Acceso a la relación anonimizada de importes del complemento de productividad del Ayuntamiento de Balaguer e IMPIC

Resolució 712/2021, de 30 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 362/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Balaguer Informació reclamada: Relació de les persones afectades per un acord d’absorció del complement específic de productivitat i els imports exactes que ha suposat per cada treballador municipal i de l’IMPIC. Sentit de la resolució: Estimació Resum: L’objecte de la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta reclamació era la relació de les persones afectades per l’acord d’absorció del complement específic de productivitat i els imports exactes que ha suposat aquest acord per a cadascun dels treballadors de l’Ajuntament i de l’IMPIC. Posteriorment, en el marc de la seva tramitació, la persona reclamant n’ha renunciat parcialment, declarant que li resulta suficient obtenir aquesta relació anonimitzada o pseudoanonimitzada. D’acord amb això, l’objecte de la reclamació que es m anté en el moment de resoldre- la és l’accés a la relació anonimitzada de persones afectades per l’acord d’absorció del complement específic de productivitat i els imports exactes que ha suposat aquest acord per a cadascun dels treballadors de l’Ajuntament i de l’IMPIC. Aquesta modificació de l’objecte de la reclamació és admissible tenint en compte que no suposa una incongruència sobre la sol·licitud, sinó una simple reducció de la informació sol·licitada. La informació reclamada és informació pública, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, ja que fa referència a la política retributiva de l’Ajuntament en relació amb el seu personal, així com al de l’IMPIC. Res ha al·legat l’Ajuntament davant la GAIP en contra de la seva disposició de facilitar la informació retributiva de l’IMPIC, ni tampoc li va derivar la sol·licitud d’informació en el seu moment, per la qual cosa cal concloure que l’Ajuntament té en el seu poder (és a dir, disposa prèviament o pot obtenir-la de l’IMPIC) la informació reclamada. Essent informació pública, s’hi projecta el dret d’accés garantit per l’article 18 LTAIPBG, que només pot ser restringit per algun dels límits legalment establerts, dels quals, l’únic que sembla aplicable al cas seria el relatiu a la protecció de dades personals. L’informe de l’APDCAT, àmpliament reproduït en els antecedents d’aquesta Resolució, justifica l’adequació de l’accés a la normativa de protecció de dades personals tret que del trasllat en resulti alguna circumstància que afecti a algun dels interessant i que justifiqui, en aquell cas, una ponderació diferent; trasllat que, vist que el reclamant va renunciar a obtenir la relació associada a la identitat del perceptor (antecedent 10), va esdevenir innecessari i no s’ha realitzat. Cal tenir en compte, igualment, que tot i que l’accés a la informació inicialment sol·licitada pogués resultar adequat a la normativa de protecció de dades personals si resulta a necessari per a la finalitat de l’acció sindical, el principi de minimització en la cessió de dades personals (article 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades) exigeix que fins i tot les cessions de dades legitimades per una previsió legal s’han de limitar a aquelles dades personals estrictament necessàries per acomplir la finalitat per a la què es demanen, i per expressa declaració de la persona reclamant, no li resulta necessària la identificació dels perceptors del complement especial de productivitat, i per això va renunciar a obtenir-les. Paraules clau: Ajuntament. Sindicat. Personal. Retribucions. Complements retributius. Reclamació contra silenci. Renuncia parcial a l’objecte de la reclamació. Informació anonimitzada. Dades personals. APDCAT. Principi de minimització de dades personals. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 24 d’abril de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 362/2021, presentada per la secció sindical d’UGT contra l’Ajuntament de Balaguer, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de gener de 2020 la secció sindical reclamant adreça una instància a l’Ajuntament de Balaguer mitjançant la qual exposa: “- Que donada la incertesa actual provocada per les reestructuracions salarials que els treballadors de la Paeria de Balaguer i l’IMPIC han percebut en la nòmina de setembre i la posterior regularització al novembre. – Que donada la manca d’informació del punt anterior i per tal de procedir-ne a la revisió. – Que per tal de completar la documentació que es va sol·licitar en data de 22 de desembre de 2020, RGE.2020- E-RC-9121” i sol·liciten: “Que des de la Paeria de Balaguer i de l’IMPIC se’n faciliti la següent documentació: 1. Relació de les persones afectades per l’acord d’absorció del complement específic de productivitat i els imports exactes que ha suposat aquest acord per a cadascun dels treballadors de l’Ajuntament i de l’IMPIC”. 3. La Reclamació presentada el 24 d’abril de 2021 reitera la sol·licitud, indica que no ha estat contestada per l’Ajuntament i adjunta informació d el nomenament de la persona reclamant com a delegat sindical. 4. El 29 d’abril de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. En la mateixa data, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Balaguer i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta a la GAIP resposta a aquest requeriment. 6. El 31 de maig de 2021 la GAIP reitera a l’Administració reclamada el requeriment d’informació assenyalat a l’antecedent anterior. 7. El 17 de juny de 2021 la GAIP sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG, atès que la informació demanada conté dades personals. El mateix 17 de juny de 2021 la Comissió informa a les parts de l’ampliació del termini, de conformitat amb l’article 42.9 LTAIPBG i 33.7 RGAIP. 8. El 22 de juny de 2021 té entrada al registre de la GAIP l’informe de l’Ajuntament de Balaguer que, després de citar l’article 10.3 de la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical, l’article 40.1 a) del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic, i la Sentència de la Sala contenciós administrativa del Tribunal Suprem de 15 d’octubre de 2020 (recurs de cassació número 3846/2019) conclou que, a la vista de que el complement específic de productivitat objecte de reclamació no forma part del Catàleg de llocs de treball, que és públic, seria procedent donar audiència prèvia a les terceres persones afectades per l’accés reclamat, que relaciona en un nombre superior al centenar. 9. El 29 de juny de 2021 la GAIP tramet a l’APDCAT l’informe de l’Ajuntament de Balaguer, als efectes de completar la informació tramesa per elaborar l’informe. 10. En la mateixa data, la GAIP adreça un escrit a la persona reclamant mitjançant el qual l a requereix que, en un termini de cinc dies, precisi si desitja obtenir la informació relativa als noms i cognoms dels treballadors i treballadores afectats, o bé si li seria suficient obtenir la informació anonimitzada o pseudoaninimitzada mitjançant l’accés a dades parcials o números identificatius que no revelin el nom complet de les persones afectades. En la mateixa data, la persona reclamant confirma que li seria suficient obtenir la informació anonimitzada o pseudoanonimitzada. 11. El 12 de juliol de 2021 té entrada al registre de la GAIP l’informe de l’APDCAT, el qual fa les següents consideracions: “En aquesta ponderació té una especial consideració el fet que la persona reclamant sigui delegat sindical, ateses les funcions, entre d’altres, de control i vigilància del compliment de la normativa vigent, dels acords establerts, així com, a obtenir informació de l’evolució de les retribucions, que com s’ha exposat, els atribueix l’EBEP, l’ET i la legislació sindical. (...) En aquest sentit, l’Ajuntament reconeix en el seu informe de data 22 de juny de 2021 que “en conclusió, els delegats sindicals, per analogia amb els drets que corresponen a les juntes de personal i els delegats de personal, tenen dret a rebre informació sobre les dades referent a l’evolució de les retribucions, essent el denominat complement específic de productivitat que tenen alguns empleats públics d’aquest Ajuntament un concepte que forma part de la seva retribució.” Pel que fa a la naturalesa de la informació a la qual es vol accedir, per una banda, el reclamant s’està referint a la relació dels treballadors (noms i cognoms) afectats per l’acord d’absorció del complement de productivitat i per un altra banda, els imports exactes (quanties) que ha suposat aquest acord per a cadascun dels treballadors. Aquesta informació facilita informació del complement de productivitat, que forma part de les retribucions complementàries (articles 22.3 i 24 TREBEP i 103 TRLFP). En aquest sentit, no es pot obviar que la divulgació d’informació que afecti o contingui dades referents a les retribucions d’una persona física pot facilitar l’obtenció d’un perfil econòmic de la persona afectada, tot i que en aquest cas, en tractar-se només de l’import d’un dels conceptes retributius complementaris no sembla que es pugui considerar que permet l’obtenció de perfils. En qualsevol cas, la divulgació d’informació individualitzada de les persones afectades per l’absorció del complement amb indicació de la quantia resultant facilita informació sobre aspectes de la vida laboral. Pel que fa a les retribucions, l’article 11.1 de l’LTC estableix que l’Administració ha de fer públiques:“ Les retribucions, indemnitzacions i dietes, les activitats i els béns dels membres del Govern, dels alts càrrecs de l’Administració pública i del personal directiu dels ens públics, les societats, les fundacions i els consorcis, i les indemnitzacions que han de percebre en deixar d’exercir el càrrec.” (lletra b); així com “La informació general sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i els cossos.” (lletra e). A aquests efectes l’article 25.1.a) del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (en endavant, RLTC) detalla que s’entén per retribucions i disposa que “s'ha de donar informació sobre la retribució anual bruta global dels diferents cossos i nivells, amb detall de les retribucions bàsiques i els complements que corresponguin segons la normativa, i el conveni o els acords fora de conveni que resultin d'aplicació. En aquest sentit, s'han de publicar les taules retributives del personal al servei de les administracions públiques, amb indicació de les retribucions bàsiques i les complementàries, en cas de personal funcionari, i amb indicació de les retribucions bàsiques, complement d'antiguitat, pagues extraordinàries i altres complements i plusos específics segons conveni o fora de conveni, en el cas de personal laboral.” L’article 31 de l’RLT concreta que “s'han de fer públiques, amb identificació del nom, cognoms i càrrec, amb periodicitat mensual, tant les retribucions anuals dels alts càrrecs de les administracions públiques i del personal directiu de les entitats dels sectors públics d'aquestes, d'acord amb les taules retributives de l'any en curs, com les indemnitzacions i les dietes que efectivament hagin percebut.” I afegeix que: “la informació relativa a les retribucions variables s'ha de publicar, primerament a títol de màxim previst en relació amb l'exercici en curs, i, posteriorment, un cop tancat l'exercici, amb indicació dels imports efectivament percebuts per aquest concepte.” En relació amb això, l’article 4.2.b) de l’ LTC disposa que tenen la consideració d’alts càrrecs “al servei de l’Administració local els representants locals i els titulars dels òrgans superiors i directius, d’acord amb la pròpia legislació de règim local”. I l’article 7 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (en endavant, RLTC) afegeix: “1. Als efectes d'aquest decret, tenen la consideració d'alts càrrecs i de personal directiu local, en tot cas, els càrrecs electes i els titulars dels òrgans que exerceixen funcions de gestió o d'execució de caràcter superior, ajustant la seva actuació a les directrius marcades per l'òrgan de govern de la corporació, d'acord amb el que disposa la normativa de règim local. 2. Correspon a cada administració local determinar, d'acord amb les seves normes d'organització, els alts càrrecs i el personal directiu propi.” Ateses aquestes previsions en matèria de publicitat activa, la ponderació que cal fer respecte l’accés a la informació del complement de productivitat percebut pel personal que ocupi aquests càrrecs s’ha de decantar necessàriament en favor del dret d’accés. Cal recordar que aquesta Autoritat ja ha vingut sostenint el criteri (IAI 3/2019, IAI 33/2019, IAI 44/2019, IAI 1/2020, o IAI 1/2021), que les obligacions de transparència de l’article 11.1.b) LTC es poden fer extensives respecte les sol·licituds d’accés a informació que afecten el personal que ocupa llocs d’especial confiança o d’especial responsabilitat dins d’una organització, llocs de lliure designació, o que comporten un alt nivell retributiu. També caldria tenir en compte aquest criteri en relació amb llocs que comporten un cert marge de discrecionalitat pel que fa a la seva provisió. Pel que fa a la resta dels treballadors, l’article 11.1 de l’LTC estableix que l’Administració ha de fer pública “La informació general sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i els cossos.” (lletra e). A aquests efectes l’article 25.1.a) de l’RLTC detalla què s’entén per retribucions, i disposa que “s'ha de donar informació sobre la retribució anual bruta global dels diferents cossos i nivells, amb detall de les retribucions bàsiques i els complements que corresponguin segons la normativa, i el conveni o els acords fora de conveni que resultin d'aplicació. En aquest sentit, s'han de publicar les taules retributives del personal al servei de les administracions públiques, amb indicació de les retribucions bàsiques i les complementàries, en cas de personal funcionari, i amb indicació de les retribucions bàsiques, complement d'antiguitat, pagues extraordinàries i altres complements i plusos específics segons conveni o fora de conveni, en el cas de personal laboral.” La informació ha de ser publicada de manera agregada. És a dir, associada als llocs de treball de l’Administració pública de què es tracti agrupats en funció de nivells i els cossos als quals pertanyin, sense que, en aquest sentit, s’hagi d’indicar la identitat de la persona concreta que ocupa un determinat lloc de treball. en el cas que ens ocupa, comporta que fora d’aquests casos (article 4.2 b) LTC) es consideri injustificat facilitar informació sobre l’import exacte que ha suposat l’acord d’absorció del complement de productivitat per a cadascun dels treballadors de manera individualitzada. Ara bé, no obstant això concorren en el cas que ens ocupa altres elements que han de fer decantar la ponderació en favor de l’accés. Així, pot ser re llevant obtenir una relació individualitzada de les persones afectades per l’acord d’absorció per tal de poder exercir les funcions de vigilància del compliment de la normativa vigent que els delegats sindicals tenen atribuïdes. Facilitar aquesta informació por ser necessari als efectes que el delegat sindical pugui controlar si s’estan respectant la normativa pel que fa a l’evolució de les retribucions, els compliments dels acords i detectar eventuals actuacions irregulars que s’hagin pogut produir, tenint en compte, especialment la naturalesa d’aquest concepte retributiu. L’article 103 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, es refereix als complements de productivitat i les gratificacions en els termes següents: “1. Són retribucions complementàries: (...) El complement de productivitat, la finalitat del qual és de retribuir l'especial rendiment, l'activitat extraordinària i l'interès o la iniciativa amb què el funcionari desenvolupa el seu treball. Se'n fixarà la quantitat global per a cada programa i òrgan administratiu mitjançant un percentatge sobre els costos totals de personal, que serà determinat per la Llei de pressupostos. La Llei de pressupostos establirà també els criteris per a la distribució d'aquest complement. El responsable de la gestió de cada programa de despesa, dins les dotacions pressupostàries corresponents, determinarà, d'acord amb la normativa establerta per la Llei de pressupostos, la quantitat individual que correspon a cada funcionari. Les quantitats que percebi cada funcionari per aquest concepte seran de coneixement públic per als altres funcionaris del departament o de l'organisme interessat i per als representants sindicals. Reglamentàriament, cada any, d'acord amb la Llei de pressupostos, s'establiran els criteris tècnics de valoració dels factors que determinen la distribució, així com les fórmules de participació dels representants del personal implicat. Gratificacions per serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball, que en cap cas no poden ésser fixes en la quantia ni periòdiques en el dret a percebre- les. Les hores extraordinàries no poden superar habitualment el límit establert per reglament. Els serveis extraordinaris es poden compensar econòmicament o amb hores lliures de servei. 2. Es fixaran per reglament la quantitat i les condicions per poder percebre les indemnitzacions que per raó de servei corresponguin als funcionaris.” En termes similars es pronuncia el Decret 214/1990, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament del personal al servei de les entitats locals (articles 171 i ss.) i els articles 5 i 6 del Reial decret 61/1986, de 25 de abril, pel qual s’estableix el règim de les retribucions dels funcionaris de l’Administració Local. D’acord amb els articles 172.4 i 173 del Decret 214/1990, correspon al ple de cada corporació determinar en el pressupost la quantitat global destinada a l’assignació dels complements de productivitat i de gratificacions als funcionaris dintre dels límits màxims que assenyala l’article 175.2.b) d’aquest Reglament. I tal com es desprèn dels articles 172. 5 i 174 d’aquest mateix Decret correspon a l’alcalde o president de la corporació la distribució d’aquesta quantia entre els diferents programes o àrees i l’assignació individual del complement de productivitat, amb subjecció als criteris que, si s’escau, hagi establert el ple, sens perjudici de les delegacions que pugui conferir d’acord amb la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya, així com l’assignació individual de les gratificacions. De tot plegat se’n desprèn que el complement de productivitat té un caràcter marcadament personal, tot i que de conformitat amb les prescripcions legals, la seva apreciació s’ha de realitzar en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb el desenvolupament del lloc de treball i els objectius assignats al mateix, i la seva quantificació s'ha d'ajustar als criteris que hagués aprovat el Ple. I això pot incloure no només l’import del complement, sinó també, si escau, el seu caràcter d’absorbible. Pels motius exposats, la normativa de protecció de dades no impediria comunicar al delegat sindical la informació sol·licitada, amb indicació de la identitat (nom i cognoms) dels treballadors afectats per l’acord d’absorció del complement de productivitat i la quantia que ha suposat aquest acord per a cadascun dels treballadors.” I d’acord amb aquestes consideracions, l’APDCAT conclou el següent: “La normativa de protecció de dades no impedeix comunicar al representant dels treballadors la informació individualitzada que sol·licita, amb indicació de la identitat (nom i cognoms) dels treballadors afectats per l’acord d’absorció del complement de productivitat i la quantia que ha suposat aquest acord per a cadascun dels treballadors”. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot demanar els informes i dades que consideri necessaris per a fonamentar les seves Resolucions, i l’article 33.4 RGAIP fixa en quinze dies el termini de què disposa l’Administració per a l’emissió de l’informe requerit per la GAIP. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada L’objecte de la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta reclamació era la relació de les persones afectades per l’acord d’absorció del complement específic de productivitat i els imports exactes que ha suposat aquest acord per a cadascun dels treballadors de l’Ajuntament i de l’IMPIC . Posteriorment, en el marc de la seva tramitació, la persona reclamant n’ha renunciat parcialment, declarant que li resulta suficient obtenir aquesta relació anonimitzda o pseudoanonimitzada. D’acord amb això, l’objecte de la reclamació que es manté en el noment de resoldre- la és l’accés a la relació anonimitzada de persones afectades per l’acord d’absorció del complement específic de productivitat i els imports exactes que ha suposat aquest acord per a cadascun dels treballadors de l’Aj untament i de l’IMPIC. Aquesta modificació de l’objecte de la reclamació és admissible aquesta tenint en compte que no suposa una incongruència sobre la sol·licitud, sinó una simple reducció de la informació sol·licitada. La informació reclamada és informació pública , d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, ja que fa referència a la política retributiva de l’Ajuntament en relació amb el seu personal, així com al de l’IMPIC. Res ha al·legat l’Ajuntament davant la GAIP en contra de la seva disposició de facilitar la informació retributiva de l’IMPIC, ni tampoc li va derivar la sol·licitud d’informació en el seu moment, per la qual cosa cal concloure que l’Ajuntament té en el seu poder (és a dir, disposa prèviament o pot obtenir-la de l’IMPIC) la informació reclamada. Essent informació pública, s’hi projecta el dret d’accés garantit per l’article 18 LTAIPBG, que només pot ser restringit per algun dels límits legalment establerts, dels quals, l’únic que sembla aplicable al cas seria el relatiu a la protecció de dades personals . L’informe de l’APDCAT, àmpliament reproduït en els antecedents d’aquesta Resolució, justifica l’adequació de l’accés a la normativa de protecció de dades personals tret que del trasllat en resulti alguna circumstància que afecti a algun dels interessant i que justifiqui, en aquell cas, una ponderació diferent; trasllat que, vist que el reclamant va renunciar a obtenir la relació associada a la identitat del perceptor (antecedent 10), va esdevenir innecessari i no s’ha realitzat Cal tenir en compte, igualment, que tot i que l’accés a la informació inicialment sol·licitada pogués resultar adequat a la normativa de protecció de dades personals si resulta necessari per a la finalitat de l’acció sindical, el principi de minimització en la cessió de dades personals (article 5 del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades ) exigeix que fins i tot les cessions de dades legitimades per una previsió legal s’han de limitar a aquelles dades personals estrictament necessàries per acomplir la finalitat per a la què es demanen, i per expressa declaració de la persona reclamant, no li resulta necessària la identificació dels perceptors del complement especial de productivitat, i per això va renunciar a obtenir-les. D’acord amb l’exposat correspon estimar la reclamació en els termes en què ha quedat reduïda (relació persones afectades per l’acord d’absorció del complement específic de productivitat anonimitzada de perceptors del complement especial de productivitat, i l’import per a cadascun, tant de l’Ajuntament com de l’IMPIC, substituint el nom i cognoms del perceptor per un codi alfanumèric) i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir-la de l’Ajuntament. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de juliol de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 362 /2021 i declarar el dret de la persona reclamant a la relació de persones afectades per l’acord d’absorció del complement específic de productivitat i l’import per a cadascun, tant de l’Ajuntament com de l’IMPIC, dissociada de la seva identitat. Amb aquesta finalitat, se substituirà el nom i cognoms de la persona per un codi alfanumèric . 2. Requerir a l’Ajuntament de Balaguer que lliuri al sindicat reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Balaguer a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 36 2/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Per substitució Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.