Solicitud de informe sobre eliminación de barreras arquitectónicas y finalización por pérdida de objeto

Resolució 401/2019, de 27 de juny Número d’expedient de la Reclamació: 361/2019 Administració reclamada: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Un informe sobre eliminació de barreres arquitectòniques. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha acordat facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada, fins i tot abans de la presentació d’aquesta Reclamació; si l’Administració hagués aportat evidència de la notificació de la informació facilitada amb anterioritat a la presentació de la Reclamació, segurament hauria estat motiu de la seva desestimació. Davant del dubte sobre la data de recepció efectiva per la persona reclamant de la comunicació de 3 de juny de 2019, cal suposar que es pot haver produït en el marc d’aquest procediment, fet que suposaria la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comportaria la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’haurien esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Generalitat. Barreres arquitectòniques. Persones amb discapacitat. Accessibilitat. Reclamació contra manca de lliurament. Comunicació de la informació. Evidència de la notificació. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’11 de juny de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 361/2019, presentada contra el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 9 de maig de 2019 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació pública al DTASF: sol·licito l’informe que ha rebut l’àrea d’eliminació de barreres, facilitat per l’àrea de serveis tècnics municipals amb registre de sortida 0406/10057/2019 i que ha motivat la resposta de la Cap de l’Àrea de promoció de l’accessibilitat, que adjunta a la Reclamació. 3. La Reclamació presentada l’11 de juny de 2019 indica que el DTASF no hauria donat resposta a la sol·licitud indicada a l’antecedent 2. 4. El 12 de juny 2019 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 20 de juny de 2019 la GAIP rep l’informe del DTASF, que explica que no existeix “l’informe” sol·licitat, sinó només unes dades en un full de càlcul sobre el compliment de mesures d’accessibilitat per part d’alguns establiments. L’informe també manifesta que aquestes dades haurien estat comunicades a la persona reclamant el 3 de juny de 2019, en resposta a la seva sol·licitud indicada a l’antecedent 2; tanmateix, no aporta evidència de la data de la seva notificació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha acordat facilitar a la persona reclamant la informació sol·licitada, fins i tot abans de la presentació d’aquesta Reclamació; si l’Administració hagués aportat evidència de la notificació de la informació facilitada amb anterioritat a la presentació de la Reclamació, segurament hauria estat motiu de la seva desestimació. Davant del dubte sobre la data de recepció efectiva per la persona reclamant de la comunicació de 3 de juny de 2019, cal suposar que es pot haver produït en el marc d’aquest procediment, fet que suposaria la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comportaria la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’haurien esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de juny de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 361/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.