La FAADA solicitó al Ayuntamiento de Almatret información detallada sobre la gestión de colonias felinas y perros abandonados. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación al considerar que se trata de información pública y no existir límites legales que justifiquen su denegación, obligando al ayuntamiento a entregarla.
Puntos clave de la argumentación
1
La información solicitada es considerada pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG, ya que deriva de la actividad y funciones municipales en materia de protección animal.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que no requiere de una motivación previa por parte del solicitante.
3
La GAIP no aprecia de oficio la concurrencia de límites legales que justifiquen la denegación del acceso, y el Ayuntamiento no alegó obstáculo alguno.
4
La falta de respuesta y de remisión de documentación por parte del Ayuntamiento se califica como una falta de colaboración con la Comisión.
5
Se recuerda la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un sistema de gestión documental (SGD) para garantizar la transparencia y recuperación de la información.
Texto completo
Resolució 639/2024, de 16 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 364/2024
Administració reclamada: Ajuntament d’Almatret
Informació reclamada: Diversa sobre colònies de gats ferals i protecció d’animals.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació reclamada, és d’acord amb l’article 2.b, informació pública i qualsevol
persona té dret al seu accés d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG llevat que concorrin
causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. La GAIP no aprecia d’ofici la
concurrència de cap d’aquests límits previstos i considera procedent declarar el dret de l’entitat
reclamant a la informació sol·licitada en relació a les colònies felines i gossos abandonats que no
han estat facilitades i que es detallen en l’antecedent 2. Si l’Ajuntament no té en el seu poder la
informació sol·licitada, aquesta és la resposta que cal donar a la persona reclamant, sense que
quedi obligat per a aquesta resolució a elaborar-la.
Paraules clau: Ajuntaments. Associació. Benestar animal. Gats ferals. Gossos abandonats.
Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Estimació. Sense límits.
Ponent: Iolanda Pineda Balló
Antecedents
El 13 de març de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 364/2024, presentada per l’entitat
Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) contra
l’Ajuntament d’Almatret en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord
amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 29 a 35 del Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
En data 7 de desembre de 2023 la Fundació reclamant sol·licita a l’Ajuntament d’Almatret la
informació següent: “-Quines actuacions està portant a terme des de l’Ajuntament per
controlar les colònies felines. - Si estan promovent la creació de colònies controlades,
sol·licitem que ens informin amb quina entitat ho tenen concertat i quan temps fa que estan
actuant. -Quants gats ferals/comunitaris i colònies s’han calculat que hi han al terme
municipal? - El nombre de gats esterilitzats durant els últims 5 anys, i quantes colònies del
municipi ja estan controlades. - Quina partida pressupostaria s’ ha destinat al control de
colònies de gats els anys 2019,2020, 2021, 2022, 2023. - Si des de l’Ajuntament s’han
sol·licitat a la Generalitat/ Diputació/Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030
ajudes/subvencions per la gestió de colònies de gats comunitaris/ferals durant els anys 2019,
2020, 2021, 2022 i 2023?- Amb quin centre d’acollida tenen conveni signat actualment per la
recollida dels gats de companyia abandonats/perduts recollits al seu terme municipal. - Quants
gats abandonats/perduts s’ han recollit els últims 5 anys i a quin centre d’ acollida s’han
portat. - Amb quin centre d’acollida tenen conveni signat actualment per la recollida dels
gossos abandonats/perduts al seu terme municipal. - Quants gossos s’han recollit l’any 2019 i
centre d’ acollida on s’han portat. - Quants gossos s’han recollit l’ any 2020 i centre d’acollida
on s’ han portat. - Quants gossos s’ han recollit l’any 2021 i centre d’acollida on s’han portat. -
Quants gossos s’han recollit l’any 2022 i centre d’acollida on s’han portat. - Quants gossos s’
han recollit l’ any 2023 i centre d’acollida on s’ han portat. - Si l’Ajuntament disposa d’ una
instal·lació temporal municipal per allotjar els animals amb condicions de seguretat i benestar,
fins la seva recollida pel centre d’acollida. - Quina partida pressupostaria s’ha destinat a la
recollida i acollida de gossos els anys 2019, 2020, 2021, 2022, 2023. - Si des de l’ Ajuntament
s’han sol·licitat a la Generalitat/ Diputació/ ajudes/subvencions...”.
La Reclamació presentada el 13 de març de 2024 indica que l’Ajuntament no ha respost la sol·licitud d’accés a la informació, ni ha facilitat la informació demanada.
El 25 de març de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El mateix dia la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Almatret i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a
l’Ajuntament.
Fonaments jurídics
Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen
el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG,
tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés
a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en
cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests
límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la
informació.
Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat d’una manca de col·laboració de l’administració amb
l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació
pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, i que a més, l’article 33.7 RGAIP preveu
expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats
per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
Sobre el dret a la informació sol·licitada
El primer que hem d’examinar és si l’objecte de la reclamació és informació pública. La informació
sol·licitada està relacionada amb protecció dels animals al municipi, competència municipal d’acord amb el que s’estableix a diversos preceptes del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel
qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.
Vist l’objecte de la sol·licitud, efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG és informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que
ens ocupa, tota la informació sol·licitada, si existia prèviament al moment en què es va formular la
sol·licitud d’accés, ha de ser considerada informació pública. A més, l’Ajuntament és un subjecte
obligat per l’LTAIPBG (art. 3) a tramitar les sol·licituds d’accés a la informació pública i a facilitar-
ne, quan s’escaigui, l’accés.
La informació ara reclamada és, per tant, informació que l’Ajuntament previsiblement ha de tenir,
ja que deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies.
En segon lloc, una vegada constatat que la informació sol·licitada és informació pública, cal
recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol
persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir en compte
igualment que l’exercici del dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia
expressada per la persona sol·licitant (art. 26.2 in fine de l’LTAIPBG).
En tercer lloc, cal tenir en compte que l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta
condicionat per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions
de l’LTAIPBG, un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació
dels límits al dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels
béns jurídics protegits i dels interessos en presència. En el cas que ens ocupa, la GAIP no aprecia
d’ofici la concurrència de cap d’aquests límits i l’Ajuntament - atès que no ha col·laborat amb
aquesta Comissió en el si d’aquest procediment - tampoc ha al·legat la concurrència de cap
obstacle perquè es pugui lliurar la informació sol·licitada.
En definitiva, aquesta Comissió resol que cal emparar el dret a accedir a la informació sol·licitada.
Si l’Ajuntament no té en el seu poder la informació sol·licitada, aquesta és la resposta que cal
fornir a la persona reclamant, sense que quedi obligat per a aquesta resolució a elaborar-la.
Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei
20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un
sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot
el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt
ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels
processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la
normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la
correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la
conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars
respectius.
El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional
d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les administracions
públiques han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i
conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de
documents, la inclusió en els expedients d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que
garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i
inequívoca de cada document que permeti classificar -lo i recuperar-lo, l’associació de metadades,
la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les
convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre
d’altres.
Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional
Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions
públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en
expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i
documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la
integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han
de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença
i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la
normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han
d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne
el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la
normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions
públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible,
l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme;
que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es
consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei
relatives a l'arxiu electrònic.
Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi
índexs o guies de consulta (art. 6.1.d).
Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim
jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la
funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció
superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat
legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un
sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una
sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable
primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament
de documentació.
Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que
regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els
documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat
política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al
Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en
l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació
de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la
destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir
l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la
documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini
de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de
destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció
de l’organisme o entitat titular dels documents.
Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de
manera que sigui possible la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i
seguint el model de Quadre de classificació de la documentació municipal del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el
nivell Registre d’animals domèstics (codi 0160), sèrie Modificacions del cens d’animals de
companyia (altes, baixes i canvis de dades) (2529) i Cens d’animals de companyia (2528); nivell
Gestió del pressupost (codi 077), sèrie Pressupost general (1620) pel que fa a la informació de
partides pressupostàries; Convenis (codi 0045), sèrie Convenis i acords (1374) i nivell
Subvencions (0099) i sèrie Subvencions atorgades per part de la corporació local (2244).
Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en
coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador
corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de
la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
16 de maig de 2024, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 364/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament d’Almatret que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament d’Almatret a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 364/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona
reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord
amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb el previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1
de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar
després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resoluci ó.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.