n’aprecia cap d’ofici i estima
el dret de la persona reclamant a que li sigui lliurat el següent: l'Acord de l'aprovació del
protocol d’assetjament sexual de l’Ajuntament de Constantí.
Si l’Ajuntament no té el document o la informació reclamada així ho ha declarar de forma
fefaent, sense que quedi obligat per aquesta resolució a elaborar -la.
3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la
Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a
disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels
documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments
que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de
garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de
solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix
que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són
responsabilitat directa dels titulars respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions
públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i
conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de
documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que
garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació
única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de
metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació
segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels
documents entre d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició
Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de
gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa
en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha
d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els
documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts,
i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur
confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i
documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els
documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les
necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els
sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació
d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs
dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en
els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics
electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el
règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que
regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre
aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en
conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de
ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa,
vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la
qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de
mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres,
“els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur
activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes,
les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes
al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti
l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de
procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b)
Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de
la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el
termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent
Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria
general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament
classificat de manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com
a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar
classificada dins el nivell Activitat normativa (codi 0014).
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 25 d’abril de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 365//2024 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Requerir a l’Ajuntament de Constantí que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de cinc dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Constantí a informar la GAIP, dins del termini de cinc dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 365/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement
de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment
sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b
LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de
l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es
pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.