Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona información sobre la licencia y accesibilidad del Ateneu Harmonia. Tras una entrega parcial extemporánea de datos, la GAIP resuelve estimar parcialmente la reclamación al no haberse respondido sobre el cumplimiento de las exigencias de accesibilidad, obligando a la administración a facilitar dicha información o justificar su inexistencia.
Puntos clave de la argumentación
1
La entrega de información durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida parcial del objeto por haberse extinguido la discrepancia jurídica sobre esos puntos.
2
La información sobre el cumplimiento de normativas de accesibilidad en edificios es considerada información pública siempre que esté en poder de la administración.
3
El derecho de acceso solo puede denegarse o restringirse por causas expresamente establecidas por la ley, las cuales deben interpretarse restrictivamente.
4
La administración debe acreditar la concurrencia de un límite legal concreto y motivarlo debidamente para denegar el acceso, no bastando la mera omisión de respuesta.
Texto completo
Resolució 439/2019, de 18 de juliol
Número d’expedient de la Reclamació: 362/2019
Administració reclamada: Districte de Sant Andreu. Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Dades sobre accessibilitat i sobre una llicència determinada.
Sentit de la Resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació
Resum: L’Ajuntament ha facilitat la informació sol·licitada pels apartats 1 i 2 de la sol·licitud, mentre es
tramitava la Reclamació; aquest fet suposa la satisfacció extemporània parcial de la sol·licitud
d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua, també parcial, d’objecte d’aquesta,
ja que en relació amb la part de la sol·licitud indicada s’han esvaït els motius de discrepància jurídica
que la justificaven. Es pot donar el cas que la informació a la que ens venim referim no existeixi en
poder de l’Ajuntament, cas en el qual no seria informació pública i no seria possible donar-hi accés; si
és aquest el cas, és exigible en exercici del dret d’accés a la informació pública que l’Ajuntament indiqui
a la persona reclamant que no té aquesta informació en el seu poder, resposta que també donaria
satisfacció a la seva sol·licitud.
Paraules clau: Ajuntament. Barreres arquitectòniques. Llicències d’obres. Accessibilitat. Equipaments
públics. Reclamació contra silenci. Derivació. Informació en poder de l’Administració. Lliurament
extemporani parcial.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. L’11 de juny de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 362/2019, presentada contra el Departament
de Llicències i Inspecció del Districte de Sant Andreu, de l’Ajuntament de Barcelona, en relació
amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41
del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 3 d’abril de 2019, després de fer referència a les obres fetes a l’Ateneu Harm onia i d’expressar
dubtes sobre normativa d’accessibilitat, la persona reclamant demana la informació següent a
l’Àrea de Promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques (APA), del
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya:
2.1. Any en què es va tramitar i concedir el permís d’obres a l’Ateneu Harmonia.
2.2. Exigències en matèria de portes i vies d’accés (comuns a tota la població o segregades per a
persones amb mobilitat reduïda) vigents l’any de concessió de la llicència.
2.3. Si l’Ateneu Harmonia complia les exigències de portes i vies d’accés vigents l’any de
concessió de la llicència.
3. El 6 d’abril de 2019 l’APA fa un escrit a la persona reclamant informant-la que no disposa de la
informació sol·licitada i que en aquella mateixa data s’hauria derivat la sol·licitud a l’Ajuntament de
Barcelona, del que se li faciliten les dades de contacte.
4. La Reclamació presentada l’11 de juny de 2019 indica que no ha rebut la informació sol·licitada.
5. El 12 de juny de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 16 de juliol de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona, que acredita haver
notificat a la persona reclamant la informació relativa als apartats 2.1 i 2.2 de la sol·licitud indicada
a l’antecedent 2 i demana l’arxivament de la Reclamació. Tanmateix, no fa cap referència a la
informació sol·licitada per l’apartat 2.3.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment
material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua parcial d’objecte de la Reclamació
Tal com posa de manifest l’antecedent 6, l’Ajuntament ha facilitat la informació sol·licitada pels apartats
1 i 2 de la sol·licitud, mentre es tramitava la Reclamació. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània
parcial de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua, també parcial,
d’objecte d’aquesta, ja que en relació amb la part de la sol·licitud indicada s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, en relació amb els dos primers
apartats de la sol·licitud, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit.
3. Sobre el dret d’accés a la informació relativa al compliment de la normativa d’accessibilitat
La tercera part de la sol·licitud demana informació sobre si l’Ateneu Harmonia complia les exigències
de portes i vies d’accés vigents l’any de concessió de la llicència. Tot i que l’Ajuntament fa esment
explícit d’aquesta part de la sol·licitud en el seu informe a la GAIP, en el que afirma haver notificat a la
persona reclamant resposta a la seva sol·licitud (sense excepcions), el cas és que a la seva resposta
no es fa cap referència a aquest tercer apartat: ni facilita la informació demanada per ell, ni justifica
perquè no la dóna.
La informació sobre si l’Ateneu Harmonia complia les exigències d’accessibilitat establertes per la
normativa corresponent, si aquesta informació es troba en poder de l’Ajuntament, és informació pública.
En conseqüència, en aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi,
llevat que concorrin límits que en justifiquin la denegació; en aquest procediment no s’ha argumentat la
concurrència de cap límit, ni és plausible que, per les característiques d’aquesta informació, n’hi
concorri cap. Seria procedent, per tant, declarar el dret de la persona reclamant a la informació
demanada per l’apartat 3 de la sol·licitud.
Tanmateix, es pot donar en cas que la informació a la que ens venim referint no existeixi en poder de
l’Ajuntament, cas en el qual no seria informació pública i no seria possible donar-hi accés. De totes
maneres, si és aquest el cas, és exigible en exercici del dret d’accés a la informació pública que
l’Ajuntament indiqui a la persona reclamant que no té aquesta informació en el seu poder, resposta que
també donaria satisfacció a la seva sol·licitud.
Per tant, és procedent estimar parcialment la Reclamació, en relació amb allò demanat per l’apartat 3
de la sol·licitud, i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir informació sobre si l’Ateneu
Harmonia compleix les exigències d’accessibilitat establertes per la normativa vigent, si aquesta
informació es troba en poder de l’Ajuntament, o bé a què l’Ajuntament li indiqui que aquesta informació
no està en el seu poder.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades,
la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de
juliol de 2019, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 362/2019, en relació amb allò demanat per l’apartat 3 de la
sol·licitud, i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir informació sobre si l’Ateneu
Harmonia compleix les exigències d’accessibilitat establertes per la normativa vigent, si aquesta
informació es troba en poder de l’Ajuntament, o bé a què l’Ajuntament li indiqui que aquesta
informació no es troba en poder municipal.
2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació, en relació amb els dos primers
apartats de la sol·licitud.
3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP.
4. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que en el termini màxim de quinze dies des de la notificació
d’aquesta Resolució informi la GAIP de l’òrgan o persona responsable del seu compliment i de les
actuacions fetes per complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 362/2019 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha
de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució.
La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-
ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en
requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.