Solicitud de copia del acta de control ambiental de la empresa Triposona y resultado de pérdida de objeto

Resolució 440/2019, de 18 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 363/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta Informació reclamada: Còpia d’una acta de control ambiental. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: Cal entendre que la seva sol·licitud de la darrera acta de control inclou implícitament la de la darrera acta d’autocontrol, si és aquesta la modalitat vigent, perquè no és exigible a la persona sol·licitant d’informació un coneixement expert que li permeti discernir la vigència d’un o altre tipus d’actes i perquè de l’article 72 LPCAA es pot deduir que les actes d’autocontrol o internes venen a ser una modalitat específica del gènere més ampli de les actes de control, en general, a les que, a més, substitueixen a partir del 2009 per a determinats tipus d’activitats. La resposta donada per l’Ajuntament a la persona reclamant no es pronuncia sobre les qüestions que s’acaben d’apuntar, de manera que no s’ha esvaït el dubte sobre si l’acta d’autocontrol demanada és informació pública o no. L’informe municipal aportat a aquest procediment afirma taxativament que Triposona no té l’obligació de presentar actes de control periòdic a l’Ajuntament, motiu pel qual cal entendre que no existeixen en qualitat d’informació pública. A la vista de les anteriors consideracions, cal concloure que és procedent finalitzar la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, perquè en el decurs de la seva tramitació l’Ajuntament ha justificat la inexistència de la informació sol·licitada en qualitat d’informació pública, la qual cosa comporta donar resposta pertinent a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. Paraules clau: Ajuntament. Informació ambiental. Actes de control. Actes d’autocontrol. Reclamació contra silenci. Informació pública. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’11 de juny de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 363/2019, presentada contra l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 24 d’abril de 2019 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta: Una còpia de la darrera acta de control periòdic, que obligatòriament s’ha de fer cada quatre anys, de la llicència ambiental de l’empresa Triposona. 3. La Reclamació presentada l’11 de juny de 2019 indica que no ha rebut resposta de la sol·licitud anterior. 4. El 13 de juny de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. L’1 de juliol de 2019 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant que adjunta còpia d’un informe que li adreça la Secretària-interventora de l’Ajuntament, segons el qual l’empresa indicada a la sol·licitud disposaria de llicència ambiental i de conformitat amb la legislació vigent estaria “subjecta al règim d’autocontrols periòdics i no a controls ambientals periòdics per part d’entitat autoritzada”. Aquesta mateixa comunicació adjunta també còpia d’al·legacions de la persona reclamant que posen de manifest que l’Ajuntament no li hauria facilitat còpia de cap mena d’acta d’autocontrol. 6. El 15 de juliol de 2019 la GAIP rep la documentació municipal a què es refereix l’antecedent 4. Inclou còpia de l’informe lliurat a la persona reclamant segons indica l’antecedent anterior, enumera diverses sol·licituds de la persona reclamant en relació amb la mateixa indústria i conclou considerant que han estat ateses totes les seves peticions. En relació amb les actes de control periòdic sol·licitades, l’informe municipal afirma que l’empresa no té l’obligació de presentar-les a l’Ajuntament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La sol·licitud d’informació pública objecte d’aquesta Reclamació demana a l’Ajuntament (antecedent 2) una còpia de la darrera acta de control periòdic relativa a la llicència ambiental de l’empresa Triposona, acta que segons indica la sol·licitud s’hauria de fer obligatòriament cada quatre anys. L’informe que l’Ajuntament acredita haver lliurat a la persona reclamant explica que arrel de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats (LPCAA), l’activitat industrial objecte de la sol·licitud estaria subjecte al règim d’autocontrols periòdics, i no al règim de controls periòdics establert per la legislació precedent (article 73 LPCAA). Davant d’aquesta resposta municipal, la persona reclamant al·lega que l’Ajuntament no li ha facilitat cap acta d’autocontrol; cal entendre que la seva sol·licitud de la darrera acta de control inclou implícitament la de la darrera acta d’autocontrol, si és aquesta la modalitat vigent, perquè no és exigible a la persona sol·licitant d’informació un coneixement expert que li permeti discernir la vigència d’un o altre tipus d’actes i perquè de l’article 72 LPCAA es pot deduir que les actes d’autocontrol o internes venen a ser una modalitat específica del gènere més ampli de les actes de control, en general, a les que, a més, substitueixen a partir del 2009 per a determinats tipus d’activitats. Segons s’ha posat de manifest al fonament jurídic anterior, informació pública és la que està en poder de l’Administració i qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que hi concorri algun límit legal que en justifiqui la denegació. En aquest cas, no sembla que puguin concórrer límits legals que portin a impedir l’accés a una acta de control o d’autocontrol ambiental d’activitats, ja que no es probable que contingui informació que perjudiqui les institucions previstes per l’article 21 LTAIPBG. A més, encara que s’acredités la concurrència d’algun d’aquests límits, segurament prevaldria el dret d’accés a una informació essencial per acreditar el compliment de la normativa ambiental, especialment si qui la demana és una persona que, per la seva proximitat a l’activitat industrial controlada, resulta especialment afectada pel seu eventual impacte en el medi ambient. Tanmateix, el que no està clar en aquest cas és que la informació sol·licitada sigui efectivament informació pública. Les actes d’autocontrol, segons estableixen els articles 72 i 73 LPCAA i indica la pròpia denominació, han de ser elaborades per la mateixa empresa controlada i el seu resultat s’ha de verificar de conformitat amb l’ordenança municipal. La normativa disponible en el moment d’aprovar aquesta Resolució (la darrera modificació de l’ordenança municipal publicada al web de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta és del 2008) no permet determinar si les actes d’autocontrol elaborades per les empreses afectades han de ser comunicades a l’Ajuntament. De totes maneres, tal com indica l’antecedent 6, l’informe municipal aportat a aquest procediment afirma taxativament que Triposona no té l’obligació de presentar actes de control periòdic a l’Ajuntament, motiu pel qual cal entendre que no existeixen en qualitat d’informació pública. A la vista de les anteriors consideracions, cal concloure que és procedent finalitzar la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, perquè en el decurs de la seva tramitació l’Ajuntament ha justificat la inexistència de la informació sol·licitada en qualitat d’informació pública, la qual cosa comporta donar resposta pertinent a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de juliol de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 363/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.