Se solicitó al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya documentación detallada y comunicaciones sobre un viaje formativo de docentes a Grecia. El interesado alegó que la información entregada estaba incompleta. La GAIP desestimó la reclamación porque la Administración afirmó que la información restante es inexistente.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública se define por el hecho de que la información se encuentre en poder o a disposición de la Administración.
2
La GAIP carece de potestades de inspección o competencias para fiscalizar la veracidad de la información que las Administraciones suministran en los procedimientos de acceso.
3
El procedimiento de reclamación no habilita a la GAIP a cuestionar la delimitación expresa e inequívoca que haga una Administración sobre la existencia o inexistencia de la información en su poder.
4
La denegación o restricción del acceso solo es posible por las causas establecidas expresamente en la ley, interpretándose siempre de forma restrictiva.
Texto completo
Resolució 532/2024, de 25 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 360/2024
Administració reclamada: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya
Informació reclamada: Diversa sobre un viatge de docents.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: En els termes establerts per la normativa d’aplicació, la GAIP vetlla per les garanties del
dret d'accés a la Informació pública mitjançant el procediment de reclamació establert a l’article 39.1
LTAIPB i desenvolupat al capítol VI RGAIP. Aquest procediment de reclamació permet revisar
l'adequació a la normativa del pronunciaments sobre l'abast del dret d'accés exercit en relació amb la
informació en poder de l'Administració, o bé vetllar per l'execució material dels drets ja reconeguts.
Per tant, el procediment de Reclamació no habilita a la GAIP a qüestionar la delimitació que una
Administració hagi fet – sempre que sigui de manera expressa i inequívoca, com succeeix en aquest
cas i d’acord amb les previsions de l’ordenament jurídic aplicables a la matèria- de quina és la
informació que es troba en el seu poder i en relació amb la qual es pot exercir el dret d'accés a la
informació.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Interessat. Reclamació contra estimació. Manca de
lliurament d’una part de la informació. Inexistència de la informació. Desestimació.
Ponent: Clara I. Velasco Rico
Antecedents
1. El 13 de març de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 360/2024, presentada per una persona
interessada contra el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en relació amb la
sol·licitud indicada a l’antecedent següent.
2. En data 11 de desembre de 2023 la persona reclamant va presentar la sol·licitud d’accés a
informació pública, amb codi de tràmit HZXWLZ575, on demanava la informació següent: “Tota
la documentació relativa a l'estada formativa a Grècia que el juliol del 2023 van realitzar
diferents professors/es del Departament d'Informàtica de l'Institut de l'Ebre. Incloent: Relació del
professorat participant, indicant a quins equips docents pertanyen, tant en el curs 2022/2023
com la previsió de pertinença per al curs 2023/2024 existent a finals de juny del 2023. Indicar
també com es va procedir (i criteris) per seleccionar els docents. Totes les factures del viatge i
documentació relativa a la justificació econòmica. Tota la Informació relativa al finançament,
incloent també l'origen dels fons així com si s'inclou (o hi ha previsió de fer-ho) com a despesa
subvencionable d'alguna subvenció; Memòria de l'estada formativa Tota documentació que
guardi relació amb aquesta estada formativa A més a més, també és demana el contingut,
detalls i interlocutors de totes les comunicacions i accions (participants enlloc d’interlocutors en
aquest cas) que guardin relació amb l’esmentada estada formativa, incloent tant correus
electrònics com qualsevol altre mitjà electrònic, reunions, encontres presencials i virtuals,
trucades de veu i videoconferències en les quals hagi participat qualsevol treballador de l'Institut
de l’Ebre, tant com a emissor com a receptor. El marc temporal d’aquesta petició s'estén des de
l’1 de març de l’any 2023 fins al 10 de desembre de 2023”. La reclamació indica que en data 24
de gener de 2024 es va notificar la resolució de la sol·licitud d’accés a la informació pública, que
estima totalment aquesta i es va lliurar la informació disponible en el termini dels 30 dies hàbils
següents, en data 23 de febrer de 2024.
3. El 21 de març de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
4. El 26 de març de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a i li requereix que, dins del termini de
quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
5. En data 18 d’abril la GAIP rep l’informe esmentat a l’antecedent anterior on consta el següent:
“Primera. Mitjançant la resolució de data 27/01/2024 es va estimar totalment la sol·licitud
presentada per la persona reclamant i, posteriorment, en el termini dels 30 dies hàbils següents,
establerts per la Llei 19/2014, de 29 de desembre, es va lliurar la informació corresponent. En la
Reclamació 360/2024 la persona reclamant exposa que la informació lliurada és incompleta i
sol·licita la informació que considera que manca. En relació amb aquest punt, i arrel de la
presentació d’aquesta Reclamació, la unitat d’informació del Departament d’Educació s’ha posat
en contacte novament amb els Serveis Territorials a Terres de l’Ebre, que han informat que la
documentació de la que disposa l’Institut de l’Ebre sobre l’estada formativa a Grècia realitzada
el juliol de 2023 és la que es va lliurar al sol·licitant amb la resolució de la sol·licitud. Per tant, el
Departament d’Educació no disposa d’informació addicional que no hagi estat posada a
disposició de la persona reclamant. Segona. Pel que fa a l’últim apartat de la sol·licitud, relativa
al contingut, detalls i interlocutors de totes les comunicacions i accions que guardin relació amb
l’esmentada estada formativa, incloent tant correus electrònics com qualsevol altre mitjà
electrònic, reunions, encontres presencials i virtuals, trucades de veu i videoconferències, la
persona reclamant manifesta que no s’ha proporcionat res en relació amb aquest apartat. En
relació amb aquest punt, s’ha informat que l’equip directiu de l’Institut de l’Ebre no grava les
converses, ni telefòniques ni presencials i, per tant, aquesta informació no s’ha lliurat perquè és
inexistent. En tot cas, si el reclamant fa referència a converses d’àmbit privat, el centre no hi té
accés a aquestes. En aquest sentit, el motiu pel qual el Departament d’Educació no va lliurar
aquesta informació és perquè el centre no en disposa de la mateixa”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el
dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a
títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a
la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada
cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són
d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència
d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Sobre la desestimació de la Reclamació
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també
poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions
i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o
presumpta.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Així mateix, l’article 20 de la LTAIPBG on s’estableix que el dret d’accés a la informació pública
només pot ser denegat o restringit per les causes establertes per la Llei de forma expressa.
Igualment, en concordança amb aquest article, les limitacions legals al dret d’accés a la informació
pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies
concretes de cada cas concret, i s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret,
no podent-se ampliar per analogia. A més, cal incorporar aquí les previsions de l’article 22 de
l’LTAIPBG on s’explicita, d’una banda que els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública
han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció i d’una altra que aplicació d’aquests
límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
La informació que demana la persona reclamant d’acord amb les manifestacions de l’òrgan reclamat
és inexistent. En aquest sentit, pel que fa al contingut de la resposta, cal dir que el dret d’accés a la
informació pública es consolida com una eina de control social de l’Administració i de la seva activitat
en benefici d’una major qualitat democràtica. Així, l’article 6.b LTAIPBG estableix que per fer efectiu
el principi de transparència, “els subjectes obligats han d’adoptar les actuacions següents: a)
Difondre la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones
puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta
actuació”.
Altrament, i amb caràcter general, convé recordar la doctrina de la GAIP pel que fa a la veracitat de
la informació (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta Comissió, la veracitat
és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat d’allò que es divulga en
exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat és necessària per
oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de l’Administració. En canvi, als efectes del
dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), aquesta és essencialment
definida a partir del fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense cap requisit
explícit de veracitat. Cal recordar també, que la GAIP no té atribuïda cap potestat d’inspecció, ni cap
competència que li permeti fiscalitzar la informació que les Administracions forneixen a les persones
interessades en els procediments d’accés a la informació pública, d’acord amb allò que disposen els
articles 39 i 41 de la LTAIPB, així com l’article 7 del RGAIP.
En els termes establerts per la normativa d’aplicació, la GAIP vetlla per les garanties del dret d'accés
a la Informació pública mitjançant el procediment de reclamació establert a l’article 39.1 LTAIPB i
desenvolupat al capítol VI RGAIP. Aquest procediment de reclamació permet revisar l'adequació a la
normativa del pronunciaments sobre l'abast del dret d'accés exercit en relació amb la informació en
poder de l'Administració, o bé vetllar per l'execució material dels drets ja reconeguts. Per tant, el
procediment de Reclamació no habilita a la GAIP a qüestionar la delimitació que una Administració
hagi fet – sempre que sigui de manera expressa i inequívoca, com succeeix en aquest cas i d’acord
amb les previsions de l’ordenament jurídic aplicables a la matèria- de quina és la informació que es
troba en el seu poder i en relació amb la qual es pot exercir el dret d'accés a la informació.
Dit això, aquesta Comissió no pot posar en dubte la no existència de la informació reclamada al
Departament d’Educació i per tant, és procedent desestimar aquesta Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25
d’abril de 2024, resol per unanimitat:
1. Desestimar la Reclamació 360/2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2.
2. Traslladar l’informe esmentat a l’antecedent de fet 5 a la persona reclamant, juntament amb
aquesta Resolució.
3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 360/2024 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.