Acceso a información sobre actuación de la Guardia Urbana y denegación de copias compulsadas

Resolució 445/2020, de 20 d’agost Número d’expedient de la reclamació: 365/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona Informació reclamada: La relativa a una actuació de la Guàrdia Urbana. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: L’únic límit invocat per la resolució municipal és el de la protecció de dades de caràcter personal. Efectivament, a la documentació sol·licitada hi poden constar noms de persones físiques, que en el cas de la denunciada la seva identitat podria resultar vinculada a la comissió d’infraccions, supòsit en el qual l’article 23 LTAIPBG impedeix divulgar les dades personals concernides. Vist que la identitat de les persones afectades no sembla que sigui una dada rellevant per a la finalitat de l’accés (la resolució municipal posa de manifest la intenció de facilitar la informació anonimitzada, decisió que no és qüestionada per la persona reclamant a les seves al·legacions), sembla pertinent dissociar les dades personals i facilitar accés parcial a la informació sol·licitada (desproveïda de dades personals), tal com ha resolt l’Ajuntament. D’aquesta manera, la legislació de protecció de dades personals no impediria l’accés a la resta d’informació sol·licitada. En conseqüència, és procedent estimar parcialment la Reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a la informació indicada. La persona reclamant demana que la informació facilitada sigui en forma de còpia compulsada. La compulsa dels documents és una prestació que excedeix el dret d’accés a la informació pública, que té per objecte la informació existent en poder de l’Administració, no prestacions administratives addicionals, com seria la compulsa. Paraules clau: Ajuntament. Denúncies. Intervencions policials. Reclamació contra silenci. Compulsa. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 de juliol de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 365/2020, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 17 de juny de 2020 la persona reclamant demana còpia compulsada de tota la informació relativa a una denúncia telefònica a la Guàrdia Urbana, el 15 de maig de 2020, sobre pertorbació del descans per conductes incíviques en el pis veí, a la intervenció d’una patrulla entre les 23:45 i les 24:00 aproximadament i a les manifestacions fetes als agents per part d’una persona determinada, que tindria antecedents per ús d’armes i hauria intentat ingressar a la Guàrdia Urbana. 3. La Reclamació presentada el 24 de juliol de 2020 indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a la seva sol·licitud. 4. El 29 de juliol de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 10 d’agost de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, segons el qual el dia 5 d’agost del 2020 la Guàrdia Urbana hauria notificat a la persona reclamant el Decret que dóna resposta a la seva sol·licitud. Concretament, li facilita l’extracte de l’actuació policial, del qual s’hauria eliminat la identitat de les terceres persones afectades, per tal de conjugar el dret d’accés a la informació pública amb la protecció de les dades personals. L’extracte es limita a indicar que els agents haurien identificat el llogater d’un pis determinat, a qui haurien informat que tenia la música massa alta, que hauria abaixat i que queda advertit. 6. L’11 d’agost de 2020 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació aportada per l’Ajuntament. 7. El 16 d’agost de 2020 la GAIP rep les següents al·legacions formulades per la persona reclamant en relació amb l’informe i la resolució municipals indicats a l’antecedent 5: “Per escrit registrat el 17.06.2020 vaig demanar a l'Ajuntament de Tarragona, “l'accés mitjançant còpia compulsada a tota la informació pública” sobre la intervenció de Guàrdia Urbana el 15.05.2020, arran de denunciar conductes incíviques al pis confrontant 1r 2a xxxx Tarragona. Transcorregut el termini legal d'un mes, l'Administració municipal no entregà cap informació. Amb data 24.07.2020 tingué entrada reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, que l'admet a tràmit i inicia la tramitació, núm. 365/2020. Per Decret 2020/8016, del 5 d’agost, notificat el 11.08.2020, el Tinent d'Alcalde, Conseller de Seguretat Ciutadana, acorda lliurar un “informe confeccionat per la Guàrdia Urbana” relatiu als fets. Tanmateix, l’objecte de l’accés és “tota la informació pública” de la intervenció de Guàrdia Urbana obrant a base de dades i arxiu, no pas un extracte més o menys afortunat que buida de contingut el dret d’accés. Per tot això, sol·licito: Requerir a l’Ajuntament de Tarragona per tal que faciliti l’accés a “tota la informació pública” sobre la dita actuació de Guàrdia Urbana, conservada a la seva base de dades, amb caràcter exemplificatiu i no exhaustiu, gravació de denúncia telefònica, registre de la trucada, registre de novetats, informe de la patrulla intervinent, actuacions dutes a terme posteriorment, a través de còpia literal autenticada en suport original”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estable ixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament estima la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació, però la informació que facilita és només un extracte de la intervenció policial referida a la sol·licitud, mentre que la persona reclamant argumenta que a l’Ajuntament hi ha d’haver més informació sobre la denúncia i la intervenció, que també ha demanat i no li és facilitada. La sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació demana “tota la informació” relativa a una denúncia telefònica a la Guàrdia Urbana, a la intervenció d’una patrulla i a les manifestacions fetes als agents per part d’una persona determinada. L’objecte sol·licitat sens dubte és informació pública, en el sentit que defineix aquest terme l’article 2.b LTAIPBG, perquè és informació que, si existeix, s’ha de trobar en poder de l’Administració municipal; en conseqüència, i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que puguin comportar la seva denegació. L’únic límit invocat per la resolució municipal és el de la protecció de dades de caràcter personal. Efectivament, a la documentació sol·licitada hi poden constar noms de persones físiques, que en el cas de la denunciada la seva identitat podria resultar vinculada a la comissió d’infraccions, supòsit en el qual l’article 23 LTAIPBG impedeix divulgar les dades personals concernides. Vist que la identitat de les persones afectades no sembla que sigui una dada rellevant per a la finalitat de l’accés (la resolució municipal posa de manifest la intenció de facilitar la informació anonimitzada, decisió que no és qüestionada per la persona reclamant a les seves al·legacions), sembla pertinent dissociar les dades personals i facilitar accés parcial a la informació sol·licitada (desproveïda de dades personals), tal com ha resolt l’Ajuntament. D’aquesta manera, la legislació de protecció de dades personals no impediria l’accés a la resta d’informació sol·licitada. En conseqüència, és procedent estimar parcialment la Reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a la informació indicada. Cal valorar fins a quin punt l’Ajuntament ha facilitat la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment. L’Ajuntament només facilita l’extracte de la intervenció policial, quan la persona reclamant demana clarament tota la informació relativa a la denúncia, a la intervenció i a les manifestacions d’una persona determinada, inclosa la gravació de les trucades corresponents i qualsevol registre de les actuacions fetes. Atesos els termes de la sol·licitud, i el fet que sembla presumible que la informació facilitada no satisfà algunes de les seves peticions, és procedent requerir a l’Ajuntament que faciliti a la persona reclamant tota la informació sol·licitada que consti en els seus arxius i registres i que manifesti clarament que així ho fa. La persona reclamant demana que la informació facilitada sigui en forma de còpia compulsada. La compulsa dels documents és una prestació que excedeix el dret d’accés a la informació pública, que té per objecte la informació existent en poder de l’Administració, no prestacions administratives addicionals, com seria la compulsa. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 d’agost de 2020, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 365/2020 i declarar el dret de la persona reclamant a tota la informació que estigui en poder municipal relativa a la denúncia, la intervenció policial i les manifestacions de la persona afectada indicades a l’antecedent 2, sens perjudici de la necessitat de suprimir d’aquesta informació les dades que contingui que identifiquin o permetin identificar fàcilment persones físiques afectades. 2. Requerir a l’Ajuntament de Tarragona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot indicant clarament que la informació facilitada és tota la que consta en els arxius i registres municipals en relació amb l’objecte indicat. 3. Requerir a l’Ajuntament de Tarragona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 365/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.