Solicitud de documentación y certificaciones sobre la existencia y trazado de las rieras Fabricant y Manyà

Resolució 327/2017, de 22 de setembre Número d’expedient de la Reclamació: 365/2017. Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà. Informació reclamada: Documentació relativa a l’existència d’una determinada riera. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: Les còpies certificades poden ser sol·licitades en tant que forma o format de la informació, sens perjudici de què l’Administració en pugui requerir l’abonament previ del cost previst per les ordenances fiscals. La persona sol·licitant té dret a què l’Ajuntament li marqui sobre plànol el traçat d’una riera, tan perquè no ha al·legat tasca complexa d’elaboració per aquest motiu, com per la seva transcendència jurídica. L’Ajuntament no satisfà el dret d’accés a la informació remetent al sumari judicial que la conté suposadament, ja que hi ha indicis de què no la conté efectivament. Paraules clau: Administració local. Urbanisme Format. Còpia certificada. Sumari judicial. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. L’1 d’agost de 2017 entra a la GAIP la Reclamació 365/2017, presentada contra l’Ajuntament de Pallejà, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació regulat per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). 2. L’11 de gener de 2017, invocant l’LTAIPBG, la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Pallejà la informació següent: 2.1. Totes les certificacions que té l’Ajuntament de Pallejà, des de l’any 2000 fins al 2016, que afirmen que el tram de la Riera Fabricant i Riera Manyà que passa pel polígon Camps d’en Ricart és pública. 2.2. Que l’Ajuntament marqui en un planell tot el recorregut de les rieres indicades al punt anterior, inclòs el tram que discorre per la propietat d’una cimentera, que estaria tancat al públic. 2.3. Còpia de tots els informes fets per l’arquitecte municipal, pels secretaris de l’Ajuntament i pels alcaldes de Pallejà favorables a l’existència de les rieres indicades. 2.4. Còpia dels informes que tingui Urbanisme o que hagin estat aportats per l’Agència Catalana d’Aigua (ACA), des del 2000 i fins als 2016, que acreditin l’existència de les rieres citades a l’antecedent 1. 2.5. Còpia certificada de tots els fulls de peritatge fets per un determinat enginyer per encàrrec dels serveis tècnics municipals, sobre l’existència de les referides rieres. 2.6. Certificació de l’import facturat per l’enginyer indicat en concepte del peritatge referit a l’antecedent anterior. 3. De la Reclamació presentada l’1 d’agost de 2017 se’n pot deduir que l’anterior sol·licitud no hauria estat resposta per part de l’Ajuntament sol·licitat. 4. El 8 d’agost de 2017 la GAIP trasllada la Reclamació a l’Ajuntament de Pallejà i li sol·licita, per a dins d’un termini de deu dies, un informe sobre ella i còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la que deriva. 5. El 10 d’agost de 2017 l’Ajuntament tramet el seu informe a la GAIP, on assenyala que “la documentació sol·licitada forma part d’un procés que actualment s’està judicialitzant en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb el número de recurs 1134/2002, del qual el senyor ... (la persona reclamant) en forma part com a representant de l’entitat mercantil ... i, per tant, tota la documentació que afecta aquest procés es troba disponible en seu judicial”. 6. El 22 d’agost de 2017 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant i li ofereix un termini de cinc dies per formular-hi al·legacions. 7. L’1 de setembre de 2017 la persona reclamant presenta al·legacions reiterant la seva Reclamació i argumentant que l’Ajuntament no hauria aportat la informació sol·licitada als procediments judicials en curs. Fonaments jurídics 1. Dret d’accés a la informació sol·licitada En principi, tota la informació sol·licitada és informació pública (amb les precisions que es fan tot seguit), no sembla que hi concorri cap límit d’accés (en tot cas, l’Ajuntament no n’al·lega cap) i per tant caldria considerar que la persona reclamant té dret a obtenir-la. Cal fer, en tot cas, algunes precisions. Per una banda, que el dret d’accés a la informació pública empara l’obtenció d’informació que existeixi efectivament a mans de l’Administració, però no necessàriament l’elaboració de documents que no existeixin, especialment si requereixen una tasca complexa d’elaboració. En aplicació d’aquesta consideració es podria qüestionar el dret de la persona reclamant a què l’Ajuntament li assenyali sobre un planell el traçat de les rieres del Fabricant i del Manyà; tanmateix, l’Ajuntament no ha al·legat que aquesta sigui una tasca complexa i és presumible que aquest traçat hagi estat degudament documentat pels serveis municipals, més que sigui per la seva transcendència urbanística. Per tant, procedeix reconèixer el dret de la persona reclamant a obtenir aquest traçat sobre plànol. Per una altra, la sol·licitud d’informació demana indistintament còpies i certificacions de documents i per tant caldria valorar si la legislació reguladora del dret d’accés a la informació pública empara també l’obtenció de certificacions. Tot i que no ho preveu expressament l’LTAIPBG, la GAIP ha entès en algunes de les seves resolucions (en aquest sentit, la de 28 de juliol de 2016, sobre la Reclamació 73/2016) que les còpies autenticades es poden considerar com una forma o format de la informació demanada a la qual tindria dret la persona sol·licitant d’acord amb l’article 36 LTAIPBG, criteri que es pot fer extensió a les còpies certificades. Cal entendre, per tant, que la persona reclamant pot demanar indistintament còpies simples o certificacions, amb el benentès que l’Ajuntament li pot exigir l’abonament previ del cost corresponent resultant de les ordenances fiscals. Finalment, també cal valorar la possibilitat de què l’Ajuntament remeti l’accés a la informació sol·licitat al sumari judicial, atès que la persona reclamant també en seria part i que els serveis municipals hi haurien aportat la informació sol·licitada. Si bé l’article 36.1.b LTAIPBG preveu que si la informació demanada ha estat difosa o publicada, es pot atendre la sol·licitud indicant la font a la persona sol·licitant, és més que discutible que aquest precepte sigui aplicable al cas que ens ocupa, ja que no s’acredita, sinó més aviat tot el contrari, que el sumari judicial referit contingui la informació sol·licitada (cal tenir en compte que la persona reclamant ho nega expressament a les seves al·legacions i, a més, no es pot ignorar que el recurs judicial citat és del 2002, quan la informació sol·licitada abasta fins el 2016). Per tant, no sembla que amb la remissió al sumari judicial es garanteixi, ni molt menys, l’accés de la persona reclamant a la informació sol·licitada. A la vista de les anteriors consideracions, procedeix declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada i requerir a l’Ajuntament de Pallejà que li la lliuri dins d’un termini raonable, sens perjudici de què pugui condicionar-la a l’abonament previ de les compensacions que procedeixin, d’acord amb el previst per l’article 37 LTAIPBG i per les taxes municipals aplicables. 2. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i següents del seu Reglament, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol, i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de setembre de 2017, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 365/2017 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació següent: a. Totes les certificacions i informes (de l’arquitecte municipal, dels secretaris de l’Ajuntament i dels alcaldes) que té l’Ajuntament de Pallejà, des de l’any 2000 fins al 2016, que afirmen que el tram de la Riera Fabricant i Riera Manyà que passa pel polígon Camps d’en Ricart és pública. b. Un planell que marqui sobre mapa tot el recorregut de les rieres indicades al punt anterior, inclòs el tram que discorre per la propietat d’una cimentera, que estaria tancat al públic. c. Còpia dels informes que tingui Urbanisme o que hagin estat aportats per l’Agència Catalana d’Aigua (ACA), des del 2000 i fins als 2016, que acreditin l’existència de les rieres citades a l’antecedent 1. d. Còpia certificada de tots els fulls de peritatge fets per un determinat enginyer per encàrrec dels serveis tècnics municipals, sobre l’existència de les referides rieres i certificació de l’import facturat per aquest concepte. 2. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 365/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 22 de setembre de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.