Estimada parcialmente 18/07/2019 · 37 días en resolverse

Solicitud de información sobre accesibilidad y licencia de obras del Ateneu Harmonia

Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona información sobre la licencia y accesibilidad del Ateneu Harmonia. Tras una entrega parcial extemporánea de datos, la GAIP resuelve estimar parcialmente la reclamación al no haberse respondido sobre el cumplimiento de las exigencias de accesibilidad, obligando a la administración a facilitar dicha información o justificar su inexistencia.

Puntos clave de la argumentación

1 La entrega de información durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida parcial del objeto por haberse extinguido la discrepancia jurídica sobre esos puntos.
2 La información sobre el cumplimiento de normativas de accesibilidad en edificios es considerada información pública siempre que esté en poder de la administración.
3 El derecho de acceso solo puede denegarse o restringirse por causas expresamente establecidas por la ley, las cuales deben interpretarse restrictivamente.
4 La administración debe acreditar la concurrencia de un límite legal concreto y motivarlo debidamente para denegar el acceso, no bastando la mera omisión de respuesta.

Texto completo

Resolució 439/2019, de 18 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 362/2019 Administració reclamada: Districte de Sant Andreu. Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Dades sobre accessibilitat i sobre una llicència determinada. Sentit de la Resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Ajuntament ha facilitat la informació sol·licitada pels apartats 1 i 2 de la sol·licitud, mentre es tramitava la Reclamació; aquest fet suposa la satisfacció extemporània parcial de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua, també parcial, d’objecte d’aquesta, ja que en relació amb la part de la sol·licitud indicada s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Es pot donar el cas que la informació a la que ens venim referim no existeixi en poder de l’Ajuntament, cas en el qual no seria informació pública i no seria possible donar-hi accés; si és aquest el cas, és exigible en exercici del dret d’accés a la informació pública que l’Ajuntament indiqui a la persona reclamant que no té aquesta informació en el seu poder, resposta que també donaria satisfacció a la seva sol·licitud. Paraules clau: Ajuntament. Barreres arquitectòniques. Llicències d’obres. Accessibilitat. Equipaments públics. Reclamació contra silenci. Derivació. Informació en poder de l’Administració. Lliurament extemporani parcial. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’11 de juny de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 362/2019, presentada contra el Departament de Llicències i Inspecció del Districte de Sant Andreu, de l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 d’abril de 2019, després de fer referència a les obres fetes a l’Ateneu Harm onia i d’expressar dubtes sobre normativa d’accessibilitat, la persona reclamant demana la informació següent a l’Àrea de Promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques (APA), del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya: 2.1. Any en què es va tramitar i concedir el permís d’obres a l’Ateneu Harmonia. 2.2. Exigències en matèria de portes i vies d’accés (comuns a tota la població o segregades per a persones amb mobilitat reduïda) vigents l’any de concessió de la llicència. 2.3. Si l’Ateneu Harmonia complia les exigències de portes i vies d’accés vigents l’any de concessió de la llicència. 3. El 6 d’abril de 2019 l’APA fa un escrit a la persona reclamant informant-la que no disposa de la informació sol·licitada i que en aquella mateixa data s’hauria derivat la sol·licitud a l’Ajuntament de Barcelona, del que se li faciliten les dades de contacte. 4. La Reclamació presentada l’11 de juny de 2019 indica que no ha rebut la informació sol·licitada. 5. El 12 de juny de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 16 de juliol de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Barcelona, que acredita haver notificat a la persona reclamant la informació relativa als apartats 2.1 i 2.2 de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2 i demana l’arxivament de la Reclamació. Tanmateix, no fa cap referència a la informació sol·licitada per l’apartat 2.3. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua parcial d’objecte de la Reclamació Tal com posa de manifest l’antecedent 6, l’Ajuntament ha facilitat la informació sol·licitada pels apartats 1 i 2 de la sol·licitud, mentre es tramitava la Reclamació. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània parcial de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua, també parcial, d’objecte d’aquesta, ja que en relació amb la part de la sol·licitud indicada s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, en relació amb els dos primers apartats de la sol·licitud, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Sobre el dret d’accés a la informació relativa al compliment de la normativa d’accessibilitat La tercera part de la sol·licitud demana informació sobre si l’Ateneu Harmonia complia les exigències de portes i vies d’accés vigents l’any de concessió de la llicència. Tot i que l’Ajuntament fa esment explícit d’aquesta part de la sol·licitud en el seu informe a la GAIP, en el que afirma haver notificat a la persona reclamant resposta a la seva sol·licitud (sense excepcions), el cas és que a la seva resposta no es fa cap referència a aquest tercer apartat: ni facilita la informació demanada per ell, ni justifica perquè no la dóna. La informació sobre si l’Ateneu Harmonia complia les exigències d’accessibilitat establertes per la normativa corresponent, si aquesta informació es troba en poder de l’Ajuntament, és informació pública. En conseqüència, en aplicació dels articles 18 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits que en justifiquin la denegació; en aquest procediment no s’ha argumentat la concurrència de cap límit, ni és plausible que, per les característiques d’aquesta informació, n’hi concorri cap. Seria procedent, per tant, declarar el dret de la persona reclamant a la informació demanada per l’apartat 3 de la sol·licitud. Tanmateix, es pot donar en cas que la informació a la que ens venim referint no existeixi en poder de l’Ajuntament, cas en el qual no seria informació pública i no seria possible donar-hi accés. De totes maneres, si és aquest el cas, és exigible en exercici del dret d’accés a la informació pública que l’Ajuntament indiqui a la persona reclamant que no té aquesta informació en el seu poder, resposta que també donaria satisfacció a la seva sol·licitud. Per tant, és procedent estimar parcialment la Reclamació, en relació amb allò demanat per l’apartat 3 de la sol·licitud, i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir informació sobre si l’Ateneu Harmonia compleix les exigències d’accessibilitat establertes per la normativa vigent, si aquesta informació es troba en poder de l’Ajuntament, o bé a què l’Ajuntament li indiqui que aquesta informació no està en el seu poder. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de juliol de 2019, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 362/2019, en relació amb allò demanat per l’apartat 3 de la sol·licitud, i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir informació sobre si l’Ateneu Harmonia compleix les exigències d’accessibilitat establertes per la normativa vigent, si aquesta informació es troba en poder de l’Ajuntament, o bé a què l’Ajuntament li indiqui que aquesta informació no es troba en poder municipal. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial d’objecte de la Reclamació, en relació amb els dos primers apartats de la sol·licitud. 3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP. 4. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquesta Resolució informi la GAIP de l’òrgan o persona responsable del seu compliment i de les actuacions fetes per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 362/2019 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per i nfracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el complimen t d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.