Se solicitó al Instituto Municipal de la Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHRB) la copia de varios decretos y sus expedientes asociados. El reclamante alegó que solo recibió los decretos y no los informes técnicos o económicos. La GAIP desestimó la reclamación al confirmarse que la información disponible fue entregada y que los informes restantes no existen.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones sobre comunicaciones que sustituyan resoluciones o el incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3
Las limitaciones legales al acceso deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación razonada sin potestad discrecional.
4
La entrega de información fuera del plazo legal y con escasa formalidad no invalida la satisfacción de la solicitud, ya que el artículo 34.8 LTAIPBG permite facilitar los datos directamente si la solicitud es estimada.
5
La reclamación fue desestimada al acreditarse que el IMHRB facilitó toda la información disponible y que los informes específicos solicitados por el ciudadano son inexistentes.
Texto completo
Resolució 493/2021, de 28 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 364/2021
Administració reclamada: Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona
Informació reclamada: Diversos expedients.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: Un cop confirmat per l’informe municipal que la comunicació del 23 d’abril de 2021 va
facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada disponible i que els informes associats
als decrets demanats específicament no existeixen, és procedent desestimar la Reclamació,
perquè la comunicació citada ha satisfet la sol·licitud.
Paraules clau: Organismes municipals. Habitatge. Drets de superfície. Reclamació contra
lliurament de la informació. Comunicació de la informació sol·licitada. Informació inexistent.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 25 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 364/2021, presentada contra l’Institut
Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHRB), en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 8 de març de 2021 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament
de Barcelona: “Amb relació a diferents actes de disposició aprovats per la Presidència de
l’IMHRB, sol·licito còpia dels documents següents: 1. Decret de Presidència núm. 37/2010,
de 17 de març i expedient associat (informe jurídic, valoració econòmica, valoracions
tècniques i altres documents). 2. Decret de Presidència núm. 21/2011, de 4 de març i
expedient associat (informe jurídic, valoració econòmica, valoracions tècniques i altres
documents). 3. Decret de Presidència núm. 147/2012, de 22 d’octubre i expedient associat
(informe jurídic, valoracions tècniques i altres documents). 4. Decret de Presidència núm.
158/2016, d11 de novembre i expedient associat (informe jurídic, valoració econòmica,
valoracions tècniques i altres documents). 5. Expedient complet de l’adjudicació del dret de
superfície atorgat sobre l’habitatge ubicat al carrer Pere IV, 179- 183 2n1a, amb data 6
d’octubre de 2016 (informe jurídic, valoració econòmica, valoracions tècniques i altres
documents). Format : Per correu electrònic”.
3. El 23 d’abril de 2021 l’IMHRB contesta a la persona reclamant a qui indica que la resposta
municipal adjunta còpia dels documents sol·licitats.
4. El 25 d’abril de 2021 la persona reclamant formula les consideracions següents a la
resposta municipal: “En primer lloc, suposo que he d’entendre que quan indiqueu al vostre
correu que m’adjunteu còpia dels documents sol·licitats en una instància, us referiu a la
meva sol·licitud sobre el dret d’accés ala informació pública. No obstant això, com no
indiqueu si ha estat o no estimada i si és substituïda per una comunicació, és enviada des
d’un correu genèric sense cap signatura, i sense peu de recurs; em resulta complicat
interpretar el sentit de la vostra resposta, per la qual cosa, us sol·licito que la tramiteu amb
els requisits que determina la normativa. El propi contingut dels documents que s’adjunten
també em fa dubtar del sentit de la resposta, ja que no sembla possible que, per a
determinats expedient, estigui inclosa tota la documentació. Per tal de simplificar i agilitzar
el tràmit, únicament reclamo la informació pendent d’aportar dels punts de la meva
sol·licitud detallats a continuació: 1. Decret de Presidència núm. 37/2010, de 17 de març i
expedient associat (informe jurídic, valoració econòmica, valoracions tècniques i altres
documents). 2. Decret de Presidència núm. 21/2011, de 4 de març i expedient associat
(informe jurídic, valoració econòmica, valoracions tècniques i altres documents). 4. Decret
de Presidència núm. 158/2016, d’11 de novembre i expedient associat (informe jurídic,
valoració econòmica, valoracions tècniques i altres documents). D’aquests epígrafs,
només heu aportar els Decrets de Presidència, sense cap altra documentació. No sembla
probable que s’hagin tramitat sense un informe jurídic (ha estat així? no estan informats?),
i sense la valoració econòmica relativa al preu de venda. La fixació del preu de venda
hauria d’estar justificada, tant la inicial, com els canvis que impliquen els dos decrets
posteriors. De la documentació aportada es dedueix que heu interpretat una aplicació
(difícil de comprendre) d’aquests Decrets de la Presidència que comporta que per a la
promoció ubicada al carrer Pere IV, 179- 183, som cinc superficiaris als que se’ns han
aplicat tres fórmules diferents per a la determinació del preu del dret de superfície (amb
resultats desconcertants). Segons la resposta de la tècnica del Departament liderat per la
Sra. xxxx, obtinguda a partir de la Resolució 170/2021, d’11 de febrer de la GAIP a la
meva pregunta sobre com es determinava el preu va ser que “al tractar -se d’habitatges
sense qualificació, el preu s’estableix en funció del que sigui més adequat segons la
conjuntura del mercat, en el moment de la venda”. La meva sol·licitud d’accés a la
informació d’aquests expedients, bàsicament estava motivada per conèixer aquesta anàlisi
de la conjuntura de mercat que el Departament de la Sra. xxxx em va indicar. També he
intentat obtenir per altres mitjans com es determinaven els preus dels drets de superfície, i
per aquest motiu, us vaig sol·licitar informes de societats de taxació (expedient0310/2021
de la GAIP, encara en tràmit), sol·licitud a la que vau contestar fora de termini (prorrogat),
indicant que “us informem que no disposem de dites taxacions, ja que caduquen als sis
mesos a partir de la seva emissió”. Resulta incomprensible la vostra manca de
transparència amb dades que haurien de ser accessibles per a la ciutadania, opacitat que
fins i tot es posa de manifest amb l’oposició de la Sra. xxxx a que es faci públic el seu
procés d’incorporació laboral a l’IMHRB (expedient 0305/2021de la GAIP, encara en
tràmit). Per l’exposat anteriorment, sol·licito: a) Que el tràmit de la resposta es faci d’acord
a la normativa b) La documentació dels expedients relatius a la meva petició 1, 2 i 4, que
corresponen als Decrets de la Presidència 37/2010, 21/2011 i 158/2016. Explicito que, en
el (previsible) cas que aquesta documentació hagi de ser reclamada mitjançant la GAIP no
s’aportin en cap cas dades meves personals corresponents a altres punts de la sol·licitud
del dret d’accés a la informació pública”.
5. La Reclamació presentada el 25 d’abril de 2021 indica que el seu objecte és
“documentació dels expedients relatius a la meva petició 1, 2 i 4, que corresponen als
Decrets de la Presidència 37/2010, 21/2011 i 158/2016”. I és fonamentada en la
consideració que “dels expedients esmentats, l'Administració únicament ha aportat els
Decrets. Veure detall a la meva reclamació a l'IMHRB”.
6. El 28 d’abril de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
7. El 28 d’abril de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti
un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
8. El 18 de maig de 2021 la GAIP rep la documentació requerida a l’Ajuntament de
Barcelona. L’informe municipal indica que el 23 d’abril de 2021 l’IMHRB hauria facilitat a la
persona reclamant la informació disponible relativa als cinc punts de la seva sol·licitud i
afegeix: “les referències que es fan en els parèntesis introduïts en cada punt (1, 2, 3 i 4) de
la instància (informe jurídic, valoració econòmica, valoracions tècniques i altres
documents) no consten en relació a dits Decrets”. Ateses aquestes circumstàncies,
l’informe municipal demana la desestimació de la Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. La Reclamació ha de ser desestimada
A la vista de les consideracions fetes per l’informe municipal, és procedent desestimar la
Reclamació perquè la informació sol·licitada existent en poder de l’IMHRB ja hauria estat
facilitada a la persona reclamant el 23 d’abril de 2021, amb anterioritat a la presentació de la
Reclamació. Certament, la informació va ser facilitada havent vençut el termini d’un mes
establert per l’article 33 LTAIPBG, cosa que sens dubte ha lesionat el dret d’accés a la
informació pública de la persona reclamant. També és cert que li és facilitada en termes
d’escassa formalitat, però aquesta eventualitat està expressament prevista per l’article 34.8
LTAIPBG, segons el qual si la sol·licitud és estimada es poden facilitar directament les dades
demanades.
Un cop confirmat per l’informe municipal que la comunicació del 23 d’abril de 2021 va facilitar a
la persona reclamant la informació sol·licitada disponible i que els informes associats als
decrets demanats específicament no existeixen, és procedent desestimar la Reclamació,
perquè la comunicació citada ha satisfet la sol·licitud.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 28 de maig de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 364/2021 perquè la
resposta de l’IMHRB impugnada és adequada a l’ordenament jurídic i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.